Que la nit siga nit
i de tanta nit
que la claror blanca
de la lluna vella
m’esquince l’ànima
i puga endevinar-te
entre les ombres.
I en saber-te descoberta
de seguit m’abraces
com una mare
o com l’àngel que ens salva
sense ser-ne mai conscients.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!