Deixa’m a soles
21 d'abril de 2023
0 comentaris
Deixa’m a soles. Ara estic més trist que mai. Gràcies per ser-hi.
Deixa’m a soles. Ara estic més trist que mai. Gràcies per ser-hi.
Jo enyoro lo ‘bar de la abuela’ d’Almazan i la seua gentilesa i bonhomia. Allí mos obriren un conyac del temps de la República, quan jo era un jove becat de vint anys. Ah, la meua Sòria amiga, Ambrona i Torralba, terra aspra i terra de gent humil, terra de bona gent. A vatros i
Pardalet menut, què en treus d’afligir-me? Vull sentir el teu cant.
Camino a passa lenta per les fondalades. L’esperit dels caçadors m’aguaita i jo m’aturo per reprendre alè. Les rieres han mort, els cèrvols van migrar, el xaman de la nostra tribu va morir assassinat. Ara, quan tanco els ulls, escolto la veu dels vailets, los pastors del poblat. Ara, si tanco els ulls, veig les
Ara que estic trist, la teua vida em manca. No em deixes tot sol.
‘Després de tot plegat ara hi ha frases buides que agrairies.’ Laura Casas Quan l’editor de Ganzell, l’amic Eduard Boada, em va regalar els Cinquanta còdols al mar, de la periodista tarragonina Laura Casas, recordo que estava rellegint a Miguel Morey, Deseo de ser piel roja (Anagrama), una lectura que em marcà durant força temps, així
Escolta els moixons. Foragitem la ràbia. Sempre em manques molt.
Quin gust té este odi que encara et fereix i et fa plorar? Quina nit t’espera després de tantes derrotes seguides? T’estimo, escolta’m. Ara he arribat a ca teua per recordar-te que sempre t’estimaré, però no alces lo vol, encara. Demà serà pitjor i lo futur esdevindrà més incert que el d’avui i el d’ahir.
Quan vaig tornar ací, feia mercats de verdura i horta. Dijous, a Alcanar, divendres, a Ulldecona, en dissabte, a la Sénia, en dissabte, a Godall. Los dies ingenus eren los dilluns, dimarts i dimecres; cosa d’anar regant i collint i comprant a este pagès i l’altre. Més enllà, el dol dels migdies. I encara més
I Retorno a la terra mare. Dormiré sobre la terra i de nou escoltaré els sorolls de la nit, el cant del xot i de l’òliba i el rastre dels conills i els llangardaixos. Estic preparat per adreçar-me de nou al cel curull d’estrelles i a fixar l’atenció en les tristeses que m’han dut a