No ho he dit encara, però la patum solcadina mereix saber que des de l’1 de juny soc tiet d’un Pau. I el cas és que ma filla està que no cap a la pell amb lo seu primer cosinet. Ma filla Aran, que fa nou primaveres que va néixer quan encara vivíem a Tarragona i no me’n sé a venir de com m’han volat los anys. Ja sé que sempre es diu, però és que és ben bé així. I jo quaranta? Mai tant, però si soc més bobo que no era als vint!
Avui han plogut quatre gotes i quan tornava a casa després de mirar els animals lo cel estava força ennuvolat. Som a finals d’agost, a principis de setembre. Ho tornaré a escriure per a més joia: Som a finals d’agost, a principis de setembre. I sabeu lo millor? Que malgrat estiguem a principis de setembre encara no hem entrat al setembre. Mai tant quina fortuna, pensar que tenim tota l’empenta per viure una tardor i un hivern més. Arròs, xè!
Acabo de buidar la piscina del terrat i demà la tornarem a omplir, quan torne de la feina. Em jugo un pèsol que esta setmana que entrem serà la darrera amb una completa ‘bonança’. I encara. Amb sort i esperança. Vull dir que enguany amb el cacau del maleït virus hem optat per comprar una piscina gran per a l’Aran, a ella que li enxisen, i avui tocava llimpiar-la i canviar l’aigua.
Esta passada nit, quan a casa tothom dormia, m’hi he banyat més d’una hora. Tant com m’agrada la nit i mirar el cel, val a dir que he xalat i m’he relaxat un munt estirat i mirant com ara unes aus migraven, després una avió passava, i una altra, i un estel fugaç… I encara no hem entrat al setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cert. Setembre sempre ens dona l’empenta per viure la tardor i l’hivern. Per aci dalt sembla que ja olorem el canvi de temps ….. Bona setmana.
Bona setmana Roser! Ara mateix a Ulldecona està ennuvolat. A ratets surt lo sol. El corrent d’aire és intermitent. Arribarà el xàfec de
final de festes? Sospito que aviat sí que en tindrem un tast.