Es calcen els vells
i també els joves
amb una joia,
la felicitat,
pròpia dels senzills,
dels que sempre hi són
per vèncer la por
i la tristesa
d’un temps ja caduc,
que no és pas el seu,
i encetar el meló
per endolcir els anys
pendents de viure.
La tranquil•lat
és un estat just.
Obrir finestres,
dir-se paraules:
La fraternitat,
l’anhelada pau.
Proses ocultes,
les esperances.
Tots els migdies
al bell mig del mar
de cada oceà,
alliberant cels
i llargs crepuscles
dels hiverns més lents,
dels estius feixucs.
Reconstruïr el temps,
llaurar tots els erms,
emprendre el camí
de la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!