ALASKA antitaurina: gràcies per posar-hi passió!

Alaska, la ja veterana cantant pop, ha presentat una campanya en contra de les corrides de toros, i jo que m’hi apunto. En el cartell ad hoc hi surt ella mateixa púdicament en pilotes -amb el fotoshop que calgui- i amb tres banderilles clavades a l’esquena. Se suposa que indolores, i no com les que claven als braus. S’haurien de clavar banderilles a escala als qui diuen que el toro no pateix”, diu la que va ser, en el seu moment, musa de la Movida Madrileña. Doncs sí, quefa
Alaska, amiga Olvido Gara (Mèxic DF, 1963), reconec que t’he seguit més aviat de lluny, tot i que ja tens la meva simpatia només pel fet d’haver triat el teu nom artístic a partir d’una cançó de Lou Reed. O pel contrast que suposa el teu aspecte entre volcànic, exuberant i panotxa amb el fred que deu fer habitualment per aquell territori americà, tant al nord i tan gèlid…

Perdona’m, la Movida vaig seguir-la també massa de lluny, tot i que em caigués collonut el seu principal impulsor des del poder, aquell alcalde socialista i abans antifranquista irrepetible que es deia Enrique Tierno Galván. Vaig fer-me més aviat fan de la teva competència, el grup Mecano i la seva angèlica veu ara en hores baixes, l’Ana Torroja. Fins i tot, amb la meva dona recordo que vam anar-los a sentir a Barcelona, sí, a la Monumental… Si més no, que les places de toros serveixin per a alguna cosa que s’assembli a la cultura de veritat.

I mentrestant, tu, Alaska, artífex de grups com Kaka de Luxe -el nom, creu-me, ja era tot un manifest-, Los Pegamoides, Dinarama, Fangoria… No hi hagués donat molta més importància -insisteixo, t’he seguit poc, i la teva música no m’atreu especialment-, però tu, ara, reclames la meva atenció posant-te decididament en contra d’una festa que diuen que és nacional… potser no de tota la nació i, en tot cas, no de la meva.

La teva, suposo, és una reacció més que necessària i saludable a la plaça de toros que sembla que s’instal·larà al Parlament europeu de la mà d’un grup d’eurodiputats del PP. Diuen, aquests senyors -senyors?, i no sé si alguna senyora-, que les corrides tenen un alt valor ecològic, ja que ajuden al manteniment d’una raça animal que, si no fos així, estaria abocada a l’extinció.

Potser sí, però, a segons quin preu… En tot cas, més valdria que reconeguessin els interessos econòmics que hi ha darrera la fiesta o la insensibilitat moral dels seus defensors. Com que no ho faran fàcilment, serà oportú que un bon article de la sociòloga i escriptora Eulàlia So a les pàgines de “Diàleg” de l’Avui de dilluns passat [www.avui.cat] pugui ajudar a veure-hi clar.

“És de sobra conegut
 -diu Solé- que el toro, com a mamífer superior, posseeix un sistema nerviós que li fa sentir el mateix dolor i la mateixa por que experimentaria un ésser humà si es veiés acorralat, banderillejat i traspassat per una espasa. Es tracta d’una evidència científica que ja no pot negar ningú”.   

Tu no solament veus ben clara, Alaska, aquesta evidència, sinó que, a més, poses passió en denunciar el que és una injustícia flagrant, una autèntica animalada… protagonitzada en part, sense pretendre-ho, per un animal noble i valent. Quefa, estic amb tu, a ritme de pop, de rock, de movida o del que sigui. Estic amb tu i amb les associacions que promouen la campanya, PETA i AnimaNaturalis. 

I em posiciono, un cop més, decididament contra ells, o elles… Els que són del PP -quina casualitat!- i d’altres que diuen -imagina’t!- que són més progres. Molt espanyols, en tot cas, tot i que a les Espanyes també hi ha qui creu, com tu, que “la tauromaquia es cruel” I tant, si ho és!

Alaska, Olvido, un petó ben fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*