CUBA: no hi aniré?

Començo a pensar que potser el meu projecte de visitar Cuba no arribarà a acomplir-se, tot i que no se sap mai… En l’entorn pròxim, no trobo qui vulgui acompanyar-m’hi, i no tinc el costum de viatjar sol si no és per a estades curtes.Per què voldria anar a la mítica illa del Carib? Reconec que el factor diferencial fidelista és, segurament, el que més m’atrau, i això que jo, de comunista, no n’he estat mai. Però és allò d’anar una mica a la contra, i també el culte al passat antiianqui que, poc o molt, hem mamat.

També m’atrau d’allò més la calidesa del poble cubà. I si a més –cutre, o no tant-, L’Havana s’ho val i els paisatges cubans són turísticament atractius…

 

Ahir mateix, aprofitant que era el Día de la Hispanidad i que, per tant, calia pensar en altres coses, potser vaig celebrar l’esdeveniment de la millor manera possible: anant a veure una pel·lícula relacionada amb Cuba, el primer país americà on s’hi va crear una entitat catalana: La Sociedad de Beneficencia de los Naturales de Cataluña, fundada el 1840 i que encara funciona.

Aquest i d’altres vincles expliquen que la nostra ja popular bandera estelada tingui orígens cubans, tal com s’explica a un llibre que suposo que podreu trobar -a més de paradetes patriòtiques– a les biblioteques o a llibreries de vell: Origen de la bandera independentista, de l’enyorat Joan Crexell (El Llamp, 1984).

El film de què us estava parlant, 7 días en La Habana, constitueix un interessant projecte col·lectiu signat per diversos directors i que també suposa el debut darrere la càmera del conegut actor llatí Benicio del Toro. Vegeu-ne el tràiler [http://youtu.be/rsexa53bGLk]. Són singulars imatges i històries humanes ambientades a una ciutat que, per les seves circumstàncies, és diferent a moltes altres, i no sempre plaent, és clar…

I és que la Cuba que ens han llegat els germans Castro constitueix un compendi d’aspectes bons i de no tan bons. Millor el poble que el règim, això sembla clar. Un poble capaç de vibrar, de somniar, de viure -malgrat tantes dificultats. Un règim que, als seus inicis, semblava heroic -i potser, fins i tot, podíem aplaudir-lo-, però que històricament ha fracassat en l’intent d’esdevenir veritablement alternatiu a l’opressió i a la cobdícia. 

Ara mateix, una de les darreres heroïcitats del castrisme ha estat la retenció de la popular blocaire dissident Yoani Sánchez. Si cliquem el seu valuós i arriscat bloc, Generación Y [http://www.desdecuba.com/generaciony/], es veu que la cosa, sortosament, no ha anat a pitjor. Des d’aquí el meu homenatge i reconeixement a la seva lluita i a la llibertat d’expressió -que ha d’anar sempre de la mà de la justícia-, a Cuba i a qualsevol país.

No sé si aniré a l’illa caribenya, ja ho dic, però sento que la duc al cor… No sé si trepitjaré L’Havana o Santiago, si m’allotjaré a Varadero, o als cayos… Si prendré mojitos -tan bons!- al prestigiós establiment La Bodeguita del Medio, per on hi va circular Ernest Hemingway, per exemple, i tants altres referents.

Veurem… Mentrestant, us deixo amb els meus cantants cubans preferits, Silvio Rodríguez i Pablo Milanés. El tema del primer, Ala de colibrí  [http://youtu.be/3f7x8Ho-y_w], és interessant tant des del punt de vista poètic com fins i tot polític, i el del segon, Mi esperanza [http://www.youtube.com/watch?v=LG9M8VSIW80], és una majestuosa, i també tel·lúrica, cançó d’amor.

Un amor que, en el millor sentit de la paraula, també vull transmetre-us des de Cuba. Des de la meva Cuba virtual…
 

2 pensaments sobre “CUBA: no hi aniré?

  1. No he tingut mai desig de visitar Cuba. Vaig viatjar a Veneçuela de jove, molt jove, on hi viu família. Sí, és veritat, que de sempre Cuba ‘ha estat’ diferent. Els catalans hi tenim molts lligams. El teu viatge virtual es pot convertir en realitat.
    Jo els viatges me’ls faig meus mentre els preparo i no sé si el faré o no.
    Sí, Cuba és dins el teu cor i aquest post és una veritable guía personal de viatges per prendre nota (no ens cal el Lonely Planet …. )
    Bon dia. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*