El vell ressentiment o CDC regnant després de morir

 

Hi ha polítics i partits que covaren durant trenta anys una gran bossa de ressentiment contra CDC, un pes feixuc que entreteixit en el seu interior forma part del seu propi cos. Ernest Maragall coneix bé aquell sentiment que comparteix amb el seu antic partit i amb el que actualment pertany, ERC. L’Ernest Maragall no és subtil , ni sap “pujolejar” com algun directiu d’ERC, ni té la capacitat d’endolcir el seu vell ressentiment ni de superar els tòpics amb què aquell es consolà : “CDC, , el partit de dretes” o avui amb un propòsit transparent, “CDC, el partit de centre-dreta”. Les paraules del vell polític no foren desafortunades ni l’efecte d’una pujada ideològica, foren l’expressió del temor, ressentiment i d’un objectiu primordial, l’ocupació per part d’ERC de l’espai convergent.

CDC fou un partit multidimensional, situat al centre social català, expandit a dreta i esquerra, limítrof amb els extrems de la línia imaginària de l’espectre polític. CDC, el partit, ja no existeix, però romanen els seus votants ocupant l’ampli espai del centre social, l’espai convergent que és l’objecte del desig de tots els partits. Els atacs a CDC són extemporanis, voler matar un mort és patètic si no és que hi ha la temença que, com el Cid, la vella CDC  guanyi la gran batalla després de morta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *