Ets l’ombra de l’arborcer, carícia de galzeran, esquiva i fràgil ombra, migdia somniat, claror. Un conte que no acaba, una llegenda oblidada, la possible drecera cap a un indret feréstec. Ets un matí sense sol, pluja fina xopant-me, moixaina, consol i amor.
Vinc del cinema d’Amposta, de vore ‘Mientras dure la guerra’, dirigida per Alejandro Amenábar i protagonitzada per Karra Elejalde, Eduard Fernández i Santi Prego i premiada en el Festival de cinema Internacional de Toronto del 2019. La recomano per diversos motius i potser el principal siga perquè tracta d’un escriptor excepcional, Miguel de Unamuno, el
Pell d’escorça d’olivera, mirada de marfull, mans de galzeran. Per pensar-te espero un capvespre fred. Per anomenar-te m’endinso en un somni laberíntic. Qui coneix el llenguatge que et va engendrar? Qui coneix la força dels teus braços i el coratge dels teus peus?