La Forastera

La terrible crisi sanitària patida pel poble ianomami, provocada per la invasió de milers de buscadors d’or en la seva terra oficialment demarcada, està començant a ser reconduïda pel nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva (PT). L’escàndol de cossos esquelètics de nens, homes, dones i avis indígenes castigats per la fam, les malalties i la manca d’assistència havia estat denunciada el gener pel periodisme d’investigació de l’agència de notícies Sumauma.

La catàstrofe humanitària, equiparable al genocidi, fou comprovada sobre el terreny pel nou govern en recent visita oficial. El president Lula creà immediatament un grup de treball amb set ministeris que estan actuant conjuntament per enfrontar la situació provocada per la negligència i el descàs deliberat del govern anterior.

Les accions es duen a terme en diversos fronts. Per una banda, rescatant els pacients amb malalties greus i portant aliments i aigua potable a les poblacions afectades. Per altra banda, tancant l’espai aeri i neutralitzant les aeronaus i els equipaments de mineria.

Així mateix, la proactiva agenda internacional del nou govern està començant a donar els seus fruits, mobilitzant nous aliats per resoldre la greu situació en la regió selvàtica. Així, el país ha recuperat les inversions al Fons Amazònia: a més de Noruega i Alemanya, ara els Estats Units han anunciat una important donació al fons durant la trobada entre Lula da Silva i el president dels Estats Units, Joe Biden. A tot això, cal afegir-hi que la ministra del Medi Ambient del Brasil, Marina Silva, ha tancat un acord per posar en marxa una operació d’emergència per recuperar zones degradades per la mineria il·legal i descontaminar les regions afectades.

L’esforç ara serà recaptar fons perquè, en només quaranta dies, s’executi l’acció d’emergència. Els instituts de filantropia del multimilionari Jeff Bezos i de l’actor Leonardo DiCaprio mobilitzaran onze entitats filantròpiques per recaptar fons.
A Washington, Marina Silva ha insistit que no n’hi ha prou amb expulsar els miners i evitar que tornin a la regió. Segons ella, caldrà recuperar les zones verdes, descontaminar rius i, fins i tot, desintoxicar persones. “En algunes zones, quatre de cada deu nens estan contaminats amb mercuri”, ha lamentat. Els diners també es destinaran a projectes que pretenen connectar diverses regions aïllades de l’Amazones amb les xarxes d’internet.

FONS AMAZÒNIA – Marina Silva també ha declarat que considera la decisió dels Estats Units d’incorporar-se al Fons Amazònia com una gesta de “gran importància”. Per a ella, més important que els 50 milions de dòlars anunciats per la Casa Blanca per al fons és  l’exemple que dona. “La decisió de Biden servirà com a segell d’aprovació per als demés donants. Hi haurà un efecte catalític”, ha afirmat durant entrevista al periodista Jamil Chade, del portal UOL.

La decisió de la Casa Blanca canvia la tradició històrica dels governs nord-americans de centrar sempre les seves accions en projectes bilaterals, fora d’instruments com el Fons Amazònia. “Això també és un reconeixement a un mecanisme creat pel Brasil”, ha celebrat Marina.

Durant el govern de Jair Bolsonaro, l’expresident va enfrontar-se amb Leonardo DiCaprio a través de les xarxes socials, cada vegada que el prestigiós actor nord-americà criticava la desforestació a l’Amazones. Ara, el nou govern vol una aproximació del fons de filantropia que gestiona l’actor, implicat a favor de la causa ambiental. De moment, els valors d’aquesta operació no s’han revelat. Però la idea és ampliar l’operació brasilera en la recuperació de zones degradades per la mineria il·legal.

REPRESA D’ACCIONS – Mentre Lula da Silva i el seu equip tancaven els acords per ajudar a salvar l’Amazònia, grans operacions d’inspecció estaven sent realitzades per l’Institut Brasiler de Medi Ambient i Recursos Naturals Renovables (Ibama). “L’Ibama ha tornat”, ha celebrat Jair Schmitt, actual president i director de Protecció del Medi Ambient de l’òrgan.

Després de quatre anys de diversos casos de persecució i contratemps dins del cos, promoguts pels ministres del govern de Jair Bolsonaro, el servidor amb més de dues dècades de trajectòria assegura que l’institut s’està reorganitzant internament per combatre els delictes mediambientals al país de manera molt més ostensiva.
El primer d’ells, sota la direcció de Marina Silva, té lloc a la Terra Indígena ianomami (TI), on almenys 20.000 garimpeiros (miners il·legals) treballaven per trobar i extreure or impunement. Malgrat les reiterades denúncies dels líders ianomamis als organismes públics sobre la greu situació sanitària que estava patint la població i la contaminació ambiental pe mercuri provocada pels garimpeiros, fins aleshores no s’havien pres mesures efectives per foragitar els invasors.

Schmitt afirma que l’operació actual hauria de tenir lloc per un període indefinit. “L’estratègia general és neutralitzar, apoderar-se i destruir la infraestructura utilitzada per implantar garimpos (mines il·legals). I, alhora, interrompre el subministrament dels elements logístics que suporten l’explotació de la mineria, com ara combustible, aliments i equipaments”, detalla. Per aquest motiu, avions, vaixells, motors, campaments i altres equipaments són destruïts a la selva amazònica durant les actuacions d’inspecció, que són competències de l’Ibama.

Tanmateix, els garimpeiros són només la punta de la llança. “Qui hi ha al darrere de tot això, qui ho finança, qui ven i revèn l’or, qui ven combustible il·legalment, qui opera avions per dur a terme aquesta logística són, de fet, els capitostos que han de ser castigats per tota aquesta trama criminal que està afectant no només el medi ambient, sinó sobretot les persones que viuen a la terra indígena. El dany creat és molt greu”.

En l’operació, iniciada el 6 de febrer, ja s’han destruït un tractor, que s’utilitzava per obrir carreteres a la TI, un avió, a la base de suport, i un helicòpter, a més de confiscar deu vaixells que transportaven subministraments als miners per via fluvial. S’han començat a desinstal·lar també les bases de control d’aquests subministraments que es porten als garimpeiros.

La legislació permet a l’Ibama confiscar i, en determinades situacions, procedir a la destrucció sumària de les bases emprades a la mineria i els avions. Finalment, altres equips, com vaixells, motors generadors d’energia, congeladors i motors fora borda, són confiscats i després donats als mateixos indígenes.

Segons Schmitt, es necessària una presència duradora de les forces coercitives per obligar efectivament els miners a sortir de la TI. “És un nombre molt gran de miners, i el territori és enorme, així que no hi ha manera de detindre totes les persones. La lògica és fer inviable que es quedin a dins, sigui per escassetat d’aliments o provisions per a l’extracció de minerals”, ha explicat.

En el cas concret de la mineria, els miners que hi són només són la baula més feble d’aquest negoci lucratiu. Són les persones que menys es beneficien de l’activitat il·legal, i a vegades es veuen empeses a situacions de vida degradants.