Novament tambors de guerra. Aquesta vegada a Ucraïna, a ben pocs quilòmetres de la frontera de la Unió Europea, una circumstància que, com ja va passar amb el conflicte iuguoslau, fa que les notícies que ens arriben d’aquella zona ens siguin d’especial interès o preocupació, malgrat que qualsevol guerra és igual de greu i lamentable,
Després de Viena i París, concloem aquesta sèrie sobre arquitectes i metros (no prevista en un principi) amb una visita a Bilbao. En la gran transformació urbanística que ha experimentat la ciutat basca les darreres dècades, al costat d’un agençament general de barris i paisatges i del sorgiment d’edificis emblemàtics, la construcció i disseny del
La setmana passada parlàvem d’Otto Wagner i la seva petjada al metro de Viena. Avui parlarem d’un altre arquitecte-dissenyador i d’un altre suburbà potser més coneguts: Guimard i París. Hector Guimard (esquerra) va néixer a Lió el 1867 i morí a Nova York el 1942. Se’l considera el principal representant de l’Art Nouveau a l’estat
Sense sortir de casa viatjarem avui fins a Viena. A més dels palaus i museus que serveixen d’escenari a les seves majestuoses vies urbanes, dels innombrables edificis d’innovadora arquitectura, o dels seus fotogènics i relaxants parcs, el visitant té un altre motiu d’interès per dedicar-hi una bona estona; com París o Moscou, les seves estacions
El 2022 es compliran cinquanta anys de la inauguració de dos metros. El proper 1 de març farà mig segle que començà a operar la línia U1 del de Nuremberg. Actualment aquesta línia (dreta) és l’única de la ciutat amb conducció no automàtica. Al seu torn, el 16 de desembre del 1972 es posà en
La setmana passada parlàvem del fenomen dels vagons de metro reservats a dones, per tal de protegir-les d’agressions o situacions incòmodes. El suburbà de Mèxic fou el primer en implementar aquesta iniciativa, de discutible concepció i incerts resultats. Avui presentem una realitat, que també s’ha fet habitual al metro mexicà, i que en certa manera
Ha estat notícia la condemna a casi 40 anys de presó d’un individu que es dedicava d’amagatotis a gravar dones al metro de Madrid. El modus operandi no era cap prodigi de subtilesa: s’acostava discretament a la víctima per darrera i amb un mòvil que portava mig amagat en una bossa li grabava les parts íntimes; sobra
Fa poc vam viatjar a Lió. Avui ho farem a Quito (virtualment, és clar, perquè per raons econòmiques i sanitàries la cosa no està per viatges de veritat). La capital de l’Equador és notícia pel seu metro o pel seu futur metro, per ser més exactes. Tot està enllestit, les obres, les estacions, les cotxeres,
Una usuària de Rodalies ha fet una descoberta sensacional al tren on viatjava i s’ha apressat a documentar-la i a difondre-la, tal com toca. Han aparegut bolets al sostre d’un vagó. La notícia, com no podia ser d’altra manera, ha suscitat des de comentaris irònics (suggeriments gastronòmics inclosos), sospites de notícia falsa (que no crec)
Què feia jo el dia que van assassinar Kennedy? Segurament dormir, perquè era tard i jo només tenia sis anyets. Què feia jo el dia que l’home va caminar per primer cop per la lluna? Aquí era de nit i també estava dormint, coses dels fusos horaris. I què feia jo el dia dels atemptats
Ens són encara ben presents les impactants imatges de les inundacions xineses de la setmana passada, entre les quals les de vagons de metro amb els passatgers literalment amb l’aigua la coll. Ha de ser angoixant trobar-te atrapat en un d’aquests vehicles, sense possibilitat d’obrir les portes (suposo) i veure com el nivell de l’aigua
Ahir diumenge a les tres de la tarda va quedar inaugurada la nova estació Ernest Lluch, de la línia 5 del metro de Barcelona, dedicada al qui fou prestigiós professor i polític socialista, i que serà la número 170 de la xarxa (o la 173, segons les meves dades, però no és qüestió de discutir-ho).
Quins temps aquells quan les vagues tenien un autèntic sentit! Recordem-lo: els treballadors aturaven la producció i per tant perjudicaven el negoci de l’amo (o patró, o empresari, segons èpoques i argots), perquè s’avingués a negociar les condicions laborals. Ja fa temps que aquest no és el tipus de vaga predominant a la nostra societat:
La barbàrie (tot apunta que) política castiga de nou el transport públic i els seus innocents usuaris. L’escenari és l’idoni per perpetrar una salvatjada amb la màxima traïdoria possible: possibilitat de passar desapercebut, multituds en vagons, andanes i passadissos… Aquesta vegada ha tocat al metro de Sant Petersburg. Sempre que hi ha un atemptat d’aquestes
Quan el dissabte passat Michel Temer, president del Brasil en funcions, inaugurà la nova línia 4 del metro de Rio de Janeiro, estava escrivint un nou capítol de la història de la relació entre l’olimpisme i el transport públic urbà. L’un i l’altre estan íntimament lligats pel fet de compartit la gran ciutat com a