VIA A VIA

Novament tambors de guerra. Aquesta vegada a Ucraïna, a ben pocs quilòmetres de la frontera de la Unió Europea, una circumstància que, com ja va passar amb el conflicte iuguoslau, fa que les notícies que ens arriben d’aquella zona ens siguin d’especial interès o preocupació, malgrat que qualsevol guerra és igual de greu i lamentable, siguin quins siguin els contendents, les seves causes o les coordenades geogràfiques.  L’exèrcit rus va iniciar la invasió d’Ucraïna cap a les 8:00 (hora catalana) del dijous passat, amb bombardejos i incursions de tancs que afectaren tot el territori.

Ben poca estona després, ens assabentàvem que ja s’havia habilitat el metro de la capital, Kíiv, com a refugi per a la població. L’ús del transport subterrani per a protegir-se d’atacs militars té, malauradament, una llarga tradició (Barcelona, Londres, Madrid, Berlín…). Ara se li afegeix el de Kíev (i, segurament, els de Khàrkiv i Dniprò, les altres capitals ucraïneses amb aquest transport). Es tracta d’una bona mesura, perquè els metropolitans de factura soviètica es caracteritzen per la seva profunditat i robustesa constructiva i, per tant, ofereixen més seguretat. De fet, és a Kíev on es troba l’estació de metro més profunda del món: Arsenalna. Parlem-ne.

Inaugurada el 1960, forma part de la primera línia que es posà en servei (actualment Sviatoshynsko-Brovarska). El seu nom, Arsenal, prové de la fàbrica situada just a sobre i que suministrà armament a l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. És de les estacions més transitades, uns 26.000 viatgers diaris, cosa lògica si tenim en compte que és molt cèntrica i a poques passes de llocs d’interès turístic, com l’emblemàtica plaça de Maidan (esquerra), la Pecherska Lavra (Monestir de les Coves), el Monument a la Mare Pàtria o el Museu dedicat a la Segona Guerra Mundial.

Es troba a 105,5 metres sota terra, cosa que la converteix en la més profunda del món (100 metres són, per fer-nos una idea, el que medeix la façana del Naixement de la Sagrada Família). Es tarden cinc minuts per anar des del carrer fins a l’andana, mitjançant dos trams llarguíssims d’escales mecàniques (dalt), que van a més velocitat que les nostres. Es diu que molts passatgers aprofiten l’estona per llegir un llibre (mirar el mòbil es dona per descomptat) o bé s’asseuen als esglaons de l’escala perquè el descens o ascens se’ls faci etern. En el rànquing mundial de profunditat, la segueixen les estacions d’Admiralteyskaia, de Sant Petersburg (102 metres), Puhung, de Pyongyang (100) i Park Pobedy, de Moscou (84).

La incipient guerra ha convertit les instal·lacions del metro en refugi de la població i, alhora, ha comportat la interrupció del servei. Que la ja cinquantanària infraestructura de la capital ucraïnesa torni a la normalitat i a la rutina és una altra de les moltes raons per exigir el cessament d’hostilitats i el restabliment de la pau. La gent de Kíiv i de tota Ucraïna s’ho mereix.

[Informacions extretes d’efe.com; imatges: efe.com i Viquipèdia]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!