Encarna Jordan era la militant més veterana d’Estat Català fins el dia que va morir, el passat dissabte. Avui el diari El Punt-Avui en fa una bona crònica biogràfica. El proper 11 de setembre, a les 12.00 del migdia, el partit li farà un homenatge al Fossar de les Moreres. Honor i glòria als nostres
Una mà n’acull una altra i lentament apareixen, amb les clarors d’un migdia, els camins del capvespre. I així s’escampa el diumenge per les places i les platges. Als terrats s’eixuguen els draps i els llençols de la bugada. La mesura humana es revolta contra els aparells elèctrics. L’energia s’acumula i es perd per sempre
I Fa coseta el relativisme i les mesures dels tertulians, la pobresa extrema i les mentalitats que s’omplen la boca anunciant paradigmes nous quan fa mil•lenis que han estat pensats i publicats. Tanmateix, sóc feliç i la vida ja no em reca gens. Suposo que sóc més lliure que bona persona, però això, als quaranta-quatre,
Brotarà la pau. Diré el teu nom: Michela. Brotarà l’amor.
Manel Mas, poeta, ha concedit una presentació de la seua darrera i exquisida obra, Flors de vent, a la cafeteria Pa d’Art, a la vila d’Alcanar. El famós poeta de les Terres del Sénia, d’una sensibilitat extraordinària i un sublim domini del llenguatge, la paràbola i la metàfora, ens regala una estona compartida amb ell
I Em sento un clandestí, a casa meua, quan arriba la nit. Són la 1 i 22 minuts i amb una qualitat de so impecable del meu MacBook surt la veu de Lou Reed cantant Coney Island Baby. Estic relaxat, de tant en tant fumo un cigar de liar. Estic clandestinament relaxat. Manquen poques hores
Ha estat notícia recentment que la Universitat de Barcelona ha atorgat el títol de doctor i doctora ‘honoris causa’ a na Maria del Mar Bonet i a Joan Manuel Serrat, la qual cosa m’ha alegrat pels dos i m’ha servit per repassar una mica l’obra de Serrat, la qual he de dir que no conec
Ara sé que envelliré prematurament, com fins ara. Jo als sis anys ja estava esgotat de tanta escola i era ben conscient que allò havia de durar una eternitat. Sempre vaig odiar l’escola. I si no fos pels amics i que l’escola tenia bons professors -amb alguna rara excepció- hauria estat insofrible. Però la veritat