Oi?

Un dels fenòmens imprevisibles que més està regenerant la presència pública del llibre al nostre país ha estat l’aparició d’un rosari de petites llibreries independents, llibreries d’autor en diria, paral·lela a la creació de diversos segells editorials igualment petits, independents i d’autor. I no deu ser casualitat que les iniciatives llibreteres hagin coincidit amb la creació de l’Escola de Llibreria. […]

Quan vaig començar a sentir a parlar del projecte la reacció íntima va ser semblant a la que em va provocar la construcció de l’Escola d’Escriptura. No em fa res d’expressar-la en veu alta: en traurem més profit els docents que no els alumnes! Perquè segur que hi ha coses que no es poden ensenyar. Ai las, però també n’hi ha moltes d’altres que sí que s’aprenen!

Conec l’Escola de Llibreria, un projecte del Gremi de Llibreters amb la Facultat de Bibioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, d’ençà de la seva creació fa cinc cursos. El conec des de dins, perquè els seus responsables m’hi han convidat cada any a compartir amb els inscrits algunes de les coses que he après al llarg dels anys sobre el món del llibre i de l’edició.

I ara, després de l’experiència sobre el terreny, ja sé que m’equivocava. Potser jo n’he tret molt més del que hi he ensenyat. Però de l’una han sortit no pas pocs projectes de llibre —s’hagin fet públics o no, hagin tingut recorregut comercial o no— i de l’altra prou propostes de llibreria que sense les escoles segurament no s’haurien pogut materialitzar. Unes propostes de llibreria que sovint han fet esclatar inèrcies i llocs comuns a favor de la relació amb la literatura.

És per això que van néixer. I que hem de confiar que continuïn formant noves promocions d’aprenents d’escriptors i d’inquiets agitadors públics del llibre i de la lectura. O no esperem que siguin això, els llibreters d’avui?