VIA A VIA

La setmana passada parlàvem del fenomen dels vagons de metro reservats a dones, per tal de protegir-les d’agressions o situacions incòmodes. El suburbà de Mèxic fou el primer en implementar aquesta iniciativa, de discutible concepció i incerts resultats.

Avui presentem una realitat, que també s’ha fet habitual al metro mexicà, i que en certa manera pot considerar-se una antítesi dels vagons pensats per evitar segons quin tipus d’activitats. Els darrers anys, s’ha normalitzat l’ús dels darrers vagons de cada comboi com a escenari propici de trobades i activitats sexuals entre homes gais, una mena de cruising sobre rodes. A les darreres hores nocturnes abans de tancar el servei diari, usuaris de tota mena entablen coneixences, realitzen tota mena de contactes físics i, els més agosarats, arriben a practicar coits. Si hem de creure les informacions i reportatges que ens arriben d’aquest fenomen, es desenvolupa en un context de sorprenent naturalitat, potser afavorit perquè és una pràctica molt coneguda i ja consolidada i, per tant, als vagons accedeix només gent que “entén” o que “comprèn”, per fer servir dos termes de l’argot LGTB que avui ja no s’usen gaire. Parlant d’argot, aquest fenomen ha donat lloc a algunes enginyoses denominacions: el vagó és conegut com putivagón, jotivagón o la cajita feliz, l’activitat en si es el metreo i els seus practicants son les metreras. 

Com passa en qualsevol fenomen social, el fenomen té el seu reflex a la xarxa, que ha vist néixer webs, grups socials, xats i artefactes de tota mena per oferir i intercanviar informació. Potser la seva existència està en l’origen de la insòlita “inauguració” dels darrers vagons de la línia 12 (coneguda com a “Daurada”) paral·lelament a l’inici “oficial” del servei d’aquesta línia, fet que exemplifica com està de normalitzada i interioritzada per la societat aquesta realitat. Una interiorització que crida l’atenció, atès que la societat mexicana és notòriament masclista i poc gay-friendly, i que al seu torn cal confrontar-la amb la sorprenent actitud de les autoritats que, lluny d’aprovar-ho o castigar-ho, es limiten a fer la vista grossa o a llançar pilotes fora. En un reportatge televisiu sobre aquestes pràctiques, un agent de seguretat del metro declarava ser desconeixedor que a determinats vagons es fessin activitats lúbriques (per a incredulitat de la reportera, que acabava de presenciar-les i gravar-les), mentre que un directiu de la companyia es limitava a manifestar la seva impotència d’impedir unes pràctiques que, lògicament, cessarien si l’autoritat les detectés in fraganti, cosa que no fa.

Altres suburbans del món són lloc de pràctiques alienes al mer trasllat de viatgers d’un lloc a un altre. Els darrers vagons de les línies 1 i 2 del metro de Madrid també serveixen per furtives trobades sexuals. El metro de Nova York, als trepidants anys vuitanta, també servia per a escenari de festes on el consum de drogues o les trobades sexuals eren moneda corrent. El suburbà de Londres ha hagut de prohibir el consum d’alcohol a les seves instal·lacions després de problemàtiques concentracions de gent convocada, com no, a través de les xarxes socials a passar-s’ho bé. Segurament a altres regions del planeta, molt més disciplinades o amb règims autoritaris, no es donen aquestes expansions. Dubto molt que al metro de Singapur, per posar un exemple, on està durament castigat llençar un xiclet a terra, ningú tingui la més mínima temptació de simplement insinuar-se visualment a algú altre.

[Imatges, de dalt a baix: escena a uns passadissos del metro de Mèxic, infobae.com; vagó a vessar, elsoldemexico.com.mx; normes a seguir si algú vol fer segons què, dondeir.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!