‘El diumenge, ens vam reunir per a la fracció del pa, és a dir, a l’Eucaristia. Pau parlava a la comunitat. Com havia d’anar-se’n a l’endemà, va allargar la conversa fins a mitjanit. Hi havia moltes lluminàries a la sala de dalt on ens trobàvem reunits. Un vailet que es deia Èutic, seia a la finestra, i a mesura que Pau allargava la conversa ell s’ensopia més i més; fins que, vençut per la son, va caure daltabaix des del tercer pis, i el van aixecar cadàver. Pau baixà, se li tirà al damunt i, després d’abraçar-lo, digué:
-No us atabaleu perquè és viu!
Llavors, pujà, va partir el pa, en va prendre i va continuar conversant, fins que, a trenc d’alba, se’n va anar. Van portar el noi amb vida i es produí una explosió d’alegria.’
(Fets 20, 7-12)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!