‘XL Nostra ànima es va enriquint amb tot lo que Déu nos lleva; nos vol vestir en lo cel quan nos despulla en la terra.’ Verdaguer, Jacint. Obres completes. Barcelona: Selecta, 1974.
[La traducció del castellà és meua.] ‘240 Durant la primavera acostumo a passejar pels prats florits, meditant. Però quan m’ofereixen una copa de vi, oblido qualsevol enigma. De no fer-ho, seria molt menys que un gos.’ Kheyyam, Omar. Rubayiat. Barcelona: Plaza & Janés, 1975.
‘Deixa’m estar i reposaré una mica, abans que me’n vaja, per a no tornar, al país de la fosca i la tenebra, país d’ombres i desordre, on l’aurora és foscor, i la claror, negra nit.’
‘Al món ainu hi ha unes quantes cases humanes en una vall al costat d’un petit riu. Les entrades sempre miren a l’est. Al centre de cada casa hi ha un foc. Els raigs de sol entren per la porta de l’est tots els matins fins a tocar el foc, i es diu que la
El rabí Nachman de Breslau (1772-1810) va escriure sobre ‘la cadira buida’ o, dit d’una manera més eloqüent si es pot, sobre la manera d’omplir de saviesa les nostres vides. La seua lectura fa més de deu anys que m’acompanya perquè és inspiradora en la mesura que evoca veritats universals i raons que aparentment son
‘Estic estranyat: amb quina lleugeresa us passeu del qui us ha cridat en un règim de gràcia -el Crist- cap a un altre evangeli que en realitat ni existeix. Passa que alguns us entabanen i intenten de capgirar la Bona Nova que és Crist. Però no: encara que nosaltres o un missatger del cel us
‘Moltes vegades en els combats és evident que hom evitaria la mort si llencés les armes i demanés gràcia als enemics; i en tots els perills hi ha moltes maneres de fugir de la mort, si hom està decidit a fer-ho i a dir-ho tot. Però no és evitar la mort el que és difícil,
‘El diumenge, ens vam reunir per a la fracció del pa, és a dir, a l’Eucaristia. Pau parlava a la comunitat. Com havia d’anar-se’n a l’endemà, va allargar la conversa fins a mitjanit. Hi havia moltes lluminàries a la sala de dalt on ens trobàvem reunits. Un vailet que es deia Èutic, seia a la
‘En aquell temps, Jesús alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: «Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu! Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà! Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us rebutjarà,
Avui és Dimecres de Cendra, lo primer dia de la Quaresma, la qual celebrem des del segle IV per commemorar els quaranta dies que Jesús, temptat pel dimoni, va passar al desert. Pels catòlics és dia de dejuni i d’abstinència i a la missa d’avui se’ns imposa un polsim de cendra en forma de creu
‘L’oli per a l’amo ha d’ésser fet majorment d’oliva madura. Si hi ha gelades quan colliràs l’oliva, fes l’oli passats tres o quatre dies: aquella oliva, si vols, posa-la de sal. Mena ben calentes tafona i botiga.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Si em demanes quin predi és preferible, així et respondré: De tota la terra conradissa i en el lloc millor [compra] cent jovades de camp. La vinya és el primer si fa bon vi o en fa molt; en segon lloc, hort regadiu; en tercer, salzereda; en quart, olivar; en cinquè, prat; en sisè, fromentera;
‘L’oli verd fes-lo així. Plega l’oliva aviat de terra; si és bruta, neteja-la, purga-la de fulles i sutzura. L’endemà o l’endemà passat, manobra la que serà collida. Quan l’oliva serà negra, cull-la: com de més amarga oliva oli faràs, tant millor oli serà.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘A les festes, que hauria pogut escurar els recs vells, reforçar la via pública, eixermar voreres, cavar l’hort, herbejar el prat, teixir vímets, arrencar espines, moldre gra, fer neteja: si els serfs han estat malalts, no calia donar-los tanta vianda’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘Alerta, també, que no sigui terra de molta despessa i de massa pocs arreus. Sàpigues que igual és el camp que l’home: encara que sigui molt retent, si és dispendiós, deixa poques obres.’ M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.