Puigdemont, Proclami la República i organitzi la Defensa, estem apunt!

Puigdemont, reactivi la Independència i com Cap d’Estat de la República organitzi la Defensa de la República (estem apunt), aclareixi el tema dels mossos, qui està a favor de la República i si n’hi han que estiguessin en contra, ningú ha d’estar on no vulgui estar, il·legalitzi Jutges i Policies espanyols i denunciï Espanya a les instàncies internacionals, faci-ho com a nou estat que s’ho creu al marge de les simpaties que demostrin altres estats en els primers moments, cap estat llevat d’Espanya s’hi ficarà en aquests assumptes. No és fàcil, res és fàcil, però també tot és possible. Estem apunt.

Si EUA va dir que s’entendria amb qui fos interlocutor segons els resultats del Referèndum què esperem en aplicar aquests resultats? no esperem que es facin vells i ningú ja no els tingui en compte.

Una petita força internacional, una petita lliga de països a favor dels Dret a l’Autodeterminació podria ajudar en els primers moments: Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia, Kossovo, Croàcia, Israel, Anglaterra, Finlàndia, Islàndia, Austràlia, Xina, Rússia, Escòcia, Irlanda, Suècia, Suïssa, Noruega, Dinamarca. Perquè no ho tanteja Sr. President, podríem ser un país amic i comercial que compartíssim valors i milloréssim mútuament la nostra bona imatge al món i no tan sols la imatge sinó la tasca de fer un món més feliç i solidari per a tothom.

Avui -ahir- Concentracions també a London, Berlín, Perpinyà, Brussel·les, Andorra, …
amb el lema LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS!

Bé! molt bé! però el President està renunciant a les seves obligacions i a la seva responsabilitat, amb l’excusa d’un diàleg que no hi serà.

Puigdemont no té excuses, el Poble ha parlat, ell ha de complir. La gent està disposada per oferir-se de voluntària en assumptes de Protecció civil i de moment com a policia desarmada. Tot el que la Població està disposada de fer-ho il·legalment dins la legalitat espanyola per motius obvis de sedició, etc. més ho farà dins la legalitat de la República Catalana Independent, més protegits i no com a malfactors sinó com honorables catalans,

Sr. Puigdemont no esgrimeixi excuses de por i de violència perquè les persones que van votar “Sí” ja són totes majors d’edat i estan capacitades per a protegir-se, organitzar-se i ser prudents.

President sigui responsable, Declari la Independència, Proclami la República, i organitzi la defensa i la resistència. Nomeni noves seus per a la nova estructura judicial catalana que el Jutge Vidal es capaç de reordenar en tres dies, per dir alguna cosa. Aclareixi quins mossos estan per la República i quins mossos no hi estan. Si hi hagués un gran sinistre geològic això també s’hauria de fer, reorganitzi tots els efectius que tingui i complementi’ls amb voluntariat.

Els catalans som capaços de fer això, l’ANC ho ha demostrat i els Comitès de Defensa del Referèndum també, i encara més coses … !

Crèguim, Sr. President! Proclami la República i així obrirà les portes per al Reconeixement Internacional. Ningú es comprometrà per nosaltres si no som conseqüents i nosaltres fem primer la feina que ens pertoca.

Declari la Independència tal com s’hagi de fer però faci-ho, és urgent!

Tot el Poble està amb vostè per a aquesta tasca urgent!

Tot el poble està disposat, té il·lusió i encara se sent fort i digne, tot i les cares de tristesa que veig per tots els carrers i arreu. Però quan els parles encara se’ls il·luminen els ulls i se’ls tensa la gola.

Ahir va ser un cop molt fort quan van arrestar indefensos els Jordis i el Trapero que havia d’anar uniformat perquè tot el món veiés que l’heroi d’aquell atac terrorista Jihadista  fet contra Catalunya a Barcelona i Cambrils, era tractat per Espanya com un malfactor.

Però infinitament més gran va ser la tristesa de tot el Poble Català quan van veure com vostè mig declarava la Independència del nostre país estimat i en cinc segons la desactivava. Molt més trist … infinitament més trist!

Reactivi President!
Catalunya i els catalans estem apunt. Confiï amb nosaltres.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“Proclamem constituïda la República Catalana, Catalunya torna a ser un estat independent” Jordi Fornas

Darrerament passem per continus moments d’incertesa degut a l’ambigüitat dels nostres representants que, en moments com aquests en que cal fer les passes definitives i prendre les decisions que corresponen a homes d’Estat, es posen en evidència.
.
Ara ja no ho fan només davant l’opinió pública catalana, que ho aguanta tot perquè està acostumada a aquest discurs de l’ambigüitat, sinó davant l’opinió pública mundial estupefacta davant tal manca de coratge i determinació.
.
No crec que hi hagi gaires mitjans internacionals pendents del que pugui contestar demà el Sr. Puigdemont sobre si va declarar o no la independència, perquè el crèdit que encara puguin tenir els nostres representants ha quedat sota mínims després de l’espectacle del dia 10.
.
Potser intentarà algun gir dialèctic per excusar-se, però ho té fàcil perquè el 10 d’octubre no es va declarar res, no es va llegir cap declaració d’independència, no es va proposar i per tant no la va votar el ple de la Cambra.
.
El President es va limitar a fer un discurs de poc calat, sense la fermesa que demanava el moment i quan semblava que deia el que tots estaven esperant sentir es va retractar immediatament en un acte que no aguanta comparació amb cap precedent semblant.
.
Nosaltres, la gent de UPDIC (i Catalunya Acció) vem fer una acte públic a la plaça Sant Jaume el dia 4 per recordar-li el compromís al President, el seu Govern i al Parlament sencer i si que vem llegir la declaració d’independència. La considerem legítima, atès que anteriorment el poble català havia manifestat la seva voluntat d’independència votant el dia 1 d’octubre.
.
Qui la vulgui conèixer només ha d’entrar al nostre web: www.updic.cat i allà la trobarà, perquè està escrita a la nostra proposta política des de fa temps.
.
Jordi Fornas, President de l’UPDIC

————————-


DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA FETA PER L’UPDIC
72 HORES DESPRÉS DEL REFERÈNDUM
FINS ARA L’ÚNICA DECLARACIÓ LLEGIDA PÚBLICA I SOLEMNE
COM LI CORRESPON A  UNA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA.

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

PROCÉS CONSTITUENT
POSADA EN MARXA  UPDIC

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.

https://updic.cat/130-2/

PROPOSTA POLÍTICA

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El compromís del President. La Llibertat i la Plenitud de Catalunya, Junquer i el Vaticà.

M’he atansat a la premsa d’avui, dissabte 14 d’octubre del 2017, i he vist tres titulars que m’han cridat l’atenció:

El tercer titular parlava d’aquell tal Junquer que, avui o ahir,  deia que “si se’ls hi permetia als catalans, aleshores tothom vodria marxar de l’actual EU”, no parla potser aquest senyor del que els catalans entenem per l’Europa dels Pobles? Sr. Puigdemont no ho dubti, el destí i la història han posat en les seves mans el futur da Catalunya i d’Europa: esclavatge o llibertat?!   Ara, avui encara, som a temps d’aixecar aquest baluard de dignitat i de porta oberta al futur d’Europa i del Món que és i representa Catalunya, i això depèn ara mateix, puntuals a l’hora històrica, de vostè Puigdemont i d’un sol gest, complir el seu propi compromís amb la voluntat del nostre Poble.

El segon titular parlava del Vaticà, un dels estats més influents del món, tan malvat si voleu com ho són per alguns catalans, Anglaterra, Rússia, Israel i la Xina per només anomenar-ne quatre, però bons o dolents hem de prendre consciència que a nivell entre nacions ningú és bo, “només Déu és bo”, com ho deia Jesucrist, encara que molts, cosa ben legítima, tampoc s’ho creguin.

Sigui com sigui i tornant al Vaticà, un dels estats més influents del món, amb 900 milions d’humans al seu haver, i que per sorpresa nostra pot ser dels primers, junt amb d’altres que ja he esmentat, en reconèixer el nou Estat Català Independent, un cop activada i solemne la Proclamació de la República; i tornant al titular a que em refereixo deia, si no ho he entès malament: “el Vaticà diu que això del Diàleg en el cas actual de Catalunya és una trampa”

Jo l’he compartit plenament, aquest segon titular, perquè sé que no hi haurà diàleg amb Espanya i per això, ara mateix, escudar-se en el diàleg és només fer tot el possible per ajornar i allunyar una decisió que pel que sembla ni Puigdemont, ni Junqueras, tenen el coratge d’afrontar-la.

Si Puigdemont, Junqueras i la Forcadell no en són capaços ho haurem, ho haurà de fer el Poble Català i també haurem de cercar catalans capaços d’interpretar el rol d’estadistes alliberadors, dones o homes amb la lucidesa, el coratge i la determinació necessàries per a Proclamar de forma efectiva la Independència de la nostra Nació.

I finalment, el primer titular que m’ha atret l’atenció, es referia a les fortes pressions que està rebent Puigdemont de cara a la resposta que li ha exigit el cap dels exèrcits enemics i invasors de Catalunya amb data de caducitat i amb amenaça inclosa del colp final, el 155 i si cal més coses.

Com diu la Bíblia, més mil·lenària encara que Catalunya: Digues “Sí” al que és sí i “No” al que és no, tot el demés surt de la boca del dimoni”. Rajoy exigeix a Puigdemont una resposta clara, sense embuts, li diu “no m’enterboleixis, digues Sí o No”.

El que és trist i no és digne és que Puigdemont -amb el suport del Junqueras- corri a respondre abans a l’invasor que no pas al seu propi Poble a qui es deu per democràcia -aquella amb la qual s’han omplert tan la boca- “Votareu i votarem i hem votat” i pel compromís sagrat del Capdavanter amb el seu Poble.

Pobres catalans, només ens tenim a nosaltres mateixos, fins i tot el nostre capdavanter ens pot abandonar … per això clamem a Puigdemont que no ho faci, que no abandoni al seu Poble en aquesta hora decisiva. No tenim res més que aquest clam “compleix el que vas prometre” i pel que vam votar “Sí” en el Referèndum Vinculant de l’1 d’octubre d’aquest 2017.

Per què corres més per Espanya i Rajoy que no pas per a nosaltres? Al final, ja apunt de començar la batalla, dilluns, sense enganys ni subterfugis, no et voldríem veure com a “Braveheart” al bàndol dels contraris, aquells que tenint tants interessos a banda i banda, malden constantment per vèncer i subjugar Catalunya!

Ara o mai! per a tants catalans que s’acosten inexorablement a la fi dels seus dies. En memòria de tots ells i en representació de tots ells, us parlo del Josep Espelt, traspassat fa uns mesos, ell que estimava tant als seus, a la seva i nostra Catalunya, infinitament a la seva i nostra llengua, ell que no volia morir sense veure la Independència i plenitud d’aquest Poble … per a tots ells i per la petita neta d’aquest Josep Espelt del Flor de Neu, petita que ja té dos mesos de vida i que ai las! no sabrà del seu avi altra cosa que l’amor absolut que impregnava la seva vida, tot el seu llegat, com tants i tants catalans, homes nobles i bons.

Per ells, President, per ells … ara o mai!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El President ha d’activar la Declaració i Instaurar la República. Poder Judicial i Cossos de Seguretat, àdhuc Cos de Voluntaris.

“Si hi ha una llei injusta, si el President no compleix, un home no només té el dret a desobeir-la o destituir-lo sinó que s’ha de compremetre a fer-ho”       Thomas Jefferson

Ara només falta reactivar la Declaració i donar les primeres ordres per fer efectiva la República: Poder Judicial Republicà i forces de seguretat republicanes, àdhuc cos de voluntaris defensors de la República.

El Poble que vam votar l’1 d’octubre, 2.044.000 catalans més 700.000 de segrestats, amb el vot vàrem delegar al govern i al President el nostre poder democràtic, però si ells no compleixen hem de recuperar el poder i exercir-el nosaltres mateixos.
 .
Ens hem d’organitzar a tot Catalunya i activar-nos perquè el President va a la deriva desobeint el nostre vot i el seu mateix compromís “si guanya el Sí, Declararé la Independència” i “si guanya el no, convocaré eleccions”.
 .
Tots sabem que si hagués guanyat el “no” a les 48 hores o abans ja hauria convocat les eleccions, per què no compleix ara el seu compromís? quina credibilitat té?
 .
Qui és ell, Puigdemont, per decidir les nostres vides, ja som grans i responsables, no som criatures, si té por … que marxi i ho entendrem. Junts pel Sí, un pilot de diputats callen i així consenten, ara no podem perdre la República, i si no actuem les coses van per aquí, pel cantó de ser enganyats com ho han estat els grecs i els egipcis.
.
Mas, ara, treu el tema de les Estructures d’Estat, segons Jordi Fornas, president i Fundador de l’UPDIC per les darreres eleccions europees, o sigui ja fa uns tres anys, sosté que les estructures d’estat ja funcionen a Catalunya des de l’Estatut del 1979, qui ho pot negar? La sanitat funciona, la policia funciona, la recaptació dels impostos que Espanya ens ho permet funcionen, el Govern funciona, el Parlament funciona, els sindicats funcionen, la Judicatura funciona … segons Jordi Fornas el que cal no és fer les estructures d’estat sinó només canviar l’amo pel qui treballen, ara treballen per a Espanya i a partir de la Declaració de la Independència, immediatament han de treballar per a Catalunya, només per a Catalunya i sota les ordres de la nova República.
.
S’ha fet la Declaració o no s’ha fet? Segons l’entrevista que segueix a Benet Salellas m’entren dubtes de que no s’hagi fet? No potser que s’hagi enganyat d’una manera tan monstruosa! Si s’ha fet ara ja no cal parlar més de la Declaració sinó que ara tot es resumeix a una sola decissió, posar-la en marxa i començar a donar les ordres pertinents perquè això sigui efectiu.
 .
Mas diu coses i l’error català que fa 300 anys ens manté esclaus vol persistir, Mas, Puigdemont, Forcadell, ANC, Òmnium, Mossos, tots diuen i fan coses contradictòries, coses en contra dels catalans, no pas a favor de la democràcia, perquè tanta democràcia és votar com complir el que s’ha votat. Parlen i diuen coses, àdhuc, o fa Mas, per distreure el principal: la decissió de fer-ho. O sigui que el tema de les estructures és una trampa i un engany per amagar i retardar la “decissió”, per distreure al Poble i mantenir-el en la indecisssió permanement.
.
L’error autonomista garrafal, error, engany i autoengany és pensar que Espanya deixarà desenvolupar una llei de “Transició Nacional” dins de la seva legalitat. No siguem necis, Rajoy ens ho està dient i amb raó: ell, el seu estat i totes les eines repressives del seu estat no ho permetran, per tant és obligat marxar de l’estat espanyol immediatament si no volem rebre com a golpistes i secessionistes.
.
I això com es fa?  -Fent de veritat la Declaració d’Independència o acte de naixement de la nova República, i fent efectivcs les primeres lleis i ordres sobre el poder judicial a favor de la República i els cossos de seguretat, mossos i voluntaris per a defensar la naixent República.
 .
Tot això només depèn d’una sola cosa: LA DECISSIÓ d’acabar el que hem començat, la decisió de fer efectiva la República.
 .
Fa tres o quatre dies les forces repressives de l’estat espanyol feien el brètol de forma impune a la Plaça Tetuan de Barcelona, on era, aleshores, la policia que es cuida de la circulació a Barcelona? Doncs es repeteix l’esquema que van protagonitzar el Fiveller de la façana de l’Ajuntament de la Colau i el Rei Castellà d’aleshores que passant uns dies a Barcelona, el brètol rei -això no es cura- no volia pagar l’impost del bacallà que pagaven aleshores tots els barcelonins, que va passar? que el van fer pagar! Ara, doncs, las policia de la República ajudada pels voluntaris de la defensa de la República han de multar els blaus-grisos que corren com bojos posant en perill persones de totes les edats, posar-els ceps, precintar els vehicles i si convé fotre’ls a la garjola, sembla difícil però quan t’hi poses potser no ho és tant, tot es començar, de l’1 al 100% n’hi van 99, 77, 45, 35, 25% ….
 .
Resumint: si el President no ho fa, incomplirà el seu compromís, aquell amb el qual ens va fer anar a votar, aleshores, abanda de quedar profundament decebuts, ho haurem de fer nosaltres -el Poble- i també haurem de cercar algú altre que faci de President i no enganyi el nostre Poble.
 .
No crec que Puigdemont no compleixi el seu compromís, però si no el compleix haurem de fer el que he escrit.
 .
Sí catalans, sumeu-vos als “CDR” “Comitès de Defensa de la República”, “de Defnsa del referèndum”, “de defensa del resultat del Referèndum”, i primer de tot exigim al President l’acompliment del seu compromís!
 .
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa
———————————————
Extret de Vilaweb:
Benet Salellas: ‘Hi ha el risc que el poble sigui traït i no estem disposats a permetre-ho’
Entrevista al diputat de la CUP, que explica els fets del parlament d’aquesta setmana i la seva proposta per a desencallar la situació
Benet Salellas, diputat de la CUP (fotografia d’Albert Salamé).
Per: Pere Cardús
13.10.2017 21:30
Enviar aquesta notícia
Favorit
Sense anuncis
La decisió de suspendre la declaració d’independència dimarts al parlament ha obert un període d’incertesa i de dubtes –també d’interpretacions i relats contradictoris– que el sobiranisme espera encarrilar a principi de la setmana vinent. Una de les veus més crítiques amb la decisió del govern de deixar en suspens la declaració per facilitar el diàleg és la de la CUP. Benet Salellas és un dels diputats dels anticapitalistes que ha participat en les reunions decisives i els preparatius parlamentaris d’aquest moment fundacional. Parlem amb ell d’aquest moment tan delicat i amb equilibris que són més complicats que no semblen. Salellas demana que la suspensió desaparegui abans que l’estat espanyol no apliqui l’article 155 de la constitució. També valora les posicions de la comunitat internacional i les solucions per a encarar les setmanes que vénen.
—El temps va a favor dels independentistes o en contra?
—Jo crec que ens va en contra. Nosaltres érem partidaris de fer l’acte de proclamació i de ruptura l’endemà de la vaga general. Com que aquest procés, i especialment el moment actual, és un debat de poder, cal posar el poder de la gent mobilitzada davant el poder coercitiu de l’estat espanyol. Com més a prop siguem de la mobilització de la vaga general i, sobretot, de l’acte democràtic del referèndum, millor. Com més ho endarrerim, el poder establert tindrà més capacitat de desplegar els seus instruments per a consolidar l’estratègia de la por. Que és l’única carta que juguen.
—Més enllà de la mobilització, cal també demostrar un poder institucional per a ser un estat. Estem en condicions d’exercir aquest poder?
—El 3 d’octubre és la demostració que això és possible. Una altra cosa és que cal posar unes eines. Evidentment, la ciutadania mobilitzada és una força molt potent, però hi ha d’haver una canalització institucional. La pregunta que cal fer és què ha preparat el govern per fer efectiva la independència durant aquests mesos i anys que es parlava de les famoses estructures d’estat. I tenir clar que hi pot haver una lògica gradual que vagi consolidant l’efectivitat de la nova república.
—Cal posar una data d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència, com un compte enrere que posi la pressió internacional al govern espanyol?
—Juncker ho va dir ahir: és una situació en què hi ha un interlocutor que vol parlar i un altre que ni tan sols vol seure a la taula. La resposta al gest de Puigdemont de dimarts a favor del diàleg va tenir resposta en menys de vint-i-quatre hores en forma d’activació del 155. I posant un termini al president perquè respongui. Què més hem d’esperar per constatar que l’estat espanyol no vol dialogar ni parlar de res que tingui a veure amb el dret d’autodeterminació?
—Aquesta situació no legitima la part catalana davant de la comunitat internacional?
—És cert que ara la comunitat internacional ha posat la mirada a Catalunya. Hem entrat en l’agenda internacional. I això, per a un poble com nosaltres, sense un estat darrere, és molt positiu i molt important. Ara, si no fem l’acte de ruptura i la proclamació republicana ràpidament, aquest taulell internacional es resoldrà a favor de l’statu quo. En definitiva, la comunitat internacional vol tenir com menys problemes possibles. Si nosaltres no apuntalem el conflicte, la comunitat internacional estarà encantada amb el manteniment indefinit de l’statu quo. En aquest sentit, el temps ens va una mica en contra. Quan hàgim proclamat la república catalana, aleshores entrarem en un altre escenari i els ritmes seran diferents.
—És important que la ruptura es faci abans del 155 o després?
—Jo penso que sí. La proclamació de la república ha d’anar acompanyada d’unes mesures que la facin efectiva. No es tracta tant de fer grans declaracions, sinó d’explicar quin és el calendari i quins paquets de mesures s’han d’implementar des del primer moment. És interessant que la república existeixi abans de l’aplicació del 155 perquè nosaltres puguem veure què passa a la república sense el 155 i què hi passa un cop aplicat.
—Podeu comprendre que el govern faci el gest que li demana la comunitat internacional, de la qual s’espera que acabi reconeixent la república?
—Sí, però hi ha una lògica de sobirania que no es pot oblidar. Vam fer un referèndum l’1 d’octubre i el vam guanyar. I això no pot quedar en suspens. El referèndum té una conseqüència immediata. L’ha de tenir. I és la proclamació de la república per a situar-nos com un estat més en la comunitat internacional. Aquestes mediacions que comencen posant condicions em semblen molt sospitoses. I si es tramiten en despatxos, no s’expliquen públicament, no tenen un termini, ni un programa transparent, hi ha el risc que el poble sigui traït. I això no estem disposats a permetre-ho.
—Parlant de despatxos, en quin moment vau saber que es faria això que es va fer dimarts?
—Ho vam saber en una reunió al parlament de quatre a cinc de la tarda.
—Just abans del ple? I s’havia acordat una altra cosa prèviament?
—Hem de tenir clar que malauradament des de fa mesos, des que vam aprovar el pressupost, la nostra capacitat d’incidència política al govern ha estat cada vegada més petita. Es va crear un equip de treball en què hi havia el govern, els partits del govern, alguns assessors col·locats per aquests partits i les entitats ANC i Òmnium. Però no hi havia la CUP.
—Per voluntat pròpia o d’ells?
—Per voluntat d’aquest espai del govern. I això va ser acceptat per tots els actors que en formaven part. Per tant, això demostra que hi ha hagut una voluntat deliberada de tenir la CUP al marge. Això és així a l’hora de definir l’estratègia. Com que som socis parlamentaris i formem part del moviment independentista, hi ha hagut algunes trobades per explicar-nos quina era la seva estratègia. No eren reunions per a consensuar cap estratègia, sinó per comunicar-nos-la i prou. En aquestes reunions, mai no hi va haver el plantejament que finalment es va fer dimarts al parlament. Sí que ens havien explicat que hi podia haver una declaració amb una proposta d’ajornament dels efectes. Sempre es parlava de dues o tres setmanes. Nosaltres ja vam dir que no compartíem aquesta idea. Dimarts, ens vam trobar que no solament hi havia l’ajornament, sinó que ni tan sols hi havia declaració. Tot això ha estat molt mal gestionat en relació amb nosaltres.
—Quines eines de pressió té la CUP ara? Sense la força de condicionar l’aprovació del pressupost, teniu alguna eina?
—Vull pensar que sí.
—Retirar els diputats del parlament?
—Sí. Hi ha una incidència que podem tenir en l’àmbit institucional parlamentari. L’avís que vam fer l’altre dia que no continuaríem fent activitat parlamentària ordinària és prou clar. El moment actual demana de resoldre la qüestió de proclamar la república i posar-la en marxa. Tota la resta ha de quedar al marge. Som un actor més, com tants altres, però tenim la nostra força mobilitzadora al carrer i amb una presència destacable als ajuntaments. Quatre-cents regidors al Principat no són pocs. No tenim hegemonia, però la nostra gent és molt activa a l’hora de mobilitzar i fer propostes. I tenim coses a dir sobre la resposta a l’aplicació del 155 i sobre com mantindrem la vigència de les nostres institucions. La CUP té molt a dir.
—Quin és el nivell de confiança de la CUP amb Puigdemont?
—Això va molt per cases. No puc respondre com si tingués una bola de vidre. I no la tinc. He de jutjar pels fets i per les decisions que s’han pres. I la decisió de dimarts fou una decisió unilateral del president. I nosaltres ni l’avalem, ni la coneixíem, ni ens sembla encertada. I cal atendre els condicionants que porten a aquesta decisió. Al cap i a la fi, Carles Puigdemont rep pressions de totes bandes. Em preocupa si aconseguim desactivar aquestes pressions amb els dos milions de vots que hem posat damunt la taula. Fins al dia 10, Puigdemont havia estat un exemple de fermesa i determinació política que no cedia al xantatge del poder econòmic i d’un determinat poder polític. Però dimarts va cedir a les pressions d’aquests interessos. La nostra confiança venia determinada molt per aquesta capacitat de mantenir-se ferm.
—Persones conegudes de la CUP s’han demanat des de dimarts a les xarxes on és ERC. Trobeu a faltar que els republicans defensin posicions com la vostra?
—El meu interlocutor polític és Junts pel Sí. És amb qui negociem. No existeix bilateralitat entre els partits de Junts pel Sí i nosaltres. Per tant, suposo que allò que fa ERC ho fa en el marc de Junts pel Sí. En qualsevol cas, el dia que hagi de passar comptes, ho haurà de fer atenent a aquest marc, que és pel qual ha treballat.
—Quina ha de ser la resposta al 155? Aquest article pot portar a dissoldre el parlament i convocar eleccions?
—Hi ha una solució que rau en la dignitat que de manera col·lectiva es va expressar l’1 d’octubre. Aquell dia i els dies anteriors al referèndum i els dies posteriors ens donen les claus de com s’ha de resoldre tot el que vingui. Nosaltres no acceptarem que el parlament espanyol dissolgui el Parlament de Catalunya i ens digui quan hem de fer les eleccions. Tampoc no acceptarem que ens digui com hem de fer unes eleccions.
—Ni quins partits s’hi podrien presentar…
—Exacte. Ni qui s’hi pot presentar ni quins programes són acceptables. Sabent com hem utilitzat el mandat democràtic del 27-S, no crec que l’estat espanyol estigués disposat a permetre qualsevol programa electoral en una hipotètica convocatòria electoral. Per tant, com a país i com a comunitat extremadament valenta i digna, orgullosa de les institucions i de les decisions col·lectives, cal sortir a defensar tot el que ens hem guanyat.
—Esteu satisfets de l’actuació dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre?
—Depèn. Si ho comparem amb el que van fer la policia espanyola i la Guàrdia Civil, estem contents. Si pensem quin és el paper que està cridada a tenir la nostra policia, penso que va faltar encara molt. Van tancar col·legis. Malauradament és així. Encara hi ha una mentalitat autonòmica instal·lada en determinats comandaments que deien que calia fer cas de les instruccions del TSJC. I això no pot continuar així. I em consta que dins dels Mossos hi ha un debat obert. Quan hi ha unes agressions contra ciutadans davant d’agents dels Mossos d’Esquadra, aquests agents no han d’actuar per protegir aquests ciutadans? Ningú no s’imaginava que passaria tot allò que va passar el dia 1 d’octubre. Però cal demanar als Mossos que no tornin a permetre una situació com aquella en un futur. No poden tornar a permetre les agressions de l’1 d’octubre.
—Com valoreu la posició o posicions preses pels comuns aquests últims dies? Hi haurà una part que acompanyarà la nova etapa?
—Sí. Tinc molt clar que hi ha gent d’aquest àmbit que està absolutament compromesa amb la república catalana, a constituir-la i defensar-la. Perquè ho he vist en els actes de campanya que hem fet i perquè n’hem parlat. Però no són necessàriament els sectors amb més poder dins d’aquest món. Jo parlo del sector de Podem i dels Anticapitalistes. Estem molt decebuts del paper que ha fet Ada Colau. Ha fet un paper absolutament reaccionari, aquests últims dies. En un moment en què emergeix un país de manera massiva per a canviar les coses. El paper aquest de mediació buida que proposa Ada Colau em sembla una lògica absolutament partidista i d’apuntalament de l’statu quo. I em preocupa que aquest sector jugui a apuntalar el règim.
—A què ho atribuïu?
—A lectures completament partidistes, electorals i a una lògica molt poc popular i poc política. Que en un moment així, la teva única proposta sigui que no es faci res i s’aturi tot, no encaixa amb les lluites que hem compartit amb molta d’aquesta gent.
https://www.vilaweb.cat/noticies/benet-salellas-hi-ha-el-risc-que-el-poble-sigui-trait-i-no-estem-disposats-a-permetre-ho/
Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els nostres capdavanters juguen amb Rajoy al gat i la rata. Nosaltres els catalanets que hem de fer?

Els nostres capdavanters juguen amb Rajoy al gat i la rata. Nosaltres els catalans hereus d’aquell Poble menut del 1714, què hem de fer?

Juguen al gat i la rata: Un 155 i una Declaració en joc per permetre un diàleg sota els paràmetres de la Constitució Espanyola i una reforma falsa i llunyana de la mateixa que voldrien els enemics espanyols de la meseta i altres pobles de la Península Ibèrica, la Colau i Socialistes, els estats europeus i el poder econòmic mundial, tots ho volen menys nosaltres els catalans que som els interessats!

Tot plegat, un contrasentit que no hem de permetre. Si tantes ganes en tenen que hi dialoguin ells amb Espanya i si s’entenen que es casin o vagin a dormir junts un cap de setmana, podrien fer una bona melé i si els va bé repetir-ho de tant en tant, però als catalans que ens deixin tranquils.

Perill d’anar jugant al gat i la rata?   – perdre aquesta ocasió centenària d’alliberar-nos de la rèmora espanyola, ara que sobiranament hem votat milions de catalans i hem guanyat totalment malgrat gent com la Colau pretenguin que encara no som prous,. que l’alta participació al Referèndum i un 90% de vots a favor de la República Catalana encara no són gent i resultats suficients per esdevenir de fet i ja un Poble lliure i Independent.

Els d’aquí, els nostres capdavanters i governants pensant-se que són més llests que els altres i aixafant la línia vermella contínuament amb esses pronunciades, amb el gerro xinès portant-lo a coll, els altres allargant el peu per fer-els-hi la traveta, i ells mentrestant intentant tranquil·litzar -enganyar, adormir. entabanar- als catalans: “ara sí, ara traieu del calaix la Declaració! -de quin calaix? d’aquell de les signatures … allà on guardem totes les signatures tantes vegades llançades i perdudes?” -no d’aquell calaix no! però no us equivoqueu que llavors no la trobareu! …… “ara sí, si voleu és clar, reactiveu la Declaració d’Independència …”

Amb tot això i mentrestant la feina de cercar camps comercials, suport econòmic d’una cadena de Bancs i suport polític real -no fictici- i suport militar real -no fictici- resten encallats, no es fan, no s’hi dedica prou energia, passa i es perd el temps essencial. Que ho denota?  que pensen que ara se’n parla al món, que hi ha moltes simpaties i declaracions ampul·loses de suport … però, qui parla amb les cancelleries de Rússia? de la Xina? d’Anglaterra, d’Israel, dels EUA, de la India o del Paquistan, de Suècia …. Qui parla amb els països que han fet arribar algun signe de suport i reconeixement real -no fictici- de la República Catalana Independent? Qui intenta construir una lliga de països respectuosos amb el Dret a l’Autodeterminació dels Pobles disposats a enviar un exèrcit multinacional per protegir els desarmats i pacifistes catalans per poder implementar la nova República? Podrien ser els Cascs Blaus de l’ONU? El Dret a l’Autodeterminació dels Pobles no és un Dret defensat per la Societat de les Nacions?

Mentre els nostres capdavanters juguen amb el Rajoy i la Santamaria i els seus esbirlos al gat i la rata, amb la nostra independència a coll, com si es tractés d’un gerro xinès de porcel·lana de gran valor i fragilitat, … mentre passa tot això i com en el compte de la font el gerro es pot trencar … mentre passa tot això la feina essèncial resta per fer, i mentrestant els incauts i innocents catalans van pensant que és clar que la feina algú la deu fer… que ho tenen tot previst, que hi ha algú molt intel·ligent darrera de tot això … i jo no m’ho crec! com Sant Tomàs fins que no ho vegi no m’ho creuré! I no m’ho crec pel que els sento dir, pel que els veig fer, perquè noto -notem molts- les seves incongruències, perquè a voltes es veu com amb els mitjans estranger alguns parlen com rates sàvies i quan parlen amb els catalans deixen anar les paraules precises talment enfocades perquè nosaltres que tenim l’anhel a flor de pell ens fem castells i teories a l’aire per justificar-els a ells -els capdavanters i demès figurants- i per auto tranquil·litzar-nos els nostres neguits.

Què hem fet sempre? què sabem fer? què podem fer ara?

-estirar, portar les estelades -el nom i el crit de la Independència-, acorralar les inèrcies retardatàries dels capdavanters catalans, deixar-els amb el cul a l’aire. …

Què hem de fer?

1 – fer arribar la Declaració a tothom, llegir-la arreu, abreujar-la, penjar-la, com l’abecedari català, la nova norma, el nou pacte i la nostra nova, prèvia i resumida “Constitució. De seguida, sense esperar ni un minut més.

No ens entretinguem amb altres coses. Filtrem-la ja!

2 – El mateix amb el Procés Constituent, engeguem amb tots els temes aleatoris o no acabarem mai!

3 – I exigim sense parar que ens tornin immediatament aquesta Declaració segrestada i que ens la tornin reactivada que ens frisem per començar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Desactiven la suspensió. Fem el pas ja. Sense la Independència activada no som res.

S’ha d’activar la Independència i posar Catalunya Independent al mig d’Europa com a patata calenta amb les repressions d’Espanya a la vista de tothom. Puigdemont va trair i es va equivocar. Nosaltres vàrem votar un REFERÈNDUM VINCULANT i el vam guanyar! on és el nostre dret a decidir? on és?! Puigdemont es va comprometre i havia de complir el seu compromís. Això és molt greu i ho pagarem tots. Vergonya i tristesa infinita!

I el més trist de tot és que ell, Puigdemont, no activarà la Independència, no ho farà! Ai las!

 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l’UPDIC

——————————

Joanjo Aguar  – Comentari a l’editorial de Partal.

11.10.2017  |  17:40

A Espanya no s’hi viu en Democràcia.

Ja fa temps que ho repetisc, i els fets no paren de donar-me la raó, malauradament. A Espanya no s’hi viu en democràcia, vivim en una dictadura feixista disfressada de pseudo-democràcia, una dictadura controlada pel Partit Popular de Mariano Rajoy, amb el suport dels seus escamots de repressió policial, judicial, mediàtica, econòmica i social. Una dictadura encoratjada pels Ciutadans d’Albert Rivera i beneïda, de manera vergonyant, pel Partit Socialista de Pedro Sánchez i de Miquel Iceta.

Però això no és tot. Vivim en una dictadura totalitària i recentralitzadora, de tarannà castellanista i castellanitzador, manipuladora de mitjans, que persegueix associacions culturals i colpeja a pacífics ciutadans. Una dictadura europea emparada i consentida per la Unió Europea i per gran part dels dirigents del panorama polític internacional, que miren cap a un altre costat perquè hi entren en joc massa interessos creuats. Malauradament, açò sempre hi passa i sempre hi passarà. Quan els poderosos s’acarnissen amb els oprimits, altres poderosos, ‘solidaris’ entre ‘iguals’, s’hi renten les mans. Ja s’ho faran…… Recordem la guerra de Síria, el genocidi de Rwanda, el conflicte dels Balcans….

¿Quants dirigents europeus s’atreviren a alçar la veu contra Sèrbia, a partir de l’any 1991, arran de les matances que s’hi perpetraren a Croàcia, Bòsnia, Kosovo i altres territoris de l’antiga Iugoslàvia? Hagueren de passar anys per deixar de ser ‘equidistant’, anys per prendre-hi partit i per no tractar aquell conflicte armat com ‘un assumpte intern’. Fou quan ja no els cabia més vergonya i remordiments a dintre del cos i se’ls queia a trossos el somriure impostat que exhibien davant dels mitjans.

Però ja n’era massa tard. En aquella època, els serbis ja havien desplaçat i exterminat milers de croats, bosnians i albanokosovars. Aquests hi confiaven en ser protegits per la Unió Europea, però aquesta els va abandonar. Després d’aquesta farsa mundial, dirigents europeus i americans juraren i perjuraren que no hi tornarien mai més a mirar cap a un altre costat. Doncs bé, l’any 1994, tres anys després d’esclatar la Guerra dels Balcans, a l’Àfrica s’hi perpetrava impunement el macabre i dantesc genocidi de Rwanda, a base de matxetades, per no malbaratar bales. ¿Amb el beneplàcit i suport logístic de qui? Dels governants i grans empreses de Bèlgica i França. Alliçonadors morals de portes a dintre. Criminals de guerra de portes a fora. La hipocresia no té límits, senyories. No només hi campa a Espanya…..

¿No aprendrà mai, la Comunitat Internacional? Molt em tem que no. Si va tolerar durant quaranta anys la dictadura franquista al sud-oest europeu, ¿què no farà ara, que la psicòpata Espanya s’ha integrat plenament en la Unió Europea, ha comprat voluntats, s’ha maquillat la cara i ha convençut mig món que a aquest maleït Estat s’hi va restaurar la democràcia i que tothom s’hi pot expressar en plena llibertat? Tot això, mentre el govern espanyol de Mariano Rajoy no cessa de tancar webs independentistes i gairebé tots els mitjans de comunicació en català viuen amb l’ai al cor, per por de ser clausurats.

Sembla que està a punt de passar a Catalunya el mateix que hi succeí fa quatre i sis anys, respectivament, amb Canal 9 i TV3 al País Valencià. Les ràdios i televisions catalanes seran xapades amb pany i clau pel Partit Popular. Un partit que no parava d’omplir-se la boca de ‘respeto’ i ‘democracia’, mentre hi perseguia, colpejava, assetjava i asfixiava moralment, físicament, socialment i mediàticament els catalanistes valencians. Nosaltres, els catalanoparlants del sud hem sigut els conillets d’índies del tètric laboratori del més ranci feixisme espanyol. Un banc de proves a xicoteta escala per fer-hi experiments d’extermini polític, social i cultural, en ‘petit comitè’, els darrers anys. Ara que ja han trobat la ‘fórmula màgica’, l’aplicaran a la resta de territoris catalanoparlants, això és a Catalunya i a Ses Illes Pitiüses i Balears. Amb els bascos jo crec que no s’atreviran, perquè a ells els consideren els seus ‘iguals’. I amb els gallecs…. amb els gallecs….. ¿qui sap?

Si erre en el meu pronòstic, ¡i Déu sap que vull errar!, encetaré una botella de sidra i brindaré per la meua manca de visió política.

Si n’estic encertat, molt a pesar meu, continuarem patint la repressió policial, la violència dretana, les amenaces verbals, el sotmetiment polític, la manipulació mediàtica i la marginació social. Un còctel verinós que sempre ens ha esclafat i sempre ens esclafarà. Si no ens plantem i cridem ben alt:

JA EN TENIM PROU! NO US TENIM POR!!
JA EN TENIM PROU! NO US TENIM POR!!
JA EN TENIM PROU! NO US TENIM POR!!
JA EN TENIM PROU! NO US TENIM POR!!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 11 d’Octubre del 2017. 12:30-16:30 hores. Deu dies després del Referèndum Català d’Independència 1-O (1-Octubre-2017).
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs: 11-10-2017. 17:34 hores).
___

Les coses que ahir semblaven confuses avui comencen a ser molt més clares. Com era previsible, les reaccions europea i espanyola han ajudat a veure en quin punt som. Bàsicament, es tracta d’això: Europa opta per una reforma de la constitució espanyola com a via de solució del conflicte català i Mariano Rajoy, aparentment, s’hi doblega i l’accepta però, sobretot, guanya temps. Algú, a Brussel·les, pot pensar que amb això ha trobat el desllorigador de la crisi, però tant ells com nosaltres tenim un problema: proposen una solució que no soluciona res.

Hi ha dos detalls particularment interessants. El primer és la contundència amb què avui tothom a la Unió Europea fa pinya entorn de la constitució espanyola. Però això ho diuen després d’una intervenció inaudita de Donald Tusk ahir, una hora abans de la compareixença prevista de Puigdemont, en què va situar els governs català i espanyol al mateix nivell i va demanar a Puigdemont diàleg i contenció. Mireu la diferència: arran de l’amenaça creïble de la proclamació de la independència, Europa va parlar amb un to de respecte institucional que ha abandonat immediatament després. La lliçó, doncs, cal anotar-la: només la proclamació i l’acompliment de la independència de manera unilateral fa canviar la percepció d’allò que som. O som part de la negociació o ens limitem a ser súbdits.

El segon detall particularment interessant és el fet que la pretesa reforma de la constitució espanyola l’anuncie Sánchez i no Rajoy. Per Rajoy acceptar que ha de reformar la constitució és un tràngol després de la duresa amb què ha actuat en relació amb això durant anys. Però deixar que siga Sánchez qui l’anuncie formalment lleva tota la credibilitat al projecte. Un anunci d’aquesta dimensió, si fos cert, hauria de merèixer una declaració solemne del primer ministre.

I ací em sembla que hi ha la clau. Europa fa pressió perquè hi haja una solució que al final només consisteix en una promesa de reforma de la constitució. Rajoy ho accepta tan sols perquè no té més remei. Però fa que l’anuncie Sánchez mentre ell amenaça amb el 155.

És a dir, Rajoy aprofita la tenalla que la Unió Europea vol aplicar, la tercera via de Brussel·les que ha descrit, amb molt d’encert, Elisenda Paluzie, per a prosseguir amb el seu pla, que no és pas negociar una situació de millora de l’autogovern català sinó restringir-lo. I per tancar el cercle, d’una manera molt significativa, Sánchez deixa clar que aquesta vaporosa proposta no és incompatible amb l’activació del 155. Per tant, tindrem el 155 ara i ja veurem si mai tenim cap reforma constitucional.

L’error de tot plegat és oblidar que no hem arribat on som per res més que per l’impacte internacional de la repressió espanyola i per la capacitat de resistència dels ciutadans catalans en favor dels drets civils. Per quins set sous s’hauria mogut Europa reclamant la reforma constitucional si els nostres conciutadans no haguessen aguantat heroicament els cops de porra? L’eix que canvia les coses són els ciutadans al carrer, el factor que determina els moviments és la resistència i, per tant, el problema –ho vulguen veure o no–, el continuaran tenint sobre la taula.

Perquè Rajoy, que en això no s’enganye ningú, no tan sols vol evitar la independència sinó que vol liquidar l’autonomia i, per tant, usarà la força i la violència institucional fins a l’extrem, convençut, a més, que a partir d’ara té permís de la Unió Europea per a fer tot allò que considere convenient. I, per tant, ens tornarem a trobar al carrer i la realitat tornarà a superar aquest pacte ridícul que Brussel·les es pensa que ha fet amb Madrid.

Avui hi ha una desil·lusió palpable pel que va passar ahir al parlament. I tothom es fa una pregunta lícita: s’ha equivocat el govern? Dissortadament, no tenim encara totes les claus per a saber-ho. Si més no, jo ignore si hi havia o hi ha cap mediació real sobre la taula i si això va ser determinant per a la suspensió temporal de la independència. A VilaWeb no hem aconseguit d’acreditar per mitjà de cap font que hi hagués cap mediació de veritat, però hem de reconèixer que això no vol dir necessàriament que no hi siga. Aparentment, doncs, l’única cosa que ha aconseguit el govern català és que Espanya es moga un poc i propose a Europa una reforma de la seua constitució com a solució. És molt poc, de fet és una reculada, però ho compensa el fet que tampoc no hi hagi res desactivat.

Una mediació internacional tenia sentit en canvi d’un procés de Brioni a la catalana, però no en canvi d’això que sembla que ens ofereixen. Es podia acceptar un segon referèndum impulsat des d’Europa o el reconeixement clar del dret d’autodeterminació sota qualsevol altra forma. Però no es pot acceptar de cap manera que ara ens vulguen limitar a fer de comparsa en una reforma de la constitució pensada només perquè ens quedem. Lamentablement, ja vaig avisar ahir que això no era la via eslovena i que feia de mal comparar. Però vaig admetre que podia funcionar a la manera eslovena. Tanmateix, no ha estat així.

De manera que cal aprendre’n la lliçó i prémer el botó. La independència, aquesta que ha estat proclamada però suspesa, s’ha d’activar tan bon punt Rajoy anuncie l’aplicació del 155 o tan bon punt la repressió es torne a fer visible. Sense gens de dilació. Perquè la repressió de l’estat espanyol no l’aturarà la reforma anunciada de la constitució espanyola. Al contrari: l’anunciada reforma de la constitució és l’escut per a permetre d’activar la repressió.

És possible, doncs, que el govern s’haja equivocat. És més probable encara que Europa, en compte de veure-hi generositat, hi haja vist feblesa. Però ningú no hauria d’enganyar-se: el problema polític català persisteix.

Persisteix perquè hi ha un govern espanyol que continua menystenint l’existència d’un problema polític gegantí. Persisteix perquè hi ha un nacionalisme espanyol que continua convençut que no hi ha res per a dialogar ni per a pactar. Però, sobretot, persisteix perquè hi ha una majoria al Parlament de Catalunya que pot començar la república catalana en el moment que ho considere convenient. I, més que res, perquè hi ha una població que el primer d’octubre va demostrar que estava disposada a fer tant com fos no pas per a reformar la constitució espanyola, sinó per a esdevenir un país lliure.

Hi ha un govern que s’ho va jugar tot el primer d’octubre i que si ara ha fallat pot rectificar. I hi ha uns passos que tots sabem que cal fer per aconseguir la independència efectiva. En tot cas, la diferència, avui, és la desil·lusió de tanta gent i la constatació que els buròcrates de Brussel·les han pres partit per Rajoy. Aquesta darrera tant se val, de manera que en realitat tot el que hi ha en joc depèn de nosaltres. Si el parlament i el govern fan allò que han de fer i recuperen la confiança de la ciutadania, tot tornarà a ser allà on era en el minut aquell en què Puigdemont va dir que proclamava la independència. És a dir, preparats, i a punt per a guanyar.

 

_

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La Declaració d’Independència ha de deixar absolutament clar que neix un nou estat de dret i una nova legalitat.


La Declaració d’Independència ha de ser solemne,
rotunda i ha de deixar clar que neix un nou estat de dret
i amb ell una nova legalitat.

La legalitat anterior ja no té jurisdicció en el nou estat.

Les lleis anteriors ja no valen en la nova República i
l’anterior Judicatura tampoc, de Judicatura se n’haurà
de nomenar una altra que sigui respectuosa
amb el nou poder tot just constituït.
També pot ser convenient que
canviïn les seus dels nous estaments.

Aquestes són les primeres normes que amb  caràcter
d’urgència haurà de dictaminar tot seguit de la
Declaració d’Independència el novell tot just estrenat
Cap d’Estat Català.

————————————–

Ni una paraula de dubte ni de conciliació.
ni de cap pas enrere.

Més endavant vindrà l’hora justa
de la conciliació i del diàleg de tu a tu
amb altres estats de dret, sempre amb la premisa
del respecte mutu.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa


 

La declaració d’independència de Crimea fou copiada de la Declaració Unilateral de Kossovo
i adaptada amb pocs canvis.

Us oferim la traducció al català del text aprovat pel parlament de Crimea

 

El parlament de Crimea ha aprovat una declaració d’independència, amb el vot favorable de 78 diputats d’un total de 100 Heus-ne ací la traducció al català.

«El parlament de Crimea adopta la Declaració d’Independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol.

Setanta-vuit diputats, dels vuitanta-un que han participat en la votació del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, han aprovat la declaració següent:

‘Declaració d’independència de la República Autònoma de Crimea i Sebastòpol:

Nosaltres, membres del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea i del Consell Municipal de Sebastòpol, basant-nos en les disposicions de la carta de les Nacions Unides i de molts altres instruments internacionals que reconeixen el dret d’autodeterminació dels pobles, com també tenint en compte la decisió del Tribunal de Justícia Internacional sobre Kossove del 22 de juliol de 2010 en relació amb el fet que la declaració unilateral d’independència d’una part de l’estat no viola cap norma del dret internacional, hem decidit:

1. Si com a resultat de l’expressió directa del poble de Crimea el 16 de març es decidís que aquest territori, format per la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol, s’unís a Rússia, després del referèndum es declararia un estat independent i sobirà amb un govern en forma de república.

2. La República de Crimea és un estat democràtic, laic i multiètnic, que s’obliga a mantenir la pau i l’entesa interètnica i interconfessional al seu territori.

3. La República de Crimea com a estat independent i sobirà, en el cas d’un resultat pertinent del referèndum, farà una petició a la Federació Russa amb una proposta d’adopció de la República Autònoma de Crimea amb base a l’acord internacional corresponent de la Federació Russa per a esdevenir-ne un nou subjecte.

Declaració aprovada pel Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea en el ple extraordinari de l’11 de març de 2014 (signada pel president del Consell Suprem de la República Autònoma de Crimea, Vladímir Konstantínov) i decisió del Consell Municipal de Sebastòpol en plenari extraordinari de l’11 de març de 2014 (signada pel president del Consell Municipal de Sebastòpol, Iu Doinikova).»

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Els defensors de la República ja estem apunt: President no s’encanti, DUI i decisions de sobirania real i útil.

Els defensors de la República ja estem apunt. President no tingui por! “el Govern ha de començar a prendre decisions” DUI i implementació de la sobirania pràctica. Poder Judicial i Policies fidels a la República Catalana, on no arribin ells hi arribarem, amb respecte total però també amb fermesa total, els Defensors de la República que el dia 3 amb la Vaga General us vàrem demostrar que estàvem units i apunt.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

—————–

“Ara s’imposa doncs la necessitat de continuar endavant segons el full de ruta previst. Cal que el Parlament declari formalment la independència i que s’obri el període transitori previst. És a dir, aplicar mesures de sobirania, que en realitat ja s’havien començat a aplicar, com ho fou la pròpia convocatòria del referèndum i l’aprovació provisional de la Llei de transitorietat Jurídica, ara ratificada pel vot popular. S’han d’arbitrar doncs els canals participatius previstos, i alhora el Govern ha de començar a prendre decisions.

No serà fàcil, però com que fins ara no ens han fallat, podem estar convençuts que ho faran amb decisió i amb prudència i que els resultats, encara que sigui paulatins, seran ben visibles.”

(Albert Vila Lusilla, Blog polític i de dèries diverses)
https://blocs.mesvilaweb.cat/Albert_Vila/?p=265640


Publicat dins de General | Deixa un comentari

La DUI no és una excusa pel diàleg sinó que t’obliga immediatament a comportar-te com un estat sobirà.



LA DUI NO ÉS MONEDA DE CANVI NI UN GEST SIMBÒLIC, LA DUI ÉS IRREVERSIBLE. NO DESNATURALTZEM LA DUI.

Us enganxo ací, tot seguit, el correu que ataco perquè crec que és un planteig amb un greu error: no entendre i desnaturalitzar la DUI que és una eina de gran vàlua per l’alliberament de les Nacions, àdhuc la nostra avui mateix, probablement la millor eina, una eina homologada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia des del Cas Kossovo en el que l’esmentat Tribunal va assentar jurisprudència. Molts catalans, inclosos els principals capdavanters actuals no entenen o no volen entendre la potència i la legalitat internacional d’aquesta eina i d’aquest procediment.”

Defensa de la DUI per si mateixa:

Maleïts esclaus catalans, ara, apunt d’haver de complir el compromís de la “Proclamació” ja estan rebaixant i desnaturalitzant la DUI, sempre fan el mateix. 

Ara com que veuen que ja no se’n poden escapar de la DUI perquè el pacte amb Espanya que han defensat durant dos anys, 720 dies sense fer la DUI, 720 dies negant-li el pa i l’aigua, omplint-se la boca de que ells abans que independentistes són demòcrates, que ells només tenien un pla “A” i cap més, i això els nostres capdavanters més propers, ai las! tot era i encara és una fal·làcia que els acorrala.

Com que no poden evitar-la volen desprestigiar-la, fer-la servir de moneda de canvi o excusa per altres coses que no són ella mateixa, potser ho fan sense adonar-se però és un vici tan estès i tan profund que cal denunciar i sotragar-los perquè es despertin d’aquesta cagarel·la llefiscosa i insuportable, sort en tenim del Rajoy i d’Espanya que d’una sola cleca els despertarà de cop.

La DUI no és moneda de canvi ni un gest simbòlic, la DUI és irreversible. No desnaturalitzem la DUI.

Només faltava la declaració de Mas al The Economist donant lliçons sobre la DUI simbòlica, ell que va fer un 9N des del primer moment no vinculant, ell que es va inventar la màgica pregunta partida, ell ens ha de donar lliçons per tal d’esquivar la primera obligació dels capdavanters que és preveure i fer efectiu el dia després de la DUI (Declaració d’Independència), ja ara mateix, escapçant el poder judicial i les policies enemigues i nomenant-ne de nous fidels a la República Catalana Independent, això als deu minuts d’haver fet la DUI o la Proclamació, tan se val!

La DUI és el que es va fer a Kossovo i Crimea, no intentin enganyar-nos senyor Puigdemont, Sr. Junqueras, Sr. Romeva i Sra. Forcadell, no us inventeu una DUI de pa sucat amb oli o escrita sobre paper de fumar, la DUI si es fa ha de fer-se bé perquè el Tribunal Internacional de la Haia no us digui que hi falta algun punt o alguna coma, l’heu de fer seriosament o suspendreu i a aquestes alçades, ja acabat el tercer trimestre d’aquest curs, ja seria tota una vergonya que els catalans per dignitat i pel Referèndum guanyat no ens mereixem de cap de les maneres!

La DUI és a part de cap diàleg perquè la DUI és una porta, la porta que s’ha de creuar per ser unilateralment independent.

El diàleg posterior mai pot incloure cap altre Referèndum, que ja l’hem fet senyors del món, senyors de la Premsa i  països que ens recomanen diàleg com aquell que et recepta “cataplasmes llenas” per posar-te-les al cul. El Referèndum ja l’hem fet i a més l’hem guanyat.

Només queda un diàleg, si s’hi avenen, el dels actius i passius, i si no s`hi avenen, aleshores que es carreguin a les seves espatlles ells sols, Espanya, amb el seu deute monstruós aquell que com sempre han generat tot i haver-nos saquejat a cor que vols, ja ho van fer a sud-amèrica, van robar-els tot l’or i tot l’argent, se’l van malgastar i el van perdre, el demés, després d’un Referèndum guanyat, només és un monòleg per aixafar de nou als catalans, per demanar-los que com sempre ho sacrifiquin tot, fins i tot la seva pervivència com a Poble i Nació.

No!    La DUI no és moneda de canvi ni un gest simbòlic, la DUI és irreversible i és un dret inalienable com ho són l’us de totes les eines necessàries per a la pròpia supervivència d’un home o d’una nació. 

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Us enganxo ací, tot seguit, el correu que crec que és un planteig amb un greu error: no entendre i desnaturalitzar la DUI que és una eina de gran vàlua per l’alliberament de les Nacions, probablement la millor eina, una eina homologada pel Tribunal de Dret Internacional de la Haia des del Cas Kossovo en el que l’esmentat Tribunal va assentar jurisprudència. Molts catalans, inclosos els principals capdavanters actuals no entenen o no volen entendre la potència i la legalitat internacional d’aquesta eina i d’aquest procediment.

Article que crec amb algun plantegement erroni:

OPINIÓ > MAIL OBERT

Vols diàleg? Defensa la DUI

«Demanar diàleg sense moure peça és absurd. El govern espanyol no negociarà res si abans no té una DUI damunt la taula»

Dissabte les places s’han omplert de gent vestida de blanc. Demanen diàleg. Em nego a pensar que tots són uns manipuladors, i manipulats, membres del PSC que només volen imposar la unitat d’Espanya, i a sobre quedant bé. No. Aquí també hi ha bona gent espantada que reclama diàleg sincer sense apriorismes. Sé de què parlo. Conec gent que anava de blanc. Aquests dies, més que mai, els he vist espantats i jo no puc sinó entendre la seva petició. A sobre, sóc optimista. Hi ha una manera d’aconseguir el diàleg: declarant la independència aquest dimarts. Vols diàleg i mediació? Fes la DUI.

Aquí només el simple avís que declararem la independència ha fet saltar multitud d’ofertes de mediadors. Suïssa, d’entrada. El Quebec, després. Aquí, la DUI i la mediació han anat de la mà. I ja no et dic quan la independència es declari efectivament. Anaves de blanc i vols diàleg? Doncs pressiona perquè Puigdemont declari la independència aquest dimarts. El govern espanyol potser acceptarà seure a la taula si l’altra opció que té és una Catalunya independent. Sense aquesta amenaça, no es mourà. I tot i que a mi em segueix costant molt veure Rajoy acceptant un referèndum acordat, si és això, o la independència de Catalunya….Ell sabrà.

Sóc partidari de declarar la independència aquest dimarts sota una premissa: anem-nos-en perquè ens peguen. Porres? Adéu. Sang als avis? Adéu. Puigdemont perseguit per helicòpters? Adéu. No tenim garanties dins Espanya.  Adéu siau. És com ho veig. Però entenc que hi hagi gent que vulgui anar-se’n, o quedar-se, després d’un diàleg entre les parts. Aquests són els qui necessiten que Puigdemont declari la independència dimarts. Si el que volen és diàleg, han de confiar que la DUI no es faci efectiva perquè un mediador potent s’interposi entre les dues parts, anul·li la repressió espanyola i la DUI catalana. I comencin aleshores unes negociacions per a tenir, finalment, un referèndum acordat. Aquesta és la vostra esperança. Això és el que demanava el diari The Economist. Però no tindràs diàleg  sense moure peça. Sense DUI Rajoy no seu. El govern espanyol no negociarà res si abans no té una DUI damunt la taula. I encara. la Unió Europea no es presentarà com a mediador entre les parts si no té una DUI damunt la taula. I encara.

Vols diàleg? DUI. I encara.

Hi ha vegades que anar lent és irresponsable. La velocitat pot anar plena de seny. Només cal recordar la infantesa, la bicicleta, els genolls pelats i aquella micona de pols bruta als llavis. Només cal recordar el somriure dels grans: ‘Pel teu bé, accelera o cauràs.’ Aquest penso que és ara el perill que tenim damunt la taula els catalans: anar massa lents. La Declaració d’Independència deu dies després de l’1 d’octubre, a mi personalment em semblen massa dies. Si deixem de pedalar, caurem. Dimarts la DUI la necessitem uns per a arribar a la independència. Els altres, per a lluitar encara pel diàleg.

Dijous, al col·legi del nen, la vaig reconèixer a la cua. Una votant del no. Mare d’un amic del nano. La meva edat si fa no fa, aquesta catalana ja fa dècades que va venir a viure al país. Espanyola de naixement, traductora de professió, per mi una de les heroïnes de l’1-O. Ella, i tants altres votants del no. Sense els dels no, els del sí no som res. Grandiosa abraçada li vaig donar. Glòria i honor a la gent com ella. I més que li’n donaré. Orgull de gent: diumenge els violents van ser els policies. Els a por ellos. Mai els votants del sí, ni els del no.  Quan ens trobem ens ho hem de dir més. Visca els votants de l’1-0. En fi, que ella és dels meus ja ho sabia de fa temps. Però aquests dies, notar-ho, em va treure nervis i em va fer sentir molt més segur. Gràcies per tant, bicicletes incloses, camí de la DUI.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sr. President, 72 diputats de JxSí i la CUP, cap més dilació! Compliu la Voluntat del Poble Català. Ja!

1. En democràcia, la voluntat popular ha de ser la guia del govern del país
En qualsevol país democràtic, els ciutadans decideixen l’orientació del govern amb el seu vot. Al Principat ho vam fer el 27-S i ho hem tornat a fer el primer d’octubre. Cap argument no pot obviar ni menystenir el fet que es van guanyar les eleccions i que s’ha guanyat el referèndum. Per tant, no és que el parlament i el govern hagen de tenir en compte això, sinó que estan obligats a actuar en conseqüència.

Cadascun dels diputats que seuen en els escons de Junts pel Sí i la CUP van ser posats allà responent a un programa electoral que incloïa la proclamació de la independència a curt termini, divuit mesos segons el programa del grup majoritari. I diumenge passat, els herois que van defensar les urnes contra la brutalitat policíaca ho van fer convençuts que d’aquesta manera la independència era més a prop. No es van defensar aquelles urnes per demanar mediacions entre l’estat i la Generalitat, per pactar nous models de relació entre Catalunya i l’estat ni, encara menys, per convocar eleccions autonòmiques.

La declaració de la independència aquest dilluns (dimarts) representa, doncs, el compliment de la voluntat popular contrastada fins al màxim extrem que es pot contrastar avui: mitjançant unes eleccions iguals a totes les anteriors i fetes amb les mateixes regles i mitjançant un referèndum fet amb totes les garanties que es podien posar sobre la taula, en un context de repressió salvatge i il·legal per part de l’estat espanyol.

2. La llibertat no té preu, si l’alternativa és la tirania
Hi ha gent que no ha entès que el seu vot val igual que el meu. Josep Oliu o Isidre Fainé, per posar dos noms sobre la taula. És gent que es pensa que té el dret d’imposar les seues idees al conjunt de la ciutadania perquè la seua opinió és més important que la nostra.

Ells, i gent com ells, ara van dient a tothom qui els vol escoltar que hem de calcular el preu de la independència, que no podem arriscar-nos a fer-la. Ho disfressen d’opinió tècnica, com si haguéssem oblidat que ells sempre, per raons polítiques, han estat en contra de la independència. I com si no fos arriscat seguir en una Espanya on el rei ens amenaça a tots i on la policia és capaç de causar vuit ferits en cada col·legi electoral que visita. Com si no fos arriscat seguir en un estat que viola la seua pròpia constitució i les seues lleis cada dia. Com si no haguérem calculat durant anys el preu de l’espoliació. Com si no haguérem patit la seua arbitrarietat constant.

Si el preu de tenir la república és no tenir ni Caixabank ni Sabadell, benvingut sia. Ens simplifica molt les coses: tindrem un estat, no tindrem la seua pressió ni haurem d’aguantar la seua prepotència i, fins i tot, podrem decidir amb més tranquil·litat encara si volem estar en la Unió Europea o no. Cosa que, després d’aquesta setmana i veient el seu comportament, em sembla un debat imprescindible. Quan l’alternativa és la tirania, el preu de la llibertat ni es considera.

3. El pluralisme es demostra exercint-lo, no intentant suprimir-lo
Un tercer argument que alguna gent va posant sobre la taula aquestes darreres hores per a intentar impedir la proclamació de la independència és el ‘despertar’ de l’espanyolisme a Catalunya. Sorprèn que això siga cap argument.

Les accions armades dels darrers dies han esperonat una presència pública més cridanera de l’espanyolisme. És normal i raonable. Si no protesten ara, quan voleu que protesten? És normal, tenen tot el dret del món i la seua protesta és una mostra més de la pluralitat d’aquest país. Demanar que una decisió política s’ature perquè pot ‘dividir’ el país és no entendre gens com funciona una democràcia. Qualsevol vot divideix, això és inevitable. I la democràcia funciona sobre un joc de majories i minories que s’intenta que siga raonable –cosa que no ho ha estat la darrera dècada en el nostre cas, en què Espanya no ha respectat en cap moment la nostra ‘minoria’ sobre el conjunt de l’estat.

És bo, per tant, que els ciutadans del Principat que volen continuar essent espanyols s’organitzen i es manifesten. Altament positiu. La seua veu ha de ser escoltada i comptada i els seus drets, respectats. Així que, com més organitzats estiguen, millor per a tots. L’actitud que no era normal és la que havien tingut fins ara, que era rebutjar qualsevol debat, refugiant-se rere la violència d’estat. Cal que isquen a la llum pública i que ens escoltem, que debatem obertament de projectes i, si cal, que ens comptem. En la república, es podrà votar tantes vegades com siga necessari sense condicions, ni cops de porra. Perquè així se solucionen les coses, sabent qui és majoria i qui és minoria i entenent quanta majoria ets i quanta minoria ets. Si un dia els espanyolistes guanyen les eleccions i guanyen un referèndum perquè Catalunya torne a ser part d’Espanya, jo ho respectaré escrupolosament i acceptaré el veredicte de les urnes. És l’única condició que els demane ara a ells.

El pluralisme es demostra practicant-lo, no pas amagant-lo ni encara menys suprimint-lo. Dir que fa por que els espanyolistes es desperten és tant com afirmar que fa por el debat i la pluralitat i això no és acceptable. Tret que siga una manera subtil, una altra, d’intentar fer-nos por.

Un apunt final. No m’ha agradat, gens, que es retarde la sessió de dilluns a dimarts. Ni m’agrada, gens, que alguns polítics i opinadors de sobte sembla que tinguen por de fer la declaració d’independència quan no van tenir gens de por de dir a la gent que defensara les urnes. Ho vaig dir l’altre dia i ho mantinc, que aquest govern s’ha guanyat el dret que confiem en ells i vint-i-quatre hores al final només seran una anècdota si, efectivament, la raó del retard és purament tècnica. Però em sembla que no calia.

Vicent Partal, Editorial de Vilaweb


Publicat dins de General | Deixa un comentari