Aquells que estiguin avesats a llegir el Nou Testament -que no deixa de ser una bona font per a treballar els valors, l’ètica, també dels i en els nostres dies- coneixeran l’animadversió que els fariseus professaven per Jesús, el predicador per excel•lència d’una universal fraternitat.
Els fariseus, ‘els mestres de la Llei’ mosaica, eren aquella gent que ‘deien, però no feien’, a la fi. I Jesús, que era tant jueu com els seus pares, era conscient que la càrrega del seu estat acabaria amb la seua vida. Era necessari que així fos, dissortadament, per a que la llavor donés el seu fruit i fos possible la bona nova.
Una absència de l’estat -les autoritats religioses i les romanes- hagués capgirat els esdeveniments.
Però Jesús respectà l’estat, convençut que ‘allò’ era la voluntat del Pare i calia que es complís allò que la Torà anunciava a través dels Profetes. ‘Tu ho has dit’, fou la resposta que va rebre Caifàs.
La resposta de Jesús fou precisa, concisa. Amb aquesta resposta senzilla dibuixava la frontera entre la Veritat i la Mentida, quan per fi assenyalava el sentit de la responsabilitat, la llibertat, la consciència.
L’arrogància del poder quedava conill. Per sempre, literalment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!