El segle XXI serà el segle de la refundació del conservadorisme més instransigent. Si pensem que serà el segle en que la tecnologia humanitzarà les societats en clau de riquesa i benestar, anem bé per anar a Sants. No: La tecnologia mos sortirà més cara que la d’avui en dia i damunt en l’únic que beneficiarà a les economies més precàries serà en tenir uns canals de redistribució del deute i en el foment d’un oci maliciós en tots los nivells. De fet, com ara però de forma normalitzada i amb menys drets on emparar-se.
Hom dirà que tinc un mal dia i m’he llevat ressacós, però el cert és que no em manca res per ser feliç en este món en decadència, i no tinc gaire afició a l’alcohol.
Los partits d’esquerra, si n’hi ha, saben bé que qualsevol mesura passa pel filtre de l’externalització. Ho saben fins i tot els privilegiats de la CUP, malgrat les seues infografies santorals de pa sucat amb oli.
Per una altra banda, la manca capacitat de les classes endeutades per fer front a polítiques discriminatòries i antisocials només servirà per a posar en pràctica mètodes de control i repressió orquestrats des dels mitjans de comunicació, autèntics mesells dels àmbits privatius i estigmatitzadors.
Eduard, se te’n va l’olla. Ai. Però no dic res que no visquem en l’actualitat.
Los estats seguiran sent clavegueres i la ‘New Age’ dels reikis i totes estes martingales postmodernes no faran ombra a la cultura perquè la cultura ja està immersa en l’espiral de la moda i el mercat.
Los nacionalisme ‘de dretes’ i ‘d’esquerres’ competiran per vore qui és l’identitari més xulo: Lo de la bandereta així o el de la cançoneta aixà.
Para, Eduard.
D’acord. El 2030 seguire escrivint este article… O segurament no. 😂😅🤓🤩🤪
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!