La sempre esplèndida lluna vella es deixarà contemplar des de la nostra immensa fortuna, que és la Terra. I dic ‘nostra’ perquè és clar que és més homínida que amfíbica, per exemple, per allò de les causes i les responsabilitats. Avui, a més, l’anomenarem ‘supermoon’, com les del pròxim u i trenta-u de gener. Això
Avui, mentres observava els cucs del compost, m’ha vingut al cap ‘Ombra d’Anna’, d’en Palau i Fabre. Este poema va marcar un episodi de la meua vida. Este poema m’ajudà en unes hores enfosquides per l’absència d’una persona molt estimada. ‘Ombra d’Anna’ és un poema senzill. No hi ha res més sublim que la senzillesa.
Ahir mos vam banyar per darrera vegada. Per darrera vegada, vull dir, fins d’ací uns dies, potser. La Lia, que no és gaire amiga de l’aigua (excepte la de les basses dels regs), va preferir mirar-s’ho des de la voreta després de banyar-se les cames. Bufava el vent de Llevant, però la mar estava ben
Tallar els nusos i sargir amb fil nou. Sense peces bones, no calarem enlloc. Per saltar i desempescar, primer caldrà sortir a xorrar. Oratge i mar, veles e vents.
El Gran Diccionari de la Lengua Catalana defineix ‘munidalització’ com el ‘procés pel qual un fenòmen polític, econòmic, social o cultural esdevé d’àmbit mundial’. Per la seua banda, l’Enciclòpedia ens diu que es tracta del ‘desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial’. En ambdós casos, els matisos no alteren el significat
La darrera lluna plena de l’estiu mos invitarà, més que mai, a reviure i viure.