¿Com n’hauríem de dir, de l’afecció als trens, als metros, als tramvies…? Perquè, si no vaig errat, no existeix cap terme normatiu que satisfaci la necessària definició del concepte. Jo vaig proposar fa anys un mot d’allò més rebuscat i pedant per designar la ciència o conjunt de coneixements sobre el tema que ens ocupa:
S’acosta el 28-J, Dia de l’Alliberament LGTB (conegut també com Orgull). A Roma el celebraran avui dissabte. Amb aquest motiu l’ATAC, la companyia de transports de la capital italiana, ha tingut la pensada de redecorar un dels combois de la línia A del metro amb els colors del moviment. L’han batejat com il treno dell’inclusività.
Parlàvem la setmana passada de la pel·lícula La Grosse Caisse i vaig deixar per l’apunt d’avui comentar una curiositat del film. En un moment determinat, el protagonista taral·leja la cançó “Le poinçonneur des Lilas”, considerat el primer èxit (1958) del controvertit cantant Serge Gainsbourg. Aquest quan de jove era usuari del metro, conegué el poinçonneur
La grosse caisse (literalment, ‘el bombo’) era com els treballadors de la RATP, la companyia de metro parisenca, denominaven al vagó blindat que transportava els diners de la recaptació diària. És també el títol d’una comèdia francesa del 1965 dirigida per Alex Joffé i protagonitzada per Bourvil, que hi interpreta el personatge de Louis Bourdin, un