Per sant Jaume vaig escriure sobre la calor. Que Déu n’hi dó. Que espatarra. I avui la calor és notícia. Xeics, que això se’n va de mare.
Però la calor té un aspecte positiu, com a mínim, i és que quan lo sol se pon la vespra esdevé una cosa de viure, un parèntesi per gaudir, per relaxar-se, per respirar a cor què vols.
La gent que seguiu este bloc sabreu que jo treballo a la intempèrie i que tinc especial debilitat per la tardor i l’hivern, per les seues olors i els seus ritmes. Que m’estimo el fred i la gebre, la neu i les matines emboirades i plujoses. Per això així que arriba la canícula -no és pas l’agost el mes més calurós de la roda de l’any, sinó el juliol- penso que ja falta poc per començar l’any. Perquè els antics començaven l’any així que el raïm ja era a punt per veremar i l’oliva començava a madurar, a generar totes les seues propietats nutritives.
Avui la calor és notícia. Benvinguda sia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!