VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

5 de febrer de 2022
0 comentaris

L’altre Wagner

Sense sortir de casa viatjarem avui fins a Viena. A més dels palaus i museus que serveixen d’escenari a les seves majestuoses vies urbanes, dels innombrables edificis d’innovadora arquitectura, o dels seus fotogènics i relaxants parcs, el visitant té un altre motiu d’interès per dedicar-hi una bona estona; com París o Moscou, les seves estacions de metro no son només una simple i eficient infraestructura per prestar un imprescindible servei públic sinó també unes admirables obres d’art. Les de Viena les devem a Otto Wagner.

Wagner (1841-1918, esquerra) fou un arquitecte innovador al seu temps. Obra seva és la seu de l’Österreichische Postsparkasse (Caixa Postal Austriaca), amb la qual s’enllestí la Ringstrasse, l’ampla i emblemàtica avinguda vienesa que envolta el nucli més antic. I la va fer prefigurant un estil racionalista, trencant així amb l’historicisme de la resta d’edificis d’aquella gran via.  La innovació també va venir del llegat que aquí ens interessa, ja que la seva contribució al suburbà vienès pot ser encasellada dins del moviment Sezession, la versió austríaca del Modernisme o de l’Art Nouveau.

Interessat per l’urbanisme i la planificació, Otto Wagner fou nomenat el 1894 conseller artístic del Stadtbahn, el projecte de transport urbà que la Viena finisecular del milió i mig d’habitants demandava. Se li encomanà el disseny de ponts, viaductes, estacions, senyalètica i decoració i el va dur a la pràctica amb la col·laboració de fins a setanta artistes i dissenyadors. La direcció de les obres determinà que aquestes s’havien de revestir de guix blanc, per conferir-los uniformitat, i amb aquesta condició es van anar alçant entre 1894 i 1900 uns edificis que combinaven utilitat, senzillesa i elegència.

La més icònica de les estacions és la de Karlsplatz, amb dos pavellons separats, un per a cada andana, amb plaques de marbre blanc, dibuixos de gira-sol (dreta) i decoració daurada. D’indubtable interès també és el pavelló de Hietzing (sota), pensat en el seu moment per a ús personal de l’emperador Francesc Josep, que només ho va fer en dues ocasions. Col·lindant amb la línia U4 del metro, però sense connexió amb aquesta, el baixador està
obert als visitants com a part de l’oferta museística de la ciutat.

[Informacions extretes de Viquipèdia; imatges: wien.info, Viquipèdia]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!