EL CUCUT CANTA TOT DRET

083

Uns diuen que per sant Benet, d’altres que per sant Josep. Deixem-ho amb aquest darrer, que va ser el pare putatiu de Jesús. Expliquen els vells de la tribu que avui era l’únic dia de la Quaresma que es podia ballar. Una mitja festa d’aquelles que la gent de pagès sabia organitzar tan bé. A trenc d’alba, apriar el bestiar, a mig matí mudar-se amb una camisa, qui sap si ja mànigues una mica doblegades ells, elles jersei més prim i, sota un sol gairebé primaveral, baixar al poble a fer un got, comprar alguna cosa, anar a missa, qui sap si improvisar una ballaruca amb un manubri. Ep, i no estic parlant de l’any de la picor. Ho expliquen els vells de la tribu. Per postres, crema de sant Josep. Mitja festa. Què més voleu. En aquells anys no es coneixia l’estrés. Pel camí ja groguejaven els primers pixallits. Potser en alguna fondalada encara hi quedava glaç. El naixement de la primavera es notava, s’ensumava. En tornant, quatre gotes. Aire molt fred. Les cases encara fumaven i fumarien intermitentment fins a finals de maig. Ah, i me’n descuidava, algú deia, aturant-se en un reptejó:

-Ep, sentiu? És el cucut.

Bordeus-Viella 027

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *