Quan entro a ca teua i és migdia, quan sento com la claror penetra a la meua ment i això em du a acaronar els teus mobles i a refugiar-me en les olors de mansana i oli de les golfes. Oh, iaia, no sabria escriure la millor prosa per resucitar-te i tenir-te amb mi i
De nit tot és diferent. De nit el ressò de les campanes recorden que tot ve a néixer per després tornar a la bonesa de les emocions més universals de les ànimes solitàries, dels bancals solitaris, dels ullastres solitaris, de les carrasques solitàries, de les llàgrimes que xorregen del cor, també solitàries, com les virtuts,