Evoco el silenci ple, la calma de la nit, les ganes de viure en la fosca silent i que sigue octubre per gaudir encara més del futur novembre. I que torne l’hivern i el rellotge pare el dia que neve.
Al poble, de la Castanyada en dèiem la Nit de Matines. La nit que els joves més grans es fotien, tips, un parell de carajillos i els més menuts menjaven castanyes i menjar torrat, així que sortia de les brases. I hi havia el padrí que es tancava a caçar. I així, una colla, cadascuna
Sento nostàlgia d’aquest migdia que imagino amb tu mentres torno al niu conduint tot sol feliçment, en pau. M’abelleix sentir que tot està bé, que perdre és vèncer, que això ho he comprès sense llegir-ho, sense estudiar-ho. Les lletres que escric no aniran enlloc i estic alegre i accepto l’honor, sense esperar res, d’haver-te vençut.