Convergents : cal un nou partit?

 

Un partit polític no són quatre parets que poden pintar-se de color diferent de l’original, no és un pis que pot canviar de fesomia canviant-li els mobles o el nom del propietari, és una organització creada per un grup de persones que tenen una ideologia comuna que volen comunicar i sociabilitzar, és una organització amb voluntat de perdurabilitat més enllà dels que l’han fundat, amb ramificacions pel país el qual  ambiciona governar i transformar.

CDC encaixa en la definició. CDC és un partit polític arrelat en la societat catalana, un partit de govern però ho és amb ferides obertes i difícils de tancar en l’època que vivim de canvi radical de l’ambició col·lectiva. Amb la confessió pública d’en Jordi Pujol , CDC  deixà d’ésser el mirall en què la majoria social es veia reflectida, la desconfiança i la decepció s’expandiren  coincidint amb el desconcert provocat per la irrupció no esperada però anunciada d’un nou cicle sociopolític. De sobte tot el viscut semblà vell i molts convergents se sentiren vells, expulsats de l’imaginari col·lectiu proper i reconfortant, del Xanadu feliç. I CDC deixà de mirar-se i d’ésser mirat com un partit modern, es veié formant part rellevant de la història de tres dècades del país i s’adonà que un partit que pertany  a la història es troba en l’ocàs. Però el partit no són ni unes sigles ni quatre parets és la gent que en forma part i el seu arrelament social.

CDC no es pot refundar, la història mai no es repetible, la Catalunya de fa quaranta-dos anys  no és la d’avui, la classe mitja és més heterogènia que mai, les fronteres socials tradicionals es troben en crisi,, el context sociològic i comunicatiu és diferent. Els partits d’ahir són mamuts sense mobilitat i malgrat que la tasca que ha fet CDC ha estat gran i rellevant i necessària, avui l’objectiu col·lectiu que la majoria social ha plantejat a la política és d’una novetat radical i res d’ahir o com ahir no serà útil per a aconseguir-ho. Un nou partit haurà de succeir la bona CDC .

Els arrels són forts, han caigut branques velles i n’han nascut de joves, el tronc és resistent; CDC són els Convergents, els d’ahir i els d’avui, ells són el nou partit, volen habitar la nova casa amb les parets sense màcula, amb Artur Mas com a líder i amb el President Puigdemont al seu costat, volen trobar-hi la fortalesa d’un nou ideari sòcio-demòcrata, adequat  als requeriments del nou segle i societat, puix els Convergents, deixat anar el llast dretà d’UDC, es declaren ocupant l’espai situat al centre i centre esquerra.  No han sortit de Xanadu més vells sinó més savis i més lliures, amb l’orgull íntegre de la seva catalanitat i amb l’ambició d’una Catalunya independent.

El nou partit polític no naixerà del no-res, no serà una creació personal o grupal,   no serà un partit de quadres, serà un partit nascut de la lleialtat insubornable dels Convergents a Catalunya i només així serà un nou partit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *