Les certeses, tot allò que es pot demostrar a través d’un mètode, allò que ateny a la Ciència, ens apropa a una realitat complexa en la teoria i potser senzilla en l’exposició i comprensió de la mateixa. Perquè la seua intel•ligibilitat ateny a la lògica. I la seua voluntat intrínseca, a la bonesa i la universalitat. Sempre, en principi. Per principis, sí. No podem permetre’ns l’error de no reconèixer l’esforç i la consciència que emana de la Ciència en tots els seus àmbits.
Als marges de la ciència, però clarament a fora dels seus límits, hi ha les literatures i les pràctiques que pretenen un cert i oportú emmirallament amb la Ciència. ‘Pretendre’ i ‘oportú’ són paraules pensades per mi i, des del meu parer, precises. En tinc d’altres, val a dir-ho, i totes fruit del coneixement adquirit al respecte.
Cal veure-hi clar i ser assertius. I des de l’assertivitat, ser valents, si cal. I és clar que cal, perquè hi ha buits que desprotegeixen i fan palesa la vulnerabilitat. Cal ser-hi, doncs, i parlar pel bé de tot allò que ateny al servei i el desig de progrés de la Humanitat en clau positiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!