Chào ông Viêt Nam

Ja han tancat els col.legis electorals a les 4 de la tarda hora local. Oberts des de les 6 del matí. Es van rebent missatges curts de persones de dins del país, de moltíssimes irregularitats i notícies. La més preocupant, el govern ha decretat 90 díes d’estat d’emèrgencia en tot el país. És possible que Aung San Suu Kyi no sorti en llibertat el dia 13 de novembre, com diuen les lleis actuals. El fet de declarar que el poble de Birmània té tot el dret d’anar a votar com també de NO anar votar, pot ser causa d’un nou judici i així anar allargant el seu empresonament.

Baixa participació a Rangoon i a l’estat Mon. Moltes urnes de la zona de Mandalay ja eren plenes amb vots anticipats aconseguits de manera irregular. Col.legis electorals a Thanlyn, Ahlone, Kyemyindine i d’altres de la circumscripción de Rangoon no oferien seguretat a l’hora de votar i ‘persones ‘ desconegudes ‘ vigilàven els votants per veure quina papereta introduïen a les urnes. Molts ‘interventors’ de la Junta exigint als votants a votar els dos partits USDP I NPU. Periodista japonés detingut a la frontera de Tailàndia amb Birmània. Impossible saber i conèixer quan es feran públics els resultats, però el ‘walk over’ continúa.
                         ——————
Interrupcions constants en la xarxa d’internet; dificultats en saber i conèixer exactament què passa; és como una cursa olímpica en que ja saps qui guanyarà la medalla d’or i la d’argent; el partit USDP primer, el NUP segon; tots dos amb candidats de la Junta Militar que vol ‘democratitzar’ el país; els altres partits, molts, petits, sense mitjans ni econòmics ni logistics, poden guanyar en petites circumscripcions i poblets lluny de les grans Ciutats; és possible que ‘algun candidat’ tregui els vots suficients per entrar al Parlament; però la constitució aprovada tot just després de la catàstrofe del cicló Nargis ho expresa molt i molt clar; el 25% dels escons …  ‘reservats’ als militars, sense més.

Els britànics, antics colonitzadors del país i omnipresents en la seva història, utilitzen la paraula ‘WALK OVER’ quan en una cursa de cavalls, només hi participa un cavall; guanya la cursa, ‘walk over’; en qualsevol altra competició esportiva, un dels equips ha subornat el contrari; guanya aquest equip, ‘walk over’. És una bona definició d’aquestes eleccions d’avui.

Estic al cas, esperant alguna notícia des de dins del país, notícia tramesa per algú que no sigui proper a la Junta MIlitar; els votants del No, o sigui abstencionista, sembla que hi han dues corrents; el que no va a votar i el que hi va però vota per un petit partit sense opcions. 

Avui us deixo aquest acudit del gran Harn Lay: Com aconseguir més vots que ningú !! Senzillament cal portar la urna a ‘domicili’ …… El sentit de l’humor dels birmans és infinit i la seva lluita per aconseguir la democràcia i la llibertat no s’aturarà mai.

Avui més que mai em dona placidesa veure aquest video que vaig editar ja fa uns mesos de Birmània  –  -ACÍ-.

Avui fa 15 anys i 112 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

No existeixen les enquestes; són dades fiables i definitives; vots emesos per els dos partits de la Juntat MIlitar i d’acord amb la constitució 25 escons ja estàn ‘reservats’ per els militars. Resum: Majoria absoluta per fer una ‘transició’ en pau i mirant endavant.

Votar o no votar …. Aquest és el dilema per els votants. Aung San Suu Kyi va dir ben clar que

‘TOTHOM TÉ EL DRET DE VOTAR I DE NO VOTAR’. 
Un petit fulletó es reparteix clandestinament de nord a sud i d’est a oest del país, com podem veure en la fotografía.

Una dona de 52 anys, confirma que emetrà el vot, però en blanc, perque no vol que les autoritats locals sàpiguen que vota per un partit que no és de la Junta Militar.

Khin Mar Nwe, paleta de profesió; No hi haurà cap diferència. Ells continuaràn mantenint el poder absolut.

Un blocaire, conegut, sota un nom fictici, en la seva visita setmanal a la seva mare empresonada des de fa anys per les seves crítiques a la Junta Militar, aprofita aquesta ocasió per parlar amb ella:

Mare, no necessites votar si no ho vols. Però si us plau digues als demés que volen votar que ho facin però per un partit petit, de les ètnies, qualsevol excepte els dos partits de la Junta Militar : USDP I NUP.  Si algú d’aquests partits independents pot entrar al Parlament, almenys podríem saber quer es parla, que es discuteix, que s’aprova dins aquestes pareds.

El fill petit d’Aung San Suu Kyi és a Bangkok, ha demanat novament un visat per poder entrar a Birmània i veure a la seva mare. No es veuen des de l’any 2002. 

Només sabrem UNA VERITAT, la del Govern, la de la Junta Militar. Els periodistes d’altres països seran a la frontera esperant notícies que de manera clandestina puguin rebre de la bona gent de Birmània.

Que trist !

Avui fa 15 anys i 110 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Arran aquest rebombori mediàtic mundial d’unes eleccions legislatives als EE.UU., una nació amb la que no tinc gaires empatíes, sense generalitzar, torno a enmirallar-me en les properes eleccions a Birmània del proper diumenge 7.11.10.

Imagineu-vos si en el nostre país, o a Bèlgica, o a Austràlia, o al Regne Unit, o a Suècia, o a Alemanya, les eleccions es produeixen en les condicions en que Birmània ha d’enfrontar-se el proper diumenge. Deixo de banda els EE.UU., aquesta ‘potència’, ‘arsenal de la pau’ on prevaleix la ‘seva’ veritat davant tots els altres països del món.

Quina seria la nostra reacció ????

Avui, dimecres. Diumenge eleccions, i aquesta és la situació: 2.100 presoners polìtics encara esperant la llibertat; 262 monjos i 42 monges budistes també empresonats; interrupcions a internet, ‘hackers’ entrenats per la mateixa Junta Militar;  partits petits, ètnics, democràtics sense possibilitats; votants intimidats per anar a votar la USPD (partit de la Junta Militar; censura total i absoluta; prohibició d’autoritzar visats a la premsa mundial; cap autorització per els observadors internacionals; canviar la bandera, l’himne i el nom del país a una setmana vista; Gen Sao Hso Ten, 74 anys, un polític de la ètnia Shan, condemnat a 106 anys; Ashin Gambira, monjo, jove, 30 anys i un dels caps de la revolució dels safrà l’any 2007, condemnat a 63 anys de presó.

La fotografia ens ensenya la papereta que la gent ha d’escollir; tot fet; tot organitzat.
He rebut un article, editorial del diari oficial de la Junta Militar per publicar el dia següent de les eleccions. Ja està escrit … ja en parlaré la setmana vinent !

Tomás Ojea Quintana, representant de les Nacions Unides, informa el mes de març 2010, com els soldats birmans, Batalió d’Infanteria Lleugera no 369, va atacar sense contemplacions el poble de Kaw Hta, destrossant 11 habitatges i assassinant tres residents. En el seu informe, el senyor Ojea Quintana, també indica el fet que més de 3.000 persones de l’ètnia Karen han estat desplaçats en els últims sis mesos.

Què faríem els occidentals davant aquesta situació ??

El 22 de setembre de 2007 vaig començar a escriure apunts sobre Birmània, en aquest cas, arran les manifestacions dels monjos i que van sorprendre a tot el món.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/64325

Quan vaig ser a Mae Sot l’any passat, la Dra. Cynthia Maung em va dir: Existeix un cansament de Birmània arreu del món; quan vaig a explicar el què passa i demano ajut, tinc la sensació ja que no em creuen; la Junta Militar ha aconseguit dispersar la SEVA VERITAT. Per això és important que vingueu gent de tots els països, i en tornar a casa expliqueu el que heu vist, el què passa. Potser les vostres paraules seran més creïbles davant la vostra audiència.

M’entristeix llegir analistes demòcrates i periodistes, potser ja ‘cansats de Birmània’, que encara creuen que més val fer aquestes eleccions indignes i humiliants, i podría haver-hi una mínima possibiltat de canvi. (El ‘nostre peix al cove’ …. )

Jo penso: EXPECTING THE WORST, HOPING FOR SOMETHING.
Esperant el pitjor, i tenir l’esperança d’alguna cosa de bo.

Les coses bones per part de la gent que pateix i que encara té confiança en que algún dia els canviarà la vida.
….. i jo continuaré en aquest raconet explicant una ‘altra’ veritat.
I no ho oblidem; aquest país pateix una dictadura militar de les més ferotges des de l’any 1962 !! I els països potents, demòcrates, lliures ténen com a resposta: el silenci.

Avui fa 15 anys i 108 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Mil.lions de refugiats, sí, mil.lions, de Myanmar/Birmània somíen totes les nits en poder tornar al seu país. Moltíssims viuen en camps a la frontera amb Tailàndia. Van fugir, van anar a escola en aquests camps, es van casar, ténen fills i filles, nets i moren, en aquests mateixos camps on un dia van arribar per fugir de la dictadura, de la mort, de la violència; una vida sense futur.

D’altres han tingut més sort, i han pogut anar a països com la Gran Bretanya, o Noruega, o Canada, o Japó, o Índia, o Alemanya o EE.UU. Tots aquests refugiats poden, ténen la llibertat d’organitzar-se, d’estudiar, treballar i lluitar des de fora per retornar la democràcia i la llibertat al seu país. Viuen en birmà, en shan, en mon, en karen, en kachin, en arakan, del lloc on han nascut, de l’ètnia a la que pertanyen.

Ara tornaràn a viure unes eleccions després de les de 1990, però saben que tot continuarà igual, o pitjor. El govern de Tailàndia ha manifestat que després de les eleccions vol fer tornar els milers de refugiats que viuen en el seu país il.legalment o en camps, a Myanmar/Birmània.

Ahir el representant de Myanmar/Birmània en la conferència de l’ASEAN a Hà Nôi, Htay Oo, secretari general del partit de la Junta militar USDP, ha declarat que Daw Aung San Suu Kyi serà lliure el día després de les eleccions, enganyoses, vergonyants i insultants. Quina hipocresía … i la gent se’l creu ! Potser sí que The Lady podrà sortir del seu empresonament …. però de ben segur tornarà a convertir-se en presonera política i no passaràn gaires díes !

Una dada; en el llistat dels països més corruptes del planeta Terra, Myanmar/Birmània es  el penúltim, per davant de Somàlia.

El text, en birmà, de la cançó que us deixo, fa plorar als refugiats, com la noia que mira a l’altra banda del riu des del camp de refugiats de Mae La, a Mae Sot, Tailàndia; sí Birmània és tot just a pocs minuts.

… El salmó ….
– Els salmons sempre neden contra corrent, riu amunt, però en la cançó desitgen que un dia els salmons facin el camí contrari, tornin riu avall, com així ho desitgen els refugiats que volen tornar al seu país, amb la seva família i trepitjar la seva terra. Tenen poques esperances de passar la frontera en llibertat, però arribarà el día que es feran realitat – 

Avui fa 15 anys i 103 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 

Cançó: Salmó – Kyo Kyar Than

El propassat dissabte va passar per el sudest del país, Arakan, el cicló Giri, i va fer veritables destrosses en les diferents ciutats i pobles de la zona. Es calcula que hi han 85 persones mortes, però tot fa creure que pot haver-hi moltes més; milers i milers de persones han perdut la casa, i ara formen part del gruix d’aquest poble de desplaçats.

No podem saber amb exactitud el grau de destrosses, ni de persones que han perdut la vida, ni veritablement com ha quedat la zona de l’Arakan. La Junta Militar no autoritza els viatges a persones alienes al Govern. Els representants de les ONG estrangeres instal.lats a Yangon i la Creu Roja poden accedir a la zona, però només a Sittwe, la capital, sempre amb autorització de la Junta.

Ningú més pot ajudar a la gent, al poble; la Junta ho censura i ni tan sols pots carregar sacs d’arròs si no és amb un permís dels militars. Cerco a la xarxa i no veig fotografíes; un parell que surten arreu. Potser un o una dels milers de ciutadans afectats han pogut fer més fotografíes i les han pogut enviar clandestinament fora del país. Tota la informació està en ‘estat de censura’.

Truco a una agència de viatges per informar-me d’una sortida a Birmània passades les eleccions del día 7 de novembre. Visiten Sittwe i Mrauk-U, afectats per el cicló; el llac Inle; no visiten Bagan (massa turístic, diuen). Els informo de la precarietat del medi del llac Inle; neguen que no hi hagi aigua, és mentida, em diuen, no hi ha problemes. Insisteixo en les informacions rebudes i fins i tot la Junta Militar ha autoritzat la creació d’un grup per salvar aquest llac meravellós i el futur del poble Intha. Prèn consciència que poden perdre un indret ‘molt turístic’ …….
Els van dir que amb pesticides i altres productes químics podríen augmentar les collites d’hortalisses dels horts flotants i guanyar més diners. Ells no saben d’aquests productes, ni tampoc les autoritats de la Junta Militar els van explicar res; necessiten els diners per viure; el turisme arriba al llac; la Junta deixa construir diversos hotels flotants de luxe, on pots trobar tot tipus de comoditats.

He trobat aquest reportatge del Wall Street Journal, en video, on es pot veure el nivell de l’aigua del llac.
Ja vaig escriure un apunt i l’acudit del gran Harn Lay en que es veu la barca amb rodes i els turistes per el llac Inle.  —  ACÍ —  Desconec si el Festival s’ha pogut organitzar enguany. No he trobat ni fotografíes ni informacions. Secret, censurat. Les últimes noticies conegudes, que sí, que el podíen fer, encara que el nivell de l’aigua arribés tot just a un metre (el nivell normal és de 5 a 7 metres).

Fa un any vaig ser-hi, i amb sort, molta sort, perque vaig poder gaudir de la bellesa d’aquest indret del Shan State. Després he conegut totes aquestes notícies, aquestes ànsies de poder de la junta, aquest menyspreu envers el seu poble si no ets a la corda dels militars.

Tot són mentides, silencis i el pitjor és que hi ha gent que torna del país meravellat, i sí, és una bellesa de país, extraordinari, però aquesta mateixa gent nega la existència de la censura, de la mentida, del malviure del poble; nega la veritat, la realitat.
I he encoratjat i s’ha de seguir fent, que la gent viatgi a Birmània/Myanmar, però abans, han de conèixer la veritat, la realitat. Quan ets en aquest país la bellesa tot ho envolta … deixeu-vos portar ….

La Junta mantindrà el poder després de les eleccions; unes eleccions enganyoses, falses, ja està tot organitzat per guanyar.

Per què he d’anar a votar ? Són unes eleccions dels i pels militars, fetes a mida. No m’afecten gens. Jo he de continuar cercant feines i guanyar una mica de diners per la família i poder menjar. Però tenim fe, molta fe, i Buda sempre acaba ajudant al seu poble. Paraules de molta gent d’aquest país, Myanmar o Birmània, i que es perden en l’aire, darrera els núvols i en les seves pregàries.
Avui fa 15 anys i 100 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Aquesta Junta Militar ens sorprèn cada dia. Dijous van celebrar amb gran ostentació a la capital, la moderna Naypyidaw, la nova bandera i el nom del seu país, tot just a menys de dues setmanes de les eleccions del proper 7 de novembre 2010.

Van fer coincidir aquest esdeveniment amb la rebuda a la capital del cinquè elefant blanc trobat el mes passat a la jungla del nord del país. Els elefants blancs són venerats a Birmània, Tailàndia, Laos i d’altres països asiàtics. Els antics reis i emperadors els teníen dins els seus palaus perque creuen, i encara avui existeix aquesta creença o superstició, que un elefant blanc simbolitza el poder i la prosperitat reial o dels governants.

Aquest elefant va ser trobat a l’estat d’Arakan, nordest del país. Té 18 anys. En la cerimònia de benvinguda el van ‘batejar’ amb aigua portada directament de Shwedagon a Rangoon. Abans de ser traslladat a Naypyidaw on és ara el govern, va caminar seguint les agulles del rel.lotge per les terrasses de Shwedagon.

Ara, el més curiós i remarcable, va ser que van aprofitar per anunciar i ensenyar la nova bandera del país, el nou himne i la nova denominació:
De ‘Union of Myanmar’ passem ara a ‘Republic of the Union of Myanmar’.
L’antiga bandera, amb els colors vermell (decisió i coratge), blau (pau i integritat) i blanc (puresa i virtut), amb l’emblema del país rodejat de les estrelles blanques dels diferents estats de Birmània, ara hem passat a la nova bandera de colors groc, verd i vermell, tres colors que simbolitzen (diuen els militars …), pau, placidesa, solidaritat, amor, unitat i una estrella blanca, i treuen l’emblema i les estrelles dels diferents estats.

1886-1948: Bandera de la union Jack. L’any 1939 hi van incloure el gall dindi simbol de Birmània.
1942-1948: Bandera de tres colors, groc, verd i vermell amb el gall dindi.
1940-1945: Bandera de l’invasor: Japó.
1945: Bandera antifascista, vermella amb l’estrella.
1948-1974 fins la setmana passada: la primera bandera del país després d’aconseguir la independència, colors vermell, blau i blanc.

Podeu veure que és un batibull de dates, banderes, emblemes …. és aquest país, una barreja de pobles, llengües, cultures, símbols, emblemes i que en unes eleccions de l’any 1990 tots es van unir …. UNITY IN DIVERSITY  … com vaig llegir a la Clinica Mae Tao de la Dra Cynthia Maung a Mae Sot. Els militars no ho van voler.

Desconec si hi han altres països que hagin canviat tantes vegades de bandera i no parlem de l’himne; pots escoltar diferents himnes segons qui els canti. 

La nova bandera té els mateixos colors que la bandera de l’any 1942 (però ja existent l’any 1910), però amb una diferència molt, i molt important; en aquella bandera es pot veure el gall dindi en tot el seu esplendor, i un gall dindi és en la bandera del partit NLD, el que va guanyar les eleccions l’any 1990 amb Daw Aung San Suu Kyi al capdavant ! En l’arxiu podeu veure aquesta bandera del partit, ara disolt per part de la Junta Militar, NLD. El gall dindi corre cercant la llibertat …..

En l’arxiu podeu veure  les diferents banderes d’aquest país al llarg de la seva història. La fotografia de l’elefant, que ja és a Naypyidaw; un elefant preciós, tot s’ha de dir, però trist …. ha perdut la seva llibertat, com moltíssima gent del poble d’aquest meravellós país.

Avui fa 15 anys i 98 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

L’ambaixador de Myanmar/Birmània a les Nacions Unides, Thant Kyaw, en un plenari ha declarat, abans d’ahir, com aquell que no diu res i amb un cinisme fora de dubtes, increïble : NO, EN EL MEU PAÍS NO N’HI HAN DE PRESONERS POLÍTICS !!! 
— A les nostres presons no n’hi han de presoners polítics; no s’ha empresonat a ningú per manifestar idees polítiques i la llibertat d’expresió és sempre present en el nostre país. —   Complim doncs amb els drets humans,. com tots els altres països–.

Els que teniu la paciència de ‘visitar’ aquest bloc, ja heu llegit diversos apunts d’aquestes eleccions i que molts volen ignorar, o menysprear, o deixar fer. 

Encara avui, llegeixo a la premsa internacional dels països ‘amics’ i democràtics: millor aquestes eleccions que res.

Thein Soe, president de la Comisió Electoral (i crec portaveu de la Junta Militar) va fer una roda de premsa i aquestes són les ‘notícies’ i informacions referides al procés electoral del proper 7 de novembre 2010:

La Junta Militar no accepta cap observador internacional; la Junta Militar no donarà més visats a turistes fins passades les eleccions; la Junta Militar indica que els diplomàtics de països foranis establerts en les seves ambaixades actualment, són ja uns observadors ‘fiables’; la Junta Militar no vol observadors internacionals que vinguin de fora i ‘convidarà’ a fer aquest paper a representants de ONGS i agències humanitàries actualment treballant dins a Birmània amb autorització dels militars per fer aquesta tasca; la Junta Militar no autoritzarà la entrada a cap periodista de fora del país; la Junta Militar no permetrà l’enregistrament de cap video o fer fotografíes ni per part dels ‘possibles’ votants, ciutadans del seu poble.

A menys de tres setmanes de les eleccions, els més de 2.000 presoners polítics continúen patint aïllament, presó, dispersos arreu del país; la Junta Militar ha informat que permetrà que Daw Aung San Suu Kyi pugui votar  ¿¿?? …. ella s’ha negat, ja que en les últimes eleccions de l’any 1990 on el seu partit amb ella al capdavant van treure el 85% dels escons i la resposta va ser …presó i no acceptació dels resultats. ‘The Lady’ manifesta que de cap de les maneres votarà en unes eleccions perverses i enganyoses; la Junta Militar no permet votar als presoners, per què ara es despenja ‘deixant’ votar a Daw Aung San Suu Kyi?
El partit oficialista i probable guanyador, Union Solidarity and Development Party (USDP) recolzat per la Junta Militar, utilitza tots els seus mitjans per fer campanya i perque la gent vagi a votar; inclou una ‘paga’ extra als futurs votants; els grups guerrillers de la frontera són en ‘estat d’alerta’ per patir més atacs de l’exèrcit de la Junta Militar; guerrilles que mai han deixat de lluitar des de fa més de quatre dècades !!

El President de la Comisió de les Eleccions a Birmània, Thein Soe, en la roda de premsa tot just fa una setmana, ha manifestat:
Si no aneu a votar, podeu perdre tots els vostres drets com a ciutadans.

Thein Soe continúa : Per què necessitem observadors internacionals si nosaltres tenim una ‘gran’ experiència en organitzar i fer eleccions ??

Molts dels que es presenten en aquestes eleccions dins el partit ‘oficialista’ USDP, són antics membres de la Junta Militar, que s’han canviat de vestit; han deixat l’uniforme i s’han vestit amb el típic longgy del país …

Tot és un veritable muntatge i enganyifa …. i el món ni s’ho mira, ni reacciona. La bona gent de Birmània,  els exiliats, refugiats i els que sobreviuen com poden dins el país ( a no ser que siguin militars i formin part de l’exèrcit i del poder ), se senten maltractats, enganyats i traits per tots els països, mal anomenats democràtics ..

Un escriptor, un poeta, avui, a Birmània, no escriu; només per a ella o ell, en notes que amaga a casa seva. Si vol publicar un llibre, passa per una censura fortíssima, i només pot aspirar a una edició com a molt de 1.000 exemplars …. per un país de quasi 60 mil.lions de persones. És un petit exemple, però molt significatiu, que retrata com viuen la gent a Birmània …. menys cultura, menys llibertat, menys cultura més adeptes a la Junta Militar, menys cultura menys dignitat.

Unes eleccions molt i molt diferents de les que gaudim els països lliures, malgrat els problemes, la força del poder econòmic i financer …. però tenim accés a la cultura lliurement i una llibertat d’expresió que ningú ens pot robar.

Avui fa 15 anys i 93 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 

La segona part del video. Novament escric una petita traducció, resumida, de les paraules dels orfes ( …. vull llegir la resta de l’article … )

El temps no s’atura i unes eleccions absolutament enganyoses i vergonyoses tindràn lloc en aquest país el proper dia 7 de novembre.
També la Junta Militar va celebrar un referèndum per aprovar la ‘seva’ constitució i no va tenir cap mirament ni sensibilitat per celebrar-lo tot just després del cicló Nargis. Les urnes també hi eren en els pobles desapareguts, prop dels cossos morts de la gent.

Des de fa més d’una dècada els drets humans són violats impunement en aquest país sense que ningú els aturi. Ara el grup HRW, Human Right Watch, important, seriós, està promovent una comisió a les Nacions Unides anomenada ‘Interntional Comission of Inquiry for Burma’. Els primers països que s’hi han implicat …. Austràlia, Txèquia, Hungria, Eslovàquia, Regne Unit, EE.UU., Holanda …. poquets.

En la presa de posessió de president de les Filipines, Iquino, un representant de HRW li va escriure una carta on es pot llegir :

En el seu primer dia com a President de les Filipines, vostè va dir que no pot haver-hi reconciliació sense justícia, i aquestes paraules són veres a Birmània on vostè sap que s’està permetent injustícies, morts, violació dels drets humans continuament no tan sols del govern de la junta militar sino també dels petits grups militars ètnics de les fronteres. Si vostè utilitza aquestes paraules per retornar les llibertats a Birmània, ferà honor al seu nom i a la seva mare, Presidenta Corazón Aquino, que tan va lluitar i ajudar aquest país.

Els orfes continúen sobrevivint com poden, trobant restes humanes arreu.
Si la tempesta fos una persona, la mataria, perque ha fet desaparèixer a tota la meva família.

Un nen amb mirada trista, de deu anys:
Quatre persones de la meva família van morir. Enyoro a la mare.
En quin moment l’enyores ?
Quan menjo, perque era ella que em donava de menjar. I ara no tinc a ningú que em pugui donar arròs.

Més de 150.000 morts, més de dos mil.lions de persones sense sostre, collites perdudes, ni se sap el nombre de ferits ni el nombre de desplaçats. Molts, moltíssimes infants orfes amb greus problemes psicològics.
Centenars de presoners, birmans, amb sentències fermes entre 30 i 60 anys, per haver organitzat ajuts per la població afectada, entre ells l’actor Zarganar, el més famós del país i un periodista esportiu, el més llegit, i que de ben segur hagués xalat ser a Sud-àfrica.
I també el periodista Hla Hla Win, que amb la seva càmera, amagat i sempre vigilant, va fer de periodista, la seva feina, el que tots hauríen de fer … denunciar com està el delta de l’Irrawaddy un any després del cicló Nargis.
L’enemic més destructor que el Cicló Nargis són les càmeres. Manifestacions del govern dels generals de la Junta Militar.
Va poder enviar el rodatge fora del país i la cadena Channel 4 del Regne Unit va passar el documental. Ha rebut premis, és impactant; és la realitat; és la veritat; una catàstrofe amagada per el mateix Govern del seu propi país; oblidada; ningú vol denunciar obertament tot el què va passar i el que està passant

Hla Hla Win va ser descobert per la policia del govern birmà i avui és un dels més de 2000 presoners polítics. Ell i l’altre periodista autors del documental pateixen condemnes de 27 i 13 anys respectivament, per fer de periodistes, per dir la veritat.
Un govern que va rebutjar rebre cap ajut; només alguna ONG té autorització de ser-hi, però perque accepta ser sota les ordres de la Junta Militar. I ara davant unes eleccions ni tan sols aquestes ONG poden continuar treballant i ajudant a la gent. Han de marxar.
Aquest video és la primera part del documental ”Orphans of Burma’s Cyclone”.
Algunes traduccions dels texts que aparèixen en anglès; les manifestacións dels infants (en un petit reum), les trobareu si llegiu la resta de l’apunt.

 
Es dur viure a Birmània,i encara més si ets orfe. Mentre la gent moria, els generals continuàven amb el seu dia a dia, festes, recepcions, com si res passés al seu entorn, al seu poble. Volem menjar, demana la gent als soldats i autoritats. Això ja vindrà, ara només som aquí per veure què ha passat.
Plovia molt, el vent era molt fort, tot era fosc. Ens vam refugiar a l’esglèsia. Però el sostre va volar i tothom corria. Van morir tots els meus familiars. Jo només demanava a Déu que parés el vent. Vaig poder pujar a dalt d’un munt de deixalles.
Aquesta família de tres germans, el gran, la noia i el petit, durant la tempesta els van separar.
I els vostres Pares ? Ells es van quedar a casa preocupats per prepar-nos menjar, per no passar gana i no ens faltés. Després van morir, l’aigua se’ls va emportar. No sabem on són els seus cossos. La gent del poble ens ha dit que el cos del pare és entre la brossa a la platja.
Tenen 14 i 16 anys i han perdut a la mare. Era amb uns amics i de sobte es van trobar dins l’aigua nedant. La mare els va dir que les seves filles eren en algún lloc i havia d’anar a salvar-les. No va poder sortir de l’aigua.
Aquesta nova família de tres, germà gran, germana mitjana, fan de pares del petit.
La mare guanyava diners portant aigua potable a les cases. Amb els diners ens podia comprar menjar, i galetes i llaminadures. La gent del poble els ha deixat una petita casa per viure.
Què mengeu ara ? No tenim molta cosa; arròs i peix assecat, però de vegades tenim una mica de diners i comprem menjar com abans i el cuinem a casa.
Què voleu ser de grans ? No ho sé pas. Sí, pescar crancs. Quan pesca crancs, jo els cuino amb arròs per nosaltres i el nen petit.

En un proper apunt trobareu el segon video i en un tercer l’últim.

El que trobo inadmisible és com les oficines de diaris independents són tancades, o la Junta Militar ha iniciat ja uns atacs cibernètics als diaris digitals i cada dia tinc més problemes per poder accedir-hi. Ser periodista vol dir fer la seva feina i informar de lo bò i dolent, i com els metges, ‘salvar’ vides si és precís.
Els diferents boicots envers a aquests país no han servit de res; continúen aïllats, fora del món. Després del meu viatge de més de dues setmanes l’any passat, no vaig copsar res de nou, cap millora, ens el contrari, una pobresa creixent i el turisme no és la solució. El poble necessita un ajut urgent i important i aquí els turistes, els viatgers podem ajudar; explicar la veritat, publicitar el que hem vist i omplir les maletes amb les experiències viscudes i deixar de banda els regalets turístics.
Com a éssers humans, hem de fer que les persones que viuen en aquest país tan i tan meravellós i hospitalari no sigui oblidat i deixat de la mà de Déu …. No és aquesta la tasca a fer per els periodistes ? Denunciar, denunciar, informar, informar.

Avui fa 15 anys i 78 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Fer vaga avui és ser dins un edifici rònec a la Plaça de Catalunya, en un temps passat espai de llibertat, i avui centre de la lluita contra aquest poder econòmic i social dels bancs, caixes, financeres, borses, corrupcions, lladregots, violència; unes entitats financeres que continúen amb guanys, però rebent diners dels obrers, del poble.

Però fer vaga avui, també és continuar reclamant la llibertat i la democràcia per el poble birmà, shan, karen, kachin. kayen, arakan, mon, pa o, padaung.
El discurs de  Walhnin Pwint Thon, filla d’un dels líders de la Generació 88, Ko Mya Aye, reclama aquesta llibertat. Va veure al seu pare per última vegada a la presó quan era una nena de quatre anys. Un discurs poderós, sincer, contundent, crític.
Demana acció; molt crítica amb les Nacions Unides que no fan res; asseguts escoltant el que els expliquen els dictadors i tot contestant ‘take duly note’, en prenem nota. Unes eleccions s’apropen, el día 7 de novembre 2010 i una constitució feta a mida per els generals. Aquestes eleccions si no s’aturen legalitzaran totes les lleis d’aquests dictadors i el poble de Myanmar continuarà patint pobresa i malviure; mort i tortures; nens soldats i camps de refugiats; treballs forçats; això sí, el somriure sermpe preparat per els turistes.

Es tanca la finestra …..

Tres anys ja han passat des de la massiva manifestació pacífica a Birmània éssent els monjos budistes els principals protagonistes i activistes d’aquest fet tan extraordinari.

Tot continúa igual i estem davant unes eleccions, el 10 de novembre, absolutament il.legals, fetes a mida per la Junta Militar. Van haver-hi més de cent morts; moltissims ferits; empresonats. La gent viu en un estat totalment tancat, malgrat el seu enginy fa que puguin conectar-se amb l’exterior.

Avui, però, només vull retre homenatge a tots els birmans, shan, karen, kachin, kayen, mon, arakan, pao, padaung i resta de grups ètnics d’aquest meravellós i malaurat país que continúa cercant la pau, la llibertat i la democràcia.

Avui fa 15 anys i 66 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

No, no li han atorgat el Premi. ‘Manos Unidas’ la ONG catòlica ha estat guardonada.
De fet ja m’ho esperava; aquests Premis sempre demanen que la persona que  el reb vagi personalment a recollir-lo, i és clar Aung San Suu Kyi està empresonada i no pot viatjar a Asturias. Com diuen els amics blocaires en els comentaris, de vegades el premiat honora el premi. Sí, quanta raó !

Avui al migdia el jurat dels ‘Premios Príncipe de Asturias’ informaràn del resultat del veredicte per un d’aquests premis, el de ‘la concordia’; els finalistes són ‘ Manos Unidas’, la ‘OIT’ i Daw Aung San Suu Kyi. Birmània per la Pau ha fet una bona feina perque pugui arribar a ser finalista.

El meu anhel i el de milers i milers, milions diria jo de birmans, sería que el premi li fos atorgat a Aung San Suu Kyi. Unes bones sensacions per a tots els països del món que no ténen ni llibertat ni democràcia, i per damunt de tot un crit ben alt per l’alliberament dels presoners politics, en el cas de Birmània, més de 2.200.
Sortirem de dubtes avui, migdia. Temps hi haurà per continuar demanant la seva llibertat i la de tots els presoners i exigir unes eleccions netes i en llibertat el proper deu de novembre ( que no ho són …).


Avui fa 15 anys i 59 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

El nivell de les aigües dels rius, llacs, rierols del país pateixen encara una sequera molt i molt severa i els seus nivells no han arribat ni a un 50% del que és habitual. Fins i tot el llac Inlay on el mes d’octubre es celebra el gran festival Phaung Daw Oo, està en perill d’haver-se de cancel.lar per primera vegada en la seva història ! El llac té avui uns nivells d’un metre i uns poquets centímetres, quan habitualment en té de 2,5 a 3 metres. Les temperatures també han assolit veritables records arribant a nivells dels 47º i causant moltes morts arreu del país. La construcció de pantans al nord del país i al sud de la Xina també condicionen el cabdal d’aigua dels rius. Sembla però que la Junta Militar no té ni idea d’aquest problema o no vol endegar cap solució; Simplement no els importa.

És una tarda de dijous, mes d’agost i a Rangoon hi ha tranquil.litat. Un xicot jove, activista, passeja pels carrers i va en compte, vigilant. Percep algunes mirades envers a la seva persona no gaire fiables. Però ell té una feina a fer i l’ha d’acomplir sense més. És important que la SBP (Special Branch Police) no l’enxampi. Una mica difícil, perque quan ets a Rangoon no veus ningú vestit d’uniforme i és així, com ho vaig copsar jo mateixa l’any passat. Els que em deien que estava prohibit fer fotografíes en uns llocs concrets, podíen ser un venedor de carrer, un honorable pare de família, un jove estudiant.

La fotografia la vaig fer a la Sule Paya, al final d’una gran avinguda al mateix centre de Rangoon, on sovintegen les manifestacions i sempre pots veure aquesta pagoda al final del carrer. Podeu veure les petites botigues al voltant de la Sule Paya, però en unes últimes reconstruccions, la veritat és que són lletges, lletges. Diu la llegenda que va ser construïda fa més de dos mil anys, però com passa arreu del país, s’ha reconstruït, masses vegades i es desconeix l’any exacte quan va ser construïda. Diuen que un pèl del cap de Buda és dins aquesta pagoda. El zedi daurat és bastant inusual. Té 46 metres d’alçada.

El xicot troba una bona cantonada i un lloc perfecte per poder fer la seva feina. Treu de la seva bossa un poster que tenia ben amagat, l’embetuma de pega i l’enganxa a la pared.
”You have the right to not vote” – Tens tot el dret de no votar. Les eleccions seràn el proper dia 7 de novembre. En el poster també hi ha una fotografía de Daw Aung San Suu Kyi. El xicot estima i admira les paraules escrites en aquest poster. Està satisfet d’aquest el seu primer treball com a dissident i activista. Continúa caminant. La bossa ha de quedar buida.

Forma part d’un grup jove d’activistes anomenat ‘Generation Wave’ (GW). La seva reivindicació i aspiració és convèncer a la gent de Birmània de fer boicot en aquestes eleccions absolutament vergonyants, indignes i enganyoses.També donar a conèixer aquesta constitució de l’any 2008 feta a mida per els generals.

”Rebutgem la constitució de 2008 per ser antidemocràtica i injusta. Volem que la gent sigui conscient d’aquest engany i enganxarem el màxim de posters per les pareds arreu del país.”

Estudiants, intelectuals, artistes, músics, poetes, artesans, treballadors, tots gent jove formen part d’aquest grup i treballen en situacions límit, però saben que han de fer-ho i esperen poder comptar amb molta més gent.

He trobat aquest video que van editar arran el 65è aniversari d’Aung San Suu Kyi.
La cançó de fons s’anomena ‘Mother 64’ i va ser emès per la joventut birmana i les noves generacions fora del país, és clar.
Una part de la lletra de la cançó:
—  Waiting by your fence for the day you return/Mother; I will give for my bad karma/Mother, for so many eternities I am praying/No matter where I am. —

Avui fa 15 anys i 35 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Finalment la Junta Militar ha convocat eleccions per el proper dia 10 de novembre. Durant la última reunión de l’ASEAN (Association of Southeast Asian Countries) a Hâ Nôi, el representant de Birmània, va rebre moltes presions de tots els seus membres.
Crec que també hi era present la secretària d’estat dels EE.UU.

Supersticiosos com són i amb els astròlegs sempre a punt, s’esperava la data del 10.10.10; però el 7.11.10 també té el seu significat numerològic.
Són les primeres eleccions després de les de l’any 1990 i que va guanyar el partit NLD ( National League for the Democracy) i la seva líder Aung San Suu Kyi encara avui empresonada. Els militars van invalidar el resultat: 85% dels escons per la NLD i la resta per el partit de l’exèrcit i algun altre partit ètnic.

Sembla que s’ha escollit el dia 7 perque té un significat numerològic important per els militars: 7 + 11 = 18 i 1 + 8 = 9; el 9 un número molt, molt apreciat i significatiu en l’astrologia i les supersticions del país. Com per exemple l’anterior dictador el general Ne Win va fer desaparèixer tots els bitllets on la seva numeració no pogués ser dividida per el número 9, i això va passar un any després, 1963, quan va deixar el poder i un altre general el va substituïr.

Però el número 11 (mes de novembre) també té el seu signficat. L’actual govern militar ha dictat sentències al llarg dels últims anys als dissidents, (2.200 presoners polítics en l’actualitat), com el líder dels estudiants Min Ko Naing a 65 anys d’empresonament un 11 de novembre a les 11:00 del matí.
—-   L’11 és el número dels enemics, dels perdedors —

D’acord amb la nova constitució que va ser votada i aprovada per majoria absoluta, amb la gent presionada i poca participació, i sobretot, després de la catàstrofe del cicló Nargis ara fa dos anys (no van ajornar el referèndum) amb més de 130.000 morts i més de 2.000.000 de desplaçats, el nou parlament tindrà 440 escons;  330 escons per les persones representant als diferents partits polítics que s’hagin presentat més 110 escons reservats exclusivament per els militars. També hi haurà una càmera anomenada ‘House of Nationalities’ (Amyotha Hiuttaw), com un Senat de l’estat espanyol, amb 224 escons, 56 reservats per els militars i 12 representants de cada una de les regions administratives o estats del país.

Per canviar aquesta constitució feta a mida per els mateixos militars, és necessari un consens del 75% dels parlamentaris. Difícil per els partits democràtics i progressistes, perque els militars agrupats en un partit que s’anomena USDP (Union Solidarity Defence Party) ténen ja d’entrada un bon nombre de representants que feran impossible qualsevol canvi.

La constitució també diu que cap militar podrà ésser jutjat per un tribunal civil, i un ‘petit detall’ ben significatiu d’aquesta constitució: els ministres d’interior, defensa, seguretat i fronteres, seràn anomenats directament per el cap de la Junta militar.

Diuen que un 92% va aprovar aquesta constitució i els dubtes sincerament hi són. És per aquest motiu que el partit que va guanyar les darreres eleccions, el NLD, no participarà per coherència, per dignitat i per fer valer els resultats que els militars mai van acceptar.  –  ACÍ –
Perque els va sorprendre aquell resultat, s’han fet una constitució ‘a mida’ i així no hi hauràn sorpreses. 

Ahir en llegir la noticia, vaig veure la pel.lícula ‘Beyond Rangoon’  (1995)-Més enllà de Rangoon- ,de John Boorman, amb Patricia Arquette com a protagonista. És dura, però real. Tot el que s’explica ha passat, perque des de l’any 1963 hi ha una dictadura militar, i la massacre de l’any 1988 amb més de 3.000 persones assassinades a punta de metralladora mentre es manifestàven pels carrers de Rangoon demanant llibertat i democràcia, no va tenir el ressó mediàtic que es té d’altres països.
Birmània continúa éssent un país ‘invisible’, on no passa res, o quan passa, com la revolució del safrà mes de setembre de 2007, la gent es pregunta : Ostres, els monjos budistes de manifestació, per què ?? I el seguiment de la notícia s’esfuma.
Aung San Suu Kyi va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1990; reunions, solidaritat; promeses; boicots econòmics; bones paraules, però els països veïns de l’ASEAN i els occidentals europeus i americans, com també Rússia, Japó i Xina, continuen fent negocis amb el general Than Shwe. És fàcil i productiu col.laborar econòmicament amb dictadors i després fer discursets amb bones paraules dins els estaments ‘políticament correctes’ o senzillament manifestar ‘ no podem entrar en els assumptes interns del país’.

El poble birmà, shan, karen, pa- o, mon, arakan, kachin, chin, kayah, lisu, lahu, akha, intha, rohyingya, i fins a 67 grups tribals no s’ho mereixen.

Una mare i el seu fillet, molt jove, però amb un somriure d’esperança esplendorós.
Era al costat del riu on havía vingut amb la família i malvivíen prop d’una feina que havíen trobat, senzillament perque el transport des de casa seva fins al lloc de treball és més car que tot el que poden guanyar en un mes.

– DVB –

Avui fa 15 anys i 27 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.