Amollo la Lila i la Lia
i de seguit tornen al maset
a beure i a jeure.
Les cigales canten,
corre un airet sà,
lo sol asseca les tiges
que he desbrossat.
Podria estar trist o alegre,
però estic en pau.
Podria esperar la lluna
assegut a la figuera
i enterrar els desitjos
i el futur dels meus dies,
però he vingut a resar.
Esguardo els principis,
esmeno els propòsits
i em buido de senyals.
Tot és provisional,
aviat me n’adono,
excepte l’amor pel proïsme.
La vida és com una aurora
o és l’aurora mateixa
disfressada i solitària.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!