Solcades

Vaig passar tres anys passejant i auxiliant el tio Morrongo, fins que este passat estiu va decidir que sí, que s’operaria el genoll, que un amic seu li havia dit que quedaria bé, talment com jo li deia.

I aleshores, què? Jo pensava que no es jubilaria mai, que este ofici de pastor no coneix estes estranyes condicions.

I potser tenia raó. Ara que ja em moc amb animals, sé que a un altre pastor li ha dit que no, que de cara a la primavera necessitarà menjar i que el corral de la Curra és per a ell.

No m’importa els tractes que té amb els nous propietaris. La cosa s’ha embolicat una mica des de fa un any, però m’agradaria molt tornar-lo a vore per aquells camps que, a la primavera, són unes pastures de categoria. I al pla.

PS. Ahir vaig anar a vore’l al seu corral de Masdenverge. Diu que la setmana que ve ja arribarà a Ulldecona, amb lo seu ‘ganado’ de cent caps. És feliç i sóc feliç.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!