Eleccions: Preguntes cercant respostes
Arran aquest rebombori mediàtic mundial d’unes eleccions legislatives als EE.UU., una nació amb la que no tinc gaires empatíes, sense generalitzar, torno a enmirallar-me en les properes eleccions a Birmània del proper diumenge 7.11.10.
Imagineu-vos si en el nostre país, o a Bèlgica, o a Austràlia, o al Regne Unit, o a Suècia, o a Alemanya, les eleccions es produeixen en les condicions en que Birmània ha d’enfrontar-se el proper diumenge. Deixo de banda els EE.UU., aquesta ‘potència’, ‘arsenal de la pau’ on prevaleix la ‘seva’ veritat davant tots els altres països del món.
Quina seria la nostra reacció ????
Avui, dimecres. Diumenge eleccions, i aquesta és la situació: 2.100 presoners polìtics encara esperant la llibertat; 262 monjos i 42 monges budistes també empresonats; interrupcions a internet, ‘hackers’ entrenats per la mateixa Junta Militar; partits petits, ètnics, democràtics sense possibilitats; votants intimidats per anar a votar la USPD (partit de la Junta Militar; censura total i absoluta; prohibició d’autoritzar visats a la premsa mundial; cap autorització per els observadors internacionals; canviar la bandera, l’himne i el nom del país a una setmana vista; Gen Sao Hso Ten, 74 anys, un polític de la ètnia Shan, condemnat a 106 anys; Ashin Gambira, monjo, jove, 30 anys i un dels caps de la revolució dels safrà l’any 2007, condemnat a 63 anys de presó.
La fotografia ens ensenya la papereta que la gent ha d’escollir; tot fet; tot organitzat.
He rebut un article, editorial del diari oficial de la Junta Militar per publicar el dia següent de les eleccions. Ja està escrit … ja en parlaré la setmana vinent !
Tomás Ojea Quintana, representant de les Nacions Unides, informa el mes de març 2010, com els soldats birmans, Batalió d’Infanteria Lleugera no 369, va atacar sense contemplacions el poble de Kaw Hta, destrossant 11 habitatges i assassinant tres residents. En el seu informe, el senyor Ojea Quintana, també indica el fet que més de 3.000 persones de l’ètnia Karen han estat desplaçats en els últims sis mesos.
Què faríem els occidentals davant aquesta situació ??
El 22 de setembre de 2007 vaig començar a escriure apunts sobre Birmània, en aquest cas, arran les manifestacions dels monjos i que van sorprendre a tot el món.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/64325
Quan vaig ser a Mae Sot l’any passat, la Dra. Cynthia Maung em va dir: Existeix un cansament de Birmània arreu del món; quan vaig a explicar el què passa i demano ajut, tinc la sensació ja que no em creuen; la Junta Militar ha aconseguit dispersar la SEVA VERITAT. Per això és important que vingueu gent de tots els països, i en tornar a casa expliqueu el que heu vist, el què passa. Potser les vostres paraules seran més creïbles davant la vostra audiència.
M’entristeix llegir analistes demòcrates i periodistes, potser ja ‘cansats de Birmània’, que encara creuen que més val fer aquestes eleccions indignes i humiliants, i podría haver-hi una mínima possibiltat de canvi. (El ‘nostre peix al cove’ …. )
Jo penso: EXPECTING THE WORST, HOPING FOR SOMETHING.
Esperant el pitjor, i tenir l’esperança d’alguna cosa de bo.
Les coses bones per part de la gent que pateix i que encara té confiança en que algún dia els canviarà la vida.
….. i jo continuaré en aquest raconet explicant una ‘altra’ veritat.
I no ho oblidem; aquest país pateix una dictadura militar de les més ferotges des de l’any 1962 !! I els països potents, demòcrates, lliures ténen com a resposta: el silenci.
Avui fa 15 anys i 108 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.