ROMANCEJANT (uns indignats)

Primer de maig, que s’acosta, i carda un fred que acollona; un fred de Déu en aquesta darrera quinzena d’abril. Sant Josep Obrer, en deien? I què sentim? Sentim la Internacional? No, nois, no. Sentim el flooop, flooop de les pilotes…

….Veiem que la “pijeria” també està indignada als camps de tennis. Acollonant. Una vegada hi havia un rei que tenia el nas vermell. I més romanços a les places. No, no, no serem moguts, diuen els que no volen que res es mogui. Són, per dir un exemple, alguns progres nostres…qui s’ho havia de pensar de l’avantguarda del proletariat? I l’establishment en general. Coverbo: el Met de Ribes deia, content -quan li preguntaven que què feia, mentre se l’enduia una riuada-,contestava, feliç, el Met de Ribes, que “Nar fent!” Nar fent poguem, doncs! Per no parlar de la fi del Cagaelàstics o de la condemna, per sempre, amén, del Poca-roba, el més fotut ara i sempre. I raó o no raó, el pobre a la presó. Tot pel poble però sense el poble, càgum ceuta! La gauche caviar, que diuen a França. Els “biopijos” que tot ho consumeixen bio i que consumeixen molt, sort n’hi ha! Els estupends, també. I els bons, els prudents, els elegits. En fi. Tot això i més, les veles -i els dallonses- inflarà, el vent ens portarà… Hi havia una vegada, fa molt i molt temps, una terra on estacaven els gossos amb llonganissa, on de les pedres en feien pans, on déu va passar-hi en primavera, on la gent sempre guardava una poma per a la set. Romanços, coverbos, llegendes…   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *