Solcades

Eduard Solà Agudo

23 de novembre de 2017
0 comentaris

El pastor caganer

La pipa li fumeja
i amb les dues incisives
la manté a ratlla,
a l’alçada dels llavis.

I fuma de reüll,
amb posat genuflexe,
el gec desmanegat,
el sarró a l’esquena
i barretina per capell.

Si no fos pastor,
hom diria que va gat
o que d’una fartanera,
tot d’una, s’ha cagat.

El seu rogle jeu davant
de l’escalf d’una foguera.
Són un jove rabadà
i un regatxo amb fama
de baliga-balaga.

N’hi ha un altre que dorm:
És un savi que, conten,
du les lletres abrigades
per a aquells que esperen
en la nit més estelada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!