Allò que és segur és allò que hem estat. Del present, caldria preguntar-nos: Quin present? Ara mateix? Allò segur és allò que hem estat. El futur no existeix, només l’imaginem, i el present ja és passat. O no? L’evidència. Si em diuen que visqui el present, somriuré.
Que jo sàpigue, a les Terres de l’Ebre, de sargir les xarxes en diem sempre ‘remendar’. És un ofici que no s’ha perdut, per bé que, com aquell qui sempre ha estat pastor, qui ha estat pescador (mariner, en diuen), després de la barca de bou o del ‘tiret’ (tresmall), pren la xalaneta per anar