Josep Carner: ‘Si cal que encara et vegi’

Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera,

que sigui un dia de tardor i a seny d’estels,

i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrera

la plana ben escrita de versos paral.lels.

I en l’agombol del vespre, que alguna veu molt pura

desgrani la tonada que el meu bressol oí

abans que sense termes i sense afegidura

no negui mes parpelles la nit d’on vaig eixir.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *