La Forastera

Taíza Brito

Publicat el 1 de gener de 2023

El retorn de Lula a la presidència del Brasil i la ingent tasca de reconstrucció nacional

Avui, 1 de gener del 2023, és un dia històric per al Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva (PT) pren possessió de nou del càrrec de president de la República. Lula retorna a la representació més alta del país després d’un llarg període de crisi i involució política: als quatre anys del govern de l’ultradretà Bolsonaro cal sumar-hi el procés d’impeachment, que va resultar amb el cessament de Dilma Rousseff, dos anys abans.

Per a l’ocasió, més de 120 líders mundials participen de la cerimònia a Brasília, en un senyal de retorn del país a l’escena internacional. Els milers de brasilers que hi assisteixin també podran gaudir d’un concert musical amb desenes de cantants famosos que actuaran de franc.

Tanmateix, el nou govern de Lula haurà d’afrontar el gran repte de tornar a posar d’empeus el gegant llatinoamericà partint de la base d’un executiu afeblit i amb les arques pràcticament buides. Bolsonaro que prengué les regnes del país el 2019 després d’un procés electoral contaminat per l’operació Lava Jato, amb Lula empresonat, deixa un rastre de destrucció.

“El govern Bolsonaro arriba al final del seu mandat enmig d’una amenaça real de col·lapse dels serveis públics”. L’afirmació és un resum de què descriu l’informe final de l’Oficina de Transició Presidencial, presentat a la premsa el passat 22 de desembre per l’equip de transició. Segons el text, el diagnòstic de la situació deixada pel govern de Jair Bolsonaro és el pas inicial del “procés de reconstrucció” que proposa el nou govern.

No serà pas gaire fàcil enfrontar els problemes heretats. “Els llibres de text que es faran servir en les escoles públiques en el curs 2023 encara no s’han començat a editar; hi ha escassetat de medicaments als magatzems públics de la Farmàcia Popular; no hi ha estocs de vacunes per fer front a les noves variants de la covid-19; han desaparegut recursos per a la compra de menjars escolars; les universitats corren el risc de no acabar el curs acadèmic; no hi ha recursos per a la Protecció Civil i la prevenció d’accidents i desastres. És el poble brasiler qui està pagant la factura d’aquest tall d’inversions”, diu el text de l’informe.

El document té 73 pàgines, en apartats dividits per cadascun dels 32 grups temàtics de transició, que han analitzat la informació obtinguda de l’actual govern i també recollida per les institucions que treballen en el seguiment de cada àmbit. El primer capítol de l’informe porta per títol “Radiografia del desmantellament de l’Estat i polítiques públiques” i presenta dades generals de la situació trobada.

“L’herència del govern Bolsonaro és la desorganització de l’Estat i el desmantellament dels serveis públics essencials. Aquests processos van ser continus, integrals i sistemàtics, formant part del seu projecte politico-ideològic de reducció institucional i debilitament de l’Estat. El desmantellament responia a una lògica de menys drets per a la majoria, i més privilegis per a una minoria”, diagnostica l’informe.

Segons el mateix, s’ha produït un “procés d’enduriment de la despesa primària real, pel que fa a la desinversió en polítiques públiques de salut, seguretat social i assistència social, entre d’altres”. Però assenyala: “No obstant això, per cobrir les seves necessitats de suport polític, en quatre anys l’actual govern ha incomplert cinc vegades el sostre de despesa, generant un deute de 800.000 milions de reals”.

MAPA DE LA FAM – També és greu la situació d’inseguretat alimentària al Brasil, que havia sortit del mapa de la fam durant els dos anteriors governs de Lula. “El llegat dels quatre anys de govern Bolsonaro és pervers. Deixa a la població la reentrada del país al mapa de la fam: avui hi ha 33,1 milions de brasilers que passen gana i 125,2 milions de persones, més de la meitat de la població del país, que viuen amb algun grau d’inseguretat alimentària”, sentencia el text.

L’informe descriu la situació a les diverses àrees. En la sanitat el panorama és tràgic. “Les retallades en el pressupost de salut per al 2023 ronden els 10.470 milions de reals, fet que fa inviables els programes i accions estratègiques del Sistema Únic de Salut, com ara: farmàcia popular, salut pública, pobles indígenes, i el programa VIH/SIDA”, enumera. Encara en l’àmbit sanitari, destaca la problemàtica de la cua per a l’atenció especialitzada, com les cirurgies electives, que van créixer “de manera vertiginosa” durant la pandèmia.

“En educació, el govern Bolsonaro va mostrar la seva manca de compromís amb el futur”, continua el document. “Va retallar recursos deliberadament, no va contractar la impressió de llibres de text, posant en perill la qualitat del curs escolar el 2023. El govern Bolsonaro va congelar durant quatre anys la quota de l’administració central per als àpats escolars a 0,36 cèntims de reals per alumne”.

VIOLÈNCIA – L’Informe diu que “sota el govern Bolsonaro, el Brasil va batre rècords de feminicidis, les polítiques d’igualtat racial van patir greus retrocessos, es va produir un desmantellament de les polítiques de joventut i els drets indígenes mai van ser tan vulnerats en la història recent del país”.

La participació social en l’àmbit de govern ha patit aturades i reculades institucionals. Segons l’informe s’ha produït un clar retrocés participatiu en les tres grans àrees de la política pública per al desenvolupament nacional.[1] També s’ha assistit al desmantellament dels principals instruments i mecanismes de relació entre l’Estat i la societat.

MEDI AMBIENT – Una de les àrees amb més perjudicis és l’ambiental. “Pel que fa al llegat del govern Bolsonaro en l’àmbit de les polítiques mediambientals i climàtiques, és notòria la rebaixa organitzativa i la manca de compromisos amb acords internacionals”, segueix el text. “La destrucció del medi ambient en els últims dos anys ha estat la pitjor en quinze anys. En quatre anys, durant el govern Bolsonaro, s’ha produït la desforestació de 45.000 km² de selva, només a l’Amazones”.

L’informe també critica el programa de privatització de Bolsonaro, que s’hauria caracteritzat per “decisions erràtiques que van donar lloc a la desnacionalització d’actius i a la pèrdua de sobirania nacional, així com a la desarticulació de les inversions públiques que indueixen i multipliquen les inversions privades i el mateix creixement econòmic”. També apunta problemes en el sector energètic. “Els consumidors d’energia elèctrica podran pagar una factura que podria arribar als 500.000 milions de reals en els anys vinents, a causa d’una sèrie d’accions del govern Bolsonaro en el sector elèctric”.

Pel que fa a les relacions federatives, el document diu que “el govern Bolsonaro ha estat responsable de la crisi més gran del sistema federatiu des de la redemocratització”. “Es va produir un afebliment dels vincles federatius al voltant de les principals polítiques sectorials en l’àmbit del Desenvolupament Social i la Garantia de Drets. L’exemple més important va ser el paper de desmantellament del Govern Federal per fer front a la pandèmia de la COVID-19”, continua el text.

ENFRONTAR-SE A ALTRES PODERS – La relació del govern Bolsonaro amb els altres poders també s’ha analitzat amb lupa. “La Presidència de la República va adoptar una actitud d’enfrontament amb la resta de poders, així com una contínua acció de desafiament dels marcs legals del règim democràtic”, critica l’informe, destacant els problemes que es van produir sobretot en la relació del president de la nació amb el poder judicial i alguns jutges, especialment el president del Tribunal Superior Electoral (TSE), Alexandre de Moraes.

“En relació amb la política exterior brasilera, el govern Bolsonaro va aïllar el país dels seus veïns i àmbits multilaterals, i no va pagar quotes a les organitzacions internacionals, deixant el país sense vot en aquests fòrums”, observa. “Sota l’ègida de Bolsonaro, hi ha una profunda relegació i un descrèdit internacional del Brasil en el concert de les nacions”.

FUGIDA – Bolsonaro s’ha negat a passar la faixa presidencial a Lula da Silva i va viatjar als Estats Units el 31 de desembre de 2022 en un avió presidencial, donant com a justificativa una missió internacional. La premsa brasilera informa que el motiu de la “fugida” és la por de Bolsonaro de ser empresonat, donat que a partir de l’1 de gener perd l’aforament especial que tenia com a president. Hi ha diversos processos judicials contra Bolsonaro bloquejats  que ara que deixarà de ser inimputable començaran a ser analitzats.

[1] Segons l’informe, aquestes serien: Desenvolupament Social i Garantia de Drets, Desenvolupament Econòmic i Sostenibilitat Socioambiental i Climàtica, i Defensa de la Democràcia i Reconstrucció de l’Estat i la Sobirania.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de | s'ha etiquetat en , per laforastera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent