Oi?

Dilluns, el mail obert d’aquesta setmana s’aventurava a avançar algun pronòstic sobre els debats d’investidura d’ahir i de demà. Tot indica que no eren gens errats, però el mèrit no és meu… Quina rara coincidència, que l’espectacle del congrés coincidís amb l’alliberament d’Otegi, convertit en heroi (i protolehendakari!) per la mateixa Espanya que pretenia silenciar-lo.

(més…)

El novembre del 2005, ara ha fet deu anys, va aparèixer l’últim article col·lectiu, l’onzè, d’una sèrie discontínua iniciada el 7 de novembre del 1999 amb un contundent “Ara toca, president“, que havia cridat infructuosament Jordi Pujol a gosar fer coalició amb Esquerra. Durant els sis anys que van transcórrer entre el primer article i l’últim, el país va passar de les conseqüències del pacte del Majestic del 1996 a l’experiència dels tripartits de Maragall i Montilla. Que és com dir que van ser els anys en què es va constatar l’esgotament del model autonòmic, un esgotament que culmina la travessia del nou Estatut. Quan vam publicar aquest article, faltaven encara cinc anys perquè el Tribunal Constitucional s’hi acarnissés mutilant-lo. I ja avisàvem del que podria venir aleshores. Del que ha vingut després. Que explica el punt on som.

(més…)