El 21D __ VOTEM el valor més gran i digne: Polítics que van a la presó en defensa del seu Poble.

ELS VALORS DEL “SÍ” a la República Catalana.

El 21D __ VOTEM el valor més gran i digne: Polítics que van a la presó en defensa del seu Poble.

1 – Votem Catalunya: la dignitat dels polítics que s’ho juguen tot, que s’ho han jugat tot fins a les últimes conseqüències -la presó, multes milionàries i també els seus bens i el seu patrimoni- per la nostra llibertat i pel nostre progrés.
A partir d’ara qui s’ho juga tot no roba un 3% en comissions. El polític sota unes lleis justes i vigilants sols estarà al servei de la comunitat.

2 – No siguem hipòcrites! Algú parla de garanties electorals en els mateixos espots que surten a la TV, sense tornar-se vermell de vergonya, ara que hi ha el xantatge de la presó i les multes i el 155 si gosem plantejar de nou la Llibertat i el Dret de Decidir efectiu de TOTS els catalans sense excepció.

3 – Tot això, catalanes i catalans, només té un preu noble i lloable, sense deixar de valorar i defensar el que és íntimament nostre, orígens i sentiments, … respectar, valorar i defensar els valors de la terra i la gent que ens acompanya i ens acull a nosaltres i als nostres fills.

4 – Aquest és el projecte que l’Independentisme va defensar l’1 d’octubre d’enguany. Qui va votar “Sí” al Referèndum d’autodeterminació de Catalunya que voti “Sí” ara per fidelitat al seu criteri i al seu Poble. Qui va votar “No” en aquell referèndum, que sí que tenia garanties perquè no hi havia cap tipus de pressió sobre cap polític ni sobre cap votant, el qui va votar “No” o no va votar que s’ho plantegi seriosament i ara voti pels polítics que s’ho han jugat tot per a nosaltres.

5 – El que sigui per a uns serà per a tots! Llibertat absoluta o repressió absoluta, jo i tu decidim.

Aquest són els valors del cantó del “Sí”:

LLIBERTAT

Tothom sap i ha de saber a Catalunya que la República Catalana és en l’ànim col·lectiu i serà en la realitat quotidiana de Catalunya un espai de llibertat per a les persones, totes les qui viuen i treballen a Catalunya sense distinció de pensaments, religions, colors, sexe, orígens, partits, ideologies, estament social i laboral …

IGUALTAT
Tothom sap i ha de saber a Catalunya que la República Catalana tothom serà davant de la llei i les ajudes socials pròpies d’una societat avançada, democràtica i justa. Entre tots, amb justícia i responsabilitat ens haurem de repartir les càrregues i beneficis de viure en comú. Gent, empreses i administració en coordinació per al bé de tots.

FRATERNITAT

Tothom sap i ha de saber a Catalunya que la República Catalana es basa en la solidaritat i tracte just i respectuós entre les persones i els pobles, en l’amor i respecte a la natura que ens envolta i a tots els éssers que hi conviuen en profunda simbiosi, sense las terra, les plantes i els animals, els humans, àdhuc els catalans -totes les dones i homes que acull la nostra terra, no serem res i fins i tot correm el risc de desapareixer.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, membre del CDR*bic, embre del CDR*berga, soci de l’ANC, soci de l’Òmnium.

Barcelona. Presentació de la proposta de Constitució Catalana liderada pel jutge Santiago Vidal,. Ateneu Barcelonés.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Es va proclamar la República! Agafem-ne el relleu de la torxa. CDR*s endavant!

Fa pocs dies he llegit en aquests blogs de Vilaweb alguns posts com aquest que enganxo ací mateix,  tal vegada potser més concentració d’aquests posts, alguns pensaments i anàlisis dels quals voldria tenir permanentment presents, com llargues filactèries actives, en la meva lluita per a la Recuperació de la nostra secular independència, transformant-els i integrant-els en noves eines i nous estils de manegement d’aquetes eines, nous estils i permanent aprofundiment dels que ja coneixem i practiquem molts catalans, cada vegada més. Sempre les meves intervencions les faig a través de separacions forçades, algunes negretes i pensaments afegits o ressaltats entre els dos símbols següents: <>.

Salvador Molins, CDR*bic, CDR*s, Catalunya Acció, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM.

En el túnel del procés

Des del 155 l’estat ha recuperat la iniciativa que no tenia des de l’inici del procés. En aquest parèntesi fins el 21D el sobiranisme sembla astorat mentre va encaixant explicacions, però el sento igual de determinat -no conec ningú que hagi canviat el sentit del seu vot- mentre va recomposant el relat amb els fets de l’octubre.

1 –  Sort que es va proclamar la república: ara n’és el punt partida.

Per explicar-nos què hem fet i on som primer ens cal perspectiva:

2 – Catalunya i Espanya s’estan diferenciant.

És un joc a dos: qualsevol cosa que faci cadascuna de les parts és una contribució al mutu distanciament. No és que cap part sigui millor o pitjor que l’altra, és com l’aigua i l’oli.. L’imperi que vol mantenir Espanya (la metròpoli castellana) està en fase de fragmentació final. (Acabarà quan tots els pobles membres es reconegui mútuament la sobirania). La fragmentació és tant bona, normal i creativa com en el seu dia ho va ser l’aglomeració de l’imperi, iniciada per Ferran el Catòlic.  Sigui quina sigui la correlació de forces de les parts, la fragmentació l’entenc irreversible (tot són cicles, és inútil resistir-s’hi o “construir ponts”).

3  – Per la seva part, Catalunya emergeix <re emergeix> com a poble (o nació). Necessita sobirania per sobreviure i ja no li val ser part d’un altre, ni terceres vies, plurinacionalitats, multiculturalismes cosmopolites o com s’en vulgui dir. L’odi que percep d’Espanya, tots els intents d’assimilar-la, no fa més que cohesionar-la com a poble. Del joc, ens toca la part emergent, subversiva, innovadora, ingènua, proactiva.

4 – <de cada claudicació de la nostra història n’hem patit llargs períodes de trista i fosca supeditació, ens passarà el mateix ara? tenint en compte que el 28 d’octubre i següents dies, fins encara avui, estem immersos en una greu claudicació. Penso aquests dies que no haver plantat cara un més fins a les darreres conseqüències amb, per exemple, una vaga extrema que jo mateix, naturalment o no tant naturalment, temia i em paralitzava, ens pot causar llargs anys de repressió absoluta, o a l’inrevés, tal vegada sabrem continuar la batalla agafant la torxa que ens ve d’aquell dia lluminós (27 d’octubre del 2017, dia de la Declaració) amb la dignitat i fermesa suficients per arribar al nostre definitiu alliberament?> <on és el meu poble? on sóc jo? quan els capdavanters, pel que sigui, han deixat de fer un pas endavant i totalment necessari ?>

A la part espanyola també la cohesiona “el desafio catalán”. Com a metropoli que és li toca el joc de resistir-se, involucionar. I com a ‘hidalgos’ que és lògica l’arrogància, l’autoritarisme, amb la violència que calgui… tot supeditat a la unitat territorial.

5 – La democràcia és instrumental, l’essencial és el territori. Ha cohesionat fins i tot als de Podemos. El 155 té suport popular a costa de la decència i la democràcia. Ara, si es treu la cuirassa del 155,  està en pànic, reacciona amb odi i el projecte a l’altra part. Acusa a “ellos” d’haver despertat el feixisme, però en realitat el que s’ha despertat és el seu imperialisme més genuí.

6 – Cada part viu en la seva bombolla perceptiva. El que ha canviat és que ja no tenen res en comú. A la catalana ja és hegemònica la sobirania; el relat és el de la democràcia; distingeix entre catalans i espanyols. A l’espanyola l’hegemonia -que la voldrien imposar- és de la l’imperi, intacte des del franquisme; el relat és el legalista; distingeix entre independentistes (‘anormals’, adoctrinats…) i no independentistes.

7 – Entre les dues parts hi ha “equidistants“. Estan en retrocés perquè la fragmentació poloritza. Ha passat el seu temps. Són nostàlgics del pacte constitucional, els de les terceres vies que fa uns anys havien tingut l’hegemonia, els que demanen ponts i diàleg (quan Catalunya actua, no quan ho fa l’estat), els que pensen que hi ha una ‘fractura’ que no hi era abans i volen sargir-la a costa de que la part emergent renunciï a l’emancipació, torni a l’autonomisme i estalviar-se que la meitat espanyola de la societat hagi de considerar que viu a casa d’un altre poble

8 – (són benvinguts com a conciutadans, poden ser catalans si volen, sense renunciar a res, llevat de colonitzar -conscientment o inconscient- la qual cosa succeeix quan es dona per suposat que la seva cultura -l’espanyola- és la normativa, en comptes d’adaptar-se a l’originaria (tot fent-la evolucionar amb la seva aportació, però amb l’arrel d’aquí)). És a dir, de fet fan joc de l’statu quo. Per això són al·lèrgics a categories com la de ‘poble’ o ‘nacionalisme’; per ells només hi ha la ‘societat’, que agrega individus i grups d’igual jerarquia, perquè ja els està bé l’hegemonia invisible que deriva de la metròpoli. Són els que denuncien que a Catalunya hi ha ciutadans de primera (els catalans) i de segona (ells), projectant sobre els primers la seva jerarquia mental: la cultura espanyola és superior, són tontos els catalans que es ‘tanquen’ en la seva, el nacionalisme empobreix (ells poden ‘estalviar-se’ ser nacionalista, sempre ho són els altres).

Què hem fet?

9 – A Catalunya ja es sap que l’actor principal és el poble articulat per organitzacions cíviques (impossible que ho admeti el relat d’Espanya perquè seria reconèixer que hi ha un poble a part de l’espanyol). S’ha polititzat en pocs anys, està en mobilització permanent, sobre la base de l’il·lusió de que la independència és possible <ara ja, la República>,

perquè d’altra manera no s’hauria aixecat del sofà, perquè li toca la subversió de l’statu quo. Ha necessitat autoil·lusionar-se, alhora que les noves generacions han explorat els límits del règim del 78 (ara -s’en fan creus- ja el coneixen com els que vam viure el franquisme). Ara ja entenem tots que el 155 és el règim normal espanyol: des de 1714.

 

10 – Catalunya ha estat més anys sota règims d’excepció que de llibertat.

Els 30 anys de pacte constitucional (1978-2010) -quan ni l’estat es podia imposar ni podia fer-ho una autonomia- no han estat més que una treva al projecte lliberal (s.XIX) d’assimilar tots els pobles ibèrics sota l’estat de la casta imperial castellana.

11 – Crec que ‘autocrítica’ que ens cal comença per entendre que necessitàvem l’autoil·lusió mobilitzadora popular: els ‘fulls de ruta’ a la independència. Hem ‘comprat’ el que necessitàvem per moure’ns. No ens ha de fer cap vergonya.

Aquests fulls els hem concebut amb una via èpica (confrontació al carrer, ocupacions per defensar les estructures d’estat amb no violència), concordant amb la idea de que l’estat té algun límit i si no en té la UE.

12 – Doncs bé, diria que fins al moment hem après que no hi ha tals límits -la UE per exemple- (almenys els imaginats) i que nosaltres sí que volem limitar l’èpica (no volem un camí amb morts). Per això, tal com va dir el president a Brussel·les, “només volem avançar per la ‘via pacifista’ i sobre la base de la declaració de la república.”

 

13 – <volem recluir-nos a casa i anar entomant tos els cops i tots els abusos? és possible això? o torna a ser una altre somni?>

No tenim un imaginari de què vol dir ‘pacifista’ ni he sentit ningú que en detalli contingut, però…. què es podria fer?

14 – Algunes propostes pel proper full de ruta

Em van venint algunes idees que apunto aquí sense ordre ni concret:

  • (1)       Per començar insistir molt en agafar perspectiva: l’imperi està en fase de fragmentació, hem d’entendre que ens estem descolonitzant (primer mentalment), que en el marc europeu i en la societat de la informació no hi ha models de descolonització útils, que la guerra és sobretot informativa i financera, que a Europa el líder emergent és Alemanya… I crec que aquesta perspectiva la necessiten igual a Espanya: reconèixer-se metròpoli imperial, Castella nació colonitzada a la seva manera per l’ús supremacista que l’estat en fa… tanta energia malgastada en la “unidad de destino en lo universal” en comptes de que Castella fos Castella i prou. Per ara pocs intel·lectuals veuen l’imperi, la majori en son cecs.

 

  • (2)       Tot i estar emprenyats amb la UE, el projecte europeu és part del català. Tot i que ara les elits decadents -no les creatives- són les que hi manen i fan pinya amb la casta espanyola, la idea fundacional de la UE és ben nostre, també fundada sobre els morts de la Guerra Civil. Per això crec que no es pot jugar a un referèndum per ser-hi, pel contrari, hem de jugar a fer créixer en paral·lel una Europa dels pobles <lliures>.A les europees de 2019 el front republicà ens hi hem de presentar amb un projecte autònom dels partits que suporten aquestes elits. Hem de participar en un moviment polític paneuropeu de pobles. <?>

    Per ara el moviment de Varufakis a Catalunya està ‘espanyacentrat’. Per experiència ens cal una Europa que reguli els referèndums, inclosos els d’autodeterminació,

    una instància europea de recursos de constitucionalitat,

    una garantia efectiva de la independència dels poders judicials (jutjar els jutges!), etc.

 

  • (3)       Necessitem un front republicà, amb els seus fulls de ruta unitaris, igualment generats dels del poble. La república ha d’integrar els 150.000 que votant “no independència” van desafiar l’estat l’1 O. Però ara que ja tenim un poble dempeus, ja no ens cal que tinguin més calendaris ni promeses il·lusionants però poc pràctiques. Sobretot han de plantar cara! Per dignitat, sense complexos de ser el que som, sense por, sense odi, sense perdre l’alegria il·lusionada. Si anem per la via pacifista que no ens faci tebis… <amb el que portem de procés hem superat la por -la nostrada covardia-><això és fals, del 27 fins ara hauríem actuat diferent si no tinguéssim por o mandra que encara és pitjor! extremada prudència, mandra, por, acomodament>

    però això ho hem de convertir amb la nostra força, encara que pugui durar anys <això és un calendari desilusionant>no perdem l’hegemonia que ens hem guanyat a Catalunya.

    Totes les imposicions han de rebre resposta des del nostre relat: res d’acomodar-lo, res de pactar simulacions:

    <per exemple en el cas Sixena, què?>

    <per exemple en el cas Llengua, què?>

    <per exemple en el cas Impostos abusius, què?>

    <per exemple en el cas …              , què?>

    <sense una fita definida no hi ha res! almenys hi ha d’haver calendaris de dates de xoc!>

 

  • (4)      Aquest fulls també han de parlar de les estructures d’estat que poden cabre en un estat autonòmic en regressió, i alhora d’estructures nacionals supletòries a impulsar des del poble: energia al marge de les elèctriques, banca popular, convertir TV3 en cooperativa de consum o potenciar tvs catalanes privades <el Punt-Avui, Vilaweb. ..) (no més mitjans de comunicació públics, ni ara ni mai), relacions exteriors privades… <paradiplomàcia>,  treure del sector públic tot el que pugui funcionar millor des dels procomuns.

 

  • (5)      Centrar el que resti de Generalitat en l’economia, sempre que les institucions econòmiques -públiques i privades- es diferenciïn de les espanyoles. Un pacte fiscal com el basc, sempre que permeti la recaptació directe de contribucions i informació, hauria d’estar en el full de ruta (no és un pas enrere, és un rajol més).

 

  • (6)    Centrar-nos la societat catalana en la cultura i la informació (la llengua primer), obrint-la alhora que diferenciant-la bé. Ens ho haurem de pagar, però almenys evitar ‘catanyolades’.

 

  • (7)    En educació no hauríem de justificar-nos sobre si s’adoctrina, pel contrari cal clarificar que l’escola catalana fa nens catalans com l’escola espanyola en fa d’espanyols. El que volen és que la catalana faci espanyols tot i que l’entorn és el català.

 

  • (8)    També centrar-nos en l’acollida de nouvinguts <quans nouvinguts sense partida, el pa sota el braç> <quans busos, provinents d’Andalusia?>. Els necessitem alhora que hem de contrarestar l’espanyolització que imposa l’hegemonia castellana. També ens ho haurem de pagar… p.ex. reassignant recursos: quin sentit té dedicar ‘la Marató’ a la medecina si primer cal acollir?

 

  • (9)    Els catalans crec que ja no hem de celebrar més la diada nacional l’11 S, ens mereixem ara és el 27 O: som república! <haurem de dir … actuem com a República!>

(5)    Molt per discutir, molt per resistir i per fer, tant si es guanyen com si es perden les eleccions del 21D. Ampliem la perspectiva i adonem-nos de que els que anem a favor de la història som els sobiranistes <independentistes> <és la República Catalana Independent>, tot i que no es vegi la llum al final del túnel. Passi el que passi la fragmentació segueix.

Extret de: Publicat el  per jpruneda

Publicat dins de General | Deixa un comentari

21D – La “gran chapussa nasional” desgarantitzada total.

Només les que siguin les properes eleccions a la República Catalana seran democràtiques, vàlides i amb plenes garanties. CDR*bic

A es eleccions d’aquest 21D malgrat ser unes eleccions forçades pels invasors de Catalunya, aquesta vegada aniré a votar, serem molts, la riuada difícilment es pot controlar, hem arribat fins aquí a batzacades, em resisteixo a claudicar. Som un Poble d’empeus i transformarem l’anhel en realitat.

Volia proposar que anéssim a votar amb un nas vermell de pallasso, perquè creia que la pretensió de Rajoy era una pallassada, tot plegat ho és. Unes eleccions convocades sota amenaces de presó, d’accions armades, amb hostatges de guerra a la presó de forma incondicional, un govern regional destituït, un Parlament legítim i legal també destituït i amenaçat de presó i multes abusives, altres càrrecs a l’exili …

La situació de la darrera batalla ens ha deixat tocats, només ens queda el nas vermell de Pallasso el dia de la votació fantasma, i sobretot mantenir-nos d’empeus, Ara defenso la República i cerco camins per endegar i encarnar el Primer Poder, el legal català.

Mentre jo em lamento o cerco noves estratègies per entomar el relleu del 27 d’octubre i la Declaració, l’enemic està apunt de jutjar Santiago Espot, defensor de la Independència de Catalunya, per això per defensar Catalunya, el jutgen demà dia 12 de setembre de 2017, a l’Audiència Nacional de la capital enemiga. La duresa de l’embat demostrarà la ferma dignitat de Santiago Espot, President de Catalunya Acció.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, membre de CDR*bic, membre de CDR*Berga

La guerra d’Espanya contra Catalunya continua: Ara tenen 4 hostatges i el dia 12 jutgen Santiago Espot. Causa defensar la Independència de Catalunya.

Unim-nos per un Estat Català Independent

COMUNICAT DE PREMSA:

http://www.catalunyaaccio.cat/

informacio@catalunyaaccio.cat

Signeu el Manifest “Tots som Espot!” 

http://historiavibrant.cat/?p=3912

Podeu signar-lo en suport d’en Santiago Espot, president de Catalunya Acció,
que serà jutjat a l’Audiència Nacional espanyola el proper 12 de desembre
per injúries a la Corona espanyola i ultratges als símbols d’Espanya.

——————————–

Catalunya Acció: “El català única llengua oficial en el proper Estat Català independent, com a llengua pròpia i nacional que és dels catalans”

Aportacions econòmiques: http://catalunyaaccio.cat/aportacio.html

Membre/simpatitzant: http://catalunyaaccio.cat/membre.html

Facebook: https://www.facebook.com/cataccio

Web: http://www.catalunyaaccio.cat/

Youtube: http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio

Twitter: http://twitter.com/catalunyaaccio

 


Publicat dins de General | Deixa un comentari

La Corrupció orquestrada contra Catalunya i contra tots els ciutadans de la UE.

Aquests textes de l’entrada del blog de Matthew Parish és poden traduir amb google (http://www.matthewparish.com/news.html), @Parish_Matthew. Els fets que s’hi descriuen són extremadament greus i caldria que algú competent i amb accés a la informació busqués la manera de comprovar-los i complementar-los. (Redacció Vilaweb)

La Rèplica del mateix Matthew Parish ací mateix la teniu en català. La carta 6 ara mateix.

CARTA 6
“Jean-Claude Juncker i la crisi catalana” (Matthew Parish):

Aquest text és la meva traducció de l’entrada del blog de Matthew Parish de 04.12.2017 (http://www.matthewparish.com/news.html), @Parish_Matthew. Els fets que s’hi descriuen són extremadament greus i caldria que algú competent i amb accés a la informació busqués la manera de comprovar-los i complementar-los.

En política, és habitual que les coses no siguin com apareixen per primera vegada. Una disputa sobre l’estatut constitucional d’una regió d’Espanya pot arribar a tenir el seu origen en una crisi sobre la manera com es gestiona la Unió Europea. Un polític amb reputació d’escàndol al capdavant de la Unió Europea pot arribar a ser un factor important per determinar la trajectòria del moviment autonomista català.

Jean-Claude Juncker, un dels crítics més vociferants de l’autonomia catalana, és el president de la Comissió Europea. Va assumir aquest càrrec el 2014. Abans d’això, havia tingut una carrera de les menys habituals. Va ser Primer Ministre de Luxemburg durant 18 anys de 1995 a 2013. És el primer ministre europeu de mandat més llarg dels temps moderns (si descomptem els dictadors feixistes com l’espanyol Francisco Franco). Va ser ministre de finances de Luxemburg encara més temps: des de 1989 fins a 2013. Quan era primer ministre, va ocupar el segon càrrec més important del govern de Luxemburg simultàniament.

Del 2005 al 2013 Juncker va ser alhora president de l’Eurogrup, una reunió informal però poderosa dels ministres de finances de la zona euro. El 2006 també va ser president del Consell Europeu (per tant, va ocupar quatre càrrecs alhora). Al senyor Juncker sempre li ha plagut mantenir-se ocupat. És un dels membres més treballadors de la burocràcia europea, però també és conegut com un dels més informals.

Juncker està acusat d’haver anat força borratxo en diverses reunions internacionals. Ha estat poc diplomàtic i intensament groller als líders europeus. Alguns incidents incloen una bufetada a la cara, dir-li gras a un, besar el front calb d’un tercer, escanyar un quart i dir-li dictador a un cinquè (el líder en qüestió era un membre democràticament elegit d’Hongria, un estat membre de la UE). L’home fa moltes coses que es podrien considerar que no arriben als estàndards apropiats per a un polític europeu occidental. I aquest comportament prové d’un luxemburguès: una de les nacions més educades d’Europa. Com és que se li toleri?

Juncker ha estat repetidament envoltat d’escàndols. Va dimitir com a primer ministre de Luxemburg enmig d’un escàndol en el qual es va descobrir que els serveis d’intel·ligència luxemburguesos havien estat escoltant el Gran Duc de Luxemburg. Després va estar involucrat en un escàndol de paradís fiscal, on es va saber que empreses europees havien traslladat les seus a Luxemburg sota el seu mandat com a ministre de Finances. Així, havien reduït el seu impost de societats a tan sols un 1%, tot i que no tenien connexions substancials amb Luxemburg.

Juncker és membre del Partit Popular Social Cristià (CSV), de molt el partit polític dominant a Luxemburg des de la Segona Guerra Mundial. Hi ha coses curioses a la política a Luxemburg. Si has estat primer ministre amb el CSV i perdeu el càrrec o caieu en desgràcia, aviat podreu esdevenir president de la Comissió Europea. La quantitat de temps ocupada pels ex-primers ministres de CSV com a presidents de la Comissió Europea és notable si ho comparem amb el temps ocupat las suma de tots els altres presidents (no-luxemburguesos) de la Comissió.
Juncker ha assumit posicions intransigents sobre el moviment nacionalista català, però no sempre ho ha fet. El 14 de setembre de 2017 va declarar que la Unió Europea respectaria els resultats del referèndum d’independència català de l’1 d’octubre de 2017. No obstant això, va afirmar que Catalunya hauria d’de sol·licitar l’ingrés a la Unió Europea com a membre d’estat diferent. Aquesta no era pas una posició desenraonada.

El 13 d’octubre de 2017, Juncker havia canviat de posició. Aleshores digué que Catalunya no havia d’esdevenir independent. Això era perquè, va explicar, la Unió Europea es tornaria massa complicada de governar si estava plena de petits països. Aquesta protesta sona buida, atès que provenia de l’antic primer ministre del país més petit de la Unió Europea, amb una població que just que arribi a les 400.000 persones. Catalunya s’acosta als vuit milions: una perspectiva molt més creïble per als membres de la UE seons els criteris de Juncker que Luxemburg.

Luxemburg té el major PIB per càpita de qualsevol país de la Unió Europea. Això pot ser perquè Luxemburg és, i de molt, el refugi fiscal més gran de la UE. Això seria gràcies al controvertit treball de Juncker que el va establir com el principal centre d’evasió fiscal europea. No obstant això, la seva oposició a l’autonomia catalana és hipòcrita.

El 26 d’octubre de 2017 Juncker va dir que no hi havia abusos contra els drets humans per part de l’Estat espanyol a Catalunya. Va dir això tot i que s’havia emès un vídeo que mostrava a la Policia paramilitar sota control de Madrid apallissant votants i confiscant urnes. Ho va dir, tot i que polítics democràtics i pacífics han estat empresonats sense càrrecs per tribunals amb seu a Madrid sota el control d’un partit polític amb orígens en el règim feixista de Francisco Franco. El 10 de novembre de 2017, Juncker va qualificar el nacionalisme català com a “verí”. El 19 de novembre de 2017 va dir que recolzava inequívocament Madrid en la disputa sobre l’autonomia de Catalunya. Madrid havia d’engarjolar demòcrates pacífics i la policia havia d’apallissar votants. Tothom havia de votar a favor dels partits succedanis del de Rajoy en les pròximes eleccions regionals del 21 de desembre de 2017. Cal investigar per què el Sr. Juncker ha adoptat aquestes opinions i per què són tan diferents del que havia dit abans.

Sota la presidència de Juncker, la Comissió Europea ha estat finançant un dels partits polítics més recents de Catalunya, Ciutadans, que el Sr. Juncker ara recolza. Ciutadans és un partit polític relativament nou que és anti-independentista. De la mateixa manera, els fons de la Comissió s’han canalitzat cap a una empresa de consultoria de gestió que afirma que és especialista en reformes de l’administració pública. Aquesta entitat va participar en l’autoria d’un controvertit informe sobre reforma de l’administració pública de 2013. Aquest informe fou elaborat pel Ministeri d’Economia espanyol i defensava la reorganització estructural de l’administració pública catalana per retirar competències autonòmiques de Catalunya a Madrid. Aquest informe va ser encarregat en primera instància pel predecessor del Sr. Juncker com a president de la Comissió, Jacques Santer, abans que el Sr. Santer (i tota la seva Comissió) es veiessin obligats a dimitir per un escàndol de corrupció. El Sr. Santer anteriorment havia estat primer ministre de Luxemburg pel CSV durant onze anys.

Hom es pot sorprendre d’assabentar-se que diners de la Unió Europea s’utilitzen per finançar partits polítics o propostes polititzades de reforma constitucional dels estats members. Tot plegat pot resultar encara més sorprenent tenint en compte les moltes afirmacions recents del Sr. Juncker que la crisi catalana és un afer intern d’Espanya, cosa que implica que la Unió Europea no té res a dir-hi. Però la Unió Europea sí que ha assumit un paper en aquesta crisi. Ha estat el de finançar d’un partit polític que pren una posició explícita sobre la qüestió de la independència catalana. Ha finançat documents de treball que argumenten en pro de l’eliminació d’almenys alguns dels preceptes de l’autonomia catalana consagrats en els delicats acords constitucionals d’Espanya amb les seves regions.

La manera com aquests fons s’han canalitzat és a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Això és una branca d’una de les Direccions Generals de la Comissió Europea, que es troba sota la responsabilitat del Sr. Juncker, coneguda com “DG-REGIO”. L’objectiu explícit d’aquesta partida és promoure el desenvolupament a les regions europees. La iniciativa té com a finalitat, almenys sobre el paper, de servir de vehicle per a subvencions de les regions més riques d’Europa a les més pobres, per promoure els objectius de desenvolupament. Un dels seus assoliments menys polèmics és el desenvolupament d’infraestructures, com les autopistes que condueixen a comunitats remotes. El pressupost és gegantí. Tot i que és difícil obtenir xifres fiablesenmig de les opaques pràctiques comptables de la Comissió Europea, s’estima que el Fons representa un terç del pressupost de la UE. Es creu que la mida dels fons del Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya és d’uns 6.000 milions d’euros anuals. És a dir, aproximadament, el pressupost del Ministeri d’Economia espanyol, l’únic agent domèstic que gestiona els Fons Europeu de Desenvolupament Regional destinats a Espanya. La tasca del Ministeri d’Economia de Madrid és gestionar aquests fons a través d’una sèrie d’agències regionals. No està clar que el Ministeri d’Economia espanyol tingui altres funcions importants. Dins la Comissió, el director general corresponent, Marc Lemaître, és de Luxemburg. La seva carrera política (CSV, tot i que mai ha militat formalment al partit) està estretament relacionada amb Jean-Claude Juncker. El ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, és amic personal de Juncker i el seu aliat polític a l’Eurogrup i en altres llocs. De Guindos és l’única persona que ha ocupat el càrrec de ministre d’Economia sota el vigent president Mariano Rajoy del Partit Popular, partit polític amb orígens franquistes. El Ministeri de De Guindos no existia sota el govern socialista anterior del president José Luis Rodríguez Zapatero. El govern de Zapatero era comparativament pro-català. Va negociar un nou règim constitucional amb Catalunya el 2006, que Rajoy posteriorment va delmar davant el Tribunal Constitucional espanyol. Aquest tribunal està dominat pels jutges alineats amb el partit polític de Rajoy. Després de la decisió del Tribunal Constitucional de Rajoy contra Catalunya el 2010, les eleccions generals espanyoles de 2011 van dur Rajoy al poder com a president a Madrid. El suport del Partit Popular de Rajoy en una votació del Parlament Europeu del 2013 va ser decisiu per aconseguir l’elecció de Juncker com a president de la Comissió Europea. De Guindos, l’aliat íntim de Rajoy, va assistir a la septentrional reunió Bilderberg de 2017 amb el president dels ciutadans Albert Rivera i Jean-Claude Juncker. Juncker va empènyer a De Guindos a assumir el lideratge de l’Eurogrup després de la dimissió de Juncker, però altres estats membres de la UE s’hi van oposar. De Guindos arrosega una mala reputació per escàndols d’administració deslleial.

La forma com els fons de la UE es canalitzen cap a finalitats polítiques a Catalunya, quan no ho han de ser, sembla ser el següent. El Ministeri d’Economia finança, com un dels seus organismes d’execució regionals per al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, una organització anomenada “CTP”, Comunidad de Trabajo de los Pirineos. Això vol dir “Comunitat de treball dels Pirineus”, una expressió a grans trets sense gaire significat. La CTP és una organització no governamental fosca que pretén ser (encara que no ho sigui) una associació d’agències de govern regional a França, Espanya i Andorra. No pot ser el que pretén ser perquè Andorra no està dins la Unió Europea. A la pràctica, la CTP opera com a agència d’execució per al repartiment del Fons Europeu de Desenvolupament Regional per al Ministeri d’Economia espanyol. No té cap altra funció clara de valor. Curiosament, el seu domicili social es troba en una torre històrica al petit poble de Jaca, a la província d’Aragó, al nord d’Espanya. Aquesta històrica torre funciona exclusivament com a museu. La torre és una atracció per a turistes feixistes, ja que s’associa amb el règim feixista espanyol de Francisco Franco. Després, es transfereix els fons a una organització anomenada “POCTEFA”, que vol dir Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. El caràcter legal d’aquesta organització és igualment obscur. Es presenta com una institució de la UE, però no ho és. No pot ser una institució de la UE, perquè Andorra no és dins la Unió Europea. Tot i que el lloc web de POCTEFA no té cap adreça, els seus números de telèfon són els mateixos que els de CTP. POCTEFA no sembla tenir cap funció clara, excepte la d’ afegir un nivell extra d’opacitat a aquells que busquen rastrejar la destinació dels diners procedents del Fons de Desenvolupament Regional de la UE. A la vegada, POCTEFA subvenciona substancialment una consultaria del sector públic anomenada “Daleph”. Aquest és un ben nom estrany per a una consultoria de gestió. La paraula ve hebreu bíblic antic i el seu significat s’aproxima a “La venjança per l’espasa”. Aquesta imatge pot estar relacionada amb la dictadura de Francisco Franco. Almenys un dels directors de Daleph té connexions amb la família dew Franco. Daleph afirma que té oficines a Madrid, Barcelona i Xerès de la Frontera, una petita ciutat al sud-oest d’Espanya. Hem d’investigar la connexió d’aquesta empresa amb Ciutadans, el partit polític català pretesament antinacionalista que actua com a partit succedani del Partit Popular de Mariano Rajoy a Catalunya. Ciutadans són electoralment necessaris a Catalunya perquè el Partit Popular és radicalment impopular. Ciutadans no publica els seus comptes detallats, no reconeix quanta gent té contractada i quant els paga. Albert Rivera duu un estil de vida luxós que no lliga amb ser el líder d’un modest partit polític regional minoritari. Inés Arrimadas, la jove advocada i líder de facto de Ciutadans, va néixer a Xerès de la Frontera i va estar sis anys treballant a Daleph. El seu pare era un polític anti-regionalista sota la dictadura de Francisco Franco. El líder formal de Ciutadans, Albert Rivera, apareix nu en materials electorals i va acompanyar a De Guindos i Juncker a Bilderberg. A la pràctica, no dirigeix els ciutadans si no és per fer de cap visible. Una de les organitzacions polítiques que originàriament es va convertir en el partit polític ara conegut com a “Ciudadanos” fou una petita institució local anomenada Ciudadanos de Sanlúcar de Barrameda (“CIS”). El CIS estava encapçalat per un polític desconegut anteriorment associat amb el Partit Popular de Rajoy i el seu partit predecessor, liderat per un ministre de l’Interior de l’època de Franco. Aquest polític es va convertir finalment en “kingmaker” anti-regionalista dins aquella província del sud-oest d’Espanya. Sanlúcar és un petit poble proper a Xerès. Daleph és un dels autors de l’informe del Ministeri d’Economia espanyol del 2013, que advoca per la reforma de les institucions públiques catalanes per retornar l’autoritat de les institucions autonòmiques regionals a Madrid. Els fons de la UE desemborsats per POCTEFA a Daleph, transferits per un banc obscur un alt executiu del qual és membre de de Daleph també, és de molts milions d’euros. Són molts més diners que les altres subvencions realitzades per POCTEFA. Aquests fons es diu que són a promoure les arts i la cultura. Dirigir una consultora amb finalitat de lucre que treballa per una reestructuració del sector públic constitucionalment polèmica no és art i cultura. Finançar un partit polític no és art i cultura. Aquestes són activitats polítiques, el finançament de les quals per part dels fons de la Comissió Europea està restringit pel dret de la Unió Europea.

Un altre destinatari dels fons POCTEFA és la Universitat de Navarra. Està considerada com la principal universitat privada d’Espanya i està és dirigida per l’Opus Dei dins d’un marc legal que és extraordinari per la seva opacitat. Luis de Guindos és un membre destacat de l’Opus Dei. això és corrupció. He estudiat una colla de sistemes electorals en societats dividides. Aquest és un muntatge de corrupció electoral. Per aclarir tots els detalls i l’abast precís de la culpabilitat moral i legal de cada persona afectada, es requerirà una investigació judicial substancial.

El sistema jurídic espanyol no s’ha mostrat capaç d’investigar la corrupció massiva de l’estat. Els afers Gürtel i Bárcenas ho han evidenciat. Però hi ha d’haver una investigació judicial sobre tot això. Hi ha tantes coses que fan pudor que caldrà endegar els més alts nivells d’investigació judicial independent tant a Madrid com a Brussel.les. Si la Comissió Europea de Juncker ha estat finançant la política de partits a Catalunya, no és d’estranyar que Juncker hagi adoptat els posicionaments explicats en relació amb el moviment d’autonomia de Catalunya i les pròximes eleccions catalanes. Ell és el responsable de la supervisió d’una institució de finançament de la UE que interfereix il·legítimament en les pròximes eleccions regionals catalanes i en la política espanyola. Ell no ho pot fer, això. Algú li pot haver recordat el que ha estat fent el Fons de Desenvolupament Regional per a Europa, que treballa a través del ministeri espanyol i és operat com a feu personal personal pel seu amic Luis de Guindos. Això pot explicar el seu radical canvi de posicionament en la crisi catalana. Sigui com sigui, la Unió Europea no hauria d’interferir en els processos democràtics dins d’un estat membre de la UE mitjançant un mal ús dels fons dels contribuents de la UE. El 21 de desembre de 2017, els ciutadans de Catalunya voten. Un dels partits que poden votar és “Ciutadans”. Ells decidiran si aquesta és una bona manera d’exercir el seu vot. La corrupció es pot netejar després. Ara com ara, Catalunya necessita una elecció justa. Els ciutadans de Catalunya han de votar, i han de votar el que els diu la consciència.

https://blocs.mesvilaweb.cat/Jpujolar/?p=257535

——————–

Matthew Parish ha enviat a VilaWeb aquest text demanant que sigui publicat com a rèplica a l’article ‘Desintoxicació: no és cert que Juncker financi Ciutadans amb diners de la Unió Europea‘.

________________________

Aquest article està escrit com a dret a rèplica a l’article anònim publicat el 7 de desembre del 2017 a la web de VilaWeb. Aquest article criticava la meva publicació d’un article previ, que investiga les denúncies de corrupció al Ministeri d’Hisenda espanyol.

Sóc advocat amb seu a Ginebra, Suïssa. Vaig treballar anteriorment al Banc Mundial. He servit com a mediador de pau a les Nacions Unides. El meu treball ha inclòs l’anàlisi de sistemes electorals en societats dividides i esquemes de corrupció electoral. Tinc llicència per a exercir d’advocat a Anglaterra, Nova York i Suïssa.

El meu primer grau d’estudis va ser del Christ’s College, de la Universitat de Cambridge. La meva tesi doctoral va ser supervisada per un dels juristes més famosos dels Estats Units d’Amèrica. Va ser seguidament publicada com un aclamat treball sobre la resolució de conflictes civils. Sóc soci director d’un despatx d’advocats de Ginebra. Una revista suïssa d’economia m’ha nomenat una de les tres-centes persones més influents de Suïssa.

El 2016 vaig treballar a la campanya d’un candidat a Secretari General de les Nacions Unides, que finalment va quedar segon, per darrere de l’antic primer ministre portuguès António Manuel de Oliveira Guterres, que admiro molt. He publicat dos llibres i més de dos-cents articles, entre altres sobre el dret internacional i la resolució de conflictes civils. Sóc partidari de la reforma estructural de les organitzacions internacionals, incloses les Nacions Unides. Solia treballar per a la Unió Europea.

No tinc una implicació anterior a la política espanyola o catalana. No sóc membre de cap partit polític en cap país. He litigat centenars de casos en la meva carrera com a advocat, incloent casos de difamació i corrupció. Sóc un líder mundial jove (Young Global Leader) del Fòrum Econòmic Mundial que celebra la seva reunió anual a Davos, Suïssa.

Menciono aquestes coses perquè vull persuadir el lector que sóc una persona creïble les opinions de la qual val la pena considerar. Jo no publicaria greus acusacions a la lleugera. Accepto el debat i la crítica de les meves opinions, si es fan de bona fe.

El matí del dimarts 5 de desembre de 2017, vaig distribuir un article anomenat ‘Jean Claude Juncker i la crisi catalana’. Aquest article seguia un flux de diners del Fons Europeu de Desenvolupament Regional cap a una consultora de gestió amb seu a Barcelona i a un partit polític anomenat Ciudadanos. Ciudadanos es presenta a les pròximes eleccions regionals de Catalunya que tindran lloc el 21 de desembre de 2017. El meu article està publicat aquí en castellà.

Aquest va ser el sisè d’una sèrie d’articles publicats sobre la crisi catalana. El cinquè, titulat ‘Votaciones Catalanas’, està publicat aquí. Els primers quatre articles, publicats només en anglès, es denominen ‘Reflexió sobre el Conundrum català’; ‘Independència catalana’; ‘Segrestant Catalunya’; i ‘Catalunya reprimida’.

És important que es llegeixin aquests articles junts, perquè proporcionen el context del meu sisè article. Que es refereix a qüestions dels cinc anteriors. Els comentaris haurien d’anar fets sobre el conjunt dels sis, no només del sisè article per separat.

A principi del matí del dijous 7 de desembre de 2017, VilaWeb va publicar un article anònim en resposta al meu article sobre Jean-Claude Juncker. L’article va ser titulat ‘Desintoxicació: no és cert que Juncker financi als ciutadans amb diners de la Unió Europea’. ‘Desintoxicació’ era una crítica al meu sisè article sobre Catalunya. Contenia un enllaç al meu article, però només a la versió anglesa i no a la versió espanyola.

‘Desintoxicació’ no menciona cap dels meus articles anteriors. No critica cap de les afirmacions contingudes en aquells articles anteriors, que romanen sense resposta. Estranyament ‘Desintoxicació’ no menciona el nom o la data de l’article que pretén criticar. La ‘Desintoxicació’ és simplement un atac a la meva integritat personal.

El meu article sobre Jean-Claude Juncker va ser el producte del treball intensiu de diverses setmanes d’un equip d’investigadors polítics que operaven sota la meva supervisió. Aquest article revela un model de corrupció electoral potencial que, segons dic, hauria de ser objecte d’investigació judicial. El meu equip legal està ara preparant demandes judicials per a presentar-les davant els tribunals de Madrid i Luxemburg. El meu article s’ha publicat en quatre idiomes: anglès, francès, alemany i espanyol.

‘Desintoxicació’ conté diverses declaracions i afirmacions sobre qüestions tècniques, incloent informació financera sensible no disponible al públic general. El meu article va ser escrit després de treballs minuciosos durant diverses setmanes, i com a mínim el producte de 48 hores de treball.

Mentre que el meu article identificava el seu autor i es va basar en fonts públiques, la ‘Desintoxicació’ no identifica el seu autor i no descriu les seves fonts. En la meva opinió, la informació tècnica detallada en ‘Desintoxicació’ probablement només pot venir d’una de les dues fonts imaginables: el Ministeri d’Economia espanyol, dirigit per Luis de Guindos, que el meu article critica durament (i articles anteriors); o la Comissió Europea.

Em sembla poc probable que la Comissió Europea proporcionés informació privada sobre les seves operacions als mitjans tan ràpidament per permetre la preparació d’un article de refutació en 48 hores. La Comissió Europea és una burocràcia farragosa i no pot funcionar tan ràpidament, fins i tot si tingués capacitat jurídica per a proporcionar aquesta informació sensible.

Per tant, dedueix que l’article pot haver estat preparat amb la cooperació activa i l’assistència de Luis de Guindos o d’un o més dels funcionaris que operen sota la seva tutela. No puc provar això. Però he demanat una investigació judicial sobre les qüestions que plantejo. Espero que el sistema jurídic espanyol investigui si el Ministeri que opera sota els auspicis de Luis de Guindos podria haver assistit en la preparació ‘Desintoxicació’. Demanaré que els tribunals espanyols ho facin, com a part de la demanda legal que presentaré davant el poder judicial de Madrid. Si vaig errat en la meva suposició i, en canvi, la Comissió Europea va proporcionar aquesta informació, llavors demanaré als tribunals de Luxemburg que revelin això.

Ja he informat que a Madrid semblen haver contractat sofisticats consultors de relacions públiques internacionals per a suprimir o rebutjar comentaris de mitjans de suport del moviment d’autonomia català. També he expressat la meva preocupació perquè aquests consultors de mitjans puguin associar-se a una consultora de relacions públiques internacionalment desacreditada, ara en un procediment de fallida després que es va revelar que havia estat incitant a la violència racial que va portar a assassinats a Sudàfrica. Madrid té una història de relacions comercials amb aquesta organització. ‘Desintoxicació’ no fa cap comentari sobre aquesta acusació.

Sota la llei, LO 2/1984, tinc el dret de resposta a un article que és difamatori per a la meva persona. Normalment no exerciria aquest dret de resposta a un article anònim. El meu enfocament típic és que els articles publicats de forma anònima són indicatius de la manca de confiança dels autors sobre el que diuen. Però, en aquest cas, he decidit exercir el meu dret de resposta. Això és perquè  m’ha cridat l’atenció que ‘Desintoxicació’ s’ha distribuït àmpliament a les xarxes socials per una o més persones associades a Ciudadanos. Juntament amb la connexió potencial de la ‘Desintoxicació’ amb el Ministeri d’Economia, les meves preocupacions sobre la possible corrupció electoral es veuen reforçades per la publicació d’aquest article.

‘Desintoxicació’ és un article estrany. El seu títol té poc a veure amb els seus continguts. No hi ha res a ‘Desintoxicació’ que desmenteixi la principal afirmació del meu article, que els fons de la Comissió Europea s’han canalitzat a una dita empresa consultora de gestió amb una estreta associació amb Ciudadanos. La connexió entre aquesta empresa i Ciudadanos és tan clara que no es pot negar de manera creïble (‘Desintoxicació’ no ho nega). Inés Arrimadas, la líder de facto de Ciudadanos, està íntimament relacionada amb l’empresa consultora de gestió que ha rebut fons de la Comissió Europea.

L’empresa en controvèrsia ha treballat en un gran projecte que ha defensat la reforma de l’administració pública a Espanya. Les reformes proposades anul·larien efectivament disposicions de l’estatut d’autonomia de Catalunya. Els socis corporatius d’Arrimadas van estar íntimament involucrats en l’auge de Ciudadanos a Andalusia. Ciudadanos té associacions irrefutables amb el Partit Popular. Ciudadanos serveix com a proxy del Partit Popular a les regions d’Espanya, on el Partit Popular és tan impopular que no es pot escollir en unes eleccions. La Comissió Europea no hauria d’estar gastant els fons dels contribuents de la UE en aquestes coses. De nou, res d’això és contestat per l’autor o els autors anònims de ‘Desintoxicació’.

‘Desintoxicació’ diu que ha demostrat que certes afirmacions en el meu article original són falses. No ha fet tal cosa. Ha proporcionat una sèrie de detalls tècnics foscos sobre el finançament i l’estructura de dues organitzacions, denominades Comunitat de Treball dels Pirineus i el Programa INTERREG V-A Espanya-França-Andorra. Són organitzacions a través de les quals el meu equip ha descobert que s’ha proporcionat el controvertit finançament. Tanmateix, no es nega res d’això. He afirmat que això hauria de ser objecte d’investigació judicial. Cap persona raonable podria suggerir una altra cosa.

‘Desintoxicació’ proporciona informació tècnica sobre aquestes organitzacions, sense justificar el que diu. Almenys una de les afirmacions que l’article fa és inconsistent amb la informació que es captura del lloc web del Ministeri de Justícia. Però el punt més important és aquest. Els detalls que ‘Desintoxicació’ proporciona són irrellevants. Fins i tot si aquestes afirmacions fossin certes (i per repetir, l’article no ofereix cap evidència de suport), no qüestionen la meva hipòtesi central. La desintoxicació no proporciona cap informació per refutar la meva preocupació que s’ha proporcionat finançament polítics inadequats a través d’aquestes organitzacions.

‘Desintoxicació’ és un article intel·ligent. Diu una sèrie de coses que són pràcticament certes. Aquestes afirmacions són d’alguna manera (però no clarament) dites per relacionar-se amb el meu article, al qual ataca. ‘Desintoxicació’ pretén que les quasi-veritats que afirma refutin una hipòtesi de corrupció electoral, quan no ho fan. L’article pretén que el que diu està relacionat amb el títol de l’article, però aquest títol és enganyós tenint en compte els continguts de l’article.

Donada la seva sofisticació, hem de considerar la hipòtesi que ‘Desintoxicació’ podria haver estat escrita amb l’ajuda d’experts en la manipulació dels mitjans de comunicació. Ja he dit que sospito que Ciudadanos estan involucrats en enginyeria electoral. L’enginyeria electoral significa manipular la manera com la gent vota, fent coses com ara difondre històries enganyoses als mitjans. Aquest és precisament el tipus de perill al qual vaig demanar als lectors del meu article original d’estar atents.

Els lectors dels meus articles, i de ‘Desintoxicació’, ara s’han de formar les seves pròpies opinions. Heu de preguntar-vos si ‘Desintoxicació’ podria haver estat publicada de bona fe. A continuació, heu de preguntar-vos si, a la llum del debat entre el meu equip i l’autor o autors anònims de ‘Desintoxicació’, considereu que Ciudadanos és un partit adequat per a votar a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya.

No puc votar en aquestes eleccions. Però estaré vigilant, perquè vull que aquestes eleccions siguin justes. Independentment de les vostres opinions sobre aquest debat, i independentment del que penseu de mi i de les meves opinions, jo insto tots els lectors a votar. Hi ha una possibilitat molt elevada que les eleccions siguin justes si la gent vota. Més enllà de què voti la gent de Catalunya, us desitjo a cada un de vosaltres, a les vostres famílies i als vostres éssers estimats, el millor dels desitjos. Europa està mirant intensament la decisió que vosaltres, els catalans, fareu. Expresseu la vostra voluntat a les urnes.

+++

Matthew Parish és advocat internacional amb seu a Ginebra. www.matthewparish.com

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La República catalana, un país de dignitat i respecte. A anys llum de l’actual repressió/Inquisició espanyola

La República Catalana comportarà l’augment significatiu de Pensions i Seguretat Social Plena, i esdevindrà una potència econòmica del nivell de Dinamarca, Holanda, Suècia, Suïssa …

Ben a l’inrevés del que passarà si ens deixem sotmetre per “la cosa” o “la merda” no sé ben bé com anomenar-ho a partir d’ara. Si la cosa maleïda aquesta que ens vol empresonar a tots i ens amenaça dia si, dia també, se surt amb la seva amb la inestimable col·laboració dels esclaus autonomistes catalans, planyo als desgraciats que viuen a Catalunya, estiguin integrats al nostre país o l’odiïn a mort, pobres mortals, tots pagarem el mal fer de la cosa amb baixada de pensions, reducció dels beneficis de la seguretat social, augment desorbitat d’impostos, encariment de la vida …

Per què tot això? Perquè aquella gent tenen somnis de grandesa i sempre s’acaben arruïnant:

1 – Compren avions de guerra que no serveixen per a res, sols per gastar èssència de gasolina i per presumir “con un par de cojones i un par de reactores”

2 – Fan circular submarins que s’enfonsen amb una col·lecció de pobres fantasmes dins d’aquella ferralla obsoleta, crec que són les sobres de la segona guerra mundial.

3 – Compren els favors dels bascos apujant-los la quota per poder-se mantenir al poder tot i ésser una colla de corruptes. Que s’estan arruïnant i que cada dia deuen més diners als que tapant-se el nas i els ulls els en va deixant fins que fotran un catacrac i tots a còrrer perquè no cobrarà cap d’aquests prestamistes.

4 – Al llarg dels segles aquesta colla de lladres han espoliat continents sencers, a Sudamèrica li vn plomar milions de tones d’argent, van ofegar econòmicament totes les seves colònies que ara ja alliberades arrosseguen economies endèmiques degut al que els van robar i a l’estil de fer que els van contagiar.

5 – Mai, el que ha robat a manta, ha servit per res més que per gastar-s’ho sense seny i ho han perdut tot, s’han arruïnat sempre.

6 – Volen escanyar la gallina dels ous, que és Catalunya, i mentres l’escanyen s’estant fent l’hara-kiri ells mateixos i ben aviat els sortirà el tret per la culata i es tornaran a arruïnar ells mateixos, i enfonsant-se ells enfonsaran Europa.

7- Tot això que he escrit succeirà molt aviat, per això seria ben intel·ligent que els desgraciats amants d’aquella “cosa” que per malastrugança còsmica els ha tocat sofrir en aquesta terra tan noble situada al bell mig de la nació catalana, els valdria la pena votar a la CUP que defensa tant si com no la materialització de la nova República Catalana Independent, sinó econòmicament ho passaran molt malament.

Amics, companys i també enemics que viviu a Catalunys, sapigueu que la República ens donarà pa, sostre i feina en abundància, assegurarà i pujarà les pensions, apujarà els fons i reserves de la Seguretat Social, pagarà els medicaments a tots els malats, sobretot als més greus i als més desvalguts, sobretot també als malalts de Càncer i de totes les malalties minoritàries. Aquesta és la manera de fer dels Catalans i serà també la manera de fer de la nova República un cop ja estigui consolidada.

Donem tots junts suport a la nostra República, siguem intel·ligents!

Salvador Molins, membre del CDR*BIC i del CDR* BERGA, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, soci d’ÒMNIUM, soci de l’ANC.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

#22*R -Què ha de fer el govern català el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions? (Andreu Barnils/Bojan Brezigar)

#22*R -Què ha de fer el govern català el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions?
(Andreu Barnils/Bojan Brezigar)

-precisament. Què ha de fer el govern català el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions?
-Tendrà que decidir que el dia, ara no. He parlat això amb moltes persones. La situació és bastant fluida, en realitat. No sabem el que farà el govern espanyol durant la campanya i tinc la impressió que tindrem una sorpresa procedent de Madrid. Vegem com es desenvolupen els esdeveniments i es poden prendre decisions.”

L’entrevista sencera a:
https://www.vilaweb.cat/noticies/bojan-brezigar-article-155-is-a-remnant-of-francoism-independence-referendum/?f=rel

Retalls de l’entrevista:

Bojan Brezigar és un veterà periodista i actual redactor en cap de Primorski, un diari dirigit a la minoria eslovena a Itàlia. Acaba d’escriure Six Days a Catalunya , un relat de la seva visita a Catalunya durant el referèndum d’independència del 1 d’octubre. El llibre acaba de sortir en eslovè i espera que en algun moment es publiqui una traducció catalana. Brezigar coneixia Catalunya des del 1971, any en què va viatjar per primer cop a Barcelona. Això li ha permès afegir profunditat i context a la seva feina. En aquesta entrevista telefònica discutim el seu llibre, el procés polític de Catalunya i el paral·lel que es pot establir entre Catalunya i Eslovènia, un país que va aconseguir la independència als anys noranta.

-Després de l’1 d’octubre, afirma que el viatge a la independència no serà ràpid. Per què?
-La noció que podria establir un nou estat en un termini de 48 hores va ser molt optimista. No es pot aconseguir en dos dies. Ho vaig dir en aquest moment i m’agradaria destacar aquest punt: cal més temps. Vaig viure l’experiència d’Eslovènia i allí tenien un pla de sis mesos. Sis mesos entre el referèndum i la declaració d’independència. Dit això, crec que després de la violència policial, amb la meitat del govern a la presó, desencadenant l’article 155, que prohibia que els periodistes de televisió dieguessin les paraules “President Puigdemont” i els intents de canviar el sistema escolar de Catalunya, no hi ha volta enrere. No hi ha cap volta per Catalunya. I no hi ha cap volta per Espanya. Crec que Rajoy podria haver tingut una oportunitat si hagués tractat assumptes de manera diferent al principi. Si hagués ofert Catalunya majors facultats, que és el que pretenia l’estatut de 2006, no seríem on som avui. Però la situació actual és totalment diferent. Tot és culpa de Rajoy. Va fer una campanya contra el nou estatut català simplement per a venerar els votants [en altres llocs d’Espanya].

-Podria donar-nos un exemple d’això? Alguna cosa val la pena assenyalar?
-El compromís del poble. El compromís de les persones també va ser molt important a Eslovènia i a Catalunya.

– Com a periodista, quines diferències heu notat entre la premsa a Catalunya, Espanya i Europa?
-Desclama’m! La premsa espanyola és un desastre. Al meu llibre trobaràs les primeres pàgines de diaris catalans, espanyols i internacionals el 2 d’octubre. Tots poden veure per si mateixos que els articles espanyols no informaven la història a mesura que es desenvolupava. No només això: veure les 24 hores de TVE [un programa de notícies a la televisió pública espanyola] va proporcionar una experiència increïble. Quan una cadena de televisió europea analitza un problema, solen tenir convidats al seu estudi que defensen solucions diferents. No a TVE. Tots es van oposar a la independència. Tots ells. No diria el periodisme: és propaganda.

-S’hi han invocat l’article 155 [de la Constitució espanyola] ara volen controlar TV3 [l’emissora pública de Catalunya]
-Vegeu que l’article 155 és un romanent del franquisme. El tribunal d’Audiencia Nacional de Madrid és absolutament increïble. Durant el règim feixista, Itàlia va establir un tribunal especial de dret. Va tractar temes relacionats amb la seguretat nacional. Era un tribunal feixista. Moltes persones van ser condemnades a mort. Després de 1945 ningú contemplava la creació d’un tribunal de justícia basat en un tribunal feixista. Ningú. Bé, això és l’Audiència Nacional d’Espanya: un tribunal construït sobre el que solia ser un tribunal franquista. En un estat normal, els líders catalans que actualment estan en custòdia mai no han estat enviats a la presó en primer lloc. En un estat normal, només es pot reclutar sota custòdia en espera de judici en tres circumstàncies: risc de vol, reoffendir o destruir proves. Aquí no hi ha cap d’ells. Però, encara, han estat enviats a la presó!

– Que la presó sigui un moment crucial?
-Ha estat un obridor per a la gent, sí. I sé que hi ha dubtes sobre si anar a l’exili era una bona idea. Al meu entendre, ho era. Mira, jo estava molt actiu durant el procés d’independència d’Eslovènia i vaig aconsellar als líders governamentals que abandonessin el país i es traslladessin a Trieste. Hi va haver un gran perill durant dos o tres dies. Vaig pensar i encara penso que estàs millor fora de l’estranger que a la presó. Podeu fer més treballs polítics.

-Algun critica el fet que un violent enfrontament fos deliberadament rebutjat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
-Empatxo amb la posició del govern català. Volen aconseguir la independència sense violència. Crec que va ser una gran decisió. El que van fer els catalans l’1 d’octubre va tenir un gran coratge i cal estar orgullós d’això. S’hauria utilitzat el petit error contra vosaltres. Esperaven això. Per mi, l’únic error era esperar que la independència s’establís en quaranta-vuit hores. A Eslovènia va trigar sis mesos. Ja hi haurà temps per preparar els detalls i discutir-los a Europa.

“-precisament. Què ha de fer el govern català el 22 de desembre, l’endemà de les eleccions?
-Tendrà que decidir que el dia, ara no. He parlat això amb moltes persones. La situació és bastant fluida, en realitat. No sabem el que farà el govern espanyol durant la campanya i tinc la impressió que tindrem una sorpresa procedent de Madrid. Vegem com es desenvolupen els esdeveniments i es poden prendre decisions.”

“-Per què afirma que el cas català no és espanyol, sinó europeu?
-Foto una Catalunya en trastorn. Això sacsejà Espanya i Espanya és un dels estats més grans d’Europa. Això seria molt perillós per a tota Europa. Em sorprèn que els líders europeus no entenguin que el perill és real. Quan Grècia estava lluitant, es van adonar que era un assumpte europeu. No poden veure que així sigui aquest? Crec que la postura de la UE és impactant. La UE només està preocupada pels diners? No els drets humans? Els catalans són ciutadans europeus i el seu PIB forma part d’Europa. Es tracta d’una ampliació interna. I si els tractats no ho mencionen, és perquè ningú pensava que podria passar. Crec que Brussel·les no és realista.

“-Per què va escriure el seu llibre?
-No ho he fet pels diners. Ho vaig fer perquè vaig sentir una obligació moral. Durant set anys vaig ser el president de l’European Bureau for Endangered Languages. Era un organisme de la UE que ja no existeix i es tracta de minories. Vam tenir el suport de molts catalans: Lluís Maria de Puig, Fèlix Martí a la UNESCO. Tots ens van ajudar. I ho van fer pel nostre bé, no pel seu compte, perquè demanàvem coses que ja tenien els catalans: l’escolarització, els rètols bilingües del carrer, l’ús del llenguatge en públic, a la ràdio i la televisió. Per a mi, donar suport a Catalunya ara és una obligació moral. No puc oblidar el suport que he rebut de tots ells.”

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La guerra d’Espanya contra Catalunya continua: Ara tenen 4 hostatges i el dia 12 jutgen Santiago Espot. Causa defensar la Independència de Catalunya.

Unim-nos per un Estat Català Independent

COMUNICAT DE PREMSA:

http://www.catalunyaaccio.cat/

informacio@catalunyaaccio.cat

Signeu el Manifest “Tots som Espot!” 

http://historiavibrant.cat/?p=3912

Podeu signar-lo en suport d’en Santiago Espot, president de Catalunya Acció,
que serà jutjat a l’Audiència Nacional espanyola el proper 12 de desembre
per injúries a la Corona espanyola i ultratges als símbols d’Espanya.

——————————–

Catalunya Acció: “El català única llengua oficial en el proper Estat Català independent, com a llengua pròpia i nacional que és dels catalans”

Aportacions econòmiques: http://catalunyaaccio.cat/aportacio.html

Membre/simpatitzant: http://catalunyaaccio.cat/membre.html

Facebook: https://www.facebook.com/cataccio

Web: http://www.catalunyaaccio.cat/

Youtube: http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio

Twitter: http://twitter.com/catalunyaaccio

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Poble, els CDR, estàven apunt, encara ho estan. Preparem la Plana Major de la República.

“El Poble, els CDR, estàven apunt, encara ho estan. Preparem la Plana Major de la República. És urgent!”

LA MAGNITUD DEL DESASTRE NO ÉS LA RELACIÓ DE PENÚRIES QUE ENS HA PORTAT LA PRIMERA BATALLA VIRULENTA DE VERITAT QUE DE MOMENT HEM PERDUT, compte que només es tracta d’una batalla com també ho va ser el bombardeig de Pearl Harbour.

Aquesta relació de llastimoses penúries que ens estant caient a sobre i que molt bé ha redactat Joan Pont i Montaner en el seu escrit “David contra Goliat” i que molts catalans estem patint fortament aquests dies, no! no és el més greu. El novembre del 2004 va venir a Berga Santiago Espot junt amb Josep Castany i Juan Manuel Rodríguez i ens van presentar per primera vegada a tot Catalunya un Power Point que podríem dir que va ser el primer pas, encara que molts de vosaltres potser no us ho cregueu, va ser el primer pas d’aquest Procés de Recuperació de la secular independència de Catalunya estroncada fa 300 anys i escaig. El desastre i la seva magnitud incommensurable és que des de la falsa Transició Espanyola que sense voler la nostra classe política actual es desdeien en imitar tot just pocs dies abans del recent colp d’estat contra la nostra nova República, el desastre és que cada dia Espanya ens roba 40 milions d’euros que se’n van a engreixar les arques i les butxaques de l’estat més feixista que us pugueu imaginar, i fins el 2004 ningú ho havia denunciat.

Siguem valents! Potser sí que fa basarda el que ens està passant … tenim por perquè voldríem un General o un Churchill que liderés el “Procés” però ja no per anar-el allargant sinó per guanyar-el. Els capdavanters que fins ara anaven al davant ara estant ferits per la fúria espanyola i els seus efectes col·laterals, ara necessitem altres capdavanters que recullin el seu testimoni com en una cursa de relleus. Pot canviar el corredor però la fita ha de ser la mateixa.

La pregunta del milió pot ser: El Poble sense un líder clar pot avançar i acabar la feina ara mateix encallada per motius obvis? Ho dic pels CDR, defensors clars de la República, també hi ha la CUP fidel a la República si no canvia res amb el previst canvi de Secretariat. A la CUP com a partit polític que és sí que li correspon el paper d’entomar el lideratge.

Parlo i molts parlem aquests darrers dies dels CDR*s com a motiu d’esperança, pensem “no està tot perdut” i jo i molts voldríem que els CDR*s esdevinguessin un poder popular o expressió del Poder del Poble en defensa de la República.

Ha de ser això una ofensa als partits que forçats han optat per jugar de nou el joc autonòmic aquest 21D del 2017? -no hauria de ser una ofensa perquè si volen jugar el joc que els exigeix l’estat espanyol, difícilment podran defensar la República.

Com que el Procés de Recuperació de la secular Independència de Catalunya estroncada fa 300 anys, i la República Proclamada no els volem perdre ni ens ho podem permetre, ens hem d’empescar com puguem allò del doble poder, el legítim Republicà des de que vam fer la Declaració i el poder esclau que sortirà d’aquestes eleccions del proper 21D.

Necessitàvem un Cap d’Estat que fes de cap d’estat de la nova república, era de preveure que fos el President Puigdemont, però no va ser. Necessitàvem un cos de Protecció Civil que no teníem però aquest sí! va aparèixer per obre d’encant, i jo no hi era (l’1 d’octubre vaig arribar a les 6 del matí, molts ja hi van ser tota la nit anterior).

El Poble Català “menut” i ferm, aquell que va decidir continuar la lluita aquell 1714, lluita i sacrifici que va fer que avui 300 anys després encara ens puguem dir catalans, que puguem parlar en català i que encara mantinguem viu l’anhel d’Independència, llibertat i plenitud de Catalunya, aquell poble menut i aquell seu esperit encara és viu i els seus successors puntualment foren presents a la cita històrica amb el nom a posteriori de “Comitès de defensa del referèndum”. Ells, els CDR*s no necessiten que els convoquin, s’aixequen i se’n van al camp de batalla! El cos de defensa estava i està a punt! Només ens fan falta els Generals que en el moment de la batalla no ens deixin sols i no se’n vagin cap a casa.

Ningú els hi ha de dir, ningú! als CDR*s i al Poble de Catalunya que s’han guanyat res,, perquè Catalunya ja és seva i el seu Dret Inalienable a la Independència en forma de República també és seu i és personal i intransferible!

Dignitat, Catalans! Dignitat!

Preparem els Generals, plantegem bé l’estratègia a partir d’ara i de forma urgent per quan Espanya faci un pas en fals, o sigui, en el moment propici de la Victòria. I esperonem els CDR*s perquè es mantinguin coordinats i apunt, sempre apunt!

Salvador Molins, CDR*bic, CDR*Berga, Catalunya Acció, UPDIC, s/ANC, s/ÒMNIUM

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Dignitat contra dignitat. S’imagina algú John Adams, Madela, Ghandi o Luter King renunciant als seus principis?

Dignitat contra dignitat. S’imagina algú John Adams, Madela, Ghandi o Luter King renunciant als seus principis?

Cap estat del món (ni Andorra), ni cap organització internacional van donar suport ni el donen a la declaració (declaració?) sobiranista. Quina lectura en feu de la gestió de tot això? (Josep-Maria Vilaseca)

– El suport internacional no és fàcil, requereix temps i sobretot els capdavanters han de demostrar la seva determinació en la defensa dels resultats, si els diferents estats que podrien donar-te suport, que n’hi ha segur, si no veuen serietat o encert en el camí i en la manera de fer dels capdavanters ningú se la juga per a algú que tampoc se l’acaba jugant del tot o que no juga bé segons els paràmetres internacionals del fet. Per exemple, per què no s’ha jugat en fermesa el camí de la DUI de Kossovo? per que no s’ha preparat bé la DUI i s’ha demanat el vist i plau del tribunal Internacional de la Haia tal com es va fer amb la Comissió de Venècia? Potser té a veure amb la resposta que va dir el Sr. Rufian a uns periodistes que l’interrogaven sobre la DUI “de esto solo hablavan en los círculos de Madrid”
Potser haurem d’esperar algun capdavanter que plantegi de veritat una DUI seriosa i no pas com la nostra classe política independentista actual que sempre fins ara ha renunciat a la DUI, tan que fins el dia anterior a la Declaració encara es plantejaven no complir el compromís contret amb el Poble de Catalunya amb la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant i urgent, 48 hores, que sempre i en afers de vida o mort són les hores més decisives.
Els nostres capdavanters per por o per incompetència van renunciar a fer el que calia fer la tarda i la nit del 27 d’octubre, fer d’estat, actuar com un estat, i el primer de tots el que després de la Declaració esdevé el Cap d’Estat del nou ens tot just constituït).
Probablement, avui 2 de desembre, no tenen encara clara la Independència de Catalunya, les baixades de pantalons davant el 155 ja no és que no siguin dignes de la contundència d’un històric John Adams, de l’exemple d’un Mandela o d’un Ghandi … algú s’imagina un Ghandi o un Mandela o un Luter King renunciant als seus principis? renunciant a la dignitat davant el seu Poble esclavitzat, tolerant l’abús flagrant contra el seu Poble?
Aquest és el tipus de transició que es va fer a l’estat espanyol inclosa Catalunya! Una transició borda de pretès WIN-WIN que no és WIN -WIN quan per mantenir la bassa d’oli corrupte s’exigeix el silenci i la renúncia absoluta d’una de les parts! “25 años de paz” i molts més d’esclavatge de Catalunya!
No judiquem ningú, ara no, tampoc molts de nosaltres no ho acceptarien, els que són a la presó són considerats herois, per a molts, però no per a tots, ara mateix, ho hagin fet bé o no ho hagin fet bé. Si jo, per la por, hagués fet el mateix, el mateix judici per a mi! No sóc millor, segur!
No, amb crítica mai no ho entendran o no ho voldran entendre, tot i que la crítica és imprescindible i la història ens jutjarà. Només amb la dignitat suprema d’uns altres catalans, si mai hi són, aviat o no tan aviat, aleshores per contrast es veurà qui i com i quan s’ha fallat en aquest camí.
Alguns, tots?, els que encara són a la presó, han claudicat davant el temut 155? Això es veurà a partir d’ara. Veurem els programes de cada partit i de cada col·lectiu i quina defensa se’n fa i amb quina intensitat s’acompleix.
Es faran forts altres camins de fermesa i dignitat? S’utilitzaran altres eines com la possiblement necessària ruptura amb l’estat espanyol. Es faran forts altres capdavanters amb projectes independentistes més contundents?
Estem disposats a emprendre el Procés Constituent i refermar i fer créixer la República?
La dignitat sols es demostra i es contrasta amb dignitat!
El procés de Recuperació de la secular Independència dels Catalans, ecunyada ja fa 300 anys i escaig, és del Poble i ara després del primer atac i sotregada i ensulsiada conseqüent torna al Poble.
Serem valents i encertats?
En serem dignes els catalans?

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre de l’UPDIC, membre del CDR*bic, membre del CDR*Berga, soci de l’ANC, soci de l’ÒMNIUM.


Fotografia: 10.000 a Brusel·les, 2009

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Santiago Espot serà jutjat per l’Audiencia Nacional a Madrid el pròxim 12 de desembre. Causa: Defensar Catalunya.

Unim-nos per un Estat Català Independent

COMUNICAT DE PREMSA


28 de novembre del 2017

http://www.catalunyaaccio.cat/

informacio@catalunyaaccio.cat

 

Santiago Espot serà jutjat per l’Audiencia Nacional a Madrid el pròxim 12 de desembre per “injurias a la Corona” i “ultrajes a los símbolos de España”.

Dos anys i mig després de la final de copa del 2015 entre el FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao al Camp Nou on es va produir la monumental xiulada a l’himne espanyol i a Felip de Borbó, l’Audiencia Nacional espanyola ha decidit portar a judici el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, per aquells fets.

Se l’acusa literalment d’executar “un plan preconcebido y planificado por el mismo con el deliberado y firme propósito de menospreciar al Jefe del Estado español y al himno nacional”. Aquest “plan” consisteix a ser l’autor del “Manifest per la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe de Borbón” amb motiu d’aquella final. Això, segons recull l’acusació de la fiscalia de l’Audiencia Nacional, va provocar que la xiulada fos presenciada públicament “por millones de persones, y generaron un sentimiento de indignación en gran parte de la población española en cuanto fueron despreciados y rechazados símbolos representatives de su dignidad como pueblo y como Nación”.

 

 

Catalunya Acció: “El català única llengua oficial en el proper Estat Català independent, com a llengua pròpia i nacional que és dels catalans”

Aportacions econòmiques: http://catalunyaaccio.cat/aportacio.html

Membre/simpatitzant: http://catalunyaaccio.cat/membre.html

Facebook: https://www.facebook.com/cataccio

Web: http://www.catalunyaaccio.cat/

Youtube: http://www.youtube.com/user/catalunyaaccio

Twitter: http://twitter.com/catalunyaaccio

Publicat dins de General | Deixa un comentari