Chào ông Viêt Nam

Fer vaga avui és ser dins un edifici rònec a la Plaça de Catalunya, en un temps passat espai de llibertat, i avui centre de la lluita contra aquest poder econòmic i social dels bancs, caixes, financeres, borses, corrupcions, lladregots, violència; unes entitats financeres que continúen amb guanys, però rebent diners dels obrers, del poble.

Però fer vaga avui, també és continuar reclamant la llibertat i la democràcia per el poble birmà, shan, karen, kachin. kayen, arakan, mon, pa o, padaung.
El discurs de  Walhnin Pwint Thon, filla d’un dels líders de la Generació 88, Ko Mya Aye, reclama aquesta llibertat. Va veure al seu pare per última vegada a la presó quan era una nena de quatre anys. Un discurs poderós, sincer, contundent, crític.
Demana acció; molt crítica amb les Nacions Unides que no fan res; asseguts escoltant el que els expliquen els dictadors i tot contestant ‘take duly note’, en prenem nota. Unes eleccions s’apropen, el día 7 de novembre 2010 i una constitució feta a mida per els generals. Aquestes eleccions si no s’aturen legalitzaran totes les lleis d’aquests dictadors i el poble de Myanmar continuarà patint pobresa i malviure; mort i tortures; nens soldats i camps de refugiats; treballs forçats; això sí, el somriure sermpe preparat per els turistes.

Es tanca la finestra …..