Avui és lo dia del meu sant, sant Eduard, perquè ma iaia Ramoneta un dia va tenir la pensada de dir als meus progenitors que este nom li abellia. No en conec més detalls al respecte, però tampoc és qüestió ara de donar-li gaires més voltes.
Eduard em dic de nom, tot i que alguns a la primera o a la segona volta de tractar-me ja m’anomenen Edu, que també m’agrada. Ma iaia Ramona, que no sabia un borrall de castellà, a voltes em deia Eduardo.
Eduard Solà, per servir-vos gratis o a canvi d’un sou, aproximadament amb lo mateix esperit pietós i conciliador, conten, que un rei nascut a Islip i canonitzat pel papa Alexandre III el 1161.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Passis un molt bon dia Eduard. El meu va ser tot just fa uns díes i diumenge Santa Teresa. A casa la meva mare era molt devota dels sants i les santes. El d’ella, Francisca, el passat 4 d’octubre.
Felicitats !
Gràcies, Roser! Felicitats a tu també!
Lo bon dia va començar ja fa hores… Ara estem esperant lo tren que mos durà al teu gran poble, on seguirem passant les hores la mar d’entretingudes fins diumenge.
Bròquil is over (i les pastanagues també).
Una abraçada!