La tristesa dels dies comptant les hores solars. Qui no sofreix per amor, qui no espera per amor, qui es lliura a la mar blava amb els peus adolorits. Si salva una esperança, si una vesprada torna i una àguila s’apropa per deixar-se acaronar.
Vivim en una societat malalta, marcada per la violència i la prevenció. Una societat de silencis. Una societat on la informació és constant i colpidora. Dir-ho pot semblar una insensatesa, però així ho penso: Vivim en una catarsi permanent, en una precarització de la vida -material i emocional- brutal i, des del meu punt de
Encara no he plantat los melons i enguany seran tardans. L’amic Javier diu que millor, que després del sotrac de l’octubre, la gent en demanda de cara al Nadal. Però, així i tot, penso que arribaran per la Diada i n’allargaré la recol•lecció de cara a l’octubre. Antigament los melons es penjaven al lloc més
Desconec si beure cafè té alguna virtut nutricional, però és que jo bec cafè principalment per plaer, al matí i després de dinar. Bec cafè, timó i romaní, gairebé cada dia. De bon matí, a quarts de set, la cafetera ja puja. I encara me’n beuré un altre havent dinat. El romaní i el timó
Vaig escriure sobre la nostàlgia però no recordo on. Però vaig escriure sobre aquest sentiment per criticar-ne el sentit pejoratiu que ens els nostres dies se li atribueix. Suposo que aquesta mala anomenada és deguda a la seua relació -també etimològica- amb un cert sofriment. Potser amb la tristesa de la melanconia mentre dura una
Fa uns mesos vaig trobar una llibreta que em va fer molt feliç. Una llibreta que no sabia que existia, farcida de notes, textos, telèfons, una mica d’agenda dels meus vint anys, quan encara vivia a Sants, el meu barri, i treballava d’auxiliar d’arqueologia mentre estudiava algunes assignatures d’Història. I d’entre tots los textos, un
Sento un apreci sincer per les síntesis, però no en les mesures que permet el Twitter, sinó per allò que ateny a la concreció de les idees i la seua voluntat de fer trascendir l’entesa universal. Entenc la síntesi fins i tot com un ideal de bellesa, com un sinònim de sublim, com una ensenya
L’atzar em va sorprendre esmorzant el meu entrepà mentre avançava la sessió d’investidura del President Torra. A la ràdio, era el torn d’en Xavier Domènech citant Alfonso Comín. No vaig acabar la intervenció perquè calia que acabés d’arruixar el mateix dia. Tenia pressa, però vaig copsar el sentit de les seues paraules, remetent-se a unes