Albert Rivera, el nou Slobodan Milosevic espanyol. I Juan Carlos Girauta, el nou Radovan Karadzic. Els mateixos discursos que els seus homòlegs de l’antiga exiugoslàvia. Ambdós de Ciudadanos i en ascens electoral.
I els polítics catalans dormint a la palla amb el seu “diàleg sense condicions prèvies” i demanant disculpes.
SOS — perill !
Montse Venturós, Alcaldesa de Berga: “Avui no he vingut a defensar-me; avui he vingut a acusar directament el ministeri fiscal”
BIC*CDR (President actual i vocals)
Reafirmem el Sí del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017. Completem la DUI del 27 d’octubre. Preparem-nos per aturar el país i pujar al tren de la Independència quan torni a passar, serà aviat …. no sabem quan, però fem el possible per estar apunt.
El Tren de la Independència tornarà passar molt aviat, estiguem apunt, com Baden Powell, sempre apunt!
Organitzem-nos, coordinem-nos, ANC, CDR*s i Catalans tots, en defensa de la República Catalana Independent.
Salvador Molins, CDR*bic, CA, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM.
EL PUNT DE VISTA CATALÀ – IX
1714 marca un abans i un després en la Història dels catalans. Això queda reflectit de manera evident en els mapamundis: després de segles de ser-hi, el Principat i tota la Nació Catalana vam deixar d’aparèixer-hi (https://lagotacatalana.wordpress.com/encontradorecibido/, apartat 10). I considero imprescindible que ens adonem i, encara més, que ens atrevim a reconèixer, les gravíssimes conseqüències que 1714 té sobre la nostra realitat d’avui: no som lliures sinó que la nostra terra està ocupada per Madrid/Castilla/Estado-Español i nosaltres hi estem sotmesos.
De fet, considero que a partir de 1714 no es pot parlar de poble català ja que un poble que no és lliure, no és poble. Per tant, de 1714 ençà tampoc es pot parlar ni de catalans, ni de famílies catalanes, ni de societat catalana, ni de justícia catalana, ni d’ensenyament català, ni d’universitat catalana, ni d’economia catalana, ni d’institucions catalanes en general ni, per tant, en particular de Generalitat catalana o de Parlament català o de lleis i decrets catalans o de qualsevol altra forma d’autogovern català.
Obrim els ulls, siusplau: des de 1714 no existeix res de res de res que sigui autènticament català (sinó ‘català’, com ara explicaré). Amb una única però important excepció: la terra catalana, és a dir, la terra sobre la que els catalans ens vam anar constituint com a poble català (en un procés a precisar molt més), la terra que inevitablement va influir en la nostra formació com a poble diferenciat, i que, malgrat l’esquarterament que ha patit, la continuo considerant la nostra terra catalana i que contribueix enormement a preservar un substrat català sobre el que vivim i ens movem els ‘catalans’… Però tot el que sobre la nostra terra catalana hi ha a partir de 1714 és ‘castellano expandido en estadoespañol e impuesto y aplicado en territorio catalán’, és a dir, és el que a la camarilla-parasitaria-de-Madrid (cpM) li interessa aplicar en terra catalana. I porta més de tres segles fent-ho…
Per posar un exemple: l’actualment anomenat “Tribunal Superior de Justícia de Catalunya” en realitat hauríem de denominar-lo “Tribunal Superior de Justicia Estadoespañola en territorio catalán” ja que el que fa és aplicar un “Derecho Castellano expandido y convertido en derecho estadoespañol, e impuesto en las cuatro provincias catalanes”.
És fonamental entendre això perquè durant set o vuit segles el Dret català, les lleis catalanes, la justícia catalana, les formes de govern catalanes (https://lagotacatalana.wordpress.com/encontradorecibido/, apartats 4, 5 i 6) i tot el que fos català NO TENIA RES A VEURE amb el que era castellà sinó que n’era QUALITATIVAMENT DIFERENT. I continua sent-ho… malgrat que, per ara, ho sigui d’una manera subconscient que batega en el cor de cada ‘català’ (ho sigui per família o se’n consideri per decisió pròpia voluntària).
Això fa imprescindible conèixer com érem els catalans abans de 1714, ja que, després de 303 d’ocupació i més de tres segles de genocidi castellano-estadoespañol, els ‘catalans’ actuals molt poc tenim a veure amb els nostres avantpassats, quan és decisiu que ara ens inspirem en ells. Posant com exemple l’autoritat: el concepte català d’autoritat no tenia res a veure ni amb el castellà d’aleshores ni amb el ‘català’ d’ara, ja que l’actual concepte ‘català’ d’autoritat no és altre cosa que el concepte castellà convertit en estadoespañol i que, per tant, ens ha estat inculcat a la força en tant que “estadoespañoles catalanes”. O ‘catalans’.
El concepte català d’autoritat exigia que el Rei i qualsevol autoritat actués de forma tal que es guanyés el respecte dels propis i dels aliens, fins i tot dels que fossin enemics, de manera que tothom podés confiar en ell. Ja un dels primers Usatges, “Quoniam per iniquum”, diu que el Princep, qui encarna la suprema autoritat de l’Estat, ha de ser escrupolós i fidel complidor dels seus deures “de guisa que tots hòmens, nobles e no nobles, reis i prínceps, e magnats e cavallers, vilans e pagesos, mercers e mercaders, peregrins e vianants, amics e enemics, cristians e sarraïns, jueus e heretges, se pugen en ell fiar e creure”. (Const,. Vol. I, llib. 1, tit. 12, us 1).
Doncs bé, per subratllar i recordar avui el pes enorme d’aquell importantíssim abans-i-després, a partir d’ara quan em refereixi als catalans d’abans de 1714 escriuré el gentilici tal qual: catalans, sense cap tipus de cometes; i, en canvi, cada cop que al·ludeixi als catalans posteriors a 1714 i, per tant, també als que ho som actualment, posaré el gentilici entre cometes simples: ‘catalans’.
I els ‘catalans’ només tornarem a ser catalans quan recuperem la llibertat, i per aconseguir-ho cal establir la continuïtat amb els nostres avantpassats i desempallegar-nos de més de tres segles de domini castellano-estadoespañol. Això implica superar l’orientació ‘la independència és una qüestió política’. Per què? Doncs perquè RECUPERAR LA LLIBERTAT ÉS UNA QÜESTIÓ VITAL. Lògicament, el camí per aconseguir aquest objectiu de sobrevivència i de dignitat comprèn formes polítiques i té conseqüències econòmiques, però NO és ‘una qüestió política’, i encara menys és una ‘qüestió econòmica’. Però, malauradament, aquestes són les imatges que permetem que es doni cap a l’exterior, amagant el fons del “cas dels catalans”: que érem el poble més lliure d’Europa, que la nostra llibertat ens va ser arrabassada el 174 i que ara volem recuperar-la.
Distingir entre catalans i ‘catalans’ té la funció principal de recordar-nos constantment la nostra condició actual d’estar presos de Madrid/Castilla/Estado-Español. I això és decisiu avui en dia ja que la nostra situació, com que dura fa ja més de tres segles, lamentablement ha passat a ser considerada com normal tant pels propis oprimits catalans malgrat ser-ne víctimes com, de manera interessada, pels nostres opressors castellans-estadoespañoles, que en són els beneficiaris. Per aquesta raó ells, a l’hora de la veritat en tot el que té relació a Catalunya, des de l’extrema dreta a l’extrema esquerra passant per tots els centres (inclòs l’“extrem centre”, com deia En Xirinacs, e.p.d.), tots han estat educats en tant que “estadoespañoles” i per això
—ells parlen amb la prepotència i l’autoritarisme en que ho fan, i nosaltres ho permetem… oblidant que ja “Els Segadors” assevera: “Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba!”
—a ells els hi surt d’una manera fàcil i natural afirmacions que comencen “Si yo fuera catalán…” per després “aconsellar-nos” (comminar-nos a) fer el que els interessa. Els darrers anys, els afegits són del tipus “… no sería independentista”, “… votaria tal cosa”, “… cumpliria la Constitución Española de 1978”, “… volvería a la convivencia y a la normalidad”, etc., etc., etc.
—ells no suportarien viure de sobte 12 hores tal com vivim els ‘catalans’, i es revoltarien violentament
—ells troben perfectament lògic que a casa seva no captin cap emissora de ràdio ni cap canal de TV en català (ni en basc ni en gallec, és clar!) i que, en canvi, la majoria de les que captem nosaltres a casa nostra siguin en castellà
—i així ad infinitum
I cal fer-ne la llista més completa possible!!!
El problema NOSTRE és que, com a conseqüència de més de tres segles de la seva ocupació genocida, actualment també a la majoria de ‘catalans’ tot això els hi sembla lògic… encara. La meva esperança és que els ‘catalans’ (repeteixo: per família o per elecció) SENTIM que estem presos, i aquesta és l’explicació profunda de la nostra participació (de nou des del 2009) MOLT-MOLT-MOLT MAJORITÀRIA (no és cert que hi hagi “divisió en dos blocs gairebé iguals entre els catalans”) a totes les mobilitzacions massives (manifestacions, votacions i altres actes) a que som convocats. I si aconseguim passar de “SENTIR que estem presos” a “SABER que VOLEM RECUPERAR LA LLIBERTAT I VIURE LLIURES FINS A DE NOU MORIR LLIURES”, aquesta vegada res no ens podrà aturar. A això contribueixo amb la distinció catalans-‘catalans’.
I acabo assenyalant un altre possible utilitat complementària d’aquesta distinció: reivindicar la nostra autèntica Història separant el que vam fer els catalans fins a 1714 del que hem fet els ‘catalans’ de 1714 ençà. L’eina és aquesta: tot allò que de dolent ha fet un ‘català’, ho ha fet com a conseqüència del nostre sotmetiment i, per tant, els veritables responsables són ells, els castellans-i-els-seus-assimilats-estadoespañoles. En canvi, tot allò que de bo ha fet un ‘català’, ha aconseguit fer-ho malgrat estar sotmesos per Madrid/Castilla/Estado-Español i, per tant, reivindiquem el que de català queda dins dels ‘catalans’.
Aquesta distinció qualitativa ja l’he argumentat en el tema de la (suposada, ja que quantitativament la corrupció a Barcelona no pot sinó ser molt menor que la corrupció a Madrid, atès que Madrid és el centre on “se decide sobre todo el Estado-Español”) “enorme corrupción catalana”, tan utilitzat pels ocupants contra nosaltres. Ja he aprés i escrit que, per molt que d’entrada ens costi de creure degut al bombardeig mediàtic a que estem sotmesos, al Principat i a la Nació Catalana no hi havia corrupció social abans de 1714. Per tant, la resposta qualitativa a aquests atacs és senzilla: “Ustedes van portar la corrupció el 1714. Quan ara se’n vagin, junt a les seves forces d’ocupació (militars i civils), junt el seu “Derecho Castellano-convertido-en-Derecho-Estadoespañol” (la seva al Principat triplement il·legal “Constitución Española de 1978”; el seu “Estado de Derecho… de derecho de conquista”; la seva concepció de justícia: “Al amigo, trato de amigo; al enemigo, trato de enemigo; y al indiferente, la legislación vigente”; etc.), i junt la seva corrupció social, no oblidin emportar-se tots els seus alumnes ‘catalans’ corruptes, que no passen de ser uns simples deixebles de Ustedes, qui, sense cap mena de dubte, en són els catedràtics i campions. Bon vent i barca nova!”.
Ajut per anar aplicant aquesta eina en altres àmbits! Segur que en sortirem enfortits. I emprar aquest i altres components del PUNT DE VISTA CATALÀ, segur que eixamplaria la nostre base. I, aspecte que és molt important i que MAI mencionen els que tan diuen que es pot “eixamplar la base” proposant mesures que en realitat fan el contrari, com el suïcida bilingüisme, encara considero més segur que aclarir que el que volem no és més diners sinó RECUPERAR LA LLIBERTAT, reduiria molt la seva base. En efecte, qui s’atreviria a afirmar públicament que vol que els catalans continuem sotmesos fins a genocidar-nos? Ni tan sols la majoria dels capitostos de Madrid que estan dirigint el nostre genocidi! I tota la resta o bé ens donaria suport o bé respectaria tots els nostres esforços per tornar a ser lliures…
Lluís Botinas, impulsor de LA GOTA CATALANA https://lagotacatalana.cat
Barcelona, 26 de gener de 2018
Casualitat? Quan he escrit la data m’he adonat que és l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Això és conegut. Del que em vaig assabentar no fa gaire i que comparteixo és que Franco va retardar l’entrada per tal de “limpiar la afrenta sufrida con la derrota de las tropas castellanas que asediaban Barcelona y que huyeron en desbandada tras la batalla de Montjuich del 26 de enero de 1641”. Ja que 1939-1641=298, Franco tenia molt present el que havia passat 298 anys abans. Però, ara i aquí, i després de tot un any 2014 de “Commemoració del Tricentari (1714-2014)”, ningú amb veu pública (política, mediàtica, acadèmica, etc.) menciona el 1714. Curiós, oi?
Per cert, el “Reino de Castilla” no va esperar a Franco per venjar-se, i aquest és un exemple més que EL GENOCIDI CATALÀ (https://lagotacatalana.wordpress.com/encontradorecibido/, apartats 7) va començar molt abans de 1714. En efecte, Pau Claris (1588-1641), probablement el català més important del segle XVII, moria un mes després, el 27 de febrer del mateix 1641, a conseqüència d’haver estat enverinat amb aigua tofana (barreja d’arsènic i varies herbes) per agents castellans.
—————–
La DI “Declaració d’Inici de Procés” que mai ens hem acabat de creure”: Per això som presoners del TC espanyol. Salvador Molins, CDR*bic
Barcelona. Presentació de la proposta de Constitució Catalana liderada pel jutge Santiago Vidal,. Ateneu Barcelonés.
Paradoxalment la DUI del 27 d’octubre, a banda de ser el poc que ens falta per completar, és el contrafort que protegeix el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’octubre.
Amagar la DUI del 27 d’octubre -i ho fan molts, per no dir quasi tots- posa en el camí de l’oblit el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017. És l’objectiu actual dels enemics de la Independència de Catalunya, els de dins i els de fora, que volen aigualir-ne la seva força i contingut, amb la intenció de carregar-se de nou el Dret de Decidir dels catalans, una vegada més! ja no ve d’una, ai las! i ho practiquem nosaltres i els altres.
No caiguem més en la trampa d’amagar el 27 d’octubre, perquè fer-ho posa en perill l’1 d’octubre, pretenen posar-el en la via de l’oblit. De moment ningú en pot negar l’evidència i així es refien del poderós oblit -la memòria immediata és curta-. Diuen els nostres enemics “això ja està superat, ja és pantalla passada com aquella destrucció i supeditació de l’estatut que ja donen per natural, assumida … inevitable .. bona”. I si seguim com ara ho aconseguiran. El problema no és tant quan ho diuen els enemics sinó quan ho practiquem nosaltres, i ara tothom llevat de jo i poques excepcions ho estem fent, amaguem la DUI del 27 d’octubre ja tan malmsa per les declaracions i estratègies de defensa d’alguns significats presoners polítics actuals.
La realitat de la DUI del 27 d’octubre, el compliment per part del Parlament -no pas del govern que se’n va anar a ballar sardanes- és el contrafort que protegirà la Permanència i reafirmació del Referèndum de l’1 d’octubre.
Quan els independentistes callen i emmudeixen la DUI del 27 d’octubre posen les bases perquè també caigui l’1 d’octubre, quan diuen i repeteixen els enemics de Catalunya -molts d’ells també des de Catalunya- que l’1 d’octubre “va ser un greu error, va ser una bestiesa que ha generat la repressió de l’estat”, com si el culpable fos el Referèndum -la veu dels catalans. l’aplicació pràctica del seu Dret a Decidir, i no pas la Repressió de l’estat ben aprofitada i ben estimada pels que viuen i treballen a Catalunya però en realitat són enemics de Catalunya per ser part, ser el mateix colonitzador, ocupador i repressor, o íntim col·laborador per activa o per passiva.
Reafirmem el Referèndum -vinculant, legítim i legal segons la legalitat catalana, i fet i votat per ser realitat- de l’1 d’octubre del 2017. Completem la DUI del 27 d’octubre del 2017 -la resposta vinculant que va complir Forcadell però no pas Puigdemont-.
Organitzem la República a la resistència. “Quim Torra i Puigdemont …Cap dels dos podrà, a curt termini, exercir un govern efectiu. Per això és necessari que enforteixin el sobiranisme civil que resisteix la repressió i manté la capacitat de mobilització a l’espera d’una direcció política”
Contra “la inversió de la realitat contra Catalunya” … contra els que són “fanàticament intolerants amb els que defensen el projecte nacional de la catalanitat oberta” ….
(Salvador Molins, CDR*bic. Llegint l’article de Jaume Renyer: )
https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=280123
“Amb Joaquim Torra i Pla” 131 . è President de la Generalitat de Catalunya.”
COMUNICAT DEL BIC, Berguedans per a la Independència de Catalunya.
Actualment “CDR*bic”, Catalans -nacional i politicament- en Defensa de la República, Catalana i Independent”.
_______
1 – Ens Reafirmem en el Sí al Referèndum “Vinculant” d’Autodeterminació de Catalunya del dia 1 d’Octubre de l’any 2017.
.
2 – Ens comprometem i ens preparem per a completar el mandat de la DUI votada al Parlament de Catalunya per la Majoria de 72 diputats a primera hora de la tarda del dia 27 d’Octubre del mateix any 2017.
.
3 – Creiem que és urgent l’hora en la que cal portar l’esmentada DUI al Tribunal de Dret Internacional de La Haia per a la seva aprovació i certificació, tal com es va fer en el cas de la DUI de Kosovo.
.
4 – El darrer pas del “Procés de Recuperació de la set vegades centenària Independència de Catalunya (985-1714) serà assolir l’Ingrés de l’Estat Català en forma de República en l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
.
BIC*CDR (President actual i vocals)
IN MEMORIAM de Josep Espelt
Necessitem estadistes capaços i determinats a complir i acabar la DUI del Parlament Català del 27 d’octubre del 2017.
Ciutadà “Kane” Espot combat la repressió i ho fa en català, així guanya punts per a esdevenir un estadista com Churchill.
Les conclusions i detalls de la sentència intenten rebaixar la dignitat de Santiago Espot: “reivindicar de forma incívica” “evidenciar amb mala educació” “el manifest tenia com a fi il·lusori i confés aconseguir la proclamació d’un estat català independent amb el respectiu control polític efectiu del territori a través de la protesta col·lectiva cívica”
Ciutadà “Kane” Espot combat la repressió de l’estat terrorista espanyol i ho fa en català, així mostrant identitat, fermesa i determinació guanya punts per a esdevenir un estadista com Churchill, preparat per combatre el Hitles que s’acosta:
Santiago Espot no haurà de pagar els 7.200 euros de multa per ultratge i injúries a la Corona
MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid 04/05/2018 13:51
………………………………………
El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, no haurà de pagar els 7.200 euros de multa per la xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei el 2015 per dos delictes d’injúries i calúmnies a la Corona. Cinc mesos després de la primera sentència, la sala penal de l’Audiència Nacional ha acceptat en una resolució coneguda aquest divendres el recurs presentat per Espot en contra de la condemna a una multa per haver “promogut la xiulada a l’himne i menyspreat el rei Felip VI” durant la final al Camp Nou el 30 de maig del 2015. La secció quarta de la sala penal ha anul·lat la sentència condemnatòria del jutjat central penal de la mateixa Audiència Nacional –un esglaó per sota de la sala, en la jerarquia judicial– perquè entén que el contingut del manifest publicat per Espot a les xarxes socials incitant a la xiulada “no contenia expressions injurioses ni qualificatius insultats respecte el rei, sinó que es tractava d’aprofitar un acte esportiu per reivindicar de forma incívica les pretensions independentistes”.
“Els organitzadors van evidenciar amb mala educació el seu radical desacord davant la impossibilitat de tirar endavant els plans independentistes”
En la condemna, s’assegurava que Espot executava “un pla preconcebut i planificat per ell mateix per ofendre i menysprear el rei, sota una tapadora de pretensions polítiques”. Però ara la sala d’apel·lacions, després de “fer una ponderació dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a l’honor conclou que l’acció duta a terme per l’acusat s’emmarca en la llibertat de la crítica”. És més, si per a la primera sala de l’Audiència Nacional que va analitzar els fets el manifest tenia com a “fi il·lusori i confés aconseguir la proclamació d’un estat català independent amb el respectiu control polític efectiu del territori a través de la protesta col·lectiva cívica”, la sentència actual afegeix que no hi ha “cap epígraf ofensiu, injust o oprobiós que suposi o impliqui un menyspreu a sa majestat el rei i a la institució que encarna la seva persona”.
L’Audiència Nacional conclou així que del que es tractava en definitiva era d’aprofitar un acte esportius en què acudia el rei perquè de forma incívica, impròpia, desafortunada i amb manifesta falta d’educació, els organitzadors evidenciessin amb la xiulada el seu radical desacord davant la impossibilitat de tirar endavant els plans independentistes”.
En la seva declaració en català a l’Audiència Nacional el 12 de desembre, Espot va dir que el manifest que va impulsar, al qual es van adherir 11 entitats i que va publicar en el seu perfil de Facebook el 28 de maig del 2015 –dos dies abans de la final de la Copa–, es va intentar expressar “una protesta pública i sonora contra la presència d’un personatge públic” que estava “emparada pels seus drets d’opinió i expressió”.
“La meva referència al cap de l’Estat és, si no recordo malament, com a rei i com a monarca sense entrar en temes de valoració personal, que mai han sigut transcendents políticament per a mi”, va assegurar Espot, emparant-se en el seu dret de llibertat ideològica.
En una sèrie de tuits, Espot s’ha mostrat agraït amb tots els que li han donat suport durant un periple judicial de tres anys i ha anunciat que farà una roda de premsa dilluns per explicar els detalls de la sentència:
……………………….
TWITTER:
Moltes gràcies a tots aquells compatriotes que m”han acompanyat aquests darrers mesos i especialment al meu advocat Albert Boada. Aquesta és sobretot una victòria seva. Santiago Espot
Si som capaços d’organitzar trobades de poetes, artistes, jubilats, bombers, cantants, estudiants, arquitectes, gent, persones per la república <de fet “Defensors de la República”, em sembla molt que no podran fer res contra nosaltres“
https://blocs.mesvilaweb.cat/Rafel-Molina/?p=268727
Extret, pel seu aprofundiment, de: https://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=275765
(Literatura Catalana Moderna – Illes, Blog de l’escriptor Miquel López Crespí)
<El Moviment per a la Independència. Organització i veu de la República (Estat Català Independent)>
… / …
Reflexions i elements bàsics per a una estratègia renovada
El cop repressiu del mes d’octubre ha provocat sobretot una desorientació important pel fet que no s’ha sabut reaccionar després de constatar la ineficàcia provada del Full de Ruta que s’havia traçat al llarg dels darrers anys de mobilitzacions. Tot seguit dels fets del mes d’octubre es comença a acceptar, al si del moviment, l’error de l’estratègia “de la llei a la llei” que els grans partits independentistes havien dissenyat. I paral·lelament i progressivament es van posant les bases d’una nova estratègia.
Amb el nou any 2018 ja es posen sobre la taula tres preguntes fonamentals per al desplegament d’una nova estratègia:
– Quines accions i mobilitzacions poden enfortir ara l’independentisme i frenar l’escalada de repressió i d’ocupació?
– Quin paper ha de fer el parlament i el govern (sota vigilància judicial permanent)?
– Com podem crear condicions materials per a mantenir la República independent de manera duradora?
Per a respondre a aquestes preguntes cal tenir en compte:
A. Els elements amb què comptem
B. L’orientació que ha de prendre l’acció independentista
A. Elements per a una estratègia nova
El moviment independentista compta amb els següents elements principals: A.1-Un moviment popular mobilitzat; A.2-Una majoria parlamentària i A.3-Uns elements de representació política a Europa.
A.1-Un moviment popular mobilitzat.
El moviment popular continua mobilitzat com ho ha mostrat repetidament, encara un altre cop el diumenge 15 d’abril, en el moment de tancar aquest document. Una dada molt positiva des del punt de vista dels continguts és que el conjunt del moviment ja s’ha orientat clarament cap a la República. A partir d’ara s’haurà de parlar de moviment per la Independència i la República catalana si es vol definir amb més precisió el seu objectiu.
Però, malgrat tot, cal constatar que el grau de mobilització i de clarificació entorn dels grans principis (Independència i República), no va acompanyat d’una organització adequada. El moviment en conjunt no té clares quines accions s’han d’emprendre un cop s’ha vist que “la revolució dels somriures” ja no pot ser la forma d’acció dominant. Aquesta mancança s’ha reduït, en part, amb l’activació dels CDRs, però encara persisteix una certa desorientació.
A.2-Una majoria parlamentària.
Hi ha una majoria parlamentària que permetria una acció política que donés una orientació adequada al mandat electoral, però la repressió i sobretot el marc repressiu general, ha creat dificultats en aquest àmbit. La majoria parlamentària ha sofert una crisi remarcable causada per l’empresonament de líders importants. Això ha dificultat les negociacions del procés d’investidura a la Presidència del govern de la Generalitat.
La desorientació ideològica conseqüència també del cop repressiu ha provocat, de manera general, dificultats en l’enfocament i el desenvolupament de les negociacions. L’extensió, al si d’algunes formacions polítiques, de la idea de la necessitat d’un replegament com a única estratègia per a evitar la repressió, ha impedit que s’assumissin posicions polítiques orientades a facilitar la lluita popular per la Independència i la República. Discutirem aquestes posicions de caire involucionista a l’apartat B següent on tractarem de l’orientació que es considera que hauria de prendre l’acció independentista en la fase actual. Des del Parlament de Catalunya també es pot ajudar a fer avançar el moviment per la Independència i la República.
A.3-Uns elements de representació política a Europa.
L’exili del president Puigdemont, i de membres del govern, juntament amb la presència d’altres militants independentistes, a diversos Estats europeus ha donat una capacitat de difusió molt important, a nivell internacional, del plet independentista de Catalunya. Però aquests elements de representació política a Europa s’han trobat i es troben encara ara (després de l’alliberament del president Puigdemont de l’empresonament alemany) en una situació de dificultat de coordinació i també de necessitat de precisar la seva funció en el conjunt del moviment per la Independència i la República catalana. Caldrà trobar l’articulació adequada d’aquest àmbit polític (autoanomenat, en aquests moments “Consell de la República”) amb el conjunt del moviment, de tal manera que tots els àmbits d’intervenció es potenciïn adequadament.
Podem observar, doncs, que tots aquests elements amb què pot comptar el moviment actual són positius però que, de la manera en què es troben actualment, són insuficients.
Caldrà, per tant, un esforç d’orientació i també de reorganització
B. L’orientació que ha de prendre l’acció independentista
La nova orientació que hauria de prendre l’acció independentista, segons analistes solvents es basa en enfocaments com els següents: B1. Una estratègia republicana; B2. Una lluita contra l’Ocupació, la Repressió i el Feixisme; B3. Una acció ofensiva.
B1. Una estratègia republicana
Tal com ho hem comentat en un apartat precedent el moviment s’encara, després des fets d’octubre del 2017, en una orientació independentista i republicana, és a dir, una orientació que porti a avançar cap a la República catalana. Això vol dir que tant el conjunt del moviment popular com les institucions han d’anar en un mateix sentit de preparar, per tots els mitjans possibles, l’adveniment de la República catalana: tot ha de contribuir a reforçar la consciència i la mobilització a favor d’una República dels drets socials. Aquesta és la manera d’eixamplar la base social del moviment.
Aquesta estratègia republicana nova s’ha de basar d’una banda, en la mobilització; i d’altra banda, en la dinamització del debat republicà en el camí del procés constituent que posi les bases de la nova constitució nacional, fonament de la nova legalitat republicana.
B2. Una lluita contra l’Ocupació, la Repressió i el Feixisme
Cal mantenir una acció continuada contra la repressió que, observant la tendència repressiva de l’estat espanyol, i de les seves estructures policíaques i judicials, cal entendre com un dels aspectes d’un fenomen més general que afecta les nacions dominades, que és l’ocupació. L’ocupació és la forma de dominació d’un poder absolut en què la vida social, política i econòmica d’una societat es troba sota el control d’aquest poder, de manera que aplica de manera sistemàtica la seva voluntat passant per damunt de la voluntat de la població ocupada. L’ocupació és producte de la força i la violència exercides contra les persones i té un origen militar. I es pot combatre amb accions i comportaments que la facin inútil, en el sentit que l’estat ocupant arribi a considerar més favorable per als seus interessos deixar anar la coacció que provoca l’ocupació.
La repressió en el nostre cas és, doncs, un aspecte de l’ocupació i es combat igualment fent-la finalment inútil perquè no aconsegueixi l’objectiu de sembrar la por i serveixi, al contrari, per a fer créixer la consciència política i l’organització del moviment. És important, doncs, que la lluita contra repressió es porti a terme d’una manera racional i amb caràcter social, superant les defenses individuals i de renúncia dels propis principis que és contraproduent perquè, en la nostra situació d’ocupació i de voluntat d’humiliació i de sotmetiment, encara pot tenir un efecte negatiu d’estimular el sadisme de l’adversari; la lluita contra la repressió ha de ser, per tant, política i col·lectiva. La defensa ha de tenir en compte les necessitats i prioritats polítiques del moment i ha d’actuar amb la màxima coordinació. D’aquesta manera, els efectes desitjats pel poder amb la repressió poden ser anul·lats i girats a favor del moviment.
Un dels instruments de l’ocupació és la utilització de l’agitació social i ideològica servint-se de les formes demagògiques i militaristes del feixisme, com a moviment favorable al manteniment de l’statu quo, és a dir, com a defensor la dominació del règim monàrquic espanyol sorgit del franquisme. El feixisme propi del PP i aliats (igualment com el falangisme que n’és un germà cridaner, com ho és Ciudadanos) té la funció de defensar la repressió de l’estat ocupant, per mitjà de l’exacerbació de la ideologia espanyolista i també d’obstruir la difusió de qualsevol missatge favorable al canvi polític i social. És, per tant, un enemic frontal de la República catalana independent. Cal denunciar directament aquestes posicions i establir un tallafoc al seu voltant. De cap manera poden ser considerades com a opcions democràtiques legítimes les persones i organitzacions que s’expressen obertament com a enemics directes del poble i col·laboradors permanents amb les forces d’ocupació.
B3. Una acció ofensiva
Una de les mancances més negatives al llarg d’aquests mesos ha estat el fet que l’acció política s’hagi limitat a actuacions merament defensives, motivades per la urgència de respondre a la repressió. Com és sabut, l’actuació defensiva no permet modificar les condicions de la confrontació; és imprescindible, doncs, passar a actuacions de caràcter positiu i ofensiu.
Com es desprèn de la descripció de la situació, les actuacions ofensives s’han de fonamentar en la lluita contra l’ocupació: el rebuig a les forces repressives i als representants del règim monàrquic espanyol, responsable de les diferents formes d’ocupació. I cal actuar ofensivament de manera que la situació d’ocupació no surti a compte al poder ocupant. Una de les línies que poden anar més clarament en aquesta direcció és el rebuig als monopolis del règim (molts creats amb el franquisme i articulats entorn del conjunt empresarial i financer conegut com IBEX35), uns monopolis basats en l’extorsió de clients captius. Ja hi ha hagut unes primeres actuacions en aquest sentit amb l’aixecament de les barreres dels peatges però cal una acció més generalitzada i contundent perquè és sabut que de l’eficàcia d’aquesta acció ofensiva en depenen les possibilitats objectives d’arribar a la Independència i la implantació de la República.
Propostes per a una articulació nova i eficient
Un aspecte clau, a què hem fet referència al llarg d’aquest dossier, és la necessitat d’una coherència i unitat en l’acció de tots els elements del Moviment per la Independència i la República. No porta enlloc que unes organitzacions cíviques vagin per una banda i unes altres per una altra banda; o que uns partits que parteixen d’uns acords bàsics compartits importants desenvolupin iniciatives polítiques divergents o contradictòries entre elles; o que el Consell de la República a l’exterior pogués promoure, per exemple, iniciatives importants que poguessin estar desconnectades del moviment popular per la Independència i la República que es desenvolupa a l’interior.
Davant la situació actual de perill de dispersió s’han avançat diferents propostes d’organització dels tres elements fonamentals del moviment esmentats més amunt. D’entrada, convé precisar quines podrien ser les funcions generals en cada cas: Així caldria partir del caràcter fonamental del moviment popular per la Independència i la República catalana que es desenvolupa a l’interior a través de diferents instàncies (ANC, CDR, Òmnium etc.). I en segon lloc el caràcter, en general, subordinat que han de tenir les institucions autonòmiques (que sabem que es troben segrestades per l’estat espanyol). I finalment també cal assumir el caràcter complementari que ha de jugar la representació política a l’exterior al voltant del president Puigdemont, una representació política important pel fet que seria la representació principal que podria operar lliure de coaccions.
Partint de consideracions generals com les exposades s’han fet diferents propostes d’articulació dels diferents elements del Moviment per la Independència i la República, totes amb l’objectiu de millorar la cohesió de l’acció política, sense que per això les organitzacions preexistents haguessin de renunciar a la seva existència.
Es tracta de bastir un Consell d’Acció Republicana, segons alguns, (o un Congrés Nacional del Poble Català segons uns altres etc.).Nota (3)* que pugui agrupar els més amplis sectors del moviment (organitzacions, entitats etc.) de la societat catalana interessats a treballar a favor de la República catalana i la seva instauració. Hauria de ser constituït bàsicament per representacions territorials, associatives i sectorials; i també hauria de comptar amb la presència dels partits per tal de fer possible una actuació política transparent tot garantint que les institucions impulsades pels partits (parlament, ajuntaments etc.) treballin en un mateix sentit. El Consell de la República a l’exterior hauria d’estar integrat també dins aquest organisme unitari.
Aquest organisme, no estant immergit dins l’estructura administrativa de l’estat espanyol podria desenvolupar la seva actuació sense les greus limitacions de les institucions oficials. I essent aquest nou marc organitzatiu definit, doncs, com un estructura organitzativa unitària, ha de representar, a la pràctica, la possibilitat d’una autoritat única.
——————
Nota (1)*. Dades calculades sobre un cens de 5.313.564 votants. En les dades que hem exposat, només es comptabilitzen les paperetes que han pogut ser recomptades. El govern català xifra en 770.000 el cens dels col·legis electorals tancats per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra (incloent-hi tant els votants que no van poder votar al seu col·legi electoral com les urnes amb vots requisats en aquests col·legis).
El balanç de la repressió de l’Estat espanyol el dia 1 d’octubre és de 991 persones ferides pels cossos policials espanyols (4 d’hospitalitzades, de les quals una que hi va perdre un ull).
Nota (2)* v en ANNEX: “Declaració d’Independència”
Nota (3)* v. a la “Selecció d’articles” d’aquest dossier, els textos:
“Per un Consell d’Acció Republicana” (Alfred Bienzobas – 3 d’abril 18)
“Crida a una estratègia republicana” (Poble Lliure – 5 març 18)
SELECCIÓ D’ARTICLES I DOCUMENTACIÓ DIVERSA
Aportem diferents materials (vídeos, articles etc.) publicats entorn dels fets descrits en aquest dossier. Pel que fa als articles hem aplegat els que ens han semblat més clarificadors, apareguts en diversos mitjans, i publicats principalment per Llibertat.cat els quals aborden els diferents aspectes que hem descrit a la introducció:
Sobre els antecedents
“Referèndum sobre la independència” a Viquipèdia
“2017 – Referèndum i República” (Poble Lliure)m(on s’analitza la situació prèvia i es fa referència a la necessitat d’uns Grups de Defensa de la República per a defensar-ne la proclamació)
Sobre la importància de l’1 d’octubre
En aquest aspecte remetem als títols de llibres que hem aplegat més endavant en aquesta selecció.
– Sobre la repressió de l’1 d’Octubre:
Memòria gràfica geocalitzada, d’un dia que no oblidarem mai
– Sobre l’arbitrarietat de la repressió espanyola
“El cinisme grotesc” (C. Castellanos- 20 novembre 17)
(Destapant “Ciuta-barnia”: l’intent de fracturar Catalunya)
Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra i la seva llengua, sense oblidar mai els propis orígens
Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia …
(Destapant “Ciuta-barnia”: l’intent de fracturar Catalunya)
Alguns, ben coneguts, tenen una obsessió en dividir, partir, esquarterar Catalunya … se n’omplen la boca, i a més a més n’acusen als independentistes però fàcilment se’ls veu la de sota.
Algú té present aquella escena bíblica en la que Salomó per acontentar dues mares, l’una falsa i l’altre veritable, proposa partir la criatura en dues parts?
Catalunya no està dividida en tants per cents com pretenen alguns enemics de la Nació Catalana. Hi ha persones que viuen a Catalunya amb autoodi permanent i incapacitat manifesta per a fer-se membres del Poble Català que un dia més o menys llunyà els va acollir. No s’han integrat mai ni es volen integrar mai, i per acció o omissió exerceixen de colonitzadors amb el mateix aire i les mateixes maneres supremacistes de quan els espanyols exercien d’altius colonitzadors a la Guinea Equatorial.
Aquests magnats de l’autoodi i de l’odi encobert a tot el que és genuïnament català volen arrossegar a les seves posicions a molta gent arribada d’arreu fa pocs anys, volen que com ells siguin permanentment immigrats enlloc de transformar-se en persones que sense oblidar les seves arrels s’integrin al cent per cent com a Catalans de ple Dret i bon esperit.
Catalunya és amable i acull a totes les persones. Honorabilitat comporta honorabilitat. Que ningú es deixi enganyar per aquella mala gent que malda per sotmetre Catalunya i els catalans a cap imperi, sigui l’espanyol, el francès o el que sigui. Catalans tots, arribats de tots els temps, no us deixeu arrossegar per aquesta mala gent.
La Catalunya lliure, plena i rica que estem construint és de tots i per a tots, per a ser-ne plenament membres sans i feliços sols cal estimar-la amb un amor senzill i veritable, no pas amb un pretès amor negatiu, colonitzador i alienador.
Ser Català és estimar Catalunya i la seva llengua, viure i deixar viure, defensar aquesta terra i la seva llibertat, la seva independència.
Salvador Molins (CDR*bic) Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci de l’ANC, soci d’ÒMNIUM.
Ni Berga-barnia, ni Caga-barnia, ni Arrima-barnia … Ser Català és estimar Catalunya, la seva gent, la seva terra tota sencera i la seva llengua. Mai s’ha d’oblidar els propis orígens ni la pròpia gent. Tothom qui viu i treballa a Catalunya és cridat i convidat a integrar-s’hi de ple dret i així esdevenir un altre català i ciutadà com tots nosaltres.
