MOLL FLANDERS (dotze anys puta i cinc cops casada)

La novel.la es diu així, ni més ni menys:

ventures i  malaventures de la famosa Moll Flanders, etc., que nasqué a Newgate, i que al llarg de seixanta anys, sense comptar-hi la infantesa, d’una vida sempre canviant, fou dotze anys puta, cinc cops casada (un dels quals amb el propi germà), dotze anys lladre, vuit deportada a Vigínia, i al capdavall esdevingué rica, visqué honradament i morí penedida. Escrites segons els seus propis esborranys.” 

 Amb un títol com aquest…

 



…ja no cal llegir la novel.la, pensareu. I no. No, perquè tot i saber què passarà des del principi, de seguida ho oblidem i ens deixem portar pel torrent d’esdeveniments, per la gràcia, la ironia i la frescor d’una dona que ens mostra els inicis del món burgès just abans que la carrincloneria i les manies del segle XIX facin que les coses no es puguin dir a les clares, que s’hagin de donar moltes voltes per parlar de segons què (i tot això durarà un segle… o més!). Daniel Defoe, després de l’èxit del seu inoblidable Robinson Crusoe, del 1719, publica Moll Flanders el 1722, però ambientada un segle abans. En aquesta novel.la la Moll Flanders hi explica la seva vida sense manies, amb tots els ets i uts, però amb un cert penediment i amb mala consciència (almenys això sembla, tot i que molts cops ens fa la impressió que és ironia). I mentre llegim les seves aventures -sovint divertides i sempre amenes- anem descobrint com era el Londres del XVII, antecedent del Londres de Dickens, amb els seus pillets, les seves dones de mala vida i els seus petit-burgesos garrepes i interessats. La vida a la presó i la manera com les dones que havien relliscat -que eren moltes i relliscaven sovint- aconseguien de mans privades uns serveis d’ajuda sanitària, acompanyament post-part i fins i tot suport burocràtic, per sortir del malpàs. Com d’important era tenir una bossa de monedes sota el rajol o fer-ho veure. Tot això, que fou magníficament dibuixat per l’artista de l’època,William Hogarth, Defoe ens ho posa en moviment davant dels ulls. També veiem com foren els anys inicials de la colonització de Nova Anglaterra. Quina mena de gent hi anava. Com es comportaven. Com de llarg, dur i incert era el viatge. I també, com es prosperava a llocs com Virgínia. Llegiu-la, aquesta novel.la, encara que us sembli que el títol ja ho diu tot. Riureu i us il.luminareu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *