UNITS PER DECLARAR LA INDEPENDÈNCIA CATALANA PROJECTE POLÍTIC

1/ PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

2/ DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

3/ PROCÉS CONSTITUENT DEL NOU ESTAT

1 – EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

UPDIC vol dur a terme la Declaració d’Independència de Catalunya (DUI) el més aviat possible.

Ens ratifiquem en què la Declaració d’Independència de Catalunya és la condició indispensable per a qualsevol acord amb altres formacions polítiques, en les condicions que s’expressen tot seguit.

Considerem que la DUI s’ha de fer al Parlament Català, representant de la voluntat popular manifestada a les urnes i després de la formació del Govern pel President elegit per aquest Parlament. Tractant-se d’una situació d’emergència, els terminis i protocols no necessàriament han de ser els que descriu l’actual legalitat vigent, que considerem il·legítima per haver estat imposada fraudulentament.

La Declaració la farà en seu parlamentària la majoria política dels representants electes, de manera unilateral i sense necessitat d’acords previs amb les institucions de l’Estat espanyol i el seu Govern. La Constitució espanyola es considerarà derogada.

Si per motius de la mena que siguin, que s’entén que serien de força major, la Declaració d’Independència no és pogués fer en aquest lloc emblemàtic, se’n escolliria un d’alternatiu que permetés la trobada i reunió dels càrrecs electes que representin la majoria política.

Tot seguit que s’hagi produït l’acte de Declaració de la independència i Proclamació de la República, es comunicarà a totes les Nacions i Estats del món i als principals organismes internacionals, demanant-los l’immediat reconeixement de l’Estat Català i l’ingrés a cada un d’aquests organismes internacionals, recordant-los que ens empara la legitimitat democràtica i ens acollim a la normativa, tractats, drets i legislació existent en aquesta matèria.

El Govern de la Generalitat prendrà de manera immediata les mesures pertinents per tal de què tots els béns i organismes de l’Estat espanyol: hisenda, governació, justícia, infraestructures ferroviàries o de comunicacions, telefonia, aprovisionament elèctric o d’aigua, policia de fronteres o exèrcit, en territori del Principat de Catalunya, passin a estar sota el seu control o es retirin.

En cas de resistència a l’autoritat catalana en el propi territori, es procurarà no haver d’aplicar la força si no és de manera simbòlica i s’optarà per duplicar les funcions d’aquells organismes que s’oposin al nou Govern Sobirà, mentre no es resolgui la duplicitat de manera negociada.

En el cas de què l’Estat espanyol es negui a negociar amb l’Estat català es buscarà la mediació de tercers països i dels organismes internacionals perquè intervinguin en el conflicte.

2 – DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA

Declarem que, per la voluntat del poble català expressada democràticament a les urnes, Catalunya torna a ser un Estat Independent.

Proclamem constituïda la República Catalana, alliberada de qualsevol lligam polític i econòmic envers el Regne d’Espanya que fins ara tenia sotmesa Catalunya per la força des de fa més de 300 anys.

Anunciem que, provisionalment, tornen a ser vigents les Constitucions de Catalunya del 1714, mentre el Parlament no elabori una nova Constitució o les modifiqui.

A través d’aquestes Constitucions, l’Estat Català es reclama hereu del que durant segles va existir i va ser reconegut internacionalment fins a la total desaparició, amb l’annexió de Catalunya a la monarquia borbònica per ocupació militar i amb els Decrets de Nova Planta, que queden derogats.

Denunciem aquell acte de guerra, posteriorment reiterat, i la repressió indiscriminada cap als nostres ciutadans, dirigents i institucions. Ens declarem alliberats de qualsevol compromís anterior i posterior envers aquesta institució monàrquica i de l’Estat que llavors i actualment la representa.

Reclamem les compensacions econòmiques i materials que es deriven dels segles d’ocupació i espoliació als Estat que les hagin perpetrat, així com les pertinents reparacions de guerra.

Denunciem els tractats internacionals que s’han signat per part del Regne d’Espanya, anteriorment de Les Espanyes (i en el seu cas, de la República Espanyola) sense que hagin estat ratificats ni acceptats pel poble català o el seu Govern, quan aquest existia.

Reclamem a les nacions que van signar compromisos amb l’Estat Català, quan encara era independent, el seu compliment.

Reclamem el lloc que per dret ens pertoca entre les Nacions Lliures del Món en igualtat de condicions i drets.

3 – PROCÉS CONSTITUENT

Mentre es consolida l’Estat independent, amb la construcció i el control efectiu de totes les estructures inherents a un Estat independent, i el reconeixement d’un nombre suficient de països, les lleis actuals (excepte la Constitució espanyola) continuaran en plena vigència mentre el Parlament Català no les substitueixi o modifiqui.

Finalitzada aquesta part del procés d’independència, es convocaran eleccions constituents al Parlament perquè els ciutadans puguin escollir el model d’Estat en funció de les opcions que proposin els diferents partits polítics.

UPDIC participarà en el procés constituent proposant i defensant el model d’Estat que es descriu en aquest programa i que pretén que Catalunya sigui un Estat Democràtic i de Dret, laic i amb separació de poders: Legislatiu, Executiu i Judicial.

El procés d’independència finalitzarà quan s’aprovi la Constitució (o Constitucions) de Catalunya, que hauran debatut i acordat els partits presents al Parlament.

MODEL PARLAMENTARI

Proposem el sistema parlamentari de cambra única amb presidència doble, del Govern i de la República, a més de la figura del President de la cambra.

El Parlament tindrà funcions legislatives i elegirà el President del Govern i del Parlament.

A la futura nació unificada federal, el President ho serà de tots els Països que formen la Nació mentre cada Estat tindrà el seu propi President del Govern i del Parlament.

Caldran unes Corts Federals on, representants dels tres Estats, debatin i acordin el que sigui d’interès general o de la seva competència.

Aquests representants seran nomenats pels respectius Parlaments i es constituirà un Govern Federal escollit pel President.

El President de la República serà elegit per sufragi universal dels ciutadans de tots els Estats de la Nació.

El President de la República tindrà les funcions de representació internacional, de mediació entre les forces polítiques i, per esgotament del mandat o a petició de la respectiva cambra, convocarà eleccions legislatives, mentre que els Presidents dels Governs, les tindran de tipus executiu en els respectius territoris.

Amb això pretenem recuperar el tradicional sistema de contrapoders que de sempre ens ha caracteritzat, substituint l’antiga figura del Comte Rei per la del President de la República, que ho serà en representació de tots els Estats que la composin.

MODEL DE SOCIETAT

L’Estat català es regirà per normes similars a les que regeixen en l’entorn de la majoria d’Estats democràtics d’Europa i del Món amb les particularitats que nosaltres mateixos decidim adoptar per tal de fer-lo més eficient, assegurar el benestar dels ciutadans i l’eradicació de la pobresa, amb un sistema de repartiment equitatiu que impedeixi l’exclusió social.

IDIOMA

La llengua catalana serà l’única oficial.

A la Val D’Aran també ho serà l’aranès.

MODEL D’ESTAT

Volem un Estat aconfessional, lleuger de burocràcia i poc intervencionista en l’actuació privada dels ciutadans, que garanteixi una sanitat i un ensenyament de qualitat, públics i gratuïts, s’ocupi d’equipar el país de les estructures necessàries, però sense sobrecarregar el territori duplicant-les innecessàriament.

Volem un Estat que no carregui el pes de la recaptació tributària sobre els treballadors autònoms i la petita i mitjana empresa que, en gaudir d’una tributació molt lleugera, contribuiran al creixement econòmic i a la desaparició de l’economia submergida.

Les càrregues impositives es distribuiran en funció dels beneficis, proporcionalment a la grandària de les empreses que les han de suportar i en funció de la mida i el volum de negoci, adaptant-se en tot moment a les circumstàncies canviants de l’economia.

Proposem un sistema afavoridor de la iniciativa privada dels ciutadans, compromès amb la millora de la qualitat de vida de tota la societat, que permeti llibertat d’acció als emprenedors, garanteixi els drets dels treballadors, la igualtat salarial de gènere i d’oportunitats i la llibertat sexual.

Total garantia per a la llibertat d’informació, pública o privada.

La Val D’Aran, tindrà el seu sistema autonòmic, amb oficialitat de la llengua occitana i reconeixement del dret a l’autodeterminació.

MEDI, SANITAT I CULTURA

L’Estat s’ocuparà, a més de la sanitat, l’educació i les infraestructures, de promoure les energies netes i renovables, invertint en el reciclatge per contribuir a la millora medi ambiental. També invertirà en recerca, desenvolupament i cultura.

S’ocuparà de facilitar l’accés a l’esport, potenciar les seleccions esportives i ajudar els esportistes de totes les especialitats quan participin a nivell internacional.

En l’aspecte cultural tindrà cura de la recuperació de la memòria històrica, amb especial atenció a les falsedats introduïdes en els cinc darrers segles i la recuperació dels personatges i patriotes que han estat ocultats o esborrats pels ocupants.

Permetrem l’accés a les plantes medicinals, impedirem el maltractament animal i afavorirem la protecció de la fauna autòctona.

SEGURETAT I DEFENSA

Proposem unes forces armades professionals que cobreixin terra, mar i aire, de la mida raonable i proporcional que correspon al nostre territori.

S’ocuparan de la vigilància de costes, del control de l’espai aeri i estaran adaptades al terreny en tasques defensives. Ben instruïdes i equipades amb els millors mitjans, adequadament actualitzats.

Inclouran una força especialitzada d’intervenció en crisis internacionals, si la situació política i els compromisos i aliances ho requereixen.

S’organitzarà un cos de reserva voluntari i/o de lleva, perquè la defensa de la pàtria és deure de tots els ciutadans.

En cas de catàstrofe natural, les forces armades tindran també funcions socials per complementar el servei al país.

L’actual Companyia dels Mossos d’Esquadra veurà ampliades les seves funcions per tal de cobrir tots els camps que s’escauen a un cos integral de policia que canviarà de nom en funció del servei a desenvolupar, com el control de fronteres i duanes.

ECONOMIA

Defensem l’economia de lliure mercat i considerem que l’Estat ha d’ajudar els emprenedors a exportar els seus productes i potenciar els sectors primaris (agrícola, ramader, pesquer) per tal de tenir un comerç de productes de la terra de qualitat i de proximitat.

Fomentarem el cooperativisme.

Cal potenciar la figura del Síndic de Greuges, fent que les seves decisions siguin vinculants i només es puguin recórrer judicialment.

Dotarem l’Oficina Antifrau dels mitjans necessaris per tenir plena capacitat operativa i garantir-ne la imparcialitat.

Volem que l’Estat es posicioni enfront d’especulacions de tota mena, siguin bancàries, urbanístiques, energètiques o d’altre mena, impedint els abusos que es pugui intentar perpetrar, sempre en benefici de la majoria dels ciutadans.

Creiem que cal potenciar els municipis, millorar-ne el finançament i ampliar-ne les funcions que els corresponen. Que puguin fer plans per la recuperació de monuments històrics i per mantenir el país net i endreçat, mesures que ens faran estimar i admirar més la nostra terra i afavoreixen el turisme, important font de riquesa.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

Substituirem les províncies per una divisió en vegueries i comarques.

Les actuals diputacions provincials desapareixeran i les seves funcions i funcionaris s’incorporaran al nou sistema administratiu de l’ Estat català.

Volem una llei electoral, amb llistes de partits obertes a la possibilitat de l’elector de triar entre els candidats i que s’adapti a la nova distribució territorial.

Les eleccions legislatives es faran a cada Estat quan correspongui, en períodes màxims de quatre anys i conjuntament (cada cinc anys) a tots els Estats quan es tracti d’eleccions a la presidència de la República.

Proposem que tots els Presidents tinguin una limitació màxima de tres mandats.

Els Estats dels antics regnes de València, Mallorca i del Principat de Catalunya, conformaran la República Federal Catalana.

La Federació restarà oberta a la possible adhesió d’altres Estats que sol·licitessin voler formar-ne part, fins i tot en règim confederal.

Considerem que, les comarques que la monarquia hispànica va cedir, perquè fossin annexionades al Regne de França pel Tractat dels Pirineus (1659), anomenades Catalunya del Nord, i les comarques que han estat afegides a les províncies de l’Aragó, anomenades Franja de Ponent, són part integrant del Principat de Catalunya.

En reclamarem la devolució, als Estats francès i espanyol.

NACIONALITAT

Considerem que la nacionalitat catalana ha de ser per als nascuts a Catalunya i els no nascuts aquí que acreditin 30 anys de residència, tots ells actualment amb nacionalitat espanyola.

Els nascuts al País Valencià, les Illes mallorquines i els territoris catalans annexats a altres Estats, amb nacionalitat espanyola o francesa, actualment residents en territori del Principat de Catalunya.

Per obtenir la nacionalitat catalana caldrà inscriure’s al registre que es crearà a tal efecte.

Els nascuts a l’estranger, fills o nets de pares catalans que van haver d’emigrar per motius econòmics o es van haver d’exiliar per motius de persecució política, tindran dret a la nacionalitat catalana si ho sol·liciten.

Els que quedin fora d’aquests supòsits podran demanar permís de residència temporal i sol·licitar la nacionalitat quan entrin dins dels paràmetres descrits, si així ho desitgen.

En aquest cas, caldrà demostrar coneixement de la llengua (oral i escrit) i integració a la cultura catalana.

Es faran excepcions amb els que, estant en aquesta situació, hagin demostrat el seu compromís amb l’alliberament nacional.

Aquests casos seran objecte d’especial atenció a l’hora de rebre la ciutadania.

Els estrangers/eres casats amb catalans/nes, la podran sol·licitar al cap de cinc anys de matrimoni.

SIMBOLS

Proposem que, la bandera quadribarrada amb l’estel blanc sobre fons blau, actualment símbol popularment majoritari de la lluita independentista, representi el futur Estat del Principat de Catalunya.

Els nous Estats Valencià i Insular, decidiran en el seu moment si també la volen fer seva o quina és la bandera que millor els representa. No excloem la possibilitat d’adoptar les històriques banderes de València i Mallorca, quadribarrades i amb franges blaves, de les que actualment s’han apoderat els regionalistes, els assimilats i els ocupants.

La bandera tradicional quadribarrada roja sobre fons d’or, històricament pertanyent a la casa comtal de Barcelona, sense més símbols addicionals, representarà el conjunt dels Estats de la República Federal Catalana.

MODEL DE POLÍTICA INTERNACIONAL

UPDIC considera que no ens cal pertànyer a la Unió Europea i és suficient la pertinença a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) de la que ja en són membres Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, permet la lliure circulació de persones i mercaderies i una independència més àmplia.

Això ens serà concedit (prèvia petició) perquè ja formem part d’aquest espai europeu en l’actualitat i hem adquirit aquest dret.

Fent ús del nostre dret a triar la moneda, proposem continuar amb l’euro, però sense descartar encunyar la nostra pròpia moneda si ens resulta convenient.

Amb posterioritat, es podrà decidir en referèndum si volem ser a la Unió Europea, un cop s’hagin analitzat en profunditat els avantatges i els inconvenients.

Pel que fa a pertànyer a l’OTAN o qualsevol altra organització militar, el Govern decidirà amb quines interessa més bastir acords bilaterals o integrar-s’hi en funció dels interessos nacionals i estratègics. Es posarà a referèndum si es considera necessari.

Serem solidaris amb totes les nacions del món que pateixen opressió per haver estat ocupades o no haver pogut exercir encara el seu dret a l’autodeterminació.

Estendrem una xarxa de consolats amb ambaixadors a tots els països del món, per tal de facilitar els intercanvis comercials i personals, participar en programes d’ajuda allà on sigui necessari, i donar suport als nostres compatriotes instal·lats o de trànsit en aquests països.

Potenciarem els Casals Catalans allà on siguin i els vincles culturals i comercials amb Andorra (serem garants de la seva sobirania a través del bisbe de La Seu), amb la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya i amb Occitània i Provença.

També amb les mateixes illes de Sicília, Sardenya i Malta que, durant segles, van formar part de la confederació catalana.

Darrera revisió de febrer del 2017 aprovada per la Comissió Executiva d’UPDIC

Fotografia: Jordi Fornas, ex batlle de Gallifa va fundar l’UPDIC per presentar-se a les darreres eleccions Europees. Jordi Fornas és alcalde honorífic de la ciutat de Venècia capital del Venetto.