Aquesta setmana el Brasil deu arribar a comptabilitzar tres-cents mil morts per la Covid-19. El virus avança ràpidament davant de la inacció del govern brasiler i causa tragèdies innominables – amb més víctimes entre els grups vulnerables. El retrat en els hospitals públics i privats és caòtic: manca de llits en les UCIs i escassedat de medicaments o d’estocs d’oxigen per tractar els casos greus.
La vaccinació camina a pas de tortuga. No hi ha hagut provisió per a la compra de dosis suficients per que es pugui fer un treball més ràpid. Mentre, milers i milers de pastilles de cloroquina van ser comprades i estan emmagatzemades per ser distribuïdes com a part del miraculós “tractament precoç” defensat pel president Jair Bolsonaro. El medicament no té efectes mèdics comprovats en el tractament contra la Covid19. (més…)
Mentre la premsa està ocupada amb la cobertura de la COVID-19 al Brasil, l’Amazònia brasilera pateix un nou atacplanificat i la seva destrucció avança a un ritme accelerat. El més terrible és que la invasió de terres, amb la crema i desforestació de grans parcel·les es dona amb l’aprovació del govern brasiler. Més específicament, amb el beneplàcit del ministre del Medi Ambient, Ricardo Salles, que va ser enxampat en una gravació d’una reunió presidencial dient: “Hem d’aprofitar que la premsa està distreta amb la pandèmia i deixar passar el bestiar”.
Amb aquesta expressió ramadera – pròpia de l’argot dels grans terratinents-, el ministre es referia a que el govern Bolsonaro aprofités el fet que els mitjans de comunicació estan dedicant la major part dels seus espais amb notícies relacionades a la Covid-19, per aprovar i executar mesures que permeten l’invasió i destrucció dels boscos. Salles, que a primer cop d’ull podria semblar un noi bondadós, altrament es tracta d’una figura mesquina.
L’exjutge Sérgio Moro ha dimitit avui del Ministeri de Justícia i ho ha fet seguint una dita popular al Brasil: “ha caigut disparant a matar”. En la seva diana, el president Jair Bolsonaro, a qui ha acusat de voler interferir en el treball de la Policia Federal, cos subordinat a la seva cartera, i amb processos en curs al Suprem Tribunal Federal (STF). Moro no ha dit a qui l’ultradretà vol protegir, però se sap que és a si mateix i a dos dels seus cinc fills.
No és cap secret el lligam de la família Bolsonaro amb bandes criminals de Rio de Janeiro. El fill Carlos Bolsonaro, regidor que mai posa els peus a la Cambra de municipal de la capital carioca, és acusat de coordinar la “milícia virtual” que escampa notícies falses i campanyes difamatòries contra els adversaris del seu pare a través de les xarxes socials des de la cursa presidencial.
“És difícil haver de tractar amb un virus i un cuc al mateix temps”. La frase, pronunciada per Fernando Haddad, un dels liders del Partit dels Treballadors (PT), defineix bé el moment que viu el país amb la crisi del COVID-19 sota el comandament de Jair Bolsonaro. En discurs transmès a tota la nació aquest dimarts (24/03) el mandatari ultradretà ha fet befa de la pandemia del coronavirus i de les recomanacions del propi Ministeri de Sanitat. Bolsonaro ha dit que el coronavirus és només una “petita grip” que no fa mal a gent amb antecedents d’atleta com ell mateix i ha convocat els alumnes a tornar a l’escola i els treballadors a la feina, una vegada que el confinament seria indicat només per a la gent gran i les persones amb problemes greus de salut.
Mentre es produïa la retransmissió radio-televisiva oficial, a moltes ciutats del Brasil sonava una gegantina caçolada contra Bolsonaro. El seu discurs ha encès les xarxes, entre partidaris i defensors del president, bocabadats amb la seva falta d’humanitat. Bolsonaro ha incentivat la gent a desobeïr les ordres i mesures recomanades per les autoritats sanitàries i els governadors del país, que han ordenat el confinament i el funcionament només de serveis especials. Alguns han tancat les seves respectives fronteres, mentre d’altres estan fent controls en aeroports i carreteres.
Encara que els governadors estan demanat reiteradament solucions d’emergència per atendre a la població més vulnerable i als treballadors, les mesures que Bolsonaro està prenent són totes en sentit contrari. L’última ordre presidencial autoritza que els empresaris puguin suspendre el contracte dels seus treballadors per quatre mesos sense haver de pagar cap salari, desentenent-se el govern federal de qualsevol contrapartida. L’ordre només indica que en aquest període els empresaris hauran d’impartir cursos en línea als treballadors.
Al dir que el Brasil està enfrontant un virus (COVID-19) i al mateix temps un cuc, Haddad ha tret les paraules de la boca de tota la nació. Bolsonaro no es només un líder extremista i sí un home sense caràcter, un criminal, que poc li importa el destí dels brasilers. Amb el seu ministre d’economia, que té forts lligams amb empreses d’assegurances de salut, ha treballat de valent per enderrocar el Sistema Únic de Salut (SUS). Aquest era una refència internacional al ser el sistema de salut pública que cobria el nombre més gran de població a tot el món i havia sigut un dels grans avenços de la Constitució del ’88, resistint els embats del neoliberalisme durant els anys noranta.
La única preocupació de Bolsonaro són els empresaris i els brasilers que el van votar ara estan descobrint això de la manera més crua possible. Enmig d’una crisi sanitària mundial sense precedents i en un país amb greus problemes d’habitatge, educació, salut i infraestructures.
És amb raó que a les xarxes socials va dominar el hashtag #BolsonaroGenocida, que va ser trending topic a Twiter, amb 3,5 milions de piulets criticant el seu discurs. Ni els governadors aliats de Bolsonaro han donat crèdit a les seves paraules. Ronaldo Caiado, que és metge, i governador del Goiás ha parlat directament a la població del seu estat: “les decisions del president de la República en relació a la salut pública no arribaran a Goiás. En el moment en què el món demanda ajuda i s’uneix contra el coronavírus, ell es renta les mans, responsabilitzant altres persones per un eventual colapse del nostre país”, ha criticat a Twitter.
A les xarxes, el cosí de Luis Mandetta, actual ministre de la Salut, ha fet una crida al seu parent: “Mandetta, et conec fa més de 40 anys. Et dono un consell de qui té la teva sang a les venes: la dignitat d’un home està per damunt dels càrrecs. No fugis del jurament (hipocràtic) que vas fet a la teva graduació (de metge). Quedat amb la ciència. Si això et costa el ministeri, paciència. La sang no es transforma en aigua!”.
En el seu discurs, Bolsonaro també ha atacat la premsa, a la qual culpa d’estar sembrant el pànic, i a un dels més reconeguts metges del Brasil, Drauzio Varella. Tots aquests atacs no semblen res davant de la possibilitat d’haver contribuït a la propagació del coronavirus a Brasília. Fa dues setmanes que el president va tornar dels Estats Units i 23 persones de la seva comitiva estan infectades pel COVID-19. Malgrat el protocol sanitari, Bolsonaro no va fer cas a la recomanació de quarentena, va fer-se fotos i va donar abraçades a les persones que cada dia l’esperen davant del Palau del Planalto. Fins ara, s’ha negat a fer públic el resultat del seu exàmen, en una mostra més que és un president que no està a l’alçada del seu càrrec. Realment, amb un cuc sentat a la cadira de la máxima autoritat del país, el Brasil no està en condicions de fer front a l’epidemia global més temible dels últims cent anys.
El Congrés Nacional i el Suprem Tribunal Federal de Brasil (STF) s’han despertat aquest dimecres de cendra amb un gran problema. En ple dimarts de Carnaval, quan la gent encara estava respirant la gran festa que atura el país durant una setmana, Jair Bolsonaro disparava des del seu telèfon personal, amb el símbol de la Presidència de la República, un missatge perillós a través dels seus grups de WhatsApp: un vídeo convocant la població a les protestes del proper 15 de març contra el poder Legislatiu, que estaria impedint el mandatari de governar. (més…)
Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT) ha sortit de la presó després de l’autorització de la justícia emesa ahir per la suprema cort del país. L’ex-president brasiler ha deixat la seu de la Policia Federal, a Curitiba (Paraná), on estava complint condemna des de l’abril del 2018, enmig d’una multitud que l’ha rebut amb festa i molts aplaudiments. En el primer discurs, davant la mateixa seu policial ha anunciat el seu retorn a l’arena política amb la promesa de viatjar per tot el Brasil i ha fet atacs contra el govern de Jair Bolsonaro i tots els responsables per la seva presó, entre ells l’ex-jutge Sérgio Moro, actual ministre de Justícia, i integrants de la Fiscalia Pública.
Lula da Silva discursant al sortir de la presó a Curitiba
Lula da Silva ha tornat a defensar la seva innocència i ha dit que “la dignitat no es pot comprar en un centre comercial, a les fires o al bar”, i que la seva hauria estat ferida pels seus acusadors. Lula ha promès “lluitar per millorar la vida dels brasilers”, que segons ell “està una desgràcia” i per ser un contrapunt al govern Bolsonaro.
Després de la celebració amb els militants a Curitiba al costat de polítics, amics, familiars i de la seva parella, Rosângela Silva, Lula da Silva ha viatjat a São Bernardo do Campo, a São Paulo, on té residència. A camí de l’aeroport, ha gravat un vídeo dins del cotxe que el conduïa, agraint la solidaritat rebuda i dient que “té moltes ganes de tornar a lluitar”. En els propers dies estan programats diversos actes amb treballadors en les ciutats de l’ABC paulista (el cinturó industrial de São Paulo), on va iniciar la seva vida laboral, sindical i política.
Um dia depois da decisão do Supremo de considerar inconstitucional a prisão de condenados em 2ª instância, o ex-presidente Lula deixou a sala em que estava preso na Superintendência da Polícia Federal, em Curitiba: https://t.co/XrT6Vv7tML#JN
El petista ha pogut sortir de la presó gràcies a la decisió emesa dijous (07) pel Suprem Tribunal Federal (STF) del Brasil, que ha prohibit la presó en segona instància, com està establert en la constitució brasilera. La votació ha sigut decidida pel president de l’alta cort, Dias Toffoli, que ha donat el vot de minerva (desempat) contra la presó sense condemna ferma, amb un resultat de sis vots contra cinc.
El tema era al calaix de la més alta cort del Brasil des que l’expresident brasiler va ser detingut fa 580 dies. La decisió ha generat un allau de celebracions al Brasil, en un moment en què les denúncies del diari digital The Intercept mostren com jutges i fiscals es van saltar la llei per incriminar l’ex-president, en una trama que el va impedir de concórrer a les eleccions presidencials del 2018 i que obriren el camí a la victòria de l’ultra-dretà Jair Bolsonaro.
La defensa de Lula da Silva havia apel·lat, en el recurs d’empara al STF, als drets fonamentals recollits en la constitució brasilera, com el que reconeix el dret d’un reu primari (sense antecedents) a no complir pena de presó fins que no hi hagi condemna en sentència ferma.
El magistrat que ha signat la decisió ha citat “l’efecte vinculant” de la sentencia del STF. “S’observa que la present execució ha sigut iniciada exclusivament en virtut de la confirmació de la sentència condemnatòria en segon grau, no existint qualsevol altre motiu fàctic per l’inici del compliment de la pena”, ha afirmat el jutge.
Lula da Silva estava complint condemna a Curitiba en raó de la sentència que va rebre en el procés del cas anomenat “Tríplex de Guarujá”, derivat de l’Operació Lava Jato (Renta Cotxes). La condemna fou confirmada pel Superior Tribunal de Justícia (STJ), una mena de tercera instància. Encara falta però l’apreciació definitiva del STF.
Um dia depois da decisão do Supremo de considerar inconstitucional a prisão de condenados em 2ª instância, o ex-presidente Lula deixou a sala em que estava preso na Superintendência da Polícia Federal, em Curitiba: https://t.co/XrT6Vv7tML#JN
SOLIDARITAT – A més dels militants i polítics brasilers, l’alliberament de Lula da Silva ha estat celebrat per personalitats polítiques d’altres països. El president electe d’Argentina, Alberto Fernández, ha expressat la seva admiració per la fortalesa de Lula durant la persecució judicial per part de la dreta brasilera. Per la seva part, el senador demòcrata nord-americà, Bernie Sanders, ha dit estar content amb l’alliberament de Lula da Silva, perquè creu que el seu empresonament “mai hauria d’haver ocorregut”.
Menystinguts per Jair Bolsonaro, els governadors dels nou estats del Nordeste brasiler han oficialitzat un consorci per intentar sobreviure davant de l’escassetat de recursos del govern federal per a la regió. L’associació jurídica entre els representants de les unitats federatives fou proposada el març passat, però calia l’aprovació definitiva dels parlaments de cada estat per a poder tirar-la endavant. La idea del consorci és fer economia en la compra de materials per les àrees d’educació, salut i seguretat pública. A més, pretén facilitar el desenvolupament de polítiques públiques conjuntes.
Els governadors, que s’han reunit a la seu de l’estat de Bahia, també tenen la intenció de desenvolupar un programa, “Més Metges Nordeste”, per poder contractar metges cubans i d’altres païssos per tal d’enviar-los a les zones més pobres i remotes. La idea està inspirada en el programa federal creat pel govern de Dilma Rousseff (Més Metges Brasil) en conjunt amb la Organització Pan-Americana de la Salut (Opas/OMS).
El Brasil està bullint amb crítiques i reprensions contra el president Jair Bolsonaro, que aquest divendres s’ha tornat a superar en el nombre de disbarats que ha deixat anar en una trobada amb periodistes internacionals. Entre les “perles” es destaca l’afirmació que “menteix qui diu que al Brasil hi ha fam”. Bolsonaro també va difamar el nom de l’experimentada periodista Miriam Leitão (O Globo), mentint sobre la seva presó i tortura durant la dictadura, i va amenaçar d’extingir l’Ancine, agència estatal de suport al cinema, per suposadament finançar pel·lícules que atempten contra les famílies.
Per acabar-ho d’adobar, els micros dels periodistes van enxampar Bolsonaro referint-se despectivament als governadors de la regió Nordeste del país com a “paraíbas”. En la gravació, el president ulta dona ordre al ministre de la Casa Civil, Onyx Lorenzoni, per a que no faci res per ajudar l’Estat del Maranhão, per compte del governador Flàvio Dino, del Partit Comunista del Brasil (PCdoB). Bolsonaro diu a cau d’orella a Onyx: “’D’aquests governadors de ‘paraíba’, el pitjor és el del Maranhão. No s’ha de donar res per a ell”.
L’expressió “Paraíba”, nom d’un dels nou estats del Nord-Est, és utilitzada informalment en el Sur i Sud-est per a referir-se genèricament al conjunt dels habitants d’aquesta regió brasilera, que deté els pitjors indicadors socio-econòmics del país. En aquest cas, Bolsonaro l’utilitza per a refererir-se als nou estats del Nordeste on viuen 57 milions de persones, una quarta part de la població del Brasil.
El president brasiler, Jair Bolsonaro, està alimentant una campanya de difamació contra la periodista Constança Rezende, del diari O Estado de São Paulo, que segons el seu parer té la intenció de destruir la vida del seu fill, el senador Flávio Bolsonaro, i enfonsar el seu govern. En una piulada feta a la nit de diumenge el mandatari ultra ha escrit: “Constança Rezende, del Estado de SP, diu voler arruïnar la vida de Flávio Bolsonaro i buscar l’Impeachment del President Jair Bolsonaro. Ella és filla de Chico Otávio, professional de O Globo. Volen destruir el Govern, amb xantatges, desinformació i filtracions”.
A la piulada ha afegit la gravació d’una conversa entre Constança i un suposat periodista francès identificat com Jawad Rhalib. L’àudio ha estat difós aquest diumenge a la pàgina web Terça Livre, que reuneix activistes conservadors i simpatitzants de Bolsonaro. El text, signat per Fernanda Salles, que integra el partit de Bolsonaro (PSL) a Minas Gerais, atribueix falsament a la reportera la intenció de “destruir Flávio Bolsonaro i el govern” al tractar de la cobertura feta per la periodista sobre els ingressos bancaris sospitosos de Fabrício Queiroz, ex-conductor de Flávio Bolsonaro. (més…)
El tracte als periodistes durant la presa de possessió de Jair Bolsonaro com a president diu molt de com serà la relació del nou mandatari brasiler amb la premsa. Els professionals han sigut prohibits de circular entre els tres edificis on s’han realitzat les diferents cerimònies de la programació i de parlar amb les autoritats.
Això no ha sigut el més greu. Tots han sigut avisats a crits en el moment de pujar als autocars que no desobeïssin les normes i no ultrapassessin els límits establerts perquè podrien rebre algun tret dels franctiradors.
El president electe Jair Bolsonaro ha premiat amb el Ministeri de Justícia i Seguretat al jutge Sérgio Moro, instructor de l’operació Lava Jato (Renta Cotxes) i responsable de l’empresonament de l’expresident Lula da Silva. L’acceptació de Moro, que va ser protagonista de diversos reportatges com a “salvador del Brasil” pel combat a la corrupció i va ser categòric al dir que mai més entraria a la política, dona raó als crítics que afirmaven que actuava per treure l’expresident del camí dels grups de poder antagònics al Partit del Treballadors (PT).
Així el jutge s’ha convertit en el més famós dels súper ministres de Bolsonaro, que està repartint un poder considerable al fusionar carpetes i incorporar diverses agències fins ara independents en la seva reforma de govern. En el cas de Moro – a qui Bolsonaro també ha promès una posterior indicació al Tribunal Suprem – el poderós ministeri barrejarà Justícia amb Seguretat i, també s’hi afefiran la Secretaria de Transparència i Combat a la Corrupció, la d’Assumptes Interns i el Consell de Control d’Activitats Financeres. D’aquesta manera Moro estarà al mateix nivel que Paulo Guedes, el ministre d’Economia de l’ultradretà, que comandarà el super-ministeri que aixoplugarà, a més, Hisenda, Desenvolupament, Indústria, Comerç Exterior i Planejament. (més…)
El món mira al Brasil aquest diumenge, 28 d’octubre, quan 147 milions d’electors decidiran en segona tanda qui serà el nou president del país. L’interès s’ha disparat perquè el candidat amb més possibilitats de guanyar és l’ultradretà Jair Bolsonaro. El seu oponent és el petista Fernando Haddad, que va haver de substituir a darrera hora l’ex-president Lula da Silva, impedit de participar en els comicis per ordre judicial, al estar complint pena de presó per corrupció.
Bolsonaro ha aconseguit cridar l’atenció de tot el món per les seves declaracions polèmiques, defensant la dictadura, la practica de la tortura, la pena de mort i l’armament de la població com a forma de combatre la violència. El capità retirat de l’exèrcit brasiler també fa ostentació dels seus prejudicis extrems contra dones, negres, indígenes, LGBTs i altres col·lectius vulnerables de la població.
Mentre el candidat a la presidència del Brasil, Jair Bolsonaro (PSL), ja negocia amb els aliats qui ocuparà els càrrecs a l’Esplanada dels Ministeris de Braslía, un exèrcit de voluntaris ha sortit als carrers i places de diverses ciutats intentant convèncer la gent a votar en Fernando Haddad (PT). La idea és aconseguir fins a diumenge, quan els brasilers compareixeran a les urnes per triar el nou cap de l’executiu, que Haddad superi Bolsonaro. La campanya espontania ha guanyat el nom de Vira voto Haddad (Remunta vot).
L’última enquesta electoral, realitzada per l’institut Datafolha i publicada el dijous (25), apunta que la diferència de vots vàlids entre els dos candidats s’ha reduït. La intenció directa de vot a Bolsonaro ha oscilat entre el 59% i el 56% i la de Haddad entre el 41% i el 44%. El Brasil té 147 milions d’electors aptes a votar. A la primera tanda, el proppassat 7 d’octubre, el 6,1% va votar nul mentre el 2,6% van optar pel vot en blanc. (més…)
Embalats pel discurs racista, homòfob i misogin de Jair Bolsonaro, els electors del candidat a la presidència del Brasil han promogut en els últims dies una onada d’atacs contra persones que no comparteixen les seves idees polítiques. Hi ha registres d’una setantena de casos d’agressions amb motivació ideològica en divuit estats des d’una setmana abans de la primera tanda electoral, el 7 d’octubre, fins ara. L’informe és de Pública, una agencia que promou el periodisme d’investigació, en conjunt amb l’associació Open Knowledge Brasil i està publicat a la pàgina Vítimas da Intolerância.
Dels casos llistats, la majoria van ser practicats per defensors del capità reformat de l’Exèrcit, mentre es proferien afirmacions com: “acabarem amb els gais del Brasil”, “quan el comandant sigui president, la premsa morirà”, “el comunisme s’acabarà i la dictadura tornarà”. En contra d’electors seus només hi ha catalogats sis casos de persones que han patit atacs d’aquest tipus. Bolsonaro va obtenir la majoria dels vots (46%), però no el 50% més un necessaris per acabar amb el joc electoral i ara disputa la segona tanda amb el candidat del PT, Fernando Haddad, que ha quedat en segon lloc amb un 29% dels vots. (més…)
Els electors del nord i nord-est del Brasil no han comprat el discurs del capità de la reserva de l’exèrcit que pretén resoldre els problemes del Brasil a base de cops
L’onada Jair Bolsonaro, el candidat d’ultra dreta a la cadira presidencial del Brasil, ha causat un terratrèmol polític al Brasil. Superant les previsions de les enquestes que li donaven un 35% d’intenció de vot, per poc no ha facturat les eleccions presidencials en la primera tanda, aquest diumenge, 7 d’octubre. La majoria dels electors del nord i nord-est del Brasil han sigut el responsables per barrar la victòria del capità de la reserva de l’exèrcit que defensa l’armament de la població i rebutja els col·lectius vulnerables, com LGBTs, negres i indígenes, entre d’altres. Ha perdut exactament on viu gran part d’aquesta gent.
El recompte de vots ha sigut d’infart. A les 20:52 de l’horari de Brasília (01:52 a Catalunya) els números oficials del Tribunal Superior Electoral (TSE) mostraven Bolsonaro amb el 46,70% del vots vàlids mentre Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), el seu principal adversari, obtenia el 28,37%. (més…)
