Ara el sol del migdia cobreix tota la boscúria. La primavera no s’arronsa. Adéu nuvolades, adéu nits on ocultar l’angoixa de les hores desemparades, orfes d’aire i fredor. Los secans s’han cobert de verdolagues i roelles. Les oliveres floreixen i la tímida vesprada aclareix l’ambient i el cant dels moixonets alegra els cors. Hom diria que
I Boscatges d’alzines i argelagues sota el sol de l’abril. La dolenteria s’amaga en estos paranys on antigament s’agafaven malures i s’encenien candeles contra els enemics. Jo me’ls conec, els paranys, i passo de llarg bo i coneixent lo perill de la ignorància de la gent supersticiosa. II Han passat los anys, però, i ara