Sr. President sigui responsable! aturi en sec l’espiral de follia que envolta l’anomenat “Procés”. Faci la DUI

Dos agents de la Policia Local de Sitges patrullant pel carrer Major

Deixeu-me que us cride l’atenció sobre una reacció interessant que va ocórrer ahir i que em fa l’efecte que va passar una mica desapercebuda. Des de fa dies l’estat espanyol aplica una espècie d’estat d’excepció encobert –poc dissimulat, de fet–, en què les normes i les regles pròpies són violades ara i adés amb total impunitat. La llista de violacions és immensa i comença, evidentment, pel fet que organitzar un referèndum no és penat i, si no és penat, si no és inscrit com a delicte en el codi penal, no pot ser punible. A partir d’ací, tot el que vulgueu: l’estat espanyol fa abús dels poders que té i perpetra autèntiques il·legalitats que ells creuen que poden cometre lliurement perquè es pensen que tenen el poder i que la situació ho justifica.

No han entès, per això, una premissa bàsica, que és que al Principat, després de l’aprovació de la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, hi ha una legislació pròpia que els dificulta l’acció, especialment si és una acció més que discutible o il·legal fins i tot segons les seues pròpies lleis. I no han entès sobretot que l’ús indiscriminat de la força no té efecte. La campanya continua, ja han passat vint-i-quatre hores més i el país avança cap al primer d’octubre.

Avança, també, reaccionant als abusos. I és d’això que us volia parlar. Ahir van passar fets significatius relacionats amb dos abusos evidents. D’una banda, l’Ajuntament de Sitges va obrir expedient per atemptat a les llibertats, contra un policia municipal que s’havia extralimitat durant una concentració pel referèndum. Això és important, perquè aclareix una cosa que Madrid no vol veure: que ací també n’hi ha, de poder. I no el són pas ells, ni de bon tros, el poder. Els abusos repetits que veiem es basen en el convenciment que tenen aquells qui els provoquen que poden fer qualsevol cosa perquè posseeixen la força. En aquest cas de l’ús espuri de les guàrdies locals com a policia judicial, completament discutible, ja veurem si accions com la de Sitges o els advertiments d’ajuntaments com el de Badalona i Vic tenen efecte. Que una cosa és creure que no t’hi jugues res i sentir-te fort  perquè tot el poder és al teu costat i una altra cosa de ben diferent és actuar amb la consciència que pots (amb plena consciència) rebre.

I també van en aquesta mateixa línia dues reaccions polítiques d’ahir. La de la presidenta Forcadell que demanà al TSJ una consulta prèvia als tribunals europeus i la del Departament d’Economia que vol aturar legalment la controvertida ordre de Montoro amb què pretén apoderar-se dels comptes de la Generalitat. I en aquest darrer cas la situació és particularment greu, car viola un munt de principis legals i, per tant, l’actuació de la Generalitat és obligatòria i determinant. Els poders públics catalans, en aquest sentit, fins ara han preferit mantenir un perfil baix i no entrar a la batalla directa però cada vegada això serà més difícil perquè la injustícia és més flagrant.

Potser el PP, en la borratxera feixistoide en què s’ha embarcat, no ho veu clar això, però passa que nosaltres tenim poder. No sols perquè hi ha la gent i la voluntat de votar passe què passe. No. Tenim poder també perquè tenim govern, parlament i ajuntaments i policies i mestres i trens i hospitals i… Que no ho perda de vista, això.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No consentirem un “no hem pogut” ni un “no ens han deixat”. Feu la DUI abans no sigui massa tard !

No consentirem un “no hem pogut” ni un “no ens han deixat”.
Feu la DUI abans no sigui massa tard !

Capdavanters de Catalunya, abans no us facin un 155 o us fiquin a la presó compliu el compromís del 27S i amb la dignitat i la prevenció més elementals feu la DUI -Declaració Unilateral d’Independència- tal com es va fer a Kosovo i també a altres llocs, amb la validació per part del Tribunal de Dret Internacional de la Haia. És el camí internacional més legítim i legal, ja exercit amb efectivitat més d’una vegada.
En el cas català per guanyar una DUI sols ens fan falta 68 diputats i fer la Declaració d’Independència, en el temps mínim per a reunir-els. La DUI no genera cap despesa extra que no puguin assumir els mateixos 72 diputats, o sigui que té cost zero. La DUI situa el País que la fa en un pla d’estat naixent que ja no està sotmès a les lleis de l’estat matriu que l’obliga a ser una declaració unilateral.
Què espereu?
És que heu pactat d’esquena al vostre Poble amb els enemics de Catalunya d’arreu, d’Espanya, d’Europa i del món?
Els catalans, en aquest 2017, no consentirem de cap manera ni ho hem de consentir, que ens digueu “no hem pogut” ni un “no ens han deixat” quan ja fa més de dos anys -730 dies- que podrie haver fet la DUI, després d’aquell 27S en el que el Poble de Catalunya va votar amb majoria absoluta els vostres programes que incloïen la Declaració d’Independència i ho va fer amb prop d’un 80% de participació.
Espanya ens amenaça, ara ja cada dia, fins ens diuen “no nos obligueis a hacer lo que no querriamos hacer”, es comporta com aquell sapastre que va jugant amb bombes atòmiques i els darrers dies ja d’Hidrògen, enviant míssils per sobre del cap dels japonesos.
Capdavanters de Catalunya, és una gran irresponsabilitat no fer servir les eines legals i internacionals, experimentades, fàcils i pràctiques com la DUI, per prevenir la follia d’odi i orgull d’un imperialisme espanyol del mateix estil, gravetat i virulència que els imperialismes serbi i rus.
Capdavanters de Catalunya, què espereu?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Reconeixement del Procés Català: “Treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui.” (Heather Nauer, EUA)

La portantveu del Departament d’Estat dels Estats Units s’ha pronunciat avui sobre la situació política a Catalunya, pocs dies abans del referèndum sobre la independència del primer d’octubre.
Quan li han demanat sobre aquesta qüestió, Heather Nauert, per una banda, ha repetit la fórmula que habitualment fan servir governs de tot el món, és a dir, que és una qüestió interna de l’estat espanyol. Però hi ha afegit un detall nou:

 els EUA es comprometen a treballar ‘amb el govern o entitat que en surti’. Nauert ha dit, textualment:

‘Nosaltres no interferirem en aquesta qüestió interna. Treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui.’

—————————

Catalunya completarà la “Creu d’Occident” a Europa un cop faci, sense por, la DUI

“La Creu d’Occident a Europa, la bandera de Sant Jordi i la nostra Estelada”

Amb Catalunya, Occident pot completar en el marc d’Europa un dels seus grans eixos, em refereixo a l’eix anglosaxo que connecta els Estats Units amb Londres i va fins Israel, un estil de democràcia i de defensa de la llibertat en el que Catalunya encaixarà bé i esdevindrà una vàlua que d’alguna manera encara resta pendent.

L’altre eix més significatiu enllaça Alemanya, França i Itàlia.

L’arc del Nord el formen països com Suècia, Noruega, Islàndia i Dinamarca,

A més, prop d’Europa no és bo que Anglaterra es trobi gaire sola i amb Catalunya hi trobaria un bon aliat i una altra ferma companya.

Els dos eixos ben completats dibuixaran una creu, no pas d’estels lluents com els que dibuixen la famosa i bonica constel·lació anomenada «la Creu dels Mars del Sud» brúixola i nord de vaixells i mariners al llarg de tota la història, sinó una creu formada pels diferents estels blancs corresponents a les nacions europees, estels que simbolitzen la llibertat dels Pobles que frueixen del suprem valor de la seva pròpia independència, estels blancs com el que figura dins del triangle blau de la nostra estelada i que també omplen de magnificencia la bandera dels EUA.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de Compromesos amb la DUI i simpatitzant de l’UPDIC «Units per declarar la Independència Catalana» de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa

———————————————————-

Learn Liberty l’article titulat “Trencant Espanya: Secessió i drets individuals”. L’autor és Jason Sorens, Professor del Departament de Govern del Dartmouth College i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale. També és president d’Ethics and Economics Education a Nova Anglaterra i vicepresident del projecte Free State, un moviment polític fundat el 2001 que busca convertit l’estat de New Hampshire en el bastió del llibertarisme americà.

“La gent no parla gaire del dret a l’autodeterminació, però és especialment rellevant. Si hom viu en un país occidental, el seu govern disposa del 40-60% dels seus ingressos, els manté subjectes a milers d’estatuts penals i regula les seves vides, des de les seves relacions familiars més íntimes fins els seus contractes al mercat. La relació amb el nostre govern és, tant si ens agrada com si no, la relació més significativa de la nostra vida: al cap i a la fi, ningú més té la facultat o l’autoritat legal per condemnar-vos a la presó. Per tant, per què no hauríem de procurar que la nostra relació amb el govern fos el més consensual possible? (…) Partint de la premissa que és més just permetre que els ciutadans visquin sota aquell govern que escullin, podem trobar-hi el sentit a resoldre controvèrsies sobre la sobirania a través d’un referèndum. Si un nombre major de catalans prefereixen viure en un estat català a viure a l’estat espanyol, és preferible permetre la independència.”

————————

19 dies

Quan manquen només dinou dies per la celebració del Referèndum del primer d’octubre tots aquells que hem estat treballant dia a dia, mes a mes i any a any perquè la Independència de Catalunya pugui ser una realitat en una mesada vivim neguitosos. Sabem que som a la recta final. Ja hem superat la Diada amb l’èxit esperat. Ara només ens cal ser forts i fer pinya per suportar tot el joc brut que ha estat preparant el govern espanyol durant tots els mesos, masses, que li hem donat de cap per fer-ho. Evidentment ens cal temprança, paciència, coratge i una voluntat infatigable fins a la proclamació de la República Catalana.

Ara més que mai és aquell moment que més d’un ha anat posposant per parlar amb el veí, el cunyat o la sogre sobre el futur dels seus fills o nets. De fer-los veure que l’empara de l’estat espanyol ja no és cap garantia de futur. La baixa inversió en ensenyament, el malbaratament dels fons de reserva de les pensions,  la corrupció institucionalitzada, el desaprofitament dels fons europeus per modernitzar el país, són factors claus que van més enllà del catalanisme o la identificació amb Catalunya o Espanya. No cal parlar de dèficit fiscal -poca gent ho entén-, de persecució de la llengua i la cultura catalanes. Només recordar-los que en aquest país d’acollida històrica de pobles vinguts d’arreu es viu bé, pacíficament, respectant les minories. Tothom té dret a la assistència sanitària -no passa el mateix en d’altres comunitats autònomes-, tots els nens estan escolaritzats en escoles de lliure elecció, s’acaba d’instituir una renda bàsica per les persones més desvalgudes. Som, doncs, en un país comparable malgrat les deficiències econòmiques resultants de les polítiques del govern espanyol, a la avantguarda social europea.

Pensem que cada vot que s’emeti i es dipositi dins d’una urna, tant si és a favor com en contra de la independència, és un aval internacional per un reconeixement ràpid de la futura República. Treballem tots els convençuts per convèncer a aquells que dubten. I m’atreviria a dir per animar a dipositar el seu vot a aquells que tenen clar que volen continuar sent una regió espanyola. El vots negatius seran importants per validar el resultat del Referèndum.

Ho tenim a tocar. Fem un darrer esforç i aquesta tardor ja serem lliures.

Escenavegant

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Si no feu el Referèndum compromès per l’1 d’octubre, sigui per la causa que sigui, compliu el 27S i feu la DUI.

Si no feu el Referèndum compromès per l’1 d’octubre, sigui per la causa que sigui, compliu el 27S i feu la DUI

Senyors capdavanters de l’actual Principat de Catalunya, Sr. President de la Generalitat de Catalunya, Sra. Presidenta del Parlament, Srs. Consellers del Govern, Srs. 72 diputats en ple que fóreu escollits el 27S,  tingueu la DUI a punt i feu-la ja.

Si no la voleu fer demà, la DUI, feu-la el 4 d’octubre, 48 hores després de  l’1 d’octubre d’aquest 2017, un cop guanyat el Sí, compromís encertat del President Puigdemont i compartit per molts catalans ansiosos de Recuperar la Independència de la Nació.

Si pel que sigui el Referèndum no es pot fer aquest 1 d’octubre no us enganyeu més dient que podeu fer un Referèndum dins de la legalitat espanyola, no us enganyeu i el que és infinitament més important, no enganyeu més als catalans, als catalans no! I compliu les ordres que el Poble Català us va donar el 27S … feu el que vàreu prometre … la Declaració d’ Independència!  Si voleu salvar la Nació lliure dels catalans feu-la! la DUI … la DUI és clar!

Si no ho feu, el proper 4 d’octubre a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, a les 8 del vespre ens veurem les cares!

Això us ho diu l’UPDIC encara que no ho vulgueu escoltar.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Veneto.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

11 S Convocatòria a l’acte per la DUI (UPDIC, Jordi Fornas)

Donar per bona la victòria del 27S i no convertir-la en una derrota.
Josep Castany   –  10h · 

La legitimitat d’un referèndum te la fas valdre o no te la fas valdre tu. Te la fas valdre tu donant per bona la victòria i defensant-la, i més quan els contraris a la independència promouen l’abstenció. Quants referèndums s’han fet arreu on la particpació no ha arribat al 50% i s’han donat per bons, per legítims i com a exemple de democràcia? És que els catalans sembla que sempre ens esforcem per a jugar a perdre.

Aquest referèndum, com qualsevol altre sobre la independència de Catalunya i el trencament d’Espanya, hi hagi la participació que hi hagi, suposarà una divisió de la societat entre catalans i espanyols, una divisió que ha existit sempre però que sota la cortina d’una falsa convivència on els catalans no exercien de catalans s’ha fet creure que no existia. La convivència que hi ha hagut a Catalunya és la que s’ha basat en que uns manen, els espanyols, i els altres callen, els catalans.

La qüestió no és només guanyar el referèndum (suposant que s’acabi fent) mentre els nostres polítics animen els contraris a la independència que vagin a votar no, sinó que el més important és que els nostres polítics donin per bona la victòria i no la converteixin en una derrota com van fer amb el resultat de les autonòmiques del 27 set 2015 després d’obtenir majoria absoluta independentista.

_______________

Aquest 11 de setembre la gent de UPDIC hem convocat un acte a l’Arc del Triomf a les 12 del migdia per exigir la DUI, per exigir que es declari la independència.
Tots els patriotes hi sou convidats.

Llibertat!
Independència!
Visca Catalunya lliure!

Jordi Fornas
President de UPDIC

foto de Jordi Fornas Prat.
Publicat dins de General | Deixa un comentari

La DUI no és moneda de canvi, és la Porta de la Independència i s’ha de creuar.

“Extret de Vilaweb:“
Analitzem pas a pas el ple més important de la legislatura,
els camins per a aprovar la llei del referèndum i les capacitats de l’estat espanyol

Els moviments que determinaran la batalla decisiva pel referèndum
per: Pere Cardús  04.09.2017  22:00

El dia abans de la batalla cada bàndol prepara les eines, repassa cada pas que farà i estudia tots els moviments i situacions prevists.

L’empenta ciutadana ha portat la política catalana i l’espanyola a un tauler on les peces es miren de reüll. El referèndum, ara mateix, és a l’horitzó mentre s’imposa la immediatesa del primer assalt important i decisiu.
El parlament ha d’aprovar demà la llei del referèndum d’autodeterminació i qui sap si també la llei de transitorietat.
Els moviments de les fitxes espanyoles –una mena de filibusterisme per la via de l’amenaça i l’obstrucció judicial– han forçat la part catalana a aprovar la llei utilitzant els mecanismes que el reglament del parlament reserva per a ocasions excepcionals.

La doctrina del full de ruta
D’entrada, la mesa de la cambra presidida per Carme Forcadell ha esquivat fins ara l’admissió a tràmit de les dues lleis registrades per Junts pel Sí i la CUP, per evitar una actuació abans d’hora del Tribunal Constitucional. L’objectiu de la doctrina que s’ha imposat en el full de ruta sobiranista és arribar a l’aprovació de la llei de referèndum sense haver de desobeir cap sentència ni cap interlocutòria judicial. És a dir, fer tot el recorregut per les vies legals fins a l’entrada en vigor de l’article tercer de la llei que anuncia que aquesta norma preval jeràrquicament sobre totes aquelles que hi puguin entrar en conflicte, ‘en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya’.

Una reunió abans de començar el ple
És per això que l’admissió a tràmit de les lleis per la mesa –una acció imprescindible per a poder arribar al ple del parlament– es farà en una reunió extraordinària abans de començar el ple de demà. Amb tot, el debat i l’aprovació de la llei no figurarà a l’ordre del dia que quedarà fixat avui. Seran els grups de Junts pel Sí i la CUP que, una vegada començat el ple, demanaran d’incloure aquest punt a l’ordre del dia tal com els permet l’article 81.3 del reglament de la cambra. Aquest article preveu que es puguin aprovar propostes dels grups sense passar tots el tràmits parlamentaris habituals si la majoria absoluta ho accepta. I això passarà, segons les fonts consultades per VilaWeb, entre la sessió de control al govern i al president i el primer punt de l’ordre del dia. És a dir, cap a migdia.

Primera oportunitat del TC
En el període que va entre l’admissió a tràmit per la mesa i l’alteració de l’ordre del dia a instància dels dos grups de la majoria sobiranista, el Tribunal Constitucional espanyol tindrà una primera oportunitat d’actuar contra la decisió de Forcadell i companyia. Els magistrats del TC estaran reunits des d’avui i actuaran paral·lelament al ple del Parlament de Catalunya. Quan la mesa admeti a tràmit les lleis, el TC podrà enviar un requeriment que –contra algunes versions que s’han fet córrer aquests últims dies– no caldrà que sigui fet a mans per cap secretari judicial. El TC podrà fer aquest advertiment per fax o per correu electrònic, que són conductes habituals de les notificacions oficials entre l’alt tribunal espanyol i els lletrats del parlament.

Requeriment o incident d’execució
En aquest moment, caldrà veure si els magistrats opten per un requeriment de reconsideració –per demanar a Forcadell que invalidi la decisió presa– o directament per l’incident d’execució en aplicació de la sentència de suspensió de la declaració parlamentària del 9 de novembre del 2015 (d’inici del procés cap a la independència). Sigui de l’una manera o de l’altra, la determinació de la majoria parlamentària és de continuar el ple i que siguin els diputats que es pronunciïn amb la votació de la llei de referèndum (la de transitorietat restarà pendent d’aprovar-se l’endemà, segons les consultes fetes per VilaWeb).

Se suspendrà el ple?
Els grups contraris al referèndum tindran l’oportunitat de demanar a la mesa una reconsideració de la decisió d’admetre a tràmit la llei, a més de l’acceptació de l’alteració de l’ordre del dia. Aleshores, la mesa haurà de resoldre la petició d’aquests grups i, si no hi ha cap novetat, la desestimarà. Per tant, quan JxSí i la CUP hagin demanat d’alterar l’ordre del dia i s’hagi votat aquesta proposta, caldrà prendre una nova decisió: se suspèn el ple fins al termini marcat per a la presentació d’esmenes o el ple continua i la tramitació d’esmenes es fa paral·lelament.

El moment dels unionistes
Un cop transcorregut el període obert per a la presentació d’esmenes abans de la votació de la llei, els portaveus designats per cada grup podran prendre la paraula per a fixar posició. Ciutadans, PSC i PP ja han anunciat que abandonarien el ple, però no és clar si se n’aniran abans del debat o ben bé abans de la votació. Una altra possibilitat és que abandonin el ple tots els seus diputats llevat dels tres portaveus, que voldran deixar constància de la posició del grup per al diari de sessions i per a la quota de pantalla televisiva corresponent. Cas a banda és el dels diputats de Catalunya Sí que es Pot, que arriben al ple més important de la legislatura completament dividits entre els qui s’oposen taxativament a la llei i els que s’abstindran i podrien arribar a votar-la favorablement.

Una majoria del 86,75%
Un cop fet el debat i aprovada la llei amb el vot de la majoria parlamentària, la cambra en farà la publicació electrònica al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Si els tres grups unionistes abandonen la cambra, la majoria amb què s’haurà aprovat la llei serà molt àmplia. Sense Cs, PSC ni PP, la cambra té 83 diputats. Si l’aproven els diputats de JxSí i la CUP, la majoria haurà estat del 86,75%. Amb la publicació de la llei al butlletí oficial, el president Carles Puigdemont i el govern ja poden signar el decret de convocatòria i el decret de normes complementàries del referèndum de l’1 d’octubre.

Un nou recurs d’inconstitucionalitat o sancions immediates
A banda els requeriments que hagi pogut fer el TC durant el ple, la publicació de la llei motivarà un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol amb l’aplicació de l’article 161.2 de la constitució, que implica la suspensió cautelar immediata de la norma impugnada. Per a poder presentar aquest recurs, el govern espanyol necessitarà un dictamen favorable del Consell d’Estat, que s’haurà de reunir d’urgència com ja ha fet cada vegada que s’ha tractat d’impugnar els passos del procés cap a la independència.

Les tres mesures coercitives del TC
Si el TC opta per aplicar l’article 92 de la llei orgànica –aquell que es va reformar per dotar de capacitat sancionadora el tribunal–, ho podrà fer mitjançant la multa coercitiva o la suspensió dels càrrecs que han desobeït els requeriments. Són actuacions que pot fer d’ofici o a petició d’alguna de les parts del procés. La multa coercitiva és una fórmula regulada per l’article 92.4 de la llei, que pretén doblegar la voluntat d’algú per obligar-lo a complir les ordres del tribunal. És una multa (entre 3.000 i 30.000 euros) que es pot anar reiterant al llarg del temps fins que la persona afectada accepti el compliment dels requeriments. Per una altra banda, la suspensió dels càrrecs afectats no és cap inhabilitació. El TC no pot inhabilitar ningú directament. Per fer-ho, ha de derivar l’incident d’execució per la via penal al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en el cas dels membres del parlament o del govern). La suspensió d’un càrrec pel TC és una mesura cautelar i temporal fins a una sentència d’inhabilitació definitiva al TSJC.

La batalla de la desconnexió ja és ací
Finalment, el TC té encara una tercera opció sancionadora i coercitiva. Pot ordenar l’execució substitutòria de les resolucions preses. En aquest cas, el tribunal pot requerir la col·laboració del govern espanyol perquè ‘adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions’. Quines seran aquestes mesures és una incògnita que tan sols poden resoldre els magistrats del tribunal si decideix d’aplicar aquest punt de la seva capacitat sancionadora.

Per tant, en el moment que la mesa admeti a tràmit les lleis, demà a primera hora, començarà la batalla decisiva pel referèndum i el xoc de legitimitats.

L’habilitat de cada part determinarà l’èxit de l’escomesa democràtica catalana.

Amb l’aprovació de la llei de referèndum i, encara més, la de transitorietat, Catalunya haurà començat la desconnexió final si així ho certifiquen els ciutadans l’1 d’octubre.

Pere Cardús (Vilaweb)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El castellà no pot ser cooficial a la República Catalana i l’espanyol encara menys.

El Català serà l’única llengua oficial de l’Estat Català independent.

El castellà i l’espanyol no ho poden ser.

.

Estem davant de les darreres lluites que haurem d’encarar pas previ a la Declaració d’Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

.

La llengua: El castellà no pot ser!

.

És de sentit comú! el sentit que sembla que podem perdre si no reaccionem.

.

És de sentit comú! … el castellà no pot ser! per què?

.

El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

.

No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d’entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

.

No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de ruqueries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d’aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

.

El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat

d’inanició permanent.

.

El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l’eina per fer-ho universalment és un estat.

.

En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l’única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l’Havana i el mateix Francesc Macià.

.

Si Francesc Macià i la gent d’ERC d’aleshores aixequessin el cap … ai las!

.

El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

.

No matarem el català ni el condemnarem a l’austracisme!

.

El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

.

Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l’Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

.

El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

.

No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

.

El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l’Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM, membre de l’UPDIC de Jordi Fornas ex batlle de Gallifa.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

No ens vulgueu fer votar un paquet amb la nació i la llengua escamotejades. El “Sí” Vol dir INDEPENDÈNCIA.

Sembla que avui encara hi ha ments i esperits privilegiats que, quan votem la Independència ens la volen fer empassar borda amb cullereta com si fos un xarop amarg, o amb supositori com si es tractés d’una lavativa.

Ens van subjugar amb metzines, no caiguem de nou en aquest error.

La Catalunya lliure ha de restituir a la seva plenitud la Nació, la Llengua, L’Estat i els Drets i les Constitucions més nobles dels catalans.

No siguem necis, aprenguem de la història, no fem més errors i marrades, no traïm Catalunya. Mai més trair Catalunya! mai més!

En el Referèndum de l’1 d’octubre no ens vulgueu fer votar un paquet amb la nació i la llengua escamotejades. El “Sí” Vol dir INDEPENDÈNCIA, i la independència per ser sana i catalana vol dir restitució d’allò bo que fa tant temps ens han i ens hem escamotejat.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Veneto.

La proposta i l’alternativa que representa l’UPDIC:

UNITS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA PROJECTE POLÍTIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya (DUI) el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que la DUI s’ha de fer al Parlament Català, representant de la voluntat popular manifestada a les urnes i després de la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no necessàriament han de ser els que descriu l’actual legalitat vigent, que considerem il·legítima per haver estat imposada fraudulentament.

La Declaració la farà en seu parlamentària la majoria política dels representants electes, de manera unilateral i sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que representin la majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència i Proclamació de la República, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement de l’Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb l’Estat català es buscarà la mediació de tercers països i dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.

MODEL PARLAMENTARI

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

El Parlament tindrà funcions legislatives i elegirà el President del Govern i del Parlament.

A la futura nació unificada federal, el President ho serà de tots els Països que formen la Nació mentre cada Estat tindrà el seu propi President del Govern i del Parlament.

Caldran unes Corts Federals on, representants dels tres Estats, debatin i acordin el que sigui d’interès general o de la seva competència.

Aquests representants seran nomenats pels respectius Parlaments i es constituirà un Govern Federal escollit pel President.

El President de la República serà elegit per sufragi universal dels ciutadans de tots els Estats de la Nació.

El President de la República tindrà les funcions de representació internacional, de mediació entre les forces polítiques i, per esgotament del mandat o a petició de la respectiva cambra, convocarà eleccions legislatives, mentre que els Presidents dels Governs, les tindran de tipus executiu en els respectius territoris.

Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República, que ho serà en representació de tots els Estats que la composin.

MODEL DE SOCIETAT

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’Estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient, assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa, amb un sistema de repartiment equitatiu que impedeixi l’exclusió social.

IDIOMA

La llengua catalana serà l’única oficial.

A la Val D’Aran també ho serà l’aranès.

MODEL D’ESTAT

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis, proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors, la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

Total garantia per a la llibertat d’informació, pública o privada.

La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana i reconeixement del dret a l’autodeterminació.

MEDI, SANITAT I CULTURA

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat, l’educació i les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables, invertint en el reciclatge per contribuir a la millora medi ambiental. També invertirà en recerca, desenvolupament i cultura.

S’ocuparà de facilitar l’accés a l’esport, potenciar les seleccions esportives i ajudar els esportistes de totes les especialitats quan participin a nivell internacional.

En l’aspecte cultural tindrà cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

SEGURETAT I DEFENSA

Proposem unes forces armades professionals que cobreixin terra, mar i aire, de la mida raonable i proporcional que correspon al nostre territori.

S’ocuparan de la vigilància de costes, del control de l’espai aeri i estaran adaptades al terreny en tasques defensives. Ben instruïdes i equipades amb els millors mitjans, adequadament actualitzats.

Inclouran una força especialitzada d’intervenció en crisis internacionals, si la situació política i els compromisos i aliances ho requereixen.

S’organitzarà un cos de reserva voluntari i/o de lleva, perquè la defensa de la pàtria és deure de tots els ciutadans.

En cas de catàstrofe natural, les forces armades tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

L’actual Companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar, com el control de fronteres i duanes.

ECONOMIA

Defensem l’economia de lliure mercat i considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

Fomentarem el cooperativisme.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

Creiem que cal potenciar els municipis, millorar-ne el finançament i ampliar-ne les funcions que els corresponen. Que puguin fer plans per la recuperació de monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que ens faran estimar i admirar més la nostra terra i afavoreixen el turisme, important font de riquesa.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Substituirem les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

Volem una llei electoral, amb llistes de partits obertes a la possibilitat de l’elector de triar entre els candidats i que s’adapti a la nova distribució territorial.

Les eleccions legislatives es faran a cada Estat quan correspongui, en períodes màxims de quatre anys i conjuntament (cada cinc anys) a tots els Estats quan es tracti d’eleccions a la presidència de la República.

Proposem que tots els Presidents tinguin una limitació màxima de tres mandats.

Els Estats dels antics regnes de València, Mallorca i del Principat de Catalunya, conformaran la República Federal Catalana.

La Federació restarà oberta a la possible adhesió d’altres Estats que sol·licitessin voler formar-ne part, fins i tot en règim confederal.

Considerem que, les comarques que la monarquia hispànica va cedir, perquè fossin annexionades al Regne de França pel Tractat dels Pirineus (1659), anomenades Catalunya del Nord, i les comarques que han estat afegides a les províncies de l’Aragó, anomenades Franja de Ponent, són part integrant del Principat de Catalunya.

En reclamarem la devolució, als Estats francès i espanyol.

NACIONALITAT

Considerem que la nacionalitat catalana ha de ser per als nascuts a Catalunya i els no nascuts aquí que acreditin 30 anys de residència, tots ells actualment amb nacionalitat espanyola.

Els nascuts al País Valencià, les Illes mallorquines i els territoris catalans annexats a altres Estats, amb nacionalitat espanyola o francesa, actualment residents en territori del Principat de Catalunya.

Per obtenir la nacionalitat catalana caldrà inscriure’s al registre que es crearà a tal efecte.

Els nascuts a l’estranger, fills o nets de pares catalans que van haver d’emigrar per motius econòmics o es van haver d’exiliar per motius de persecució política, tindran dret a la nacionalitat catalana si ho sol·liciten.

Els que quedin fora d’aquests supòsits podran demanar permís de residència temporal i sol·licitar la nacionalitat quan entrin dins dels paràmetres descrits, si així ho desitgen.

En aquest cas, caldrà demostrar coneixement de la llengua (oral i escrit) i integració a la cultura catalana.

Es faran excepcions amb els que, estant en aquesta situació, hagin demostrat el seu compromís amb l’alliberament nacional.

Aquests casos seran objecte d’especial atenció a l’hora de rebre la ciutadania.

Els estrangers/eres casats amb catalans/nes, la podran sol·licitar al cap de cinc anys de matrimoni.

SIMBOLS

Proposem que, la bandera quadribarrada amb l’estel blanc sobre fons blau, actualment símbol popularment majoritari de la lluita independentista, representi el futur Estat del Principat de Catalunya.

Els nous Estats Valencià i Insular, decidiran en el seu moment si també la volen fer seva o quina és la bandera que millor els representa. No excloem la possibilitat d’adoptar les històriques banderes de València i Mallorca, quadribarrades i amb franges blaves, de les que actualment s’han apoderat els regionalistes, els assimilats i els ocupants.

La bandera tradicional quadribarrada roja sobre fons d’or, històricament pertanyent a la casa comtal de Barcelona, sense més símbols addicionals, representarà el conjunt dels Estats de la República Federal Catalana.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

UPDIC considera que no ens cal pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, permet la lliure circulació de persones i mercaderies i una independència més àmplia.

Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret.

Fent ús del nostre dret a triar la moneda, proposem continuar amb l’euro, però sense descartar encunyar la nostra pròpia moneda si ens resulta convenient.

Amb posterioritat, es podrà decidir en referèndum si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

Pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar, el Govern decidirà amb quines interessa més bastir acords bilaterals o integrar-s’hi en funció dels interessos nacionals i estratègics. Es posarà a referèndum si es considera necessari.

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin i els vincles culturals i comercials amb Andorra (serem garants de la seva sobirania a través del bisbe de La Seu), amb la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya i amb Occitània i Provença.

També amb les mateixes illes de Sicília, Sardenya i Malta que, durant segles, van formar part de la confederació catalana.

Darrera revisió de febrer del 2017 aprovada per la Comissió Executiva d’UPDIC

Fotografia: Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa va fundar l’UPDIC per presentar-se a les darreres eleccions Europees. Jordi Fornas és alcalde honorífic de la ciutat de Venècia capital del Venetto.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Catalans bords, no consentirem que ens mateu la llengua i la nació. (“El Procés” és viu)

Catalans bords, no consentirem que ens mateu la llengua i la nació.

A quin imbècil se li ha acudit això de la doble nacionalitat i això de la cooficialitat del castellà en la nova república catalana?

Al Rajoy o al Ribera, o potser a l’Iceta?   Nooo! a ells no! són massa rucs.

Alguns dirigents i alguns figurants del Procés, persones i institucions, no diré noms perquè per allò de la unitat ara no toca, però tots sabem qui són, no és cap secret, no són rucs sinó molt intel·ligents i malparits i fills de fet de la gran puta que fa segles ens aixafa, volen destruir la nostra nació, la nostra, la dels catalans! Mala fe o ruqueria supina?

No tenen vergonya ni ànima sana, traïdors i covards de fet!

Parlar i defensar la llengua segles imposada els defineix com esclaus, ja ho deia Tàcit fa 2000 anys, en aquest ordre les coses no canvien. Pobres esclaus i covards catalanets!

Es veu que volen fer una republiqueta espanyoleta, a partir d’ara ja no necessitarem Espanya perquè ens donin eternament pel sac, aquests inútils sicaris els faran la feina ben feta.

I no en tenen prou posant en perill l’ànima de Catalunya, la nostra llengua el català, que si és cooficial ja em direu que es parlarà a les empreses, i als carrers de la capital i als guettos d’arreu de Catalunya i a les televisions del gran mercat hispànic situades a Catalunya, i a les oficines de policia, als despatxos de molts ajuntaments, i als hospitals i centres sanitaris, als llocs d’investigació, a moltes aules de masses universitats, i … i … etc. etc.

No en tenen prou de tanta ruqueria que ara parlen de doble nacionalitat quan per exemple als EUA i molts altres països evolucionats i repúbliques de fa centúries, si vols la nacionalitat d’allà et fan renunciar a la teva nacionalitat d’origen, el que significa que a partir d’aleshores el que has de defensar allà, és la nació que t’acull i et dona vida, no pas la teva anterior nació, potser d’origen, que també la pots ajudar d’una altra manera però mai per sobre de la que t’acull i lliurement has fet teva. Mostra del que ha passat en els darrers atemptats destinats a destruir la nació i la cultura i civilització que t’acull, allò del gos que mossega al qui li dona de menjar. Permetre o potenciar això és d’imprudents i irresponsables, d’una follia que posa en perill les futures generacions de catalans, deixant-los una veritable bomba enterrada, que tard o d’hora esclatarà com ho ha fet Palestina i a tants altres llocs.

El seu mal fer queda al descobert quan per arribar a la Independència ens exigeixen que votem i votem una i una altra vegada, que si 9N, que si 27S, que si referèndum rera referèndum, ells no fan res que el “Poble no ho voti” però ep! això no és cert, quan els convé s’inventen un RUI en 3 mesos, poca broma, obliden la DI (Declaració d’Independència) que constava en els seus programes del 27S i que per més INRI milions de catalans vàrem votar i a més vàrem guanyar per golejada de participació i de diputats que és del que es tractava, poca broma, com un conillet del qui fa màgia s’inventen el que els dona la gana i això no cal votar-ho, com ara s’acaben de treure de la butxaca i pels seus collons no pas per la voluntat dels catalans, això contra la llengua i això altre contra la nació. Senzillament, quan se’ls enveta es passen Catalunya i els catalans pel folre i l’entrecuix!

Volen matar la llengua … volen matar la nació … ai las!

Però jo us dic que no els ho consentirem!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Veneto.

 

<“El Procés Col·lectiu” de Restitució de la Independència de Catalunya és viu.>

Lleis psíquiques que m’ajuden a explicar el procés sobiranista català

Publicat el  per jpruneda

1. Totel que puja baixa. El que comença acaba. Així evolucionem.

Quan va acabar l’imperi castellà (ara dit ‘espanyol’)? No se sap perquè no ha acabat.

Un imperi acaba quan tots els seus pobles components queden lliures, cadascú pel seu camí, o lliurement acompanyant-se -d’igual a igual- pel mateix camí acordat, o integrant-se en un nou imperi (millor un de respectuós i democràtic, tipus UE, oi?). És a dir, cada element té reconegut el dret d’autodeterminar-se per part dels altres. Per això l’imperi espanyol encara no ha acabat. Hi ha pobles -ara dits comunitats autònomes perifèriques- sense drets sobirans, establerts com a parts d’un tot ‘inidivisible’ definit per la metròpoli castellana.

Ara Espanya és un imperi en descomposició. Té parts del seu estat que volen estat propi.
De la mateixa manera que quan es va formar l’imperi tot vent li anava a favor, amb poc temps ajunta al voltant d’una metròpoli central tot una colla de pobles que progressen -o no- pel fet de seguir el seu lideratge central, un nou ordre imperial que fa evolucionar. D’aquesta mateixa manera, quan entra en fase de dissolució -perquè res és etern- faci el que faci la metròpoli tot li surt malament. Un imperi acaba, com un matrimoni, perquè a cadascú li va millor per separat.

Tot el que planifica Madrid per acabar amb el procés li va sortint malament i no fan altra cosa que engreixar-lo. Al procés cap a l’alliberament nacional sembla anar amb el vent a favor. És més, diria que el procés, que en essència és una presa de consciència i una voluntat, necessita de l’oposició de Madrid. Perquè es pren consciència per contrast.

2. Res pots fer tu per canviar, però sense tu no hi ha canvi.

Aquesta paradoxa és agradable viure-la quan al procés col.lectiu el vent li va a favor. És el que no entenen a Madrid: només poden concebre que siguem una ‘turba amaestrada’, manipulats per uns malvats independentistes.

Com pot ser que ells, a Madrid, amb tots els plans i polítiques coordinades per poders reals com l’Ibex-35, no aconsegueixin res, els surti el tir per la culata? i a Catalunya tot surt bé, amb organitzacions tant simples i transparents com l’ANC-OC-AMI, Junts pel Sí i la CUP, que no fan altra cosa que estar al servei d’un moviment polític transversal -el que els teòrics han definit com a ‘el poble’-

que sembla ser d’una intel·ligència col.lectiva, distribuïda, que actua sobretot a traves de l’inconscient col.lectiu, vers a una autoconsciència nacional en procés d’emancipacióa través d’idees catalitzadores universals, simples, clares: democràcia, votar, república… com pot ser? És a dir, “jo” (o tu, o ell) no pinto res en el procés, té vida pròpia, però sense la meva (teva) participació res canviaria.

L’avantatge del procés és que no està teledirigit, és viu, és permeable al que flueix per l’inconscient col.lectiu. El desavantatge del búnquer espanyolista és que es creuen les seves pròpies mentides, amb el que creen una bombolla autoperceptiva que els allunya de la realitat fluida que es viu a política catalana. No entenen res, només veuen el que tenen dins, rígidament preconcebut: constitució sagrada, monarquia intocable, ‘unidad nacional’, control mediàtic, cobdícia financera, capitalisme extractiu. Com més viuen dins la seva bombolla, més la caguen i millor li va al procés català.

Per tant, paradoxalment, no cal que un (tu, jo, ell…) ‘faci’ res!
<el millor per a una nació és una font inesgotable d’idees noves (John F. Kennedy)>

Repeteixo. El moviment és evolutiu: hi és igualment facis el que facis, independent de les voluntats individuals,<mentre Moisès manté els braços aixecats> alimentat per una part per la dita ‘intel·ligència distribuïda’, i per altra -per contrast- pel mal-fer de la metròpoli.

Però tot i que el procés nacional no el ‘dirigeix’ ningú (això només es pot entendre a Catalunya, vivint el procés des de dins) sense l’actuació concreta de cadascun dels catalans res canviaria. 

És a dir, a tall d’exemple, el referèndum sembla inevitable, tots els fets semblen empènyer cap aquesta direcció, però sense el vot de cadascú no hi haurà referèndum. Simplement només cal que cadascú faci el que li pertoqui dins el que arriba fluidament a través de l’inconscient col.lectiu (metàfora de la dita ‘intel·ligència distribuïda’).

3. Tal fas, tal recolliràs; o les moltes maneres de referir-se a la llei de la causa-efecte que els orientals en diuen “karma”.

Com a col.lectivitat, Castella no pot evitar que els pobles que va aplegar al seu voltant fa segles, ara, vagin volant pel seu cantó, com no pot evitar que això succeeixi a la ‘manera espanyola’, a contracor, amb brega, amb indignitat. Han de tastar el brou que s’han guanyat amb la seva història (com nosaltres amb la nostra). L’imperi es va formar per a que una àrida “meseta” ibèrica visqués a costa de la seva perifèria fèrtil per dret de conquesta. I així és com s’ha desfet i es va desfent. Tot és viscut per Madrid com una pèrdua, un ‘desafio’ innegociable, com independències ‘contra-natura’ indignes… després que han reaccionat sempre amb negació i indignitat a qualsevol intent mínim d’autogovern. Només ells poden saber què ens és bo i què no! Així van perdre les colònies d’ultramar, i ara van perdent les peninsulars, pel tracte colonial que donen a les comunitat perifèriques. Castella ha estat guerrera i només sap tractar guerrejant, o tot o res, com una amputació.

Madrid no és Londres. No pot evitar ignorar que podria fer-ho d’una altra manera… i potser guanyaria (?), com va fer el govern anglès amb Escòcia. El centre ibèric són pobles guerrers, de conqueridors i hidalgos rendistes; i els perifèrics són pobles oberts, comerciants, fenicis. Ningú pot evitar que la geografia marqui els respectius inconscients col.lectius.

4. Qui hi és primer va primer, o l’ordre sistèmic de la pertinença: tothom té el mateix dret a pertànyer, però qui hi pertany abans té més rang.

És admirable la transversalitat del procés. I és admirable el comportament passiu dels conciutadans que se senten espanyols. Tot i els intents de Ciudadanos i Podemos de dividir el poble per origens, tot presentant-se ells com a els defensors dels espanyols, que volen evitar que els ‘separatistas rompan España’, la major part de la població immigrada o ja s’ha integrada i és tant catalana com la que més, o no intervenen. S’ho miren de lluny.Òbviament els seria més còmode no haver de canviar de referent identitari, és a dir, ‘Espanya’ els ha permès immigrar sense passar per estrangers, alhora que els ha permès poder fer vida espanyola a Catalunya estant, evitar-se -si volien- l’esforç d’entendre la llengua del país d’acollida.

Crec que són minoria, diverses minories. Veuen inevitable, com els catalans, el procés d’emancipació. <l’aragonès berguedà> Els dol si s’identifiquen com a espanyols, però també entenen que la Espanya que vol assimilar Catalunya és inaguantable. També els dol ser considerats com peons involuntaris d’una colonització castellana, tot i que -òbviament- estimen i prioritzen la seva llengua.

Passa això perquè la majoria dels ‘nous catalans’ van immigrar per un simple mandat de progrés econòmic. Volien treball. El van trobar, van prosperar i no han tingut cap impediment per integrar-se a la societat d’acollida, diversificant-la, sense que ningú els obligui a renunciar al seu origen, si no la primera sí la segona generació.

Només els que van immigrar amb un doble mandant -conscient o inconscient- de progrés econòmic i d’assimilació espanyola han tingut problemes d’integració. <com els actuals islamistes> Simplement no volen ser catalans. Són els pocs que viuen la sobirania catalana com un crim i s’alineen amb Madrid.

A aquests els desborda el procés si són demòcrates, d’esquerres o progressistes (que segurament ho són per viure a Catalunya). Han de negar les nacions. Per afavorir l’stato quo de la seva nació, neguen tota nació, són internacionalistes -diuen-, cosmopolites, avançats, etc. Paguen, com a mínim amb incongruències, el desordre sistèmic de no poder reconèixer quan van arribar ja hi havia una cultura i un idioma del territori, que ells no són primers, no són el referent, no són el normatiu. També comparteixen amb els d’esperit conqueridor el sentir-se humiliats si no són primer referent. A vegades he vist que no els incomoda els intents assimiladors que arriben de Madrid, tot i que també en són perjudicats.

Veurem en el referèndum quin pes tenen.

5. L’inconscient col.lectiu dominat per l’ombra col.lectiva, o com perdre el que vols retenir
Tant individualment com col.lectivament, l’ombra la generem nosaltres mateixos, amb tot allò que que forma part de nosaltres però que no volem ser, que neguem i rebutgem. Que només ens veiem com a ‘bona persona’, doncs tot allò de dolen que ho contradiu ho tanquem al soterrani de la psique com a ombra. I és obvi que tothom té de bo i de dolent; tothom crea la seva ombra. Així cadascú crea el seu destí.

Això seria anecdòtic si no fos per tres característiques que té l’ombra:

1r, És mentida, tots som bons i dolents, covards i valents, demòcrata i feixista… som els dos pols de qualsevol tret; més o menys, però cadascú té almenys una mica de cada pol. I la consciència tendeix a la veritat, a ser conscient de què es té de cada pol, a integrar-ho tot sota la seva llum; la consciència no vol res a l’ombra, a l’inconscient.

2n. L’ombra la tenim a l’inconscient, però fa el que pot pet emergir al conscient. I, aquí la gràcia, surt quan pot fer més mal, quan és inesperada. Saboteja. Un mateix es traeix. Fins el punt que quan es mostra l’ombra d’un altre pot ser còmic, però al subjecte no li fa cap gràcia el lapsus: si no preguntem-li a Rajoy quan sense voler, a la campanya del 27S, va dir allò de “… y la europea?“. Per tant, pots reprimir tant com puguis un tret teu, però tard o d’hora, i segurament en el pitjor moment, et deixarà en evidència.

3r. Aquí el més punyent. El que tens a l’ombra perquè no vols veure’t ho projectes sobre l’altreho veus en els altres. Potser el 90% o més del que ‘observem’ en un altre no son més que projeccions nostres en els altres. I com més càrrega emocional tingui el tret que veiem en un altre més segurs podem estar de que es tracta d’una projecció.


Així quan llegim tota la catalanofòbia de la premsa de Madrid no em preocupa com ens veuen, observo com són ells
 en realitat, com els fem de mirall (si volguessin emmirallar-se, és clar).

Quan ens tracten de nazis, d’excloents, de separar, estimbar-nos… veig com en són de feixistes els que ho diuen, d’intolerants a tot el que no sigui ells mateixos, d’evidenciar el que mai ha estat unit tot i que s’omplin la boca de la seva “unidad”, de desitjar reprimir-nos tot culpant-nos… Com més emoció posen presentant-se compulsivament com “una democràcia” i “la ley es para todos”, més mostren que són els franquistes de sempre i que la llei és el que els dóna la gana.

Una defensa pot ser el “ni cas”, però personalment prefereixo observar-ho. I observar com van perdent els papers i insultant cada cop més.

És que els domina la seva ombra inconscient.

Quan diuen que la culpa és dels catalans no fan més que projectar-nos la seva responsabilitat. La culpa serà dels catalans fins que no puguin trobar un nou subjecte a qui projectar la culpa… recordeu: la culpa de Cuba va ser d’EEUU, no?

A Catalunya ens toca ara fer-los de mirall, perquè vegin el que no volen veure (el conqueridor, l’hidalgo, el fatxa). Com ells ens fan de mirall a nosaltres, però això és un altre tema.

El procés no els fa més que augmentar l’emocionalitat, però de moment no la consciència. Potser, com el 1898, no es miraran al mirall fins que no hagin perdut tot.

El que és segur és que la darrera forma d’evolucionar del que no ho vol fer és perdre el que vol retenir!

Tot i així no és segur que prenguin consciència i vulguin reconèixer com els veiem. Però això al procés li va molt bé, assegura que la cagaran tant que ens ajudaran a emancipar-nos. De fet, la bombolla perceptiva del búnquer que els allunya de la realitat, no és més que un efecte de la seva ombra col.lectiva.

Quant a jpruneda

sociòleg i psicòleg

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’11S al matí per la DUI i a la tarda pel RUI. TOTS A BCN, estiguem apunt.

El Miquel Font, defensor de Catalunya i dels catalans, m’ha demanat el meu posicionament respecte a la manifestació de l’ANC de la tarda de l’11 de setembre per potenciar l’efecte positiu del Referèndum d’Independència de Catalunya de l’1 d’octubre d’enguany.
Concretament m’ha dit: Hi aniràs? I jo li respoc que sí, que hi aniré.
Ha de ser la Manifestació més gran que haguem fet mai els catalans, si és així donarem un bon cop de mà al vot afirmatiu en l’esmentat referèndum d’autodeterminació vinculant i la consegüent Declaració d’Independència un cop s’hagi certificat el resultat guanyador 50%+1 vot dels vots emesos.
Aniré a la Manifestació de l’ANC i de l’ÒMNIUM a la tarda i al matí estic convocat a la Concentració per la DUI de la que us n’adjunto el programa.
L’11 de setembre del 2017
TOTS JUNTS A BCN
 
Tots junts, RUI a la tarda i DUI al matí
Entonem així el tan anhelat
“Preludi de la nostra Independència”
i
L’1 d’octubre … Votem tots: “Sí”.
——————-
 
Si per algun motiu, el Referèndum, no es podés fer, aleshores no hi ha excusa per a no fer la DUI immediatament.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, soci de l’ANC i de l’ÒMNIUM, i membre de l’UPDIC -Units per a Declarar la Independència Catalana- el partit de Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa, Batlle Honorari de Venècia, capital del Veneto.
Publicat dins de General | Deixa un comentari