Esta nit de dissabte serà gairebé de vetla: Fa una estona que he escoltat el gall quan encara llegia. Hi ha nits en que una lectura s’acaba, una altra s’allarga i les hores avancen sense pensar-hi gens. Dormir, somniar, forma part del fet de viure. Dormir i somniar amb l’esperança que en despertar les notícies
Una parella de perdius i un conill en una soca que en sentir-nos escapa lluny, les abelles als pericons i els pericons assecant-se perquè ja som al Juliol -al Juliol, la forca al coll- i el sol empaita la lluna i la lluna espera rient, a la fresca i la serena, que algú li cante
Juliol rima amb sol i és precís que així siga perquè el Juliol és lo mes que fa més calor de l’any, malgrat que a partir de Sant Jaume, el vint-i-cinc, comença a declinar poquet a poquet el sol fins arribar a finals d’agost, en que la vespra s’escurça sobre les vuit de manera notòria
Esta paraula s’ha dit ‘sempre’: Coscoll. La rudesa, la pesadesa de les os casen amb les imatges que susciten esta paraula. Terra aspra, no erma, no infèrtil, sinó abandonada, deixada de la mà de Déu, segurament barata. El coscoll és una terra que només rega la pluja, però és abundosa en romanís, argelagues, espígols, farigoles,