Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Eleccions a Birmània/Myanmar : 7 de novembre 2010

Els que teniu la paciència de ‘visitar’ aquest bloc, ja heu llegit diversos apunts d’aquestes eleccions i que molts volen ignorar, o menysprear, o deixar fer. 

Encara avui, llegeixo a la premsa internacional dels països ‘amics’ i democràtics: millor aquestes eleccions que res.

Thein Soe, president de la Comisió Electoral (i crec portaveu de la Junta Militar) va fer una roda de premsa i aquestes són les ‘notícies’ i informacions referides al procés electoral del proper 7 de novembre 2010:

La Junta Militar no accepta cap observador internacional; la Junta Militar no donarà més visats a turistes fins passades les eleccions; la Junta Militar indica que els diplomàtics de països foranis establerts en les seves ambaixades actualment, són ja uns observadors ‘fiables’; la Junta Militar no vol observadors internacionals que vinguin de fora i ‘convidarà’ a fer aquest paper a representants de ONGS i agències humanitàries actualment treballant dins a Birmània amb autorització dels militars per fer aquesta tasca; la Junta Militar no autoritzarà la entrada a cap periodista de fora del país; la Junta Militar no permetrà l’enregistrament de cap video o fer fotografíes ni per part dels ‘possibles’ votants, ciutadans del seu poble.

A menys de tres setmanes de les eleccions, els més de 2.000 presoners polítics continúen patint aïllament, presó, dispersos arreu del país; la Junta Militar ha informat que permetrà que Daw Aung San Suu Kyi pugui votar  ¿¿?? …. ella s’ha negat, ja que en les últimes eleccions de l’any 1990 on el seu partit amb ella al capdavant van treure el 85% dels escons i la resposta va ser …presó i no acceptació dels resultats. ‘The Lady’ manifesta que de cap de les maneres votarà en unes eleccions perverses i enganyoses; la Junta Militar no permet votar als presoners, per què ara es despenja ‘deixant’ votar a Daw Aung San Suu Kyi?
El partit oficialista i probable guanyador, Union Solidarity and Development Party (USDP) recolzat per la Junta Militar, utilitza tots els seus mitjans per fer campanya i perque la gent vagi a votar; inclou una ‘paga’ extra als futurs votants; els grups guerrillers de la frontera són en ‘estat d’alerta’ per patir més atacs de l’exèrcit de la Junta Militar; guerrilles que mai han deixat de lluitar des de fa més de quatre dècades !!

El President de la Comisió de les Eleccions a Birmània, Thein Soe, en la roda de premsa tot just fa una setmana, ha manifestat:
Si no aneu a votar, podeu perdre tots els vostres drets com a ciutadans.

Thein Soe continúa : Per què necessitem observadors internacionals si nosaltres tenim una ‘gran’ experiència en organitzar i fer eleccions ??

( — Una quarta part dels escons del ‘nou’ Parlament seràn ocupats per militars, i així ho diu la Constitució que van redactar i van fer votar a la gent després del cicló Nargis.— )

Molts dels que es presenten en aquestes eleccions dins el partit ‘oficialista’ USDP, són antics membres de la Junta Militar, que s’han canviat de vestit; han deixat l’uniforme i s’han vestit amb el típic longgy del país …

Tot és un veritable muntatge i enganyifa …. i el món ni s’ho mira, ni reacciona. La bona gent de Birmània,  els exiliats, refugiats i els que sobreviuen com poden dins el país ( a no ser que siguin militars i formin part de l’exèrcit i del poder ), se senten maltractats, enganyats i traits per tots els països, mal anomenats democràtics ..

Un escriptor, un poeta, avui, a Birmània, no escriu; només per a ella o ell, en notes que amaga a casa seva. Si vol publicar un llibre, passa per una censura fortíssima, i només pot aspirar a una edició com a molt de 1.000 exemplars …. per un país de quasi 60 mil.lions de persones. 
És un petit exemple, però molt significatiu, que retrata com viuen la gent a Birmània …. menys cultura, menys llibertat, menys cultura més adeptes a la Junta Militar, menys cultura menys dignitat.

Unes eleccions molt i molt diferents de les que gaudim els països lliures, malgrat els problemes, la força del poder econòmic i financer …. però tenim accés a la cultura lliurement i una llibertat d’expresió que ningú ens pot robar.

Avui fa 15 anys i 93 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.