VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

11 de setembre de 2021
0 comentaris

Jo, en un tren

Què feia jo el dia que van assassinar Kennedy? Segurament dormir, perquè era tard i jo només tenia sis anyets. Què feia jo el dia que l’home va caminar per primer cop per la lluna? Aquí era de nit i també estava dormint, coses dels fusos horaris. I què feia jo el dia dels atemptats de Nova York i Washington? Doncs no, no dormia, estava despert tornant en tren de Madrid, on havia passat alguns dies en companyia del meu ex (seguíem sent bons amics, com ara). Per ser precisos, la notícia em va arribar just després de baixar del tren. Quan travessàvem la plaça de davant de l’estació de Tarragona, la mare del meu company li va trucar, tota esverada, informant-lo que hi havia hagut un atemptat en uns gratacels de Nova York (esquerra), un dels quals s’havia esfondrat. Quan me’n vaig assabentar, em van venir al pensament dues imatges: el record d’un atemptat anterior amb bomba al mateix World Trade Center (WTC) i una escena d’una de les aventures de Tintín, on una maqueta dels gratacels de Nova York cau feta trossos per culpa de l’invent del malvat de torn. Al final va resultar ser molt més greu que el primer atemptat (on també hi havia hagut morts i ferits) però no tant com l’apocalíptica destrucció de tota una metròpoli imaginada per Hergé.

L’esdeveniment del qual commemorem avui els vint anys va tenir, com se sap, seqüeles de tot tipus: un altíssim cost en vides humanes, danys personals i materials, conseqüències polítiques i diplomàtiques transcendentals… Un dels efectes d’aquells atemptats, i entrem en el tema d’aquest bloc, fou que l’esfondrament de les torres bessones afectà greument fins a quinze estacions del metro novaiorquès, singularment la World Trade Center, situada just a sota, i Park Place (amb qui feia correspondència), que quedaren destruïdes. Fem-ne una mica d’història. L’estació World Trade Center pertanyia i pertany a la PATH (Port Authority Trans-Hudson), la línia de tren que uneix Nova York amb Nova Jersey (Newark i Hoboken) i que transcorre en part per sota la badia de Hudson. Inaugurada el 1909 amb el nom de Hudson Terminal (dreta, tren i andanes), fou refeta per complet i rebatejada el 1971, any d’inauguració de les famoses torres. L’estació enllaçava amb diverses línies de la MTA, el metro pròpiament dit.

Anys després de la catàstrofe de l’11-S, el 2003, es va reobrir una estació temporal coincidint amb la reconstrucció del complex del WTC, però no seria fins al 3 de març de 2016 que s’inauguraria el que podríem anomenar macroestació World Trade Center. Es tracta de la cinquena de Nova York per nombre d’usuaris. De nom Oculus, és un emblemàtic edifici que consta de quatre plantes subterrànies ocupades pel centre comercial Westfield WTC, vestíbuls, intercanviadors i, a la quarta, les andanes (quatre) i vies (cinc) ferroviàries. El sostre és format per una mena d’esquelet de costelles blanques (imatge de dalt) que s’enllacen per sobre del nivell del carrer. La broma va costar 4.000 milions de dòlars. El projecte, l’execució de les obres i el resultat final, que duen la signatura de Santiago Calatrava, van ser molt polèmics, per l’enorme sobrecost, pel retard en la inauguració, pel disseny (va ser qualificat d'”ictiosaure”) i pels canvis introduïts per raons de seguretat. Per acabar-ho d’adobar, el 2013, abans de la inauguració, l’huracà Sandy va danyar les obres engruixint el pressupost encara més. Pecata minuta comparat amb les pèrdues de tot ordre de fa vint anys.

[Imatges: Wikipedia i ogrforum.ogaugerr.com]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!