La Forastera

La terrible crisi sanitària patida pel poble ianomami, provocada per la invasió de milers de buscadors d’or en la seva terra oficialment demarcada, està començant a ser reconduïda pel nou president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva (PT). L’escàndol de cossos esquelètics de nens, homes, dones i avis indígenes castigats per la fam, les malalties i la manca d’assistència havia estat denunciada el gener pel periodisme d’investigació de l’agència de notícies Sumauma.

La catàstrofe humanitària, equiparable al genocidi, fou comprovada sobre el terreny pel nou govern en recent visita oficial. El president Lula creà immediatament un grup de treball amb set ministeris que estan actuant conjuntament per enfrontar la situació provocada per la negligència i el descàs deliberat del govern anterior. (més…)

El govern brasiler ha decretat l’emergència sanitària per tractar de revertir de forma urgent les conseqüències de la manca d’assistència sanitària que afecta la població ianomami a l’estat de Roraima, al nord del país. L’anunci l’ha fet el president Luiz Inácio Lula da Silva després de veure la situació amb els seus propis ulls. Només l’any 2022, 99 nens i nenes ianomamis amb edats entre 1 i 4 anys han mort en el marc de les tensions socials i el clima d’inseguretat produït per l’avenç de la mineria il·legal a la regió. Les morts infantils foren provocades, en la seva majoria, per causes evitables, com són la desnutrició, la pneumònia i la diarrea. També es confirmaren 11.530 casos de malària al Districte Sanitari Especial Indígena ianomami.

“He vingut aquí per assumir un compromís conjuntament amb els nostres ministres. Donarem als pobles indígenes la dignitat que es mereixen. En sanitat, educació, garantint el dret d’anar i venir… Ens prendrem molt seriosament el combat contra la mineria il·legal”, ha dit en una entrevista acompanyat de set ministres, entre ells Sonia Guajajara, cap de la nova cartera ministerial dels Pobles Indígenes.

(més…)

Mentre la premsa està ocupada amb la cobertura de la COVID-19 al Brasil, l’Amazònia brasilera pateix un nou atac planificat i la seva destrucció avança a un ritme accelerat. El més terrible és que la invasió de terres, amb la crema i desforestació de grans parcel·les es dona amb l’aprovació del govern brasiler. Més específicament, amb el beneplàcit del ministre del Medi Ambient, Ricardo Salles, que va ser enxampat en una gravació d’una reunió presidencial dient: “Hem d’aprofitar que la premsa està distreta amb la pandèmia i deixar passar el bestiar”.

Amb aquesta expressió ramadera – pròpia de l’argot dels grans terratinents-, el ministre es referia a que el govern Bolsonaro aprofités el fet que els mitjans de comunicació estan dedicant la major part dels seus espais amb notícies relacionades a la Covid-19, per aprovar i executar mesures que permeten l’invasió i destrucció dels boscos. Salles, que a primer cop d’ull podria semblar un noi bondadós, altrament es tracta d’una figura mesquina.

(més…)

El món sencer ha pogut escoltar, en totes les llengües oficials parlades en l’Organització de les Nacions Unides (ONU), al president Jair Bolsonaro com enfonsava encara més la imatge del Brasil. Amb un discurs agressiu i ple de falsedats, ha enviat missatges durs a la pròpia institució, a governs, a ONGs i a la premsa. Per acabar-ho d’adobar, ha fet una apassionada defensa de les dictadures del Con Sud.

Abans de pujar al faristol de la 74ª reunió de l’ONU, a Nova York, algunes persones presents, entre diplomàtics i periodistes, imaginaven que el president ultra aprofitaria l’ocasió per fer un discurs de conciliació. Aposta perduda. El que s’ha vist ha estat un president intolerant i nacionalista. Han desaparegut paraules com societat civil, espai democràtic, diversitat, multilateralisme dels seus predecessors a la presidència del Brasil, obrint pas per militarisme, Déu, lloances a la policia i amenaces.

(més…)

Mentider compulsiu i sempre irrespectuós amb qui el confronta, el president brasiler Jair Bolsonaro es troba en una situació complicada després que els incendis a l’Amazònia han cridat l’atenció de l’opinió pública mundial. Moltes veus s’han aixecat en contra la desforestació que des de l’inici del seu govern ha crescut exponencialment estimulada per la seva política d’enderrocament dels òrgans de fiscalització i de l’institut que fa el monitoratge de les cremades a la regió.

Després de les crítiques d’artistes nord-americans de Hollywood, de la cantant Madonna i de futbolistes com Cristiano Ronaldo i Mbapé, el president francès, Emmanuel Macron, portarà el tema a debat durant la reunió del G7 aquest cap de setmana a Biarritz. La trobada del grup, que reuneix Estats Units, França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Canadà i el Japó, debatrà els assumptes relatius a la preservació de l’Amazònia. El grup estaria estudiant sancions al Brasil i fins i tot l’exclusió del país de l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosul.

(més…)

Dia rere dia el govern brasiler pren decisions que ens fa avergonyir davant de l’opinió pública mundial. L’última és el decret del president Temer que estableix l’extinció de la Reserva Nacional del Coure i Associats (Renca), un enclau de gairebé quatre milions d’hectàrees, mida semblant a Dinamarca, situat en plena Amazònia, entre els estats del Pará i l’Amapá.

En aquesta reserva, delimitada el 1984, a les acaballes de la dictadura militar, hi ha nou àrees protegides de gran biodiversitat, entre elles dos territoris indígenes. S’estima que a la regió hi ha un alt potencial d’or i altres metalls preciosos, un gran atractiu per a les mineradores estrangeres. L’explotació d’aquests minerals era una potestat exclusiva de l’Estat, gairebé sense utilització fins ara. (més…)