rginer |
Videos |
dissabte, 6 d'agost de 2011 | 13:30h
És l'esport més popular a Myanmar (antiga Birmània). Com ho podriem explicar ? Un mix entre futbol, dansa, acrobàcies, habilitats. En vaig veure molts de nois i també noies jugant a chinlone, i de vegades també a voleyball, però utilitzant només els peus, els genolls, el pit, no deixar mai caure la pilota a terra.
La pilota és especial i està feta de rotang (canya de Bengala o de l'Índia) o rattan, no confondre amb el bambú. No és un esport competitiu. Sis jugadors i entre ells un solista que és posa al mig del cercle, i entre tots l'ajuden a que la pilota no caigui al terra.
Els infants juguen ja de ben menuts.
Són uns virtuosos, no hi ha dubte i faríen molta feina en un mig camp dins un equip de futbol. Qui és capaç de jugar la pilota i dominar-la davant aquests xicots ?
Un molt bon video d'aquest esport, no competitiu, tan peculiar i que els espectadors i espectadores gaudeixen entusiasmats.
La fotografia feta a Bagan. Setembre de 2009. El video d'Anne Murat a Vimeo. Un gran treball.
rginer |
Videos |
dimarts, 2 d'agost de 2011 | 18:44h
Sí, es treballa en moltes iniciatives que es desconeixen i no apareixen mai als diaris. En els meus viatges a Viêt Nam ja vaig copsar que la majoria de la gent dels pobles, de les muntanyes, de la costa i també de les grans ciutats podíen viure i ser autosuficients. És aquest un país que no surt gaire a les planes dels diaris. Ells van fent, volen consolidar la seva nació i cultura i veritablement han passat pàgina de totes les diferents guerres que han patit, i que han estat moltes i cruels. És clar que és un país on només hi ha un partit, el comunista, al que jo anomeno 'comunista a la vietnamita'. Cada dia llegeixo notícies de la premsa de Hà Nôi, dos a tres diaris. Hi ha de tot. Però el que llegeixo i crec entendre és que no volen de cap de les maneres ser 'els tigres d'Àsia' o el 'país emergent i potent'. No desitgen de cap de les maneres perdre la reunificació del país, la pau que tanta mort els va causar i que van conquerir l'any 1975. No volen de cap de les maneres que la gent torni a passar gana. No volen de cap de les maneres ser colonitzats. Desitgen viure en pau, treballar, amb els seus errors i els seus èxits. Però, independents.
Aquest és un video on podeu veure un grup de dones d'un poble, teixidores de bambú. Els asiàtics ténen una habilitat fantàstica en utiitzar els peus per qualsevol feina. Una d'elles volia marxar a Taiwan per treballar i guanyar diners, les altres no havíen fet mai aquesta feina. El grup va convèncer a la dona de no marxar, de no deixar a la família, de viure al poble. Ténen una idea molt clara: Una persona sola no fa res, juntes ho aconseguirem. No han de marxar del poble. És interessant quan van a visitar la fàbrica on fan els acabats i exporten els productes arreu del món. Veuen amb orgull que la seva feina paga la pena i a més reben uns diners necessaris per viure, i no han de marxar fora. Al final del video ja ho podem llegir; les làmpares les podem comprar a Ikea ......
rginer |
Videos |
dijous, 23 de juny de 2011 | 08:08h
Ahir nit escoltant la ràdio els tertulians comencen a parlar d'un video que ha aparegut a Vimeo i està resultant tot un èxit. He cercat el video, més aviat un curtmetratge, molt ben fet, i crec a l'igual que els tertulians, que cal veure i passar-ho bé veient aquestes nenes i nens com gaudeixen jugant al futbol i la seva motivació és marcar UN GOL !!
rginer |
Videos |
diumenge, 12 de setembre de 2010 | 20:54h
George Orwell va escriure un llibre ' Burma's days' . Encara no l'he llegit, però ho faré ben aviat. Abans de viatjar a Birmània l'any passat ja el volia llegir i crec que he esperat massa. Orwell va treballar com a policia a Mandalay a les ordres de l'Imperi Britànic, i tots sabem de les idees i el caràcter d'aquest escriptor. És molt crític i lúcid, i estic intrigada per saber que en pensa dels seus compatriotes.
Kipling va fer una estada d'un dia a Yangon/Rangoon i la seva visió de Birmània és prou coneguda en el món anglosaxó. Potser perque no va ser tan crític .....
Aviat ferà un ay que vaig arribar a aquest país oblidat, desconegut, misteriós, ric en recursos naturals, història convulsa, d'una gran cultura, religiós, místic.
El recordo molt, de fet, l'enyoro, i voldria tornar-hi. És possible que l'any vinent decideixi fer una escapada d'aquest, el meu petit país, i viure una temporada no només a Birmània, sino també a Viêt Nam o Laos i conèixer Cambodja. Hi han eleccions a Birmània i depenent d'altres qüestions, serà una mica difícil, però res és impossible.
De moment, he estat cercant fotografíes i músiques per fer aquest video de sis minutets per recordar Myanmar/Birmània. Em dona placidesa i tranquil.litat. Les músiques són de'n Hans Zimmer - Irrawaddy Waters -, i de'n Badalamenti - Rose's Theme -.
rginer |
Videos |
diumenge, 16 de maig de 2010 | 00:27h
En Sean Stiegemeier es va preguntar, per què no vaig a Islàndia a veure el vulcà de nom difícil de pronunciar ? Dit i fet. Es va trobar amb un temps terrible i malgrat la setmana d'estada, només va poder aprofitar un dia i mig per poder fer fotografíes i regalar-nos aquest muntatge fascinant.
És divertit veure les restes d'un avió estavellat .... el vulcà és el seu enemic.
rginer |
Videos |
divendres, 19 de setembre de 2008 | 22:19h
Aquest anunci sempre ha estat un referent i no em canso de veure'l. A casa vam començar amb el primer Mac, aquell de la pantalla petita i han anat passat els anys.
Ara tinc ja un iMac amb una pantalla de 20'' i és una meravella, bé com sempre, però aquest encara més. No sóc gens imparcial, ens al contrari. Però aquest anunci .... sempre m'ha robat el cor. Què hi farem !!
És l'esport més popular a Myanmar (antiga Birmània). Com ho podriem explicar ? Un mix entre futbol, dansa, acrobàcies, habilitats. En vaig veure molts de nois i també noies jugant a chinlone, i de vegades també a voleyball, però utilitzant només els peus, els genolls, el pit, no deixar mai caure la pilota a terra.
La pilota és especial i està feta de rotang (canya de Bengala o de l'Índia) o rattan, no confondre amb el bambú. 
Sí, es treballa en moltes iniciatives que es desconeixen i no apareixen mai als diaris. En els meus viatges a Viêt Nam ja vaig copsar que la majoria de la gent dels pobles, de les muntanyes, de la costa i també de les grans ciutats podíen viure i ser autosuficients.
