En un primer moment, el diagnòstic no el deixà indiferent, però tampoc el trasbalsà gaire. En sortir de la consulta sentia només una estranya sensació de tristesa i esgotament. Volia lluitar, volia seguir endavant, però sobretot volia descansar una pila d’hores seguides sense que res molestés el seu sonmi o el seu malson. Un dolç
Jo vull ser com un colom, com el colom d’aquell pi que el vent sacseja amb força i que a l’estiu fa ombra. Jo vull ser com un colom solitari i bon amic dels moixons d’aquell indret florit de farigola. Jo vull ser com un colom, com un colom alegre que de dia viatja i
Despulla les meues pors si vols veure les clarors del vespre d’un novembre a la vora de la platja. Res és com aparenta, res és com imagines. Un cor batega a soles i no cerca cap consol. Camins nevats i glaçats, migdies immaculats, la meua ment que dansa a redós del vent que bufa. I
Ets l’ombra de l’arborcer, carícia de galzeran, esquiva i fràgil ombra, migdia somniat, claror. Un conte que no acaba, una llegenda oblidada, la possible drecera cap a un indret feréstec. Ets un matí sense sol, pluja fina xopant-me, moixaina, consol i amor.